durant aquestes setmanes em veureu per aquí, aquest curs ens agrada molt a l'Escola per què a part de mirar de transmetre coneixements hi treballem la filosofia de la Inclusió.

Sóc psicòloga emocionada d'aprendre cada cop més, això és un no parar.

Respecte a la pregunta de REFLEXIÓ: crec que monitoratge de suport, vetllador o com trobem el nom d'aquesta professió és una àrea no valorada del tot i que cal mostrar-la socialment.
RECORDEU LA IMPORTÀNCIA D'ESCRIURE AQUÍ LA VOSTRA REFLEXIÓ.

Us deixo aquesta fotografia per a que aneu pensant si és Diversitat....

Clara

Com a REFLEXIÓ, penso que generar un entorn protector, amb un vincle de confiança i d'acompanyament als alumnes per part dels vetlladors pot afavorir el desenvolupament de competències dels infants, i anar obrint la possibilitat de que descobreixin sentits nous a la vida. Però tan important com mantenir la nostra figura de vetlladores, em sembla la cohesió amb la resta de professionals del centre. Segons la cohesió que tinguem i la relació amb els infants que es desprengui d'aquesta cohesió, contribuirem a afavorir o desfavorir més el desenvolupament de l'existència dels infants. De vegades treballem per separat i oferim respostes no reflexives sino més aviat reactives a les situacions que se'ns presenten. Treballar en xarxa és fonamental. També ho és mantenir una bona comunicació entre les dues parts, perquè hi hagi entenument i ens ajudi a mantenir un objectiu comú. 

 

Fa temps que m’interessava el curs de vetllador, perquè crec que em pot aportar coneixements i habilitats necessàries per ser una bona mestra i poder atendre millor a les necessitats dels meus alumnes. 

 

Així doncs, tinc ganes de començar aquest curs perquè em pot obrir les portes a aquest món i crec que em donarà una base per començar a endinsar-me en l’àmbit de l’escola inclusiva i les NEE, ja que segurament quan sigui professora tindré alumnes amb alguna NEE i m’agradaria tenir eines i saber com tractar aquestes situacions per beneficiar tant a l’alumne en qüestió com al grup-classe. 

 

Per tant, m’agradaria especialment conèixer eines i maneres d’actuar com a vetlladora i com a mestra-“tutora”. 

 

Paral·lelament, també pot ser una sortida professional que m’agradaria explorar, perquè treballar com a vetlladora seria una gran font de coneixement i pràctica per a mi i el meu futur. 

REFLEXIÓ

Des de fa anys, s’està produint un procè per fomentar la inclusió dels nens amb necessitats educatives especials dins les escoles ordinàries, però, des del meu punt de vista, per aconseguir una inclusió real i una atenció adequada a la diversitat no és suficient escolaritzar als nens amb certes dificultats sense afegir els recursos materials i personals necessaris, és a dir, no es tracta de “col·locar el nen a l’aula” amb la resta d’alumnes i ja està.  

 

Crec, per tant, que la professió de monitor de suport a la infancia amb necessitats educatives especials és necessària, ja que en una aula de 25 alumnes o més és molt difícil que el mestre pugui prestar l’atenció que voldria o que necessita cada alumne i més si té dificultats d’aprenentage o especials. 

 

No obstant, sovint he vist (en les pràctiques del grau d’educació primària) que la figura del vetllador es resumeix a una persona que “vigila” o “controla” als alumnes amb NEE, perque la resta de la classe pugui seguir avançant.  És una professió molt poc valorada dins l’ambit educatiu.

 

Per a mi, aquest no hauria de ser el paper d’un vetllador. Una de les idees claus que penso que defineixen la figura del vetllador és que ha de d’intentar identificar i, sobretot, eliminar les barreres que l’alumne amb NEE es pugui trobar en el seu aprenentatge, socialització i participació en les activitats educatives. 

 

En definitiva, un vetllador hauria d’establir una relació educativa amb l’infant amb NEE a través d’un saber escoltar, un saber de gest, un saber mirar, entendre, un saber reaccionar amb anticipació... és un saber estar en presència atenent les necessitats del nen/a perquè assoleixi autonomia (no es tracta de fer-li tot i donar-li tot mastegat) i una bona socialització amb el grup i, per extensió, amb el mon que l’envolta.

Des de sempre que m’ha encantat el tracte amb nens, i això crec que encara em donarà mes eines per poder millorar professionalment i personalment. Estic entusiasmat per aprendre i poder tindre mes recursos. Espero i desitjo que em tot molt be.

 

Reflexió: doncs crec que cada dia es mes necessària aquesta professió, perquè si que intenten integrar els nens en una mateixa classe però no es pot fer de qualsevol manera. La integració jo l’entenc com integral no de nomes en certes coses, i per això han de ser conscients que no es qualsevol cosa. No sol es dir-ho sinó actuar i posar les eines suficients perquè aquests nens tinguin  les mateixes opcions que els demes.

 

Pel que fa a la reflexió, la professió de monitor/a de suport a la infància amb nens amb necessitats educatives especials la trobo com quelcom summament necessària per poder integrar a aquest nen/a en el món escolar ordinari o especial. Les dificultats que presenten els nens amb necessitats educatives especials difícilment poden ser resoltes des del professorat escolar. Calen ajudes i suports per tal de poder acompanyar al nen/a en el seu dia a dia. Per desgràcia aquestes ajudes han minvat molt aquest últims anys (millor no entro en raons ni causes...) i els perjudicats de forma directa són el nen/a i la família, a banda de la situació que es pugui crear de frustració i impotència per part del professorat responsable.

També (parlant de la meva experiència) quan vaig a fer coordinacions amb les escoles dels nens que tracto, trobo als professionals desbordats, amb molts dubtes, desconeixença i patiment per la situació. Això no hauria de ser així. Els mestres, a banda de necessitar més formació específica sobre determinats trastorns i problemàtiques, necessiten un guiatge (que fos més enllà dels EAPs) que recolzés la seva feina i els ajudes a manegar les situacions noves a les quals s’han d’enfrontar quan tenen un nen/a amb dificultats a l’aula. Així que, és feina nostra visualitzar aquesta professió de vetllador/a i guiar tant els nens/es i els mestres responsables.

Laura.