El 2009, la ciutat granadina estava habitada per 234.325 persones, (498.365 comptant l'àrea metropolitana).Els barris són molt diferents entre si, en part per la contínua immigració fins a la dècada del 1990; els més importants són el Zaidín, l'Albaicín, el Sacromonte, el Realejo, la Chana, l'Almanjáyar i la Cartuja.

Va ser capital del Regne zirida de Granada, durant el segle XI, i del Regne nassarita de Granada entre els segle XII i XV. Després de la presa de la ciutat pels reis Catòlics, es va mantenir com a capital del Regne castellà de Granada fins al 1833. L'escut granadí ostenta els títols de «molt noble, molt lleial, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada».

Granada constitueix un nucli receptor de turisme, a causa dels seus monuments i la proximitat de la seva estació d'esquí professional, la zona històrica coneguda com a Alpujarras i la part de la costa granadina coneguda com a costa Tropical. D'entre les seves construccions històriques, l'Alhambra és una de les més importants del país, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984, junt amb el Jardí de Generalife i l'Albaicín. La seva catedral és considerada com la primera església renaixentista d'Espanya.

La ciutat descansa sobre un altiplà a la riba del riu Tormes, que és travessat per un pont de 26 arcs, quinze dels quals d'origen romà, mentre que la resta data del segle XVI.

La Plaça Major és el punt de trobada dels salmantins. Fou construïda per Andrés García de Quiñones al començament del segle XVIII; pot albergar unes 20.000 persones quan hi té lloc un concert, i té la fama de ser una de les places més boniques d'Europa. Salamanca és considerada com a una de les ciutats renaixentistes més espectaculars del continent. Amb el pas dels segles els edificis de pedra sorrenca han anat adquirint una curiosa pàtina daurada que ha donat a la ciutat el sobrenom de La Daurada.

L'antiga catedral romànica fou fundada al segle XII, i les obres van acabar el 1734. El tresor de la catedral guarda un petit crucifix de bronze que duia el Cid sota l'armadura.

El 1218, Alfons Xl va fundar la primera universitat cristiana de la península Ibèrica, la Universitat de Salamanca, cosa que incrementà sobre manera el seu poder i la seva reputació (1252-1282); les seves facultats de dret canònic i civil atragueren a estudiants fins i tot de les Universitats de París i Bolonya. En el moment àlgid de la universitat, en ple segle XVI, un de cada cinc residents a Salamanca era estudiant, i els destins de la ciutat salamantina depenien dels de la universitat.

La localitat és prou gran per a poder oferir els avantatges d'una ciutat moderna, però al mateix temps s'hi conserva el recolliment d'un poble. A Salamanca, els habitants es vanten de parlar el castellà més "pur" d'Espanya, reputació que comparteix amb Valladolid. Per aquesta raó Salamanca és famosa entre la gent d'arreu del món que vol aprendre espanyol.

Com és un entorn rural el paisatge està envoltat de camps de gira-sols, blats i algun ramat d'ovelles.
Els fuentelespiners tenen una tradició molt important, el dia de la Caritat. Cada 15 d'Agost tot el poble es vesteix amb les seves millors gales i es reparteix "sobao", pa, ou dur i vi.

TETUAN: Es una ciutat molt bonica i la part antiga és tota  de cases blanques , per això li diuen la ciutat de la Paloma blanca , va ser antigament colonitzada per espanyols,  i es nota perquè hi ha una església i molts edificis  presidencials , una plaça que es diu plaça primo, i a més la gent gran parla español. Tetuan es situa al nord del marroc entre tànger i ceuta.