La propaganda política va ser una arma molt emprada pels contendents de la Gran Guerra. No era la primera vegada que es feia servir en un conflicte. Un cas molt proper en el temps seria el de la Guerra de Cuba i Filipines amb intenses campanyes de la premsa groga nord-americana contra Espanya. Però, sense cap dubte, l'ocupació de la propaganda política va arribar a la seva majoria d'edat amb la Primera Guerra Mundial. A partir de llavors experimentaria un extraordinari desenvolupament.

 La propaganda com a arma contra l'enemic va tenir un marcat caràcter subversiu, ja que  calia aprofitar les seves tensions internes, especialment quan la durada de la guerra va fer que els problemes aparcats per la inicial eufòria van tornar a aflorar amb força. La profunda crisi interna de l'Imperi Rus, i que s'arrossegava decennis enrere, va tornar el 1917. Els alemanys van facilitar molt que les idees i agents bolxevics van aconseguir expandir-se al front ia la rereguarda.

Les dones en la Primera Guerra Mundial varen ser mobilitzades com mai s’havia fet. La majoria varen ser allistades a la força per treballar en les fàbriques de municions, ampliant en gran mesura el treball civil per substituir als homes que lluitaven als fronts. Milers d’elles també varen servir en les forces armades en funcions de suport, per exemple, com a infermeres, tot i que a Rússia i a Sèrbia les dones varen participar també en combat com a soldats.

Els dos països que varen mobilitzar més el sector femení durant la Segona Guerra Mundial varen ser la Unió Soviètica i la Gran Bretanya. Les dones varen ser combatents a l’ombra. Actuaven de correus, feien agitació als mercats, a les cues de racionament, repartien fulls volants amagats als cistells de la compra, improvisaven mítings, neutralitzaven l’hostilitat contra els Aliats quan es produïen bombardejos, proporcionaven amagatalls i llocs de reunió, curaven els partisans ferits, aportaven els seus coneixements i oficis d’infermeria, cuineres, escriventes, taquígrafes, d’actilògrafes….. No es tractaven de tasques subsidiàries de les grans accions militars, sinó que eren unes formes específiques de lluita. Però a on les dones varen assumir un paper més actiu va ser en els moviments de resistència al feixisme i el nazisme. Les dones varen dur a terme eficaços treballs dels diferents moviments a Polònia, a Iugoslàvia, on varen morir 25.000 dones de la resistència, a França i els demés països occidentals ocupats. Els alemanys varen executar entre 200 i 300 dones franceses per les seves activitats a la Resistència i varen enviar a unes 8.500 a camps de concentració, la majoria de les quals moririen en ells.

 

CURIOSITATS

- Les dones van ser del personal dels Hospitals en un 90%.

- El 1918 treballaven a Gran Bretanya 1.300.000 més dones que abans de la guerra, 700.000 d'elles van ocupar llocs laborals que havien pertangut a homes, i el mateix passava a França i a Alemanya.

- A Berlín i en la indústria d'uniformes militars treballaven 25.000 obreres.

- A França, 684. 000 dones van treballar a les fàbriques d'armament; a Gran Bretanya, la xifra va ser de 920000. A Alemanya, 38 % de treballadors de la fàbrica d'armaments Krupp estava compost per dones al 1918.

- Per exemple, a Gran Bretanya, el nombre de dones que treballaven en els bancs va augmentar de 9500 gairebé 64.000 en el transcurs de la guerra, en tant que el nombre de dones en el comerç es va incrementar de mig milió a quasi un milió.

- En total 1.345.000 dones van obtenir nous treballs o substituir als homes durant la guerra.