https://www.sudoku-online.org/

“Hi havia una vegada en pis molt i molt proper, un virus que era conegut amb el nom de Coronavirus. Aquest virus, com tothom que es posa una corona al nom o al cap, volia conquerir tot el món i com que no tenia cames la única manera que tenia de fer-ho era anar saltant de persona en persona. Van venir els homes i les dones més forts del món (o més be dit, les dones i els homes que es creien els més forts de tot el món), però cap va ser capaç de guanyar al virus, ja que aquest era tan petit que sempre sabia com esquivar els cops.

-I si és tan petit, com el podem guanyar?- va començar a preguntar-se tothom.

-Molt fàcil! – va dir un nen que passava per allà (un nen, que és tots els nens, i que en aquest conte simbolitza el sentit comú, una característica humana que sovint anem perdent a mesura que ens fem grans, igual que la capacitat de veure l’elefant dins de la boa de “El petit príncep”). Si no té cames, nosaltres som les seves cames. Si ens quedem tot el temps que puguem a casa, no podrà seguir avançant, i el guanyarem sense lluitar, que és la manera com es guanyen les lluites més importants – va dir el nen deixant a tothom bocabadat.