Pel que fa a la cultura, el vídeo mostrar a classe em va crear una visió més àmplia de com la societat la percep i la consumeix. La cultura pot ser a la vegada un reflex dels valors d’una societat, però també una eina de canvi i de crítica. El fet que, a través de l’art i la cultura, puguem influir i transformar la nostra realitat em fa veure aquestes disciplines com a eines molt poderoses en l’educació social. També m’ha quedat clar que la cultura no és només el que consumim, sinó també com interactuem amb ella i com influeix en les nostres vides, valors i identitats.

En resum, aquesta classe m'ha permès aprofundir en el coneixement de l'art i la cultura des d’una perspectiva més crítica i reflexiva, i crec que serà essencial per la meva formació com a futur/a professional d’educació social, ja que aquestes disciplines poden ser utilitzades per promoure el pensament crític, l’empatia i la inclusió dins de la nostra societat.

Com a reflexió final d'aquest dia, considero que la música i la imatge ens manipula, i la manipulació en la música pot ser positiva o negativa, ja que, depenent de la intenció, la finalitat pot aportar coses positives, encara que segueix sent manipulació, i no em sembla del tot bé. Tot i això, les xarxes també ens manipulen i em sembla negatiu perquè a vegades ens posicionem en llocs que no ens pertoquen o ens deixem influenciar per notícies enganyoses o estafes.

Llavors, crec que no pot no haver-hi manipulació i aquesta ens comporta a posicionar-nos si o si en una banda o una altra, i, amb pràctiques com l'alfabetització audiovisual, podem evitar la manipulació.

Les teràpies basades en l'art es presenten com una eina poderosa per al desenvolupament personal i social, especialment en contextos d'educació social. Cada tipus de teràpia artística ofereix una via per tal d'expressar els sentiments i evadir-nos dels problemes.

L'artteràpia és l'ús de l'art amb finalitats terapèutiques per millorar la salut mental i emocional. És especialment rellevant per a persones amb dificultats comunicatives o amb experiències traumàtiques, ja que permet expressar allò que sovint les paraules no poden expressar.

La musicoteràpia, per altra banda, ens recorda la capacitat de la música per connectar amb les emocions i millorar el benestar cognitiu i emocional. La seva aplicació en pacients amb demència o amb problemes de coordinació motora demostra com l'art pot tenir un impacte positiu en la qualitat de vida de l'altre.

Un altre tipus de teràpia d'art, com és la dansateràpia, incorpora el moviment corporal com una forma d'alliberament emocional i de millora de l'autoestima. Aquesta teràpia és especialment útil per a persones amb ansietat social o amb dificultats per expressar-se verbalment, ja que el cos es converteix en el principal mitjà d'expressió.

La dramateràpia, basada en tècniques teatrals, és una eina poderosa per al treball en grup i la construcció de narratives personals. És especialment efectiva amb adolescents en risc d'exclusió social, ja que permet treballar temes complexos com el trauma o la identitat en un espai segur i creatiu.

Per últim, l'escriboteràpia, utilitza l'escriptura com a eina per expressar i gestionar emocions, pensaments i experiències. Escriure sobre experiències passades, emocions i pensaments no només ajuda a organitzar la ment, sinó que també pot facilitar processos de sanació, especialment en casos de violència de gènere o experiències traumàtiques.

Finalment, teràpies com la fototeràpia i l’aromateràpia ens recorden que l'art i els sentits estan profundament connectats amb el nostre benestar emocional. La fotografia pot ser una eina de reflexió i autoimatge, mentre que l’ús d’olors específiques pot influir en l'estat d'ànim i la relaxació.

En conjunt, totes aquestes teràpies ens recorden que l’art, en totes les seves formes, no només és una expressió cultural, sinó també una eina poderosa per a la transformació individual i social. Dins l’educació social, com a futurs educadors, aquestes tècniques poden ser fonamentals per acompanyar processos de canvi, oferint espais segurs d’expressió i creixement personal.

En educació social, l’art es converteix en una eina poderosa per a la comunicació, el desenvolupament emocional i la inclusió social.

Al començament de la classe, vam fer una dinàmica on havíem d'agafar un paper i posar emocions que ens vinguessin al cap. Quasi tots vam coincidir a l'hora de pensar, i també em va costar una mica, ja que pensava gairebé més en sentiments que en emocions, ja que, l’emoció fusiona un component biològic, un altre cognitiu (com ens n’apropiem) i un altre de sociocultural.

També se'ns va preguntar si l'art emociona.

Segons la meva opinió, l’art és un instrument d’expressió emocional, capaç de despertar respostes afectives tant en els creadors com en els espectadors. Les emocions estètiques, com l’admiració, la meravella i la inspiració, són especialment rellevants per entendre com l’art ens commou i ens transforma. També hi ha una connexió entre art i emocions que també es veu en l’impacte que l’art transmet en diferents edats, des de la infància fins a la vellesa, ajudant a la maduració emocional i al benestar psicològic.

Per tant, jo crec que l’art emociona perquè ens estimula i això fa que ens generi una emoció. A més, en el context de l’educació social, l’art és una eina fonamental per a la inclusió i el desenvolupament emocional, cosa que permet que les persones expressin, comprenguin i gestionin millor les seves emocions.

Connectar amb un mateix i amb l'altre. Arrelar en una cultura, una memòria, un territori.

Transcendir, anar més enllà del que veiem.

També es va donar importància a Con-versare: girar entorn amb.

Aquest concepte explica que el fet d'educar és una pràctica compartida on el cos i el tracte amb l'altre és necessari.

L'educació necessita paraula, escolta i presència.

Després ens vam posar en grups i vam haver de llegir 3 fragments del text que cada un d'ells estava relacionat amb un verb i havíem de representar el seu significat mitjançant un "logo" o representació artística. Un cop va finalitzar l'activitat ens vam passar els papers amb altres grups i havíem de valorar si s'entenia o no.

Em va semblar una xerrada interessant, ja que a part de treballar el text de manera explicativa, vam poder fer una activitat artística com dibuixar el que sentíem a l'hora de llegir el fragment. Van sortir diferents idees de dibuixos interessants, i cada grup li donava un significat al fragment, i és aquí on ens adonem que vivim en una societat plena de diversitat, en la que conjuntament podem connectar amb altres el nostre cos i pensament i plasmar-ho a travès d'una il·lustració.

Posant la mirada a aquest element, n’hi ha matisos a tindre en compte.  Les dinàmiques de poder, la diversitat cultural, les diferents capacitats individuals, i els diferents nivells de compromís que cada persona prenent un paper rellevant durant el procés de creació. És per això que, la visió paternalista o instrumentalitzadora de l'art (Ricart, 2014) és l’enemic més rellevant a contemplar, com que les persones es veuen només com a "subjectes d'estudi" o "museus vius". Per tant, en aquests projectes, el reconeixement és clau: els participants han de sentir que el seu treball i les seves idees són valorades i que les seves aportacions són considerades com a vàlides i significatives, que reforcen la seva dignitat com a éssers humans.

L’objectiu final de la creació artística col·laborativa és establir un espai per al reconeixement de les persones com a subjectes actius de la seva pròpia creació i no com a receptors passius d’un missatge extern. Fomentant així un entorn inclusiu i igualitari.

L’art no és únicament una representació estètica, sinó que, implica un empoderament per a les persones en situació de marginació i exclusió social, donant reconeixement a les seves creacions artístiques.

Com a futurs educadors socials, hem de ser conscients de la relació que hi ha entre la cultura i l'educació, ja que mentre eduquem, estem realitzant pràctiques culturals, perquè estem enviant un missatge amb una intencionalitat, i transmetent valors. Per això és important com a educadors socials crear espais per poder conèixer i practicar diferents cultures, que siguin transformadors i segurs. Per tal de reproduir cultura, hem de facilitar espais per afavorir la inclusió i la participació activa. També hem de tenir en compte que una acció socioeducativa és una acció política, ja que com a educadors socials vetllem per la igualtat i la inclusió de les persones i lluitem per les injustícies i crear un món més inclusiu. Ho fem a través de l'acompanyament i l'empoderament de persones en situació de vulnerabilitat i donem veu a aquelles persones que ho necessiten.

Democràcia cultural, democratització de la cultura i educació social:

Per fer acció socioeducativa amb perspectiva crítica i participativa hem de tenir en compte el fet d'escoltar a l'altre de manera activa i fent-li partícip en tot moment, crear cultura de manera conjunta i no imposar cultures, i garantir espais d'inclusió on se sentin protagonistes.

Per tal de fer processos educatius i de difusió de resultats amb dimensió crítica i transformadora hem de donar visibilitat a totes les persones participants, poder observar diferents punts de vista de cadascú i decidir on posicionar-nos o simplement escoltar, i a través d'això poder debatre i treure conclusions tant individuals com grupals.

Per últim, jo crec que les actuals polítiques culturals de democratització cultural no són efectives, ja que no es generen espais per tal de compartir la cultura ni crear cultura de manera conjunta, simplement cadascú practica o té la seva i no es crea la intenció d'establir relacions interpersonals i interculturals amb els altres.

Arts, cultura i educació social:

Quan eduquem en les arts, no només estem transmetent coneixements tècnics, sinó que també estem creant un espai per al desenvolupament de l'expressió personal, la creativitat i la comprensió crítica del nostre entorn. Es una estratègia cada vegada més emprada ja que fomenta la reflexió, el treball en equip, la participació activa... També s'aprèn a viure en un món on ens hem d'adaptar als canvis constantment, i també és recomanable el fet de treballar amb la creativitat.

A més, hem de tenir en compte quins beneficis aporta l'educació a través de les arts, com la transmissió i reforç de la creativitat, com a través de les arts podem aprendre a escoltar de manera activa i poder comprendre el que l'altre ens vol transmetre, també pot ajudar a comunicar-nos sense parlar, etc.

Per últim, jo crec que com a educadors socials no tots podem fer educació a través de les arts, ja que primerament hem d'informar-nos sobre el tema, tenir interès, tenir la capacitat de motivar a l'altre, al final, si no és un àmbit que t'agrada, es notarà i no hi haurà una intervenció sincera, ja que al final ens hem de moure pel que ens motiva, però si t'agrada l'art, no dubtis a fer-ho, ja que és una eina poderosa per transformar la manera en què entenem la cultura, les relacions socials i la creativitat.

Quant als prejudicis o estereotips, vaig entrar al centre molt tranquil·la, ja que, almenys, a joves, vaig veure un tipus de perfil que puc trobar al meu barri, i no em produïa gens de por ni intranquil·litat, al final suposo també que depèn del teu poder adquisitiu i la zona on vius, fa molt a l'hora de veure a aquestes persones de manera negativa i no com a persones que estan fent un procés com a qualsevol altre.

En resum, va ser una experiència que repetiria, ja que sento que es va fer curta, però pròximament tindrem una visita d'alguns residents a la universitat i tinc moltes ganes de conèixer-los a tots.

Posteriorment a la sortida, vam comentar-la i vam parlar sobre com fer per no emportar-te els problemes a casa. Jo penso que inevitablement, amb aquesta professió, pots portar-ho d'una millor manera o pitjor, que sempre t'emportaràs una part del que t'envolta, ja sigui positiu com negatiu, encara que tu pots escollir el que recullis de cada experiència. En el meu cas, soc una persona poc positiva, ja que no m'agrada fer-me il·lusions, però sí que és veritat que m'he adonat que els problemes dels altres (sense comptar els meus familiars i amics), és a dir, de les persones amb les quals he treballat no m'han afectat fora de la meva vida laboral o estudiantil i crec que és un punt a favor, ja que si t'afecta molt potser no has escollit el grau idoni, ja que es treballa constantment amb persones en situació de vulnerabilitat, i no podem emportar-nos a casa constantment els problemes dels altres, ja que potser tots tenim problemes, siguin de menor o major grau, però no podríem viure. Penso que al treball s'ha de desconnectar de l'exterior que no tingui a veure amb el que estàs fent, però en sortir d'allà, a menys que sigui una emergència o una necessitat, has de tenir el teu propi espai de desconnexió de la feina, i més en el nostre àmbit.

Després ens van preguntar si la tecnologia ajuda a l'art i jo crec que sí, ja que moltes persones es donen a conèixer a través de les xarxes socials i poden expressar el seu talent a través d'un vídeo. Crec que és la via més fàcil a l'hora d'accedir al món artístic, ja sigui amb la dansa, amb les cançons, la pintura, l'escriptura, etc.

Com a educadors socials que podem fer amb les TIC i la IA? A l'assignatura de Comunicació que vaig tenir el gust de fer al primer semestre amb l'Anna, vaig aprendre a fer una campanya de comunicació i vaig aprendre quina informació seleccionar i quina no. Això es el que pasa amb les tecnologies, que actualment estem exposats diariament a les xarxes socials, i podem fer molt mal a nens i nenes. Des de l'educació social crec que es imprescindible, a les escoles, instituts, etc, educar als infants i adolescents al bon ús de les tecnologies, a no vulnerar els drets de l'altre, ni actuar amb maleficiencia. Conscienciar als adolescents del món que ens envolta i tenir practiques que ens ajudin a fer el bé. Jo vaig decidir fer una campanya contra el ciberbullying, i crec que seria essencial treballar-ho a les escoles i instituts per tal de minimitzar els casos que hi ha en tot l'any al pais, i evitar suicidis que també es donen en moltes ocasions. Crec que podem servir per conscienciar a la societat i sensibilitzar als joves per tal d'evitar aquestes situacions. També es important educar sobre l'us de la intel·ligència artificial, ja que també s'equivoca, al final es una "màquina" i no sempre el que diu es la veritat. S'ha de tenir en compte a l'hora de buscar informació i saber detectar quina es falsa.

Vam portar un objecte i vam fer grups envers la relació d'aquest i la cultura escollida. En el meu cas, vaig portar una flor perquè des de ben petita he ballat "flamenco" i la meva familia es de Córdoba i gairebé m'he criat allà. És una cultura molt comunitària, ja que molta gent realitza aquest "esport"(?), però també vam coincidir en que es una practica molt feminitzada ja que la majoria de persones que ho practiquen son dones. En el cas dels homes, jo m'he trobat amb pocs i la majoria homosexuals. Crec que des de l'educació social podem normalitzar el ball cap als dos gèneres, al final és un dret i es tracta de transmetre valors i normes de comportament. Al final sempre hi ha estereotips de gènere a l'hora de practicar un esport, dansa etc, perquè normalment el noi va a futbol i la noia a ballet.

Si la societat no normalitza que qualsevol pràctica la pot realitzar qualsevol persona independentment del seu gènere, mai podrem realitzar una bona tasca educativa, i sempre viurem amb prejudicis i estereotips. Queda molta feina a fer com a societat i hem de tenir clar quins valors, com a comunitat, volem transmetre a les noves generacions, i jo tinc clar els meus (respecte, empatia, llibertat).

Com a elecció d'un equipament he escogit l'Espai Francesca Bonnemaison, un edicifi que correspon a la Casa Cordelles, de caire artístic, històric i social. Aquest espai recull l'herència de les iniciatives de Francesca, des del 1941. També inclou diferents institucions, on es fomenta la participació activa de les dones en tots els àmbits de la cultura i s'impulsen polítiques d'igualtat dels pobles i de les ciutats de Barcelona. La Diputació de Barcelona és propietària d'aquest espai, i gestiona, coordina i canalitza les actuacions i serveis necessaris per al funcionament general de l'edifici, amb l'objectiu de facilitat l'estada de les institucions i les entitats que ocupen les diferents plantes i amb la voluntat de col·laborar en l'impuls d'actuacions orientades a millorar l'equipament públic. Nosaltres al arribar vam veure una exposició "Sostenint Futurs" en el qual es veien fotografies que reflexionen al voltant de les dones que sostenen el futur comunitari. Aquest projecte fotográfic utilitza la metàfora "la roba estesa" per explorar la crisi del habitatge a Barcelona des d'una perspectiva comunitària i de gènere. Aquesta expressió s'utiilitzava per silenciar certs temes, i aquest projecte te com a objectiu visibilitzar allò que es vol ocultar com la precarització de l'habitatge i com les dones s'enfronten a això. A traves de les fotografies podem veure com hi ha dones als balcons amb roba estesa, com a simbol de de resistència. La exposició es divideix en 3 blocs: lluita de clases, distorsió de la realitat i futur incert. Aquesta exposició reivindica la fotografia com a eina de denúncia i memòria, per tal de comprendre la importància de la organització comunitaria en un context de lluita per l'habitatge. Les imatges conviden a reflexionar sobre el futur i qüestionar-nos el model de ciutat actual de les dones davant una que posi la seva vida al centre.