El 2015 es va descobrir que el Grup VW havia instal·lat un software il·legal en 11 milions de vehicles dièsel per detectar quan estaven sent sotmesos a proves d'emissions. El cotxe reduïa la contaminació durant el test, però en carretera emetia fins a 40 vegades més òxids de nitrogen del permès. Repercussions:

-Econòmiques: Multes i acords legals per valor de més de 30.000 milions d'euros.

-Reputacionals: Pèrdua de confiança en la marca i el motor dièsel a tot Europa.

-Ambientals: Un increment global de la contaminació atmosfèrica vinculant a problemes respiratoris.

L'empresa japonesa Takata, proveïdora de marques com Honda, Toyota i Ford, va ocultar durant anys que el seu propulsor d'airbag basat en nitrat d'amoni era inestable. Amb la humitat, l'airbag podia explotar amb massa força i llançar fragments metàl·lics als passatgers. Repercussions:

-Humanes: Almenys 27 morts i centenars de ferits a tot el món.

-Legals: Takata es va declarar en fallida el 2017 per no poder pagar les indemnitzacions.

-Logístiques: La crida a revisió de vehicles més gran de la història.

Durant els anys 70, Ford va descobrir que el disseny del dipòsit de combustible del model Pinto era vulnerable a incendis en xocs posteriors. L'empresa va fer una anàlisi de cost-benefici i va decidir que era "més barat" pagar les indemnitzacions per morts que arreglar el disseny de tots els cotxes fabricats. Repercussions:

-Ètiques: Es considera el cas d'estudi fonamental sobre la deshumanització de les decisions corporatives.

-Legals: Judicis per homicidi imprudent que van marcar un abans i un després en la responsabilitat civil de les empreses.

El ministeri públic investiga possibles delictes de malversació i tràfic d'influències en la gestió de contractes dins del sistema sanitari públic català. L'objectiu és aclarir si es van desviar fons públics o si es van afavorir empreses privades de manera il·legal durant la pandèmia.

La investigació se centra en una presumpta trama de corrupció per la venda i col·locació de pròtesis ortopèdiques caducades a diversos hospitals catalans. El jutge busca determinar les responsabilitats penals dels implicats en aquest frau que va posar en risc la salut dels pacients.

Què ha passat?
Un grup de consumidors ha demandat Starbucks per anunciar un compromís de “100% ètic” en l’origen del cafè i te, mentre que —segons la demanda— continuava comprant productes de finques amb abusos laborals i vulneració de drets humans, incloent treball infantil i forçat en països com Guatemala, Kenya i Brasil. [nbcnews.com]

Repercussions:

- Fort impacte reputacional per incoherència entre el màrqueting i la realitat de la cadena de subministrament.

Riscos de multes i obligacions de canvis en les pràctiques de proveïment.

- Mobilització d’organitzacions de drets humans i major vigilància mediàtica sobre certificacions ètiques.

Tot i que Starbucks no és una empresa “agroalimentària” tradicional, sí que forma part del sector ampli de begudes i productes agrícoles processats, i el cas és molt rellevant pel tema ètic.

Què ha passat?
La ministra francesa preocupada per la desforestació causada pel conreu d’oli de palma en zones de l’equador, sobretot a Malàisia i Indonèsia, ha decidit crear un boicot directe a aquesta empresa agroalimentària italiana.

Repercussions:

- Ferrero (empresa fabricant de la Nutella) ha hagut de justificar la utilització d’aquesta matèria primera. Al·legant: que l’oli de palma fa milers d’anys que s’utilitza, que el rendiment per hectàrea és superior als altres olis vegetals i que el que utilitzen té el certificat sostenible. 

- Els crítics de la desforestació desmesurada provocada per aquest cultiu, al·leguen: pèrdua de biodiversitat, emissions elevades de C02 per la crema de boscos, condicions laborals precàries, treball infantil, eliminació de poblats locals...

- Al final la ministra va haver-se de fer enrere ja que Ferrero tenia dades que justificaven la seva bona praxis en la fabricació de la Nutella.

Als EUA es va presentar una class action acusant la marca d’usar claims “sostenibles” potencialment enganyosos. Un jutge federal va desestimar la demanda (segons l’anàlisi legal publicat).

Falta d’ètica: integritat informativa i veracitat: publicitat responsable; claims ambientals només si són demostrables amb evidència, criteris i límits clars. Repercussions:

- Consumidors: confusió i decisions de compra basades en informació incompleta o ambigua; pèrdua de confiança.

- Competidors / mercat: distorsió de la competència si els claims “verds” no estan sustentats com els d’altres empreses.

Reguladors / justícia: més pressió per elevar estàndards de prova (“claim substantiation”) i control de publicitat ambiental.

- Empresa: costos de defensa i risc de litigi recurrent; impacte reputacional encara que el cas es desestimi.

Autoritats europees coordinades (CPC) van notificar possibles infraccions: patrons que pressionen la compra, informació/etiquetes confuses i claims de sostenibilitat potencialment enganyosos, exigint canvis.

Falta d’ètica: protecció del consumidor i transparència: no manipular la decisió de compra amb urgència artificial, descomptes/etiquetes equívoques o “green claims” no verificables.

Repercussions:

-Consumidors: compres induïdes per pressió o engany; dificultat per comparar opcions i sostenibilitat real.

-Reguladors / administracions: Enforcement coordinat i exigència de correccions; risc de sancions si no s’adapta.

-Competidors: hi ha pressió competitiva a la baixa: qui fa les coses bé té més cost i queda penalitzat si el mercat només mira preu/volum.

- Empresa: dany reputacional i cost operatiu d’adequació (compliance, processos, comunicació).

Segons informació reportada, l’empresa va indicar que havia detectat dos casos de treball infantil el 2024 a la seva xarxa de proveïdors i que havia incrementat auditories i controls.

Falta d’ètica: drets humans i diligència deguda: tolerància zero a l’explotació de menors; control efectiu de subcontractació i traçabilitat social.

Repercussions:

-Infants i famílies: dany directe (risc, escolarització, vulnerabilitat) i perpetuació de desigualtats.

-Treballadors i proveïdors: pressió per complir preus i terminis pot empitjorar pràctiques (informalitat, opacitat).

-Reguladors / administracions: és escrutini i requisits de diligència deguda i traçabilitat social.

-Empresa / mercat: dany reputacional, risc legal i pressió d’inversors/clients per provar controls efectius.

Una investigació va documentar roba exportada des del Regne Unit acabant en abocaments il·legals en aiguamolls protegits, posant en dubte la traçabilitat del flux (reutilització real vs residu/dumping).

Falta d’ètica: responsabilitat ampliada (EPR) i diligència del final de vida: no externalitzar costos ambientals i socials; traçabilitat real per fraccions.

Repercussions:

-Comunitats locals: afectació econòmica i de salut (entorns degradats, costos locals de neteja i gestió).

-Medi ambient: degradació d’hàbitats sensibles i potencial impacte sobre biodiversitat.

-Administracions: pressió per reforçar regulació, controls i esquemes EPR; tensió transfronterera de residus.

-Marques / operadors: dany reputacional i exigència de demostrar destí final verificable (traçabilitat i contractes).