-Carrer del Sac, Girona

-Segle XV

-Adolf Mas

-La plaça de l'Oli és una plaça del nucli antic de Girona, li van donar aquest nom l'any 1368. Des del segle XV, el carrer del Sac ha perdut el seu nom i ara el nom és el de la plaça. El carrer del Sac era, i és, un cul de sac que surt a l'est des del costat de la porta de l'església del Carme. Documents històrics on apareix el nom de la plaça indiquen que originàriament s'utilitzava com a mercat de l'oli ja que entre els segles XII i XIV es va produir a Girona un creixement urbà fora murs que va fer augmentar la superfície urbana cinc vegades i la població fins a nou vegades.

-Estil arquitectònic: Obra popular.

-Arcs de mig punt.

-Portalada.

-Finestres.

-Antigament era un mercat d’oli.

Plaça de Sant Domènec, Girona

XIII

Sant Pere Màrtir

 Pren el nom del Monestir dels Dominics, que va ser fundat l'any 1253 (s.XIII) en un antic monestir agustí. L'arcada que hi ha sobre la rampa d'entrada és la porta d'entrada a l'Església Dominicana.

En aquesta plaça també es pot veure una antiga porta de les muralles, situada als arcs que són al carrer de la Borriana, on avui dia es conserva una torre de les antigues muralles, amagada a una casa tancada.

Domina la plaça de la Casa Avinyó, una gran casa construïda al segle XVIII, adornada amb l'escut nobiliari dels Avinyó.

https://www.google.es/maps/place/Muralles+de+Girona/@41.981056,2.8161884,15z/data=!4m10!1m2!2m1!1sla+muralla+de+girona!3m6!1s0x12bae6e887ef781d:0xac76871a09c7a43d!8m2!3d41.9865488!4d2.8283991!15sChRsYSBtdXJhbGxhIGRlIGdpcm9uYVoWIhRsYSBtdXJhbGxhIGRlIGdpcm9uYZIBE2hpc3RvcmljYWxfbGFuZG1hcmuaASNDaFpEU1VoTk1HOW5TMFZKUTBGblNVTlZOV1pRT0ZObkVBReABAA!16s%2Fg%2F122k62hk?hl=es

Anys de Construcció: Segle I

Personatge Vinculat: Emilius Maximus 

Les muralles de Girona envolten el nucli històric de la ciutat de Girona. Aquesta muralla es va construir al segle I aC (entre els 70 aC i 80 aC). Aquesta muralla ha experimentat ampliacions i enderrocs al llarg dels segles. Aquesta muralla està construïda amb pedra arenisca

Aquesta muralla la van aixecar quan governava el general romà Gneu Pompeu Magne. Al segle IX - X(a l’època Carolíngia), van fer una reforma a la muralla. Van aixecar les torres i van reforçar els murs per la part interior i van duplicar la seva entrada.

Durant el segle XIV, com que la ciutat va tenir un gran creixement, van haver de modificar la muralla i per una altre banda la muralla la van convertir en una fortalesa dins de la ciutat.

Al segle XVII es van millorar les defenses de les muralles afegint un sistema de baluards i fossats.

A l’any 1814, al final de la ocupació francesa, parts de la muralla es van enderrocar.

En aquesta muralla han fet quatre setges:

Funció: Espai de culte religiós 

Era un bisbe a l'edat mitjana 

El miracle va succeir el setembre de 1286, quan l'exèrcit del rei de França, amb el rei Pere d'Aragó van assetjar la ciutat.

Ells es van rendir ,però el françesos van entrar a robar, insultar, maltractar, assaltar les esglésies i van trencar el braç al cos de Sant Narcís.

Això va ser massa: del cos del sant varem començar a sortir unes mosques gegants que es van posar a picar furiosament els soldats francesos com els seus cavalls.I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegants.

Anécdota: Si camines per girona trobaràs moscas de pedres per diferents llocs.

Construcció: Va ser construida al segle X

Personatges vinculats: La lleona com tal i arquitecte: desconegut

La llegenda és que al carrer de calderers hi havia un hostal que per atrair clientela hi havia una columna on sempre es enfilava una lleona on tothom que passava podia tocar-li el cul, això va acabar convertint-se en un costum. Es recomanava als estrangers fer-ho també per poder quedar-se en la ciutat, com deia el refran ''no pot ser de Girona qui no toqui el cul de la lleona'' Amb els anys el costum va canviar i de tocar-li el cul va passar a fer-li un petó.

La lleona de Girona, s'ha convertit en un dels monuments turístics més importants. L'escultura fa més o menys uns mil anys es va esculpir una columna amb una lleona al carrer calders, però no va ser fins al 1986 que es va començar a popularitzar degut a que es va fer una còpia i es va portar al museu de Girona.

Construcció: S.XII aprox. 1131

Personatge vinculat:
Ramon Berenguer el Gran

El monestir es va iniciar a construir quan Ramon Borrell li va vendre  al abat ( persona de gran importancia a l'església) la responsabilitat sobre el barri de Sant Pere. Un Any després el cenobi va rebre una donació per part del compte. Sobre l'any 1117 Ramon Berenguer va ajuntar Sant Pere amb Santa Maria de la Grassa ( Monestir Francés) 

Quan es va iniciar la construcció va ser fora de les muralles, prop del Riu Galligants, Però temps després es va internar dins les muralles el segle XIV.

Però el abats van perdre el control de la zona del barri l’any 1339 gràcies a que Pere III quan va recuperar els drets Reals ( Privilegis dels nobles)

-És d’estil romànic ja que té aqustes característiques

 -Té voltes de canó

 -Té una portalada

  -Té arcs de mig punt

 -És  simple i robust

 -Està feta de carreus

-Era una vivenda pels monjos

-Ara és un museu

Es va fundar a partir d’un donatiu d’un compte i de que es van ajuntar una església francesa i un barri català

Té una barreja d’estils des del romànic fins el neoclàssic

Destaca la seva nau gòtica de vint-i-tres metres, la més ample del mon feta en una volta de creueria. La torre i el claustre són  romànics. Té una façana barroca espectacular i una escalinata molt llarga. 

LLEGENDA DE LA BRUIXA

A Girona una dona dedicada a les arts de la bruixeria que, per tal de mostrar el seu odi a la religió, tenia el mal costum de llançar pedres contra la catedral i fer renecs i insults.  Un bon dia, o un mal dia per a ella,  que per un càstig diví es va veure convertida en pedra i condemnada a passar la resta dels seus dies col·locada a la part més alta de la paret de la catedral mirant a terra i tirant aigua per la boca quan plou.  

FUNCIÓ: és un espai de culte religiós cristià

Arquitecte: No se sap 

Els banys àrabs eren un lloc turístic que era utilitzat com a espai de descans i relaxació per els estrangers i forasters que venien a visitar Girona.

 Els banys àrabs de Girona son uns banys àrabs declarats cultural d'interès Nacional. Es troben en un edifici  d’estil romànic construït al 1194 que imita l’estructura dels banys musulmans nord-africans.

Els banys àrabs realment son una construcció romànica del segle XII, refeta anteriorment al segle XIII. La primera notícia documental dels banys correspon al 1194, en el setge del 1285 els banys foren enderrocats i al 1294, Jaume II, va fer una donació a Ramon de Toilà perquè els reconstruís. 

Martí Sant Feliu (persona relacionada amb l’hisotria)

Localització : Basílica de Sant Feliu

L'església de Sant Feliu, li van posar el nom de basílica menor a l'any 2011, al principi va ser en principal temple de Girona,però quan van construir la catedral de Santa Maria va deixar de ser el principal temple.

Es va crear a l'època del cristianisme, i es troba documentada des de l'any 882. L'església de Sant Feliu es pot contemplar actualment com una construcció gòtica del s. XIV.

Sant Feliu ,el van enterrar a Girona i van fer una església a sobre

Anècdota: el rei Recaredo I li va donar una corona d'or.

https://www.bing.com/maps?q=carrer+ciutadans+girona&FORM=HDRSC4&cp=41.98351%7E2.824887&lvl=18.8 

És un carrer enclavat entre la plaça de l’oli i la plaça del vi, havia servit de camí reial de Barcelona cap a França i formava part de la via augusta. Cap al segle XIV es va convertir en carrer quan va quedar inclòs dins de les muralles medievals.És on hi ha la Fontana d’or que és probablement la casa més antiga del segle XII, els grans casals que es van construir el XVII-XVIII, com la casa de Carlemany, la casa berenger núm.11.

El primer nom que es coneix és el carrer dels Cavallers, perquè molts dels cavallers que vivien al carrer de la Força s'hi van traslladar.

Carrer MERCADERS:

Any de construcció: XVIII

Arquitecte: no es coneix.

Localització: Girona, pl.castanyes:

https://www.bing.com/maps?q=carrer+dels+mercaders+girona&FORM=HDRSC4&cp=41.984249%7E2.825024&lvl=19.2 

Es una obra popular que es caracteritza per un pas porxat que forma part de l’edificació que delimita la plaça de les Castanyes per la banda sud.

Forma un espai obert amb dos arcs lleugerament rebaixats de carreus i una volta amb llunetes laterals.