És molt important incorporar l'error en l'aprenenatge, deixar l'alumnat s'equivoqui, provi coses, explori i torni a començar. En comptes de centrar-nos només a donar informació, cal crear activitats i situacions perquè els alumnes puguin fer, investigar, prendre decisions i pensar sobre el que estan aprenent.

Aquesta manera de treballar s’assembla molt a les metodologies actives, que busquen que els estudiants siguin més autònoms, pensin per ells mateixos i aprenguin d’una manera significativa.

Noèlia Ciurana i Genoher

Sheila Sánchez González

Aquesta frase m’ha fet posar el focus en una idea que, tot i ser essencial, sovint queda oblidada a l’aula: el fracàs és una part natural i necessària de l’aprenentatge. Moltes pràctiques educatives encara penalitzen l’error o el veuen com un senyal de manca d’esforç, quan en realitat pot ser un dels instruments més potents per avançar.

En la meva futura pràctica docent, vull recordar sempre que cal crear espais segurs perquè l’alumnat pugui equivocar-se sense por. A més, les activitats no han de buscar només el resultat correcte, sinó també el procés, els intents, les proves i les rectificacions.

Naiara Olmedo Cerdán

Rachida El Kabouri Boulmani

Això demostra un dels aspectes fonamentals de l’educació: els alumnes dipositen una confiança en nosaltres, i això fa que allò que diem i fem tingui un pes i una responsabilitat molt importants. Com a docents, penso que si cometem alguna errada, també s’ha de fer visible per tal de rectificar, demostrar-ho i humanitzar-nos una mica. D’aquesta manera, el procés d’aprenentatge dona dret a equivocar-se a tothom, inclosos els docents.

Qiang Chen

Aquesta frase m’ha fet reflexionar perquè posa sobre la taula una idea que és clau en moltes metodologies educatives actuals: la importància de reconèixer que el coneixement no sempre és lineal ni únic, i que l’alumnat pot arribar a bones conclusions per vies diverses.

Ara bé, aquesta afirmació també em porta a confrontar-la amb la realitat de determinades disciplines. En àmbits com les matemàtiques, sovint només hi ha una resposta final correcta, i això és part inherent de la mateixa naturalesa del contingut. Una equació, un límit o un teorema no admeten múltiples solucions.

Tot i això, les metodologies actuals —com l’aprenentatge basat en problemes o l’aprenentatge competencial— em recorden que, fins i tot en aquests casos, el procés per arribar a la resposta pot ser divers. Estratègies diferents, maneres alternatives de representar el problema o raonaments personals són part del que avui es valora en l’ensenyament de les matemàtiques.

Per tant, és important tindre en compte que en determinades matèries no hi ha diverses respostes correctes, sinó només una.

Per això, en el moment de portar a terme la meva tasca com a docent intentaré, sempre que només existeixi una resposta correcta, arribar a aquesta fent servir diferents estratègies.

Sira Roca

Si sabem com fer-ho millor, es el moment de fer-ho.

M'agrada aquesta frase per què la docència no és només coneixement, sinó voluntat constant de millorar i de fer-ho bé.

A l’educació, no n’hi ha prou amb conèixer bones pràctiques, cal tenir la voluntat de fer les coses ben fetes i aplicar-les. Cada millora a l’aula beneficia els nostres alumnes. Aprendre i ensenyar van de la mà, i cada oportunitat de fer-ho millor és una oportunitat de transformar.

Fer que els alumnes experimentin, que surtin de l’aula, que toquin la realitat, és molt més potent que limitar-se a donar-los informació. Quan poden participar, opinar i tenir veu, realment es connecten amb el que estan aprenent.

Sobretot, hem d'acceptar que s'equivoquin. L'error forma part del procés i sense fallar, no hi ha aprenentatge real. Si volem alumnes actius, crítics i motivats, hem de donar-los espai per experimentar, expressar-se i, sí, també per equivocar-se.

Judith Cabot Cerezuela

Un exemple que sempre m'ha impressionat és el de Steve Jobs. Quan el consell d'administració d'Apple el va apartar del projecte que ell mateix havia fundat, aquell moment que podria haver estat un punt final, es va convertir en el detonant que li va permetre reinventar-se i tornar amb una visió que transformaria la tecnologia mundial.

A l'aula passa exactament el mateix. Si l'alumnat no té espais per provar, qüestionar-se i equivocar-se, l'aprenentatge es converteix en simple repetició. Com a futura docent, entenc que el nostre paper no és protegir-los de l'error, sinó convertir-lo en una eina d'autonomia, comprensió i pensament crític.

Meritxell Tarrida Domingo

Aquesta frase m’ha fet reflexionar perquè, com a alumne, he viscut el canvi cap a metodologies més obertes i participatives, on es valora que cada estudiant pugui aportar idees diferents. Però després de veure el vídeo, m’he adonat que aquesta obertura no pot convertir-se en acceptar qualsevol resposta sense criteri. En el cas de “2 + 2 = 22” mostra fins on pot arribar la confusió quan es barreja diversitat de perspectives amb fets que són objectius.

Tot i que encara no he treballat en cap institut, des de la meva experiència com alumne veig que les metodologies han evolucionat molt: més treball en equip, més projectes i més espais per expressar-se. La dificultat principal, però, és trobar l’equilibri. Les metodologies actives requereixen flexibilitat, però també claredat i límits.

Per això la frase em fa pensar que sí, hi pot haver diferents camins i maneres d’explicar una idea, però no totes les respostes són correctes. El repte està a combinar creativitat i rigor, i no perdre de vista que l’aprenentatge necessita ambdues coses.

Marc Benaiges Cots

Actualment, les metodologies estan canviant i cada cop s’accepta més l’error i la millora continua dels estudiants, no obstant, fins fa relativament poc l’error sempre era considerat fracàs i les segones oportunitats no eren tan normals. Actualment, amb dinàmiques com l’aprenentatge basat en projectes, per exemple, aquesta part d’error es minimitza amb el feedback constant i la possibilitat de canviar el rumb dels projectes i/o de les tècniques per aconseguir l’objectiu d’aprenentatge.

Per tant, podem dir que l’error o el fracàs entès com una oportunitat no sempre és dolent, de fet, permet desenvolupar noves capacitats com la perseverança, la resiliència, millorar la curiositat i la iniciativa i aprendre a reformular processos que de ben segur serà similar a situacions futures de la vida real.

Rubén Espejo

Tot i la seva passió inicial per l’assignatura, l’alumnat no mostrava el mateix interès, fet que evidencia la necessitat de repensar com es plantegen les situacions d’aprenentatge a l’aula.

En aquest sentit, la decisió de proposar un repte real, com l’organització d’un fòrum electoral a la seva pròpia comunitat, va suposar un punt d’inflexió. L’activitat connectava directament amb la realitat de l’alumnat i els situava davant d’una experiència autèntica, que requeria implicació, presa de decisions i responsabilitat. Malgrat l’escepticisme inicial d’altres docents amb més experiència, la resposta de l’alumnat va ser molt positiva: tots van participar activament i van desenvolupar la proposta tal com se’ls havia demanat.

Aquesta experiència mostra com les metodologies basades en l’aprenentatge empíric i significatiu poden generar una motivació real i sostinguda. Quan l’alumnat percep que el que fa té sentit i impacte més enllà de l’aula, augmenta la seva implicació i es construeix un aprenentatge profund, que probablement perdurarà en el temps i es traslladarà fora del context escolar.

Patricia Perugini Carcellé