​Avui dia és diferent: fem servir un disc de material fix i homologat (igual per a tothom) i la tècnica es basa a girar molt ràpid abans de llançar per fer més força i arribar molt més lluny.

​Aquesta cinta s'enganxava a la javelina i els ajudava a subjectar-la millor.

​Però el més important és que quan llançaven, la cinta funcionava com si fos una fona que donava un impuls extra a la javelina, i així arribava molt més lluny.

​El premi físic era una corona feta amb fulles d'olivera d'un arbre sagrat.

​En tornar a la seva ciutat, eren com uns herois! Els feien estàtues, els donaven molts honors i tenien privilegis (per exemple, menjar gratis tota la vida). La seva victòria feia que tota la ciutat fos famosa.

​Hi participen esportistes amb diferents tipus de discapacitat:

​Físiques: Per exemple, persones que van en cadira de rodes o que els falta alguna part del cos.

​Visuals: Persones que no hi veuen bé o que són cegues.

​Intel·lectuals: Persones amb alguna discapacitat intel·lectual.

​L'objectiu principal és mostrar la força, la determinació i el talent d'aquests atletes. Són el segon esdeveniment esportiu més gran del món

Els jocs olímpics a l’antiguitat es feien en honor a Zeus, el déu suprem de la mitologia grega, al qual estaven dedicades les cerimònies i els rituals d’Olimpia.

Niké era coneguda com la deessa grega de la victòria, representada sovint amb ales i vinculada tant a la victòria esportiva com a la militar.

Els primers jocs olímpics d’hivern es van celebrar l’any 1924, a Chamonix, França, i van ser el punt de partida de les competicions oficials d’esports de neu i gel sota el nom de Jocs Olímpics.

La kalokagathía volia que la persona estigués ben formada del cos i de l’esperit alhora.

En l’esport això es veia al gimnàs i als jocs, perquè entrenar el cos no era només per ser fort, sinó també per tenir disciplina, honor i estar preparat per a la vida a la ciutat i per defensar-la.

La hoplitodromos era una cursa de l’antiga Grècia on els atletes corrien uns 400-800 metres portant l’armadura d’un hoplita.

El que la feia especialment dura era haver de córrer carregats amb el pes de l’armament militar, que requeria molta força, resistència i velocitat alhora.

L’esport més antic dels Jocs Olímpics és la cursa de l’estadi, una prova de velocitat d’uns 192 metres.

Va ser l’única competició en els primers Jocs del 776 aC.

Els Jocs Heraean eren unes competicions dedicades a Hera on només hi participaven noies joves.

La prova principal era la cursa a peu i es feien a Olímpia.

El primer equip olímpic de refugiats es va crear als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) va formar-lo per donar l’oportunitat de competir a esportistes que havien perdut la seva llar a causa de la guerra o la violència.