«Where the Streets Have No Name» va rebre elogis de la crítica i va tenir èxit comercial. Va arribar al lloc 13 als Estats Units, 14 a Canadà,10 als Països Baixos i 4 en el Regne Unit.
Els membres de la banda van escriure la lletra en resposta a la concepció que és possible identificar la religió d'una persona i la seva procedència prenent com a base el carrer en què viu, particularment a Belfast.

«Yo no te pido la luna », és la versió en castellà del tema en italià «Non voglio mica la lluna» compost per Luigi Albertelli, Enzo Malepasso i Zucchero per a la cantant italiana Fiordaliso, que va ser la intèrpret original del tema. Amb la interpretació de Fiordaliso el tema va obtenir el cinquè lloc en el Festival de San Remo de 1984. La versió en castellà es va fer coneguda aquest mateix any, en veu de la cantant mexicana Daniela Romo.

Va ser presentada al públic per primera vegada al Festival de San Remo el 1984, amb una lletra totalment diferent a la popularitzada per la cantant mexicana.

Tot i això, la versió preferida de la meva mare és la que canta el Sergio Dalma.

el cantant va ser guardonat, mesos després de l'aparició del disc, amb el premi Ondas al millor artista espanyol de 1999.

aquesta està dedicada al seu cunyat, Francisco Pérez Molina, conegut com Paquito «el xocolater». Va ser estrenada a les festes de Moros i Cristians del seu poble. Des de llavors, el pasdoble va cobrar vida a les terres valencianes, des de fa gairebé un segle que se sent pels seus carrers, i la toquen innombrables músics de les centenars de bandes musicals que existeixen per tota la comunitat. Més tard, va gaudir d'una àmplia difusió i popularitat a Espanya. Segons un informe de la SGAE, és la peça musical més interpretada en viu durant l'any 2007. En aquest any es va considerar la composició musical espanyola més interpretada del món i la més versionada, tant en instrumentació com en lletra.

Originalment, la cançó va ser escrita per la cantant espanyola Isabel Pantoja [cita requerida], que va rebutjar la maqueta preliminar, considerant-la massa «folklòrica» per l'estil de cançons que ella buscava en aquell moment. Així, la cançó va ser incorporada al repertori de l'àlbum Entre el cel i el sòl i va ser un èxit no només a Espanya, sinó també a diversos països d'Amèrica Llatina i d'Europa, ia Filipines.

És una cançó de pop lleuger i ambientació estiuenca, la qual es tracta d'una declaració d'amor a la dona desitjada.
Es va publicar com single del LP del mateix nom el 1970, arribant a vendre 450.000 còpies i va acabar catapultant aquesta banda a la fama, 2 convertint-se en la cançó de l'estiu d'aquest any.
El tema va romandre en les llistes durant un total de 28 setmanes i va aconseguir el lloc número u de la llista dels 40 Principals el 30 de maig de 1970 mantenint-se en aquesta posició durant 15 setmanes consecutives.