Síntesi del debat "Feminització de les migracions" by

Al llarg del debat, hem debatut sobre els següents temes:

cataresf — 2014-03-20 11:13:47 UTC

- Paper de les dones en els circuits globals alternatius de generació d'ingressos, obtenció de rentes i finançament dels governs.
- Principals característiques de les dones immigrants.
- Factors de vulnerabilitat associats al gènere femení.
- Àmbits de treball de les dones immigrants a l'estat Espanyol.

A continuació exposaré les idees més rellevants de cada temàtica:

cataresf — 2014-03-20 11:25:49 UTC

Paper de les dones en els circuits globals alternatius de generació d'ingressos, obtenció de rentes i finançament dels governs

cataresf — 2014-03-20 11:26:57 UTC

- L'augment de dones que treballen en els circuits globals alternatius s'ha vist produït per la precarització de les polítiques econòmiques i socioculturals a nivell nacional i internacional. - Treballen com a dones de fer feines a domicilis particulars, de cuidadores o en el món de la prostitució. Els seus ingressos vénen d'un mercat no regularitzat i no tenen drets coberts com: la cotització a la seguretat social, la baixa laboral per malaltia o maternitat,... - Aquestes dones quan arriben al nostre país, passen a formar part dels circuits globals de generació d'ingressos, obtenció de rendes i finançament del govern ja que la seva situació precària beneficia tant al país del qual emigra com al país d'acollida perquè redueixen costos. Els governs d’ambdós països saben per descomptat que hi ha interessos monetaris i no tenen cap interès en regular aquesta situació. - El deute extern, al qual han de fer front alguns països en vies de desenvolupament, ofega les polítiques econòmiques i socioculturals dels països potenciant l'economia informal (emigració, prostitució,...).

Principals característiques de les dones immigrants

cataresf — 2014-03-20 23:22:56 UTC

- Les dones immigrants decideixen deixar el seu país d'origen buscant un futur millor. Escullen un país on l'entrada a aquest sigui fàcil, hi hagi oferta laboral, benestar econòmic i facilitat d'idioma. Mantenen l'esperança de tornar al seu país. - A Espanya hi ha instaurats estereotips en contra d'aquestes dones: es consideren analfabetes, ignorants i pobres tot i tenir estudis superiors a molts espanyols. - Reben un salari molt baix duent a terme feines molt precàries i gens considerades. - Formen part d'un col·lectiu molt divers, complex i heterogeni. Procedeixen de diversos països, ètnies i cultures i cadascuna d'elles amb un context personal concret. Arriben amb un sentiment de solitud, inseguretat i totalment desinformades. També estan decepcionades perquè aquí no tenen dret a res ni llibertat. - El procés de migració de les dones és diferent del dels homes. Les dones estan sotmeses a qualsevol tipus d'agressió, essent les sexuals les més destacades. - La ideologia patriarcal impregna gran part d'aspectes en aquest món i això fa que les dones estiguin per sota dels homes. - Quan aquestes dones immigren, intenten imaginar com es trobaran el país quan arribin i moltes vegades aquestes idees no es corresponen amb la realitat.

El xoc entre el país d'origen i l'adaptació cultural al d'acollida acostuma a ser per elles una barrera difícil de superar, que desemboca en formació de “guettos”. - Les dones immigrants que hi són a Espanya tenen trets diferenciadors segons del país on provenen:

les colombianes i equatorianes majoritàriament són grans i amb escassa formació. Representen un percentatge importat de mà d'obra no qualificada.

les llatinoamericanes majoritàriament estan més formades que la mitjana de dones immigrants a Espanya. Treballen especialment en tasques de la llar.
les africanes (principalment marroquines), són les menys formades i amb fills menors d'edat al seu càrrec.
les romaneses acostumen a ser el grup més jove que immigra a Espanya. Tenen una mitjana d'edat de 26 anys amb un nivell de formació mig i sense fills.

Factors de vulnerabilitat associats al gènere femení

cataresf — 2014-03-20 23:23:07 UTC

Les dones immigrants presenten una problemàtica encara més complexa perquè són més vulnerables que no pas la resta de dones, degut a les dificultats econòmiques, lingüístiques, socials i administratives que presenten. La dona durant molts anys ha estat sotmesa a la figura
patriarcal amb tots els estigmes tradicionals i culturals que això comporta. Entre els factors de vulnerabilitat associats al gènere femení, podem destacar: - la segregació i precarietat laboral i els baixos salaris (també en comparació amb els dels homes)
- dedicació exclusiva a la família amb poques expectatives laborals
- la discriminació segons l'estatus social, el país d'origen i el nivell socioeconòmic - la sobrepresentació d'aquest col·lectiu en la quantificació de víctimes de violència de gènere, sobretot entre maltractaments (físics i psicològics), violacions, homicidis, prostitució no consentida,.... degut a la dependència sobre la seva parella. - la manca de sistemes de convalidació dels estudis
- la vivenda. El dret i l'accès a la vivenda dificulta a les dones immigrants la integració i adaptació al país acollidor.
- l'idioma, la comunicació i les interrelacions amb la societat a la que arriben. Al no entendre l'idioma, no hi pot haver comunicació, la qual
cosa dificulta encara més la seva integració. I si a més, la cultura i els costums de la societat d'acollida són diferents, la situació de les dones
immigrants pot arribar a ser molt complicada, convertides en "presses fàcils" de persones sense escrúpols que es puguin aprofitar d'elles.
Per aquesta raó estableixen connexió entre elles abans que amb gent que hi viu al país on van.
- la crisi econòmica. La crisi ha afectat a la població autòctona fent que perdi el seu poder adquisitiu. Anteriorment, institucions com
l'Ajuntament, ajudaven i facilitaven recursos a la població que tenía dificultats per tirar endavant com aquestes dones. Ara amb les retallades,
aquestes ajudes ja no hi són.
- conseqüències emocionals derivades d'aquesta discriminació i pel fet de ser immigrant com la baixa autoestima, incomoditat per no
estar a casa seva, sentiment de soledat, depressió, suïcidi,... En el cas de les dones, donat que el seu àmbit de treball és més solitari que el
dels homes, el fet de no comunicar-se amb la població d'acollida (en el cas que s'entengui l'idioma) es veu molt agreujat.

Àmbits de treball de les dones immigrants a l'estat Espanyol

cataresf — 2014-03-20 23:23:38 UTC

Els àmbits de treball de les dones immigrants a Espanya són majoritàriament les feines a domicilis particulars (neteja, cura d'infants, de gent dependent o ancians, cuina,...) , al camp, a l’hostaleria (cafeteries, restaurants, hotels,...), als serveis sanitaris (residències de la tercera edat, infermeria,...) i la prostitució .
Gairebé cap treballa com a tècnica o professional i encara menys com a directiva. Tenen ocupacions marginals, sense contracte, a temps parcial i amb salaris inferiors als interprofessionals. Tant el sector domèstic com el sector agrícola no requereixen una formació acadèmica concreta i per tant, són més accessibles però no perquè aquestes dones no tinguin estudis sinó perquè la formació que tenen no és vàlida burocràticament parlant. Les dones pateixen explotació laboral, treballen sense contracte i no es respecten els seus drets (horaris, salari, vacances, dies de descans,...).
Les dones immigrants no tenen les mateixes oportunitats de feina que els homes. Els llocs de treball que aquestes ocupen són més reduïts i els homes tenen feines millor remunerades com la construcció o l'agricultura. Hi ha una discriminació de gènere que dóna lloc a una situació econòmica precària. De la mateixa manera que segons la seva procedència, les dones immigrants tenen uns trets generals característics que les diferencien de les dones d’altres procedències, a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral la situació també és diferent segons la seva procedència:

les colombianes i equatorianes principalment treballen a la llar i al comerç. No obstant, hi ha dones que també treballen en la telecomunicació, la intermediació financera, les activitats immobiliaries, l'administració i els serveis auxiliars.
les llatinoamericanes treballen especialment en tasques de la llar
les dones procedents de la Unió Europea són les més formades (degut a les millores que s'estan fent cap a la homogeneïtzació formativa) i tenen més facilitat per aconseguir els permissos de residència i aconseguir una feina. Acostumen a treballar en els sectors d'intermediació financera, activitats immobiliaries, activitats científiques, professionals i tècniques, activitats administratives i serveis auxiliars, educació, sanitat, serveis socials o activitats artístiques.
les africanes són dones majoritàriament sense feina i les que en tenen acostumen a treballar al camp o a la indústria on no es requereix formació prèvia.
les romaneses, la majoria no tenen feina i les que en tenen es dediquen als sectors de restauració i cura personal.

La crisi econòmica que estem patint, ha empitjorat notablement la situació de les dones immigrants a Espanya ja que molts llocs de treball que elles cobrien, actualment estan coberts per persones del propi país.

La nostra tasca com a psicopedagogs és...

cataresf — 2014-03-21 10:47:19 UTC

...engegar processos de cohesió social que integrin i incloguin a tots els agents de la comunitat educativa ja que l'educació és una de les eines que fomenten transformacions social a mig i llarg termini. Si des dels centres educatius fomentem el respecte, l'escolta activa i l'admiració cap a la diferència i la diversitat aconseguirem una bona convivència amb inclusió i respecte mutu.
...incloure en les activitats de centre a les famílies immigrants que hi vulguin participar garantint una educació de qualitat per a tothom!
...treballar l'educació emocional amb activitats centrades en augmentar l'autoestima, l'autoeficiència i les habilitats personals de cadascú.

Bibliografia

cataresf — 2014-03-21 11:01:15 UTC

- Beltrán,J. El nou valor de la diferencia. Universitat Oberta de Catalunya. - Aparicio Gómez, Rosa. "Mujeres inmigrantes: prisioneras del género". http://www.mediterraneas.org/article.php3?id_article=523 - R. Renom, Jordi i Maite Marín, Produccions Nòmades (2011) Veus des de l’exili i el refugi: dones colombianes a Espanya - Mujeres inmigrantes. Víctimas de violencia de género. Amnistía internacional. http://www.es.amnesty.org/temas/refugio-e-inmigracion/mujeres-inmigrantes/ - Pérez Grande, María Dolores. "Mujeres inmigrantes: realidades, estereotipos y perspectivas educativas". Revista Española de Educación Comparada, 14 (2008). - Pilar Montañés i Manuel Moyano. "Violencia de género sobre inmigrantes en España. Un análisis psicosocial." Universidad de Granada.

- Heim, Daniela. Les dones migrants en el treball sexual. El cas de Barcelona. Globalització, gènere i exclusió social. UOC.