Va dissenyar una màquina de càlcul i va veure el potencial que tenia més enllà dels càlculs numèrics. Va idear i escriure com programar la màquina, és a dir l'antecedent directe de la programació d'ordinadors o software.

En el seu honor, l'exèrcit nord-americà va

nomenar un llenguatge de programació “ADA”.

(1906-1992) Estats Units
Pionera en el món de les ciències de la computació va aconseguir fer programes informàtics a partir de la llengua anglesa, perquè va desenvolupar un compilador, per tal que els ordinadors traduïssin per si mateixos la llengua a codi.

Responsable també del llenguatge COBOL.

Creadora del terme informàtic bug (error en el sistema) per literalment una arna a l’ordinador que estaven creant.

(1906-1992) Estats Units
Els seus escrits van ser precursors del moviment ecologista, i va tenir una forta influència en l'origen de l'ecofeminisme.

El llibre Primavera silenciosa va fer prendre consciència del perill dels plaguicides i de la importància de la conservació del medi. Es va posar en contra la indústria dels pesticides però va aconseguir la prohibició del DDT als Estats Units el 1972. També va servir per a la creació de l'Agència per a la protecció ambiental.

Atreta per l’enginyeria no va arribar a estudiar-ne, perquè es va dedicar a ser actriu, aconseguint un èxit internacional.

Durant la Segona Guerra Mundial va inventar i patentar, entre d’altres coses, un sistema per impedir que els torpedes fossin detectats. Avui és la base de les comunicacions sense cable, com el WIFI.

(1934) Regne Unit
Es considera la major experta en ximpanzés, pels seu estudis durant 55 anys sobre les interaccions socials i familiars dels ximpanzés salvatges al Parc Nacional de Gombe Stream a Tanzània.

És missatgera de la Pau de l’ONU.

Va aconseguir fotografiar l’ADN amb raig-X. La fotografia es va mostrar sense permís a Watson i Crick, que van poder desenvolupar per primera vegada l’estructura en forma de doble hèlix de l’ADN, pel que van guanyar el premi Nobel el 1962.

Rosalind Franklin morí a l‘edat de 38 anys d’un càncer d’ovaris, probablement per la llarga exposició als raig-X.

Va ser la primera dona a sortir a l’espai exterior a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963. Van ser 70 hores de vol i 48 voltes a la Terra, més temps a l’espai que la suma de totes les missions americanes del moment.

Durant la missió es va produir un error en la programació de la trajectòria i ella mateixa la va canviar per aconseguir que la nau no s’allunyés de la Terra i pogués tornar com estava previst.

(1867-1934) Polònia
Pionera en la recerca de la radioactivitat, fonamental per l’estudi de l’estructura de l’àtom i la matèria i amb aplicacions en medicina i altres disciplines.. Va descobrir els elements Radi i Poloni.

Va ser la primera dona en rebre un premi Nobel, i l’única persona que ha rebut 2 premis Nobel en diferents disciplines científiques, fins ara: Física i Química.

(1943) Irlanda
Va descobrir la primera radiosenyal d’un púlsar (estrella que emet radiació molt intensa a intervals curts i regulars), com a part de la seva tesis. Però el reconeixement d’aquest descobriment va ser per Antony Hewish, el seu tutor, a qui se’l va premiar amb el Nobel de Física el 1974.

(1852-1935) Estats Units
Va inventar una xeringa que es pot fer servir amb una sola mà que és la base per a la majoria de les xeringues mèdiques modernes.

(1921-2005) Estats Units
Va ser la primera enginyera aeroespacial negra de la NASA. Amb els anys va aconseguir el lloc més alt possible per a enginyers.

En els seus càrrecs va treballar per influir tant en la contractació com en la promoció de dones en la NASA, en l'àmbit de la ciència, l'enginyeria i les matemàtiques.

(1910-2008) Estats Units
Va treballar a la NASA i es va fer càrrec de la direcció de la West Area Computers, un grup de treball compost exclusivament de dones afroamericanes especialistes en matemàtiques.

Va viure una constant lluita contra les desigualtats de gènere i racials.

(1895-1975) Espanya
El 1949 inventà una enciclopèdia mecànica precursora dels llibres electrònics amb la qual volia disminuir el pes que els seus alumnes portaven cada dia a l’escola. Tot i els premis, no va trobar una empresa interessada a fabricar-la a Espanya. També va ensenyar ortografia, mecanografia i comptabilitat i va editar llibres sobre aquestes matèries a la seva editorial “EL MACA”, acrònim dels noms de les seues filles Elvira, María i Carmen.

(1920-2006) Estats Units
El 1977 va crear el primer mapa científic del sòl

oceànic. Va demostrar que en el fons de l'oceà Atlàntic hi havia una serralada que es coneix com a dorsal mesoatlàntica. Gràcies al seu treball, es va demostrar que les teories geològiques de la deriva continental i la tectònica de plaques és correcta. És a dir que la superfície de la Terra creix per en alguns llocs i minva per uns altres.

(1878-1968) Àustria
Va descobrir la reacció de fissió nuclear en la que es va basar la bomba atòmica i posteriorment les centrals d'energia nuclear. Encara que va estar a punt de ser assassinada pels nazis per ser jueva, no va voler participar en el projecte estatunidenc de construcció de la bomba atòmica. El 1944 es va atorgar el premi Nobel de Química pel descobriment de la fissió, però no a ella sinó al seu col·laborador Otto Hahn.

(355-415) Egipte
És la primera dona matemàtica de la qual hi ha un coneixement segur i detallat. Va construir un astrolabi pla. Així va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un planisferi. També va construir un hidròmetre i un hidroscopi, i va inventar l'aeròmetre, un tipus de densímetre. Es considera una dona pionera en la tecnologia.

Va morir assassinada, linxada pels cristians, i s’ha convertit en un símbol del feminisme.

El seu descobriment més important van ser les petjades de Laetoli, a Tanzània, oposades en depòsits de cendres volcàniques. Eren un camí de petjades fòssils que havia deixat un grup d'homínids fa més de tres milions i mig d'anys. Gràcies a les petjades es va poder saber que aquells individus caminaven alçats, com nosaltres, i no de quatre grapes com els ximpanzés.

(1799-1846) Regne Unit
Va viure en una zona de la costa anglesa plena de fòssils i els recol·lectava i estudiava. Entre d’altres, va identificar el primer esquelet de Ictiosaure, un dinosaure meitat peix meitat llangardaix. També es guanyava la vida venent-los, alguns als paleontòlegs més importants de l’època amb els quals també mantenia una relació científica. Va ser essencial per a entendre la vida prehistòrica, però no va ser reconeguda fins a poc abans de la seva mort.

Va descobrir una molècula d’un virus que té moltes aplicacions en medicina, biotecnologia i fins i tot en criminologia. Algunes d'aquelles aplicacions són, per exemple, les PCR que permeten saber si algú està infectat pel Coronavirus. Gràcies a aquell descobriment va poder registrar una patent que és la que més diners ha donat a la institució on va treballar tota la seva vida, el Consell Superior d'Investigacions Científiques.

(1888-1993) Dinamarca
El nostre planeta està format per diferents capes: l'escorça, el mantell (superior i inferior) i el nucli (extern i intern). El 1936 va descobrir la discontinuïtat que separa el nucli extern del nucli intern. Fins llavors es creia que la Terra era buida. Va utilitzar els terratrèmols per demostrar la seva teoria.

(1902-1992) Estats Units
Va descobrir el que en genètica es coneix com els gens saltarins. Posava de manifest que els gens no sempre ocupen el mateix lloc en els cromosomes. Però el seu descobriment no va ser acceptat pels seus col·legues, i va decidir abandonar aquella línia d'investigació. Però vint anys després altres científics van descobrir el que ella ja havia vist i explicat i per això va guanyar el Premi Nobel de Medicina el 1983.

(1959) Canadà
Pionera en el camp dels làsers, la tècnica que va desenvolupar és la chirp pulse amplification que s'usa per produir polsos ultracurts amb una intensitat molt alta, per a aplicacions en gravat làser, cirurgia, medicina i en estudis de ciència fonamental. 

El 2018 va guanyar el premi Nobel de Física (la tercera dona en obtenir-lo), compartit amb el seu col·lega Gérard Mourou, pels seus treballs en la física dels làsers.

(1968) França
L’Emmanuelle ha realitzat estudis sobre el genoma humà, l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i l'àcid ribonucleic (ARN).

Ha obtingut el premi Nobel de Química el 2020, conjuntament amb la científica estatunidenca Jennifer Doudna, arran del desenvolupament d'un mètode per a l'edició del genoma.

Ha centrat els seus treballs en l'estudi de la cristal·lització de grans molècules d'àcid ribonucleic (ARN).

El 2020 va rebre el Premi Nobel de Química pel desenvolupament d'un mètode per a l'edició genètica, compartit amb l’investigadora francesa Emmanuelle Charpentier.

(1768-1797) Xina
Va estudiar els eclipsis lunars, utilitzant models construïts al jardí de casa seva. La seva explicació del fenomen, donada en l'article Sobre l'explicació dels eclipsis lunars, és bastant encertada. En el llibre Sobre la forma de bola de la Terra va explicar per què la gent no queia de la Terra esfèrica, entre altres temes.

El 2004 la Unió Astronòmica Internacional va anomenar un cràter de Venus honor seu.

Doctora en astrofísica porto-riquenya i cega des de la seva joventut que treballa a l'Observatori Astronòmic de Sud-àfrica. Des d'allà «escolta a les estrelles» en un procés anomenat de sonificació. El seu equip ha demostrat científicament que el so provinent de l'espai pot proveir d'informació no visible per a l'ull humà.     

Es una química espanyola professora d’Investigacions al Institut Català de Nanociència. Es va doctorar a la Universitat de Complutense de Madrid (1992), després va passar els dos següents anys als Països Baixos a la Universitat de  Twente. El 2002 comença a dirigir el departament de Sensors i Biosensors. Es trasllada al 2008 a Barcelona on comença a dirigir el Grup de Biosensors i Aplicacions bioanalítique en l’Institut català. Al 2012 es converteix en professora adjunta al Departament de Física i Tecnologia a Noruega.

També es autora de més de dues-centes publicacions, i de vuit famílies de patents a escala nacional i internacional. Ha participat en molts projectes de recerca (la gran majoria internacional. Durant totes les seves investigacions ha creat nous tipus de Biosensors nanofotonics i els ha integrat en plataformes. Un dels seus objectius es desenvolupar un dispositiu de diagnòstic precoç de malalties (com el càncer o la malària).

Professora de genètica a la Universitat de Barcelona, doctora en biologia, actualment dirigeix un grup de recerca que estudia les bases genètiques de malalties humanes hereditàries (com la ceguesa. Ha estudiat molts camps de la genètica (com l’evolució molecular), a Barcelona, Edimburg i Oxford. Li agrada la fantasia i ciència-ficció, com per exemple Harry Potter.

(1983) Catalunya 

Sílvia Osuna Oliveras és una investigadora catalana nascuda a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), l’any 1983.

La doctora Osuna es va doctorar el 2010 a la Universitat de Girona. Va rebre el premi de tesi doctoral a la millor tesi defensada el 2010 al departament de Química de la mateixa Universitat. Després de graduar-se, es va traslladar a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, per obtenir un càrrec postdoctoral de dos anys a la beca Marie Curie International Outgoing Fellowship.

Ha estat guardonada recentment amb un projecte ERC-StG per desenvolupar un nou protocol computacional per al disseny de nous enzims. Gràcies a la contribució de l’ERC, va començar a crear el seu propi grup de recerca, format per sis estudiants.

Durant la seva carrera laboral, ha treballat en el disseny computacional d’enzims importants per a les seves possibles aplicacions en medicina. Ha participat en 7 projectes de recerca, ha estat convidada a impartir diversos seminaris i ha participat en més de 40 conferències, en 3 de les quals com a ponent convidada.

És una referent i exemple per a totes les dones científiques.

Explicant això volem reafirmar que no ha d’haver desigualtat de gènere en cap circumstància, al igual que en l’àmbit científic.

Els homes estan IGUAL de capacitats per fer qualsevol tasca científica que les dones.

Us animem a TOTS i a TOTES, a que us interessen per la ciència.