<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>CRÍTIQUES D&#39;ARISTÒTIL A PLATÓ // ST. AGUSTÍ D&#39;HIPONA by Àlex Ocaña Puig</title>
      <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90</link>
      <description>La relació entre Aristòtil i Plató, destacant les seves diferències filosòfiques i les crítiques d&#39;Aristòtil a Plató.</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2024-10-28 13:48:45 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2024-11-08 11:45:29 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>Crítica a la Teoria de les Idees</title>
         <author>aleeexop2007</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200554409</link>
         <description><![CDATA[<p>Aristòtil va qüestionar la teoria de Plató de les Idees o Formes, que postulava que les idees existien de forma separada de les coses materials. </p><p>Aristòtil defensava que les Idees no poden existir independentment de les coses; cada idea o forma és part inherent de la realitat d’un objecte, no una cosa separada.<br><strong>Exemple</strong>: "La idea de 'cavall' només té sentit en els cavalls concrets que existeixen en el món físic."</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-04 13:57:01 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200554409</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Crítica al Dualisme Ontològic</title>
         <author>toniestevec</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200556725</link>
         <description><![CDATA[<p>Plató establia una separació entre el món sensible (món material) i el món intel·ligible (món de les idees).<br>Aristòtil argumenta que aquest dualisme és innecessari i que no hi ha un "món de les Idees" separat del món físic. Proposa una unitat entre forma i matèria.<br><strong>Exemple</strong>: La "forma" i la "matèria" d’un arbre existeixen juntes; no té sentit que la forma estigui separada.</p><p><br></p><p><br></p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dualisme" />
         <pubDate>2024-11-04 13:58:19 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200556725</guid>
      </item>
      <item>
         <title>La Causa Final</title>
         <author>aleeexop2007</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200569293</link>
         <description><![CDATA[<p>Aristòtil critica que Plató no desenvolupés una explicació completa del "per què" o la finalitat de les coses.<br>Per a Aristòtil, tota cosa a la natura té una causa final, o propòsit, i aquesta explicació és fonamental per comprendre la realitat.<br><strong>Exemple</strong>: Per a Aristòtil, el propòsit d'una llavor és créixer fins a convertir-se en una planta; Plató no dóna importància a aquesta causa final.</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-04 14:05:29 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200569293</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Ètica i Coneixement Pràctic</title>
         <author>aleeexop2007</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200571879</link>
         <description><![CDATA[<p>Plató posa un gran èmfasi en el coneixement teòric per assolir la veritat i el bé.<br>Aristòtil, en canvi, creu que l'ètica ha de centrar-se en la virtut i en el coneixement pràctic, que ajuda en la presa de decisions en la vida quotidiana.</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-04 14:06:52 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200571879</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Teoria de les idees</title>
         <author>aleeexop2007</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200590657</link>
         <description><![CDATA[<p>La teoria de les Idees de Plató afirma que el món físic que percebem és només una còpia imperfecta d'un altre món més perfecte: el món de les Idees o Formes. Aquestes Idees són entitats immaterials i eternes que representen l'essència pura de les coses. Per Plató, mentre el món sensible només ens mostra aparences, les Idees constitueixen la veritable realitat i el coneixement autèntic.</p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="https://www.youtube.com/watch?v=8LkIn9ARJiw" />
         <pubDate>2024-11-04 14:18:00 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200590657</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Qui és Sant Agustí d&#39;Hipona?</title>
         <author>toniestevec</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200602759</link>
         <description><![CDATA[<p>Sant Agustí d'Hipona (354-430 dC) va ser un filòsof i teòleg cristià nascut a Tagaste (actual Algèria). És conegut com un dels pares de l'Església i un dels pensadors més influents de la filosofia i teologia cristiana. Va ser bisbe d'Hipona i és considerat un dels "Doctors de l’Església" per la seva influència en la doctrina cristiana.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/2955262854/6afd062286d3e9d053348c205d1ea9e5/baixa.webp" />
         <pubDate>2024-11-04 14:24:14 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200602759</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Context Històric i Filosòfic</title>
         <author>toniestevec</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200609802</link>
         <description><![CDATA[<p>Sant Agustí va viure durant la decadència de l'Imperi Romà, un moment de canvis culturals i socials profunds. Aquest període va estar marcat pel conflicte entre el paganisme i el cristianisme. Sant Agustí va viure envoltat d’influències filosòfiques diverses, com el maniqueisme, el platonisme i el cristianisme.</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-04 14:28:08 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200609802</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Corrent Filosòfic / Escola</title>
         <author>toniestevec</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200613531</link>
         <description><![CDATA[<p>-Agustí es va formar en el neoplatonisme, integrant les idees de Plató amb la teologia cristiana. Va adaptar conceptes platònics com la distinció entre el món sensible i l’intel·ligible a la idea cristiana de la separació entre el món material i el món de Déu.</p><p><strong>-</strong>El seu pensament neoplatònic el porta a considerar que la veritat última resideix en Déu, i que l’ànima humana només pot arribar-hi a través d’un procés intern de reflexió i il·luminació divina.</p><p><br></p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-04 14:30:06 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200613531</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Tesis i Com les Defensa</title>
         <author>toniestevec</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200615032</link>
         <description><![CDATA[<ul><li><p><strong>Existència de Déu</strong>: Agustí defensa que l'existència de Déu es pot trobar a través de la introspecció i la recerca interior, afirmant que Déu és una presència constant en la consciència humana.</p></li><li><p><strong>Concepció del Mal</strong>: Defineix el mal com una absència del bé, no com una entitat pròpia. Això implica que el mal no té existència independent, sinó que és resultat de l'allunyament de Déu.</p></li><li><p><strong>Il·luminació Divina</strong>: Segons Agustí, la veritable comprensió només és possible mitjançant la "il·luminació" per part de Déu, que guia l'ànima cap a la veritat.</p></li><li><p><strong>Defensa</strong>: Desenvolupa aquestes idees principalment en les seves obres <em>Confessions</em> i <em>De Civitate Dei</em>, amb arguments basats en la fe i l’experiència personal.</p></li></ul>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-04 14:31:03 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200615032</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Relació de St. Agustí d&#39;Hipona amb Descartes</title>
         <author>aleeexop2007</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200621507</link>
         <description><![CDATA[<p>Agustí és considerat un precursor de Descartes pel seu enfocament introspectiu. Així com Descartes es pregunta “Cogito, ergo sum” (Penso, per tant, existeixo), Agustí ja afirmava que el dubte o el coneixement de la pròpia ignorància prova l’existència de la pròpia consciència.</p><ul><li><p><strong>Similituds</strong>: Ambdós filòsofs parteixen d’una idea d’introspecció per accedir a la veritat; però, mentre Descartes confia en la raó com a font de coneixement, Agustí ho fa en la fe i en la il·luminació divina.  </p></li></ul>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-04 14:34:40 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200621507</guid>
      </item>
      <item>
         <title></title>
         <author>aleeexop2007</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200623120</link>
         <description><![CDATA[<p>.</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-04 14:35:35 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3200623120</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Qui és René Descartes</title>
         <author>toniestevec</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208145304</link>
         <description><![CDATA[<p>René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof, matemàtic i científic francès, conegut com el pare de la filosofia moderna. És famós per haver posat les bases del racionalisme modern i per la seva recerca de la certesa mitjançant el dubte metòdic. La seva obra <em>Meditacions Metafísiques</em> és una de les més influents en la història de la filosofia, on desenvolupa moltes de les seves idees principals.</p>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/2955262854/ebf770cf1779bc7c48847dce4ea5b9f7/descartes.webp" />
         <pubDate>2024-11-08 11:37:37 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208145304</guid>
      </item>
      <item>
         <title>...</title>
         <author>aleeexop2007</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208145659</link>
         <description><![CDATA[]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-08 11:37:58 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208145659</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Context Històric i Filosòfic</title>
         <author>toniestevec</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208147224</link>
         <description><![CDATA[<p>Descartes va viure durant el segle XVII, una època marcada per grans descobriments científics i el sorgiment d'un nou pensament racional que qüestionava les doctrines tradicionals de l’Església i de la filosofia escolàstica. La seva obra va tenir lloc en el context de la Revolució Científica i en el sorgiment de les idees humanistes. Descartes va adoptar una posició de dubte cap a tot allò que no es pogués verificar amb certesa, influenciat per l'avenç de la ciència i la necessitat d'una metodologia rigorosa.</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-08 11:39:20 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208147224</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Corrent Filosòfic / Escola</title>
         <author>toniestevec</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208150242</link>
         <description><![CDATA[<p>-Descartes és considerat un dels principals representants del racionalisme. Aquesta escola de pensament defensa que la raó és la font principal i més fiable del coneixement, en contrast amb l'empirisme, que valora més l'experiència sensorial. </p><p>-En la seva recerca de coneixement cert, Descartes estableix el dubte metòdic com a pas inicial per arribar a una base sòlida per al coneixement.</p>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-08 11:41:51 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208150242</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Tesis i Com les Defensa</title>
         <author>aleeexop2007</author>
         <link>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208154175</link>
         <description><![CDATA[<ul><li><p><strong>Cogito, ergo sum</strong>: La seva tesi més famosa, "Penso, per tant, existeixo", defensa que el simple fet de dubtar implica l'existència d'un "jo" que dubta, establint aquesta idea com a punt de partida irrefutable.</p></li><li><p><strong>Dualisme cos-ment</strong>: Descartes defensa que el cos i la ment són substàncies separades, una de naturalesa física i l'altra de naturalesa pensant o espiritual. Aquesta dualitat és una de les seves contribucions més importants i ha tingut gran impacte en la filosofia posterior.</p></li><li><p><strong>Defensa del Racionalisme</strong>: Descartes argumenta que només mitjançant la raó i no l’experiència sensorial es pot arribar al coneixement veritable. En les <em>Meditacions</em>, desenvolupa arguments que desconfien dels sentits com a font de coneixement fiable.</p></li></ul>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2024-11-08 11:45:28 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/aleeexop2007/ebgwrzw1h35gpb90/wish/3208154175</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
