Berthe Morisot representa escenes intimistes, pinta un món femení serè, atemporal, en què presta a les escenes infantils una mirada tendra. També va pintar paisatges, escenes de platges i vistes urbanes. Destaca la representació impressionista de jardins, escenes rurals i interiors domèstics amb una pintura de traços ràpids.

Els espais representats per Berthe Morisot són sovint llindars, espais on l'interior està obert cap a l'exterior i en vincle amb ell. Nombrosos historiadors han interpretat en aquesta pintora l'expressió de la limitació de les dones a l'àmbit domèstic, l'accés a l'espai públic essent limitat per a les dones "decents" i el carrer vist des del nucli protector de l'interior.

Berthe va exposar per primer cop al Saló de París de 1864, amb només 23 anys. L’any 1868 coneixerà a Édouard Manet, amb qui tindrà una relació molt estreta per la resta de la seva vida, ja que es casarà amb el germà del pintor, Eugène Manet. Després d’haver exposat al Saló de París, Morisot va decidir unir-se al grup dels impressionistes i participarà a les exposicions conjuntes. Les escenes que pintava Morisot mostren la vida de les persones que tenia al seu voltant, escenes íntimes de família on veiem la seva filla o la seva germana.  Va morir l’any 1895 a París.

https://www.musee-orsay.fr/es/agenda/exposiciones/presentacion/berthe-morisot-1841-1895#anchor-navigation-8

Quan va arribar a França, va estudiar amb el pintor academicista Jean-León Gérôme qui, junt amb les seves visites al Louvre, va fer que la pintora anés millorant fins que l’any 1868 una de les seves obres va ser acceptada al Saló de París. L'any 1877 li van rebutjar una obra al Saló oficial perquè la seva pinzellada era massa gruixuda. Cansada de l’academicisme, va conèixer a Degas i va començar a exposar amb el grup dels impressionistes. Els temes que pintava retrataven la vida social de la dona i els seus espais. Des dels cafès fins la vida privada, la maternitat, etc.Mary Cassatt és coneguda per haver estat defensora del sufragi femení. Va morir a França l’any 1926.

https://www.metmuseum.org/toah/hd/cast/hd_cast.htm

Sabem que aquesta peça es va exposar al primer Saló dels impressionistes, celebrat l'any 1874 i, per tant, va ser la primera dona a exposar amb el grup.

La mirada de la mare, junt amb el braç doblegat i la cortina del fons tracen una línia diagonal compositiva que travessa el quadre. Aquesta diagonal relaciona la mare amb el fill. El gest d'Edma, que corre la cortineta del bressol entre l'espectador i el nadó, intensifica encara més el sentiment d'intimitat i amor protector expressat en el quadre.

El quadre no va tenir molta repercussió, com que no el va poder vendre en l'exposició, no va tornar a ensenyar-lo i es va quedar a casa de la seva germana fins a la seva adquisició pel Museu del Louvre.

https://www.musee-orsay.fr/es/obras/le-berceau-1132

https://www.youtube.com/watch?v=bfLrn_RWwcI

https://todoesfundamentosdelarte.files.wordpress.com/2016/12/7.-berthe-morisot_la-cuna.pdf

El nom de l'obra "Psiqué" es déu a què així era com es coneixien aquest tipus de mirall on s'està mirant la model. Aquest en concret, pertanyia a la pintora.

En aquest cas, Morisot va presentar l'obra a l'exposició dels impressionistes de l'any 1877, la tercera que celebrava el grup. Aquest quadre va tenir bona acollida per la crítica, i fins i tot l'escriptor Emil Zola va opinar que «aquest any, la “Psyché” i “dona en el seu tocador" son dos veritables perles, en les quals els grisos i els blancs de les teles interpreten una simfonia molt delicada».

https://www.museothyssen.org/coleccion/artistas/morisot-berthe/espejo-psique

https://www.youtube.com/watch?v=rpaX9rgmZbg

https://app.smartify.org/es-ES/objects/berthe-morisot-the-psyche-mirror

En aquest cas, Morisot pinta una escena exterior. Com feien habitualment els impressionistes, retrata l'oci d'aquesta classe social en un entorn natural on veiem dues dones dins d'una embarcació.

En algunes zones la imatge gairebé es dissol amb les pinzellades animades. Morisot presenta les dones de prop, com si estiguéssim al vaixell amb elles, i realça encara més l'efecte d'intimitat en retallar estretament l'escena amb l'horitzó vorejat d'arbres fins a la part superior de la imatge.

Juga amb els colors predominants, que són el verd i el blau, juntament amb els blancs com el del vestit d'una de les protagonistes, creant harmonia visual i cercant transmetre la sensació de tranquil·litat i lleure que la mateixa escena representa.

En l'exposició, es va enfrontar a crítiques ja que l'acusaven de deixar els seus quadres sense acabar i el terme "vaporeuse" ("bromós" o "vaporós") va ser utilitzat sovint, fins i tot per Degas, per descriure el seu treball. Com va preguntar un crític a l'exposició impressionista de 1880: "Per què, amb el seu talent, no es pren la molèstia d'acabar?" D'altra banda, els quadres de Morisot no eren més que "promeses de pintures que mai no es realitzaran". Tot i això, alguns comentaristes van elogiar la "delicadesa" i els "tons extraordinàriament subtils" dels dos quadres de Morisot a l'exposició.

https://www.nationalgallery.org.uk/paintings/berthe-morisot-summers-day

https://lacamaradelarte.com/obra/un-dia-de-verano/

https://www.youtube.com/watch?v=XKhoCBrcOSs

Dempeus a la sala d'estar de l'hotel Globe Cottage a Cowes, on la parella resideix a l'illa de Wight, a Anglaterra. Eugene apareix de perfil a la vora esquerra del quadre. Més que en la figura, l'interès de la pintora se centra en la descripció del jardí florit i dels molls que es veuen a través de la finestra, els efectes de transparència i el joc de llum que recrea amb habilitat.

L'abundant vegetació del jardí sembla envair l'estada i transforma el rerefons en una mena de superfície decorativa. Per a una impressionista apassionada per les interaccions entre l'aire lliure i la figura, les finestres, les verandes o els jardins d'hivern també ofereixen una font de llum natural filtrada i dominada millor que a l'exterior.

https://www.marmottan.fr/notice/6029/

https://www.musee-orsay.fr/es/agenda/exposiciones/presentacion/berthe-morisot-1841-1895#anchor-navigation-8

Al fons es pot intuir una xemeneia i un quadre, perquè la representació se surt de l'enquadrament com si es tractés d'una fotografia. En aquest sentit és interessant el coneixement que tenia Mary de la fotografia, l'artista retrata a les seves amigues en el saló de casa seva, assegudes en el sofà prenent te, aconseguint que l'escena sigui espontània i no premeditada o simulada com ocorria amb els models de l'acadèmia.

https://lacamaradelarte.com/obra/el-te/

https://www.artchive.com/artwork/le-the-five-oclock-tea-mary-cassatt-1880/

Amb una paleta limitada i una pinzellada vibrant, va crear una interacció dinàmica de formes que es fa ressò en aquest moment capturat entre el descans i el joc. La llum entra a la imatge a través dels desdibuixats finestrals de fons, i el punt de vista és lleugerament elevat.

Aquesta obra va ser exposada l'any 1879 en el marc de la 4a exposició impressionista, junt amb altres 10 obres de l'artista. Era el primer cop que Cassatt exposava amb els impressionistes, i aquesta pintura en concret va ser titllada d'indecorosa per la posició en què es troba la nena. Es creu que el seu amic Degas també va participar en l'execució d'aquesta pintura.

https://www.nga.gov/collection/art-object-page.61368.html#bibliography

https://historia-arte.com/obras/nina-pequena-en-un-sillon-azul

En treballar com a aprenent de Rodin, va tenir l'oportunitat d'estudiar la figura nua i l'anatomia, una oportunitat inusual per a una dona al segle XIX. Va modelar mans i peus per a l'obra "Els burgesos de Calais" de Rodin i també va fer de model per l'artista.

A poc a poc, desitja emancipar-se de la tutela del seu mestre i també allunyar-se del seu amant Rodin, qui mai deixarà a la seva dona i també escultora Rose Beuret. Camille s'allunya d'ell, fins a separar-se definitivament l'any 1892, per començar a crear el seu propi llenguatge artístic. En aquest moment crea escenes més intimistes i delicades, la primera d'elles la de "les Parladores", on recrea un moment de la vida quotidiana. Amb aquestes escenes, l'escultora s'apropa als temes de l'impressionisme, tot transmetent les emocions i l'instant. La tècnica d'esculpir i els temes que representava Claudel van donar lloc a certes crítiques per considerar-se massa sensuals i inapropiades.

Malgrat l'allunyament de Rodin, Camille Claudel pateix dificultats materials, econòmiques i de comportament, que no li permeten continuar treballant. El seu ressentiment cap a Rodin alimenta una suposada demència que va fer que fos internada en 1913 on va passar trenta anys i va morir en solitud i sense haver realitzar cap obra més, l'any 1943.

https://historia-arte.com/artistas/camille-claudel

L'elecció dels materials semipreciosos, com el marbre-ònix, situa a Camille Claudel en l'atracció de l'època pels jocs de colors i la policromia natural dels materials, en la qual el bronze i els verds de la pedra es responen. En l'escultura podem comprovar el virtuosisme de l'artista. Una talla perfecta sobre un material difícil d'esculpir, que Claudel dota de moviment, vida i emoció.

Hi ha diverses hipòtesis per al tema d'aquesta obra. Alguns afirmen que es tracta d'una obra de caràcter simbolista que fa referència a la relació personal de l'escultora amb Rodin, i que ella seria una de les dones que estan a punt de ser envestides per la gran onada que seria la personalitat de Rodin.

https://historia-arte.com/obras/la-gran-ola-de-claudel

https://www.youtube.com/watch?v=FlEuolbXDhs

https://www.musee-rodin.fr/es/musee/collections/oeuvres/ola-o-las-banistas

Quan en 1893 en plena època impressionista es va presentar El gran vals en el Saló Nacional de Belles arts de París, va obtenir crítiques per presentar a la figura femenina nua, per la qual cosa se li va exigir que la modifiqués. L'enginy creatiu de Camille va idear un abillament que tapava de cintura cap avall i accentuava encara més l'acció de la peça. La cua de la faldilla vola cap al costat contrari a la direcció que porten els ballarins, per la qual cosa aporta l'equilibri perfecte a la peça.

Al segle XIX, el vals era la dansa de la parella per excel·lència i el ball de saló es va estendre per tota la societat. L'artista mostra així la rapidesa amb què es desplega el vals, portant a la parella a un remolí que mai sembla aturar-se.

Durant la trajectòria professional en el taller de Rodin, Claudel, desenvolupa un aspecte impressionista, simbolista i amb gran moviment en la majoria de les seves obres. Simbologia i moviment que aplica en El gran vals, concebut en una època en la qual l'artista combina la passió personal amb la sensibilitat professional.

https://www.musee-rodin.fr/es/musee/collections/oeuvres/el-gran-vals

https://historia-arte.com/obras/el-gran-vals

El post ha d'incloure tots els elements d'una anàlisi de selectivitat: petit context històric de l'obra (que teniu als apunts), anàlisi formal (seguint allò que hem treballat a classe sobre l'impressionisme i amb el vostre llibre sagrat de l'art) i temàtica, afegint també una petita biografia de l'artista. Dins el padlet teniu molta informació, però vull que les anàlisis formals siguin sobretot vostres. Com he explicat, a partir de les característiques formals de l'impressionisme que hem anat veient a classe podeu extreure informació per les obres aquí proposades. No obstant, com veureu en els posts d'exemple, ha de ser una presentació sintetitzada, no cal posar tota la informació del padlet, i com més creatiu millor!

En aquest grup escultòric veiem un home que és arrossegat per una figura femenina d'edat també avançada, mentre estira un braç cap al darrere, on se situa una figura femenina jove. Els dos personatges madurs estan recoberts amb un mantell drapejat que dona un extra de moviment a la peça, que pel moviment que fan els personatges, ja és molt dinàmica.

Sovint interpretada en un sentit autobiogràfic, com a il·lustració de la indecisió de Rodin entre la seva parella, Rose Beuret, i la seva jove amant, Camille Claudel, L'Edat madura, apareix sobretot com una variació del tema del destí. En un moviment d'irresistible arrossegament, l'home, encara subjectat amb fermesa per la joventut i la vida, la vellesa i la mort li arrenquen dels braços tendits de la jove suplicant. Més enllà de la seva història personal, l'artista realitza una obra simbòlica que representa les relacions humanes. Ella mateixa s'esculpeix com un personatge implorant, marcant el seu lligam amb el seu destí futur.

https://historia-arte.com/obras/la-edad-madura

https://www.musee-orsay.fr/es/obras/lage-mur-1370

En aquesta pintura on, com a espectadors, mirem des d'un punt de vista lleugerament elevat, veiem un bot de rems de color verd llima i blanc on hi ha asseguda una dona que sosté un bebè i un home que rema. El bot està tallat per la composició per la zona inferior. Veiem com tant la dona com el bebè porten barrets per protegir-se del sol, mentre l'home porta una boina del mateix to blau marí que la resta de la seva roba. La cantonada de la vela del vaixell, també pintada de verd pàl·lid, és arrossegada pel vent a la nostra esquerra.

Aquesta audaç composició revela la influència de les superfícies planes i estampades, el color simplificat i els angles inusuals dels gravats japonesos, que van gaudir de gran popularitat a París a la fi del segle XIX. La figura fosca de l'home en primer pla contrasta amb la fina línia que ocupa l'horitzó al darrer pla, generant una sensació de distància.

https://www.nga.gov/collection/art-object-page.46569.html

https://www.youtube.com/watch?v=qbFQVfQlhA8

Aquesta escultura va ser executada en diversos mitjans i va rebre diversos títols. En un principi, Claudel la va titular Sakuntala, perquè estava inspirada en una obra de teatre índia sobre la reunió de Sakuntala amb el seu marit després d'una llarga separació causada per un encanteri màgic. L'obra va ser modelada per primera vegada en guix cap al 1886, i presentada al saló de 1888, on va rebre una menció honorífica. Després de repetides sol·licituds d'una comissió estatal i les esperances aixafades de Claudel, l'obra va ser finalment tallada en marbre gràcies al mecenatge d'una clienta. El títol actual és Vertumnus i Pomona, que fa referència a una història d'amor de la mitologia romana.

Amb l'impressionisme ja establert, Claudel juga amb la llum, les textures i la composició per a representar a dos amants. A més també juga amb la multifacialitat de les escultures així com l'efecte del "non finito" en algunes parts.

https://historia-arte.com/obras/vertumno-y-pomona

https://www.musee-rodin.fr/en/musee/collections/oeuvres/vertumnus-and-pomona