socials by

Teresa de Carrús

albabustos — 2023-10-02 06:12:10 UTC

Pensava que res bo podia resultar de totes les desgràcies que van ser provocades pel fet que salvés colls de les guillotines de Robespierre. Però, al final, va donar resultat. Aquesta és la història per la qual vaig rebre el sobrenom de “Notre-Dame de Thermidor”.

Després del meu intent d'escapar d'un imminent empresonament, em van detenir les mateixes autoritats que acusaven al meu marit, Monsieur Tallien, de corrupció. Jo era en part la culpable. L'havia influenciat molt. Vaig evitar que el regnat del terror arribés a créixer tant com Paris, a Bordeus, la ciutat que m'havia acollit després de divorciar-me amb tan sols vint anys. Amb mi al càrrec, les execucions van disminuir un cinquanta per cent.

Robespierre no ens volia estenent el rebuig al seu terror, per això ens va acusar. Era veritat que jo solia ser marquesa, però el meu suport als ja difunts monarques el mantenia ocult, ja que sinó acabava en la guillotina.

A sobre, el meu marit em va repudiar públicament. No li vaig respondre. No podia dir res en contra seva, si algú em podia treure de la presó, era ell. A part, va arribar un rumor a la meva cel·la de que li havien expulsat del Club dels Jacobins. Tan sols escoltar-ho, vaig saber immediatament que planejava el meu marit: estava pensant a enderrocar a Robespierre. Per totes aquestes raons, vaig decidir enviar-li una carta que canviaria la història per sempre.

“L'administrador de la policia acaba de partir. Ha vingut a dir-me que compareixeré davant el tribunal, és a dir, que pujaré al cadafal. Això s'assembla molt poc al somni que he tingut aquesta nit passada: Robespierre ja no existia i les presons estaven obertes de bat a bat. Però gràcies a la vostra insigne covardia, aviat no hi haurà en tota França ningú que realitzi aquest somni”.

Vaig signar la carta i posar la data del dia: 25 juliol de 1794.

Dos dies més tard, després de la meva intervenció, vaig escoltar com havien esclatat els crits de “baix el tirà!” a l'assemblea. Crits dirigits al meu enemic. I aquesta espurna que va començar el caos, va ser el meu marit. Aquest mateix dia, Robespierre va veure el mateix final que totes les seves víctimes: la guillotina. El gran terror havia acabat.

Alliberada després de dos mesos entre reixes, vaig poder veure com es buidaven les presons i també com es clausurava el Club dels Jacobins. Finalment.

I així és com vaig rebre un sobrenom més, “Notre-Dame de Thermidor”: La nostra dama de Juliol.

Taylorisme

albabustos — 2023-11-05 12:28:14 UTC

El taylorisme era un sistema d'organització industrial creat al segle XX. Estava basat en la divisió i l'especialització de les tasques (cada treballador s'encarregava d'una tasca específica i repetitiva). Va ser creat per l'estatunidenc Frederick Winslow Taylor buscant una major productivitat a les fàbriques, sense tenir en compte la salut i el benestar dels treballadors.

Excursió Cal Vidal

albabustos — 2023-11-23 18:01:17 UTC

El darrer dijous vam anar d'excursió a Cal Vidal, una antiga colònia on vivia la gent que treballava a la fàbrica tèxtil de la família Vidal. En aquella època els treballadors vivien unes condicions laborals inhumanes: sense baixes, amb horaris laborals de dotze hores i amb salaris mínims (sobretot les dones). A pesar de tot això, la colònia els permetia tenir una vida una mica més digna, havien de pagar un lloguer, però a part d'allò tenien: educació pública fins als deu anys pels nens, alimentació, electricitat i sanitat pública. Era un privilegi brutal per a una persona treballadora de l'època industrial.

Memòria històrica

albabustos — 2024-01-21 19:24:02 UTC

La memòria històrica és un record col·lectiu, una evocació bolcada cap al present del valor simbòlic de les accions col·lectives viscudes per un poble en el passat. És una acció que preserva la identitat i la continuïtat d'un poble, és no oblidar l'après, moltes vegades amb sang, és el camí per a no repetir errors passats. La memòria és un fet transformat en sistema de valors.

En l'actualitat no apareixen tractaments teòrics sobre la memòria històrica, sinó aproximacions destacant aspectes d'aquesta, ja siguin tradicions, valors, sentiments de pertinença. És gairebé consens generalitzat considerar-la un component de la identitat al costat de la psicologia social i el llenguatge.

La memòria funciona com un sistema d'imatges, relacionades amb la psiquis, i està conformada per experiències no viscudes, però assumides a partir de diferents mecanismes de coneixement, com l'escola, els mitjans de comunicació, la literatura, la tradició oral.

La memòria històrica està conformada per esdeveniments, fets i elements de cultura popular tradicional: llegendes, costums, festes, cançons, mites, balls populars, tradicions, que caracteritzen la vida de la comunitat en el seu desenvolupament històric des del seu sorgiment participant en la seva conformació cada individu. És la capacitat que té l'individu i la comunitat en general de recordar, és la informació, que a nivell de la psiquis, deixa impreses imatges o petjades del passat.

1917- LA PEL·LÍCULA

albabustos — 2024-02-01 07:41:40 UTC

1917 m'ha semblat una peça cinematogràfica molt ben feta, estimulant i impactant. Em vaig sentir immersa en tot moment, està molt bé ambientada. Una pel·lícula excel·lentment produïda, el plànol sense interrupció em va mantenir en alerta tota l'estona. Transmet un missatge molt clar, i mostra de manera crua i honesta com era la situació del moment. Un aspecte històric que m'agradaria destacar són les medalles que rebien els soldats en complir una missió o ajudar a un company, i com cada soldat les veia d'una manera o altra. Perquè per la majoria, sobreviure no era un premi.

La "new woman"

albabustos — 2024-03-06 09:13:14 UTC

En la imatge següent podem observar una gran quantitat de dones amb pentinats curts treballant en una companyia telefònica.

A l'acabar la Primera Guerra Mundial les dones ja no estaven tan disposades a encarregar-se només de les tasques casolanes. Durant els quatre anys de guerra, elles havien assolit molt bé els papers prèvia i exclusivament dels homes, al mercat laboral (com podem veure a la imatge) i ja no volien tornar enrere.

La dona va començar a viure una vida més plena d'activitats, com per exemple: anar al cinema, practicar esports com el tenis i la natació, manejar actuacions, fumar i abordar temes de converses abans prohibits, ballar fox trot, cheeck to cheeck, charleston i black bottom.

La new woman també es va desfer de la molesta llenceria, es va treure els barrets plens de complicacions i el vestit de carrer llarg (que gairebé no permetia caminar). Per la qual cosa, a manera de protesta es va baixar l'escot, es va pujar la faldilla i va eliminar la cintura de vespa. La consigna general femenina va ser conrear el tipus juvenil gairebé masculí, suprimint la cotilla que privava de naturalitat als seus moviments, tallant-se el pèl al noi i usant barrets profunds.

Els feliços anys vint

albabustos — 2024-03-06 09:13:28 UTC

Els "Feliços Anys Vint" és una frase que s'utilitza per definir la dècada dels 1920. Van ser anys de creixement econòmic i de transformacions polítiques, socials i culturals que es van caracteritzar pel dinamisme social, artístic i cultural de l'època. La política va retornar a la normalitat, la música jazz va florir, les noies joves van redefinir a la dona moderna, i l'art va ressorgir. Entre les característiques culturals dels "feliços anys vint" es van comptar la difusió de ritmes com el jazz, el xarleston i el tango, la moda "flapper", l'art déco i el consum de masses (amb l'impuls de la ràdio per a ús domèstic i el cinema, que va començar a ser sonor en 1927 o com podem observar en aquest dibuix la comercialització de la nevera).

Lebensraum

albabustos — 2024-04-15 07:02:59 UTC

Al lebensraum s'entén que el territori té una determinada capacitat de producció, i que, qualsevol expansió demogràfica implica necessàriament una expansió del territori, per a restablir l'equilibri entre població i recursos.

Nomenklatura

albabustos — 2024-04-22 08:10:07 UTC

Terme que designa a l'elit de funcionaris i polítics del règim soviètic. Va sorgir amb l'estalinisme i es caracteritza per la seva influència i poder en la gestió de l'Estat. Els seus integrants, pertanyents al Partit Comunista Soviètic (PCUS), van ostentar unes condicions econòmiques i socials superiors a les de la resta dels soviètics.