alternatives de supervivència per a les dones i formes de finançament per als estats.

-El paper de la dona com a font d'ingressos. Tradicionalment ha estat en l'agricultura de subsistència, l aindústria del vestit i del muntatge elèctric, tasques domèstiques..

-El nou paper de la dona en els circuits globals destaca per: tràfic de persones, treball sexual i remeses.

- Aquests circuits globals generen ingressos, rentes i finançament per als estats, 

arribant a ser en alguns casos fins al 53% del PIB del país

Bibliografia:

Sassen, Saskia (2003) : Contrageografías de la globalización. Género y ciudadanía en los circuitos transfronterizos Capítol 2: ““Contrageografías de la globalización. La feminización de la supervivencia” (Pàg. 41-66).  

-Decideixen emigrar principalment per motius econòmics, però també per millorar la situació en el seu país d'orígen, per reagrupació familiar, guerres, fam, sitaucions de discriminació, injustícies....

-Sovint les expectatives que tenien abans de partir no encaixen amb la realitat que es troben quan arriben al país receptor.

-Les feines a les quals tenen accés són poc qualificades, mal reemunerades i amb jornades laborals llarguíssimes. Destacant el servei domèstic, cura de persones dependents i treball sexual.

-Tenin en compte que la meitat de les dones que arriben tenen estudis secundaris o superiors al seu país d'orígen, l'arribada implica un descens de classe social, passant a formar part de la classe social baixa.

-Impossibilitat de d'acreditar els seus estudis.

-Escasses possibilitats de mobilitat laboral

-Com a característica personal destaca la iniciativa i la fortalesa, física (per suportar la gran quantitat d'hores que dediquen a la feina) i psicològica, pel fet de deixar el país propi i els éssers estimats.

- El dessarrelament: Aquestes dones sovint es troben soles en un món hostil, on la gent, la llengua i la cultura és diferent. A més no compten amb el suport de família i amics ja que la distància els separa.

-No es senten incloses en la comunitat, ja que aquesta les margina a causa dels estereotips presents en la societat receptora (són analfabetes, pobres...)

-Per totes les característiques anteriors, les dones immigrants són víctimes de la invisibilitat i l'aïllament.

-El col·lectiu que elegeix Espanya com a lloc de destí ho fa per les següents raons: contactes personals prèvis, facilitat d'entrada al país, creença del benestar econòmic, facilitat el l'idioma....

Bibliografia:

Aparicio Gómez, Rosa (2003): "Mujeres inmigrantes: prisioneras del género" Publicado en Aula Intercultural. http://www.aulaintercultural.org/IMG/article_PDF/article_a1768.pdf

Pilar Montañés i Manuel Moyano. "Violencia de género sobre inmigrantes en España. Un análisis psicosocial." Universidad de Granada. http://revistas.javerianacali.edu.co/index.php/pensamientopsicologico/article/vi ew/48/141

Mujeres inmigrantes. Víctimas de violencia de género. Amnistía internacional. http://www.es.amnesty.org/temas/refugio-e-inmigracion/mujeres-inmigrantes/

vulnerabilitat.

-El fet de venir d'una cultura diferent pot suposar una barrera lingüística, informativa i cultural, a l'hora d'establir relacions, demanar ajuda, accedir als serveis...

-Sovint cauen en l'aïllament, que potencia la invisibilitat.

-Aquest aïllament moltes vegades es causa de l'etnocentrisme de la societat receptora, els estereotips (fràgil, vulnerable, pobre...) que comporten la discriminació social. Això passa sobretot quan les dones provenen de paisos en vies de desenvolupament.

-En molts casos es troben soles en estar tan lluny dels familiars i amics, i la dificultat per comunicar-se amb ells. Es senten desprotegides.

-L'accés a feines poc reemunerades fa que no disposin d'autonomia econòmica i es veuen obligades a realitzar feines precàries per subsistir. Algunes d'elles veuen en la prostitució una sortida fàcil per aconseguir diners.

-Altres dones emmigren enganades i són obligades a exercir la prostitució, convertint-se en víctimes de la violència.

-La situació irregular en la que es troben moltes d'elles suposa una indefensió institucional. Tenen por d'acudir als serveis socials, per exemple a l'hora de denunciar el maltractament. En aquesta situació es troben amb una gran desprotecció social.

BIBLIOGRAFIA

Heim, Daniela. Les dones migrants en el treball sexual. El cas de Barcelona. Globalització, gènere i exclusió social. UOC. http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=199814&ajax=tru e

Mujeres inmigrantes. Víctimas de violencia de género. Amnistía internacional. http://www.es.amnesty.org/temas/refugio-e-inmigracion/mujeres-inmigrantes/

Mujeres inmigrantes. Factores de Exclusión e Inserción en una sociedad multiétnica. http://www.ugt.es/inmigracion/mujerinmi.htm

Pérez Grande, María Dolores. "Mujeres inmigrantes: realidades, estereotipos y perspectivas educativas". Revista Española de Educación Comparada, 14 (2008) 137-175 http://www.sc.ehu.es/sfwseec/reec/reec14/reec1405.pdf

segregació ocupacional i desigualtat de gènere.

-Les característiques dels llocs de treball als quals accedeixen són:

-Inestabilitat

-poc reemunerats

-Jornades de treball llargues

-Poc valorats socialment, i rebutjats per la societat autòctona

-Amb poca presència sindical

-Poca protecció social

-Sovint es sitúen en l'economia submergida

-Invisibilitat

-Feines per sota de la qualificació de la dona

-Entre les feines que ocupen les dones que immigren a l'estat espanyol, destaquen:

-El servei domèstic (cura de nens i persones majors, feines domèstiques)

-Hosteleria

-Neteja

-Agricultura

-Prostitució

-Degut les característiques dels àmbits de treball que ocupen, les dones immigrants accedeixen a

les classes socials més baixes, amb menys recursos, el que les fa més vulnerables, fins al punt

que algunes d'elles es veuen obligades a exercir la prostitució per subsistir.

Bibliografia:

Coixet, Isabel (2008): Cartas a Nora (Curt que forma part de
“Invisibles”, un documental produit per Javier Bardem amb la
col.laboració de Metges Sense Fronteres)
http://www.dailymotion.com/video/x1737we_invisibles-1-cartas-a-nora_school
Vega Solís, Cristina (2004).Capítol 3: “Los estratos del cuidado. Condiciones y
transiciones 
realizadas por las mujeres inmigrantes latinoamericanas en los
servicios particulares” (Pàg. 96-154).
Subjetividades en tránsito en los servicios de atención y cuidado.
Ayudas a lainvestigación Francesca Bonnemaison.
http://www.diba.cat/documents/233376/233762/dones-descarregapublicacions-
atencion_cuidados_04-pdf.pdf
Aparicio Gómez, Rosa (2003): "Mujeres inmigrantes: prisioneras
del género" Publicado en Aula Intercultural.
http://www.aulaintercultural.org/IMG/article_PDF/article_a1768.pdf