El populisme que intentava recrear la Falange, i que es caracteritzava pel tuteig, l'ús del tractament de camarada, la camisa blava de l'uniforme —ús testimonial d'una peça obrera—, la bandera revolucionària vermella i negra —amb els mateixos colors que la ensenya anarcosindicalista—, no deixava de ser, però, més efectista que real. Eren els militars els qui dirigien la vida política. L'anomenada revolució nacionalsindicalista no va deixar de ser una liquidació dels conflictes socials per mitjà dels sindicats corporatius i verticals. Entre les classes populars, on més suport assoliria l'Alçament seria entre els sectors camperols de Castella i de Navarra, no entre el proletariat industrial urbà.

Detalls tècnics del cartell:

Autor, anònim. Impremta, D. E. P. P. Mides, 117 x 83 cm. (Col. CEHC.)

Font: “Cartells de la Guerra Civil Espanyola”, Edicions Urbión, S.A. 1981.

General de l'Exèrcit i dictador d'Espanya per més de 30 anys, va liderar el cop des del Marroc i es va convertir en cap d'Estat després de guanyar la guerra. Líder de Falange Espanyola i de les JONS, partit únic, va establir una dictadura fascista que va tornar a conservadora i anticomunista després de perdre Alemanya la guerra mundial.

Emilio Mola (1887-1937)

Anomenat 'El Director', el Front Popular va destinar a Navarra com a governador militar per les seves tendències colpistes, va dirigir des d'allà els moviments preparatoris del cop d'Estat.

Gonzalo Queipo de Llano (1875-1951)

General de l'Exèrcit espanyol, va ser el responsable del cop militar a Sevilla on va aplicar una dura repressió. Va controlar Andalusia amb mà de ferro durant la guerra, administrant lleis i impostos segons la seva voluntat.

Manuel Azaña (1880-1940)

President del Govern el 1931-33 i 1936 i president de la Segona República entre 1936 i 1939.

Santiago Casares Quiroga (1884-1950)

President del Govern entre el 13 de maig i el 19 de juliol del 1936, va impulsar l'Estatut d'Autonomia de Galícia (que no es va aplicar). Va desanimar les informacions que advertien d'imminència del cop i va dimitir després de l'inici de la revolta.

José Alonso Mallol (1893-1967)

Director de Seguretat. Gràcies a escoltes telefòniques va redactar una llista de fins a 500 implicats al cop d'Estat que s'estava urdint. Es va exiliar a Mèxic després d'ajudar nombrosos refugiats.

Francisco Largo Caballero (1869-1946)

President del Govern entre setembre del 36 i maig del 37. Militant del PSOE i la UGT, va ser un dels líders de la revolució del 1934. En presidència, va reorganitzar l'Estat i va agrupar les milícies en un exèrcit organitzat. Va dimitir després dels enfrontaments del maig del 1937.

Alejandro leroux

Nicers alcald zemera

Marcelino domingo

Santiago

Quan les dones van començar a treballar en aquella època, van treure aquest fragment al diari, on deia bàsicament que les dones quan treballaven no duraven molt de temps fent el seu treball i havien de fer molts esforços físics que els causaven diferents trastorns de tots tipus.

A l'actualitat encara hi ha edificis amb l'escut franquista. Aquí tenim un exemple d'un monument a Sevilla que té l'escut.

reflecteix la pobresa extrema de l'Espanya de la postguerra, fruit de l'escassetat d'aliments i les polítiques del franquisme.

Cartell propagandístic del bàndol republicà usant el lema "No passaran!" durant la batalla de Madrid.

Propaganda franquista que culpa al marxismo, anarquismo y masonería de destruir España.

Les Brigades Internacionals van ser formades per voluntaris estrangers per lluitar a favor de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Es van organitzar amb suport de la Comintern i el Partit Comunista Soviètic, amb el centre de comandament a Albacete. Van participar-hi uns 32.000-35.000 voluntaris de més de 50 països, destacant França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Estats Units, i Regne Unit. Motivats per l'antifeixisme, van lluitar fins al 1938, quan van ser retirats per pressions diplomàtiques.

Eren antifeixistes, incloent-li comunistes, socialistes, anarquistes i gent d’esquerres. També eren gent intelectual.

En resum la repressió durant el franquisme va significar la pèrdua de llibertats, la persecució de moltes persones, i una censura molt forta en molts aspectes de la vida diària.

2. Miracle econòmic: A partir dels anys 50, creixement gràcies a la industrialització i inversions estrangeres.

3. Turisme: Increment significatiu del turisme com a motor econòmic.

4. Desigualtats: Augment de les desigualtats socials i regionals.

5. Crisi final: Problemes econòmics als anys 60 i 70 que van contribuir a la transició democràtica.

2. Desocupació: Alt nivell d'atur, especialment en les zones rurals.

3. Desigualtats socials: Creixement de les diferències entre classes i regions.

4. Inflació: Augment dels preus, afectant el poder adquisitiu.

5. Contaminació ambiental: La industrialització accelerada va provocar danys ecològics.

6. Dependència exterior: L'economia es va tornar vulnerable a les crisis externes.

Tot i la seva valentia i sacrifici, les Brigades no van poder revertir el curs de la guerra. La Batalla de l'Ebre va acabar amb una derrota per a la República, marcant l’inici del final del conflicte. Malgrat això, la seva influència va ser significativa en mantenir la resistència republicana durant més temps, retardant l’avenç de les forces franquistes.