la valentia heretada de la supervivència.

Quan et miro als ulls hi veig humilitat,

l’essència clara de cometre errors com a humanitat.

Quan et miro als ulls hi veig innocència,

bellesa pura que desprèn amorositat.

Quan et miro als ulls hi veig Amor,

aquell que poc et van donar, 

i que tant vas necessitar.

I miran-te m’has ensenyat: 

a aixecar-me sola dels profunds forats,

a mostrar-me tal i com sóc, amb sinceritat.

A perseguir els meus somnis sense por,

a mirar el costat positiu de la foscor.

I a arrelar-me fort per poder volar,

sabent que quan marxis, dins meu seguiràs.

La vida dona lliçons, però l’essència en ella s’encapsula en saber-les combatre i en saber-les tornar cap a l’aprenentatge positiu. I això no t’ho ensenya la vida, sinó que t’ho ensenya qui te la dona. 

 

I es que no pot haver-hi millor “influencer” que tu, qui m’ha fet créixer, qui m’ha ensenyat a ser dèbil i forta al mateix temps, empoderada, crítica, constant, la persona que sóc ara. Un model a seguir dels que valen la pena, dels que no jutgen, dels que escolten, dels que estan quan tothom desapareix, dels que ho donen tot sense esperar res a canvi. Aquesta ets tu, la meva musa, la meva inspiració, la meva aspiració.

 I la sort és tenir-te, viure’t, acompanyar-te, per mai abandonar-te. Sens dubte, l’amor més incondicional i el més bonic.  

En segon lloc, a la meva àvia, una persona amb caràcter, forta i lluitadora fins al final. Una dona que va cuidar de mi quan era petita, que em va ensenyar a estimar-me tal com sóc i a qui admiro i admiraré sempre. Passen els anys i la trobo molt a faltar, però també em sento molt orgullosa d'haver-la tingut com a àvia i com a segona mare.

Us estimo molt a les dues! <3 <3