A partir del segle III, Roma va iniciar el període que coneixem com a Baix Imperi. Va ser una etapa de transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals, en un context de crisi gairebé permanent.

1.1. El Baix Imperi romà: canvis i crisis

Transformacions polítiques

Al segle II, l’Imperi va arribar a la seva màxima extensió territorial. L’emperador centralitzava tot el poder, i la burocràcia estava cada vegada més jerarquitzada; alguns càrrecs eren molt influents.

Però el limes d’aquest vast Imperi era difícil de controlar i, a partir del se gle III, la pressió dels pobles germànics a Europa i dels perses a Àsia va anar augmentant.

Les guerres constants en el limes van obligar l’emperador a mantenir un exèrcit que cada vegada acumulava més poder. Els generals, que tenien el suport de la seva tropa, van arribar a tenir la capacitat de deposar i nomenar emperadors. En conseqüència, el poder autoritari de l’emperador es va afeblir.

Transformacions econòmiques i socials

L’any 212, l’emperador Caracal·la va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l’Imperi, amb la finalitat d’augmentar la recaptació d’impostos i així obtenir més ingressos per sufragar les despeses de l’exèrcit, dels càrrecs públics, etc.

Tanmateix amb la inseguretat creixent a les fronteres els impostos van anar augmentant, ja que cada vegada calia mantenir un exèrcit més nombrós; i el comerç va disminuir, ja que els intercanvis eren difícils. A més, va caure el valor de la moneda, que va deixar de circular normalment.

Tot això va contribuir a la pèrdua de vitalitat de les ciutats, i molts dels seus habitants van emigrar al camp per poder subsistir.

En el camp, les petites propietats i alguns latifundis eren abandonats a causa de la inseguretat i de les dificultats per al comerç. Així doncs, la producció agrària es va reduir i van augmentar els preus dels productes bàsics. Això afavoria els grans propietaris, que acumulaven les propietats abandonades i eren cada vegada més autosuficients. Així es va iniciar un procés de ruralització.

L’empobriment de la població, causat per l’augment dels impostos i dels preus, va originar revoltes socials. Eren freqüents els atacs a les grans propietats per part de bandes d’esclaus i camperols; i els saqueigs de les tropes quan no rebien la seva paga.

La influència del cristianisme

L’any 313, l’emperador Constantí va promulgar l’Edicte de Milà, amb el qual va posar fi a les persecucions contra els cristians; les classes dirigents van començar a assimilar aquesta religió com a pròpia.

L’any 380 Teodosi va declarar el cristianisme religió oficial, per la qual cosa els alts dignataris de l’església (bisbes) van començar a participar i influir en la política imperial.

Posteriorment, els pobles germànics assentats a l’antic territori romà també van assimilar el cristianisme.

Transformacions culturals

Un dels aspectes culturals que més van marcar aquest període va ser la ràpida expansió del cristianisme.

D’altra banda, els pobles bàrbars que anaven arribant a l’Imperi van començar a deixar la seva petjada en la cultura romana, encara que, al seu torn, també es romanitzaren en alguns aspectes.

1.2. La fi de l’Imperi

L’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi romà en dos:

Amb això pretenia defensar millor les fronteres i administrar de manera més eficaç el territori per poder vèncer la crisi.

La caiguda de l’Imperi romà d’Occident

Després de la divisió, l’Imperi romà d’Orient es va mantenir i va aconseguir la seva màxima esplendor al segle VI. En canvi, l’Imperi romà d’Occident no va aconseguir superar la crisi.

A Occident, la pressió dels pobles germànics era cada vegada més intensa i la inestabilitat política augmentava. De fet, ja l’any 410 un d’aquests pobles germànics, els visigots, liderats per Alaric, van saquejar Roma. Per això, al llarg del segle V la capital es va anar desplaçant entre Roma, Milà i Ravenna.

Finalment, l’any 476 el cabdill germànic Odoacre va deposar l’emperador romà Ròmul August, fet que va significar la desaparició de l’Imperi romà d’Occident.

En els antics territoris imperials es van anar establint regnes germànics, els quals van transformar l’organització econòmica, social i política i la cultura dels romans, com estudiaràs en el proper apartat.

Per aquest motiu, es considera que aquest fet marca el final de l’Edat Antiga i l’inici de l’Edat Mitjana.