^{- 5 de desembre va tenir l'accident i va marxar a Gandía.}

^{Pàgina 7 - Març de 2020, tres mesos després de l'accident, va tornar a Madrid.}

^{Pàgina 9 - Octubre de 2020, a la seva germana li van detectar un bony a la zona de la caròtida.}

^{Pàgina 10 - 4 de gener de 2021 li van dir que es tractava de diversos paragangliomes}

A la pàgina 11 hi ha la frase:

"Aprendí, con mucho tiempo libre y sola, a ocultar mis sentimientos, por lo que seguí haciendo mi vida e impresionando a la gente con lo bien que lo estaba llevando, con el buen aspecto que tenía y lo feliz que estaba, aunque en el fondo se tratase de una ilusión que se desvaneció al volver a Madrid."

Em fa pensar, personalment, quan no vaig passar per una bona època emocionalment, i vaig haver d'aprendre a ocultar d'alguna manera el que realment sentia, per no preocupar a les persones del meu voltant.

^{Pàgina 12 - 6 d'octubre de 2021, a la seva germana li van extirpar el seu tumor de la caròtida dreta.}

A la pàgina 13 hi ha la frase:

"Lo único que pasaba por mi cabeza era Lorena, era pensar en mi hermana mayor, en que solo la tenía a ella y que, si le pasaba algo, no podrí soportar su ausencia"

Això em fa pensar que la meva germana és el meu major suport, és l'única persona que m'entén a la perfecció i ha sigut el meu primer amor. Si ella em falta, voldria dir que em falta una gran part de mi.

A la pàgina 14 hi ha la frase:

"Es terrible llegar al punto en el que solo el miedo a una ausencia te abra los ojos de lo mucho que necesitas a esa persona, de lo mucho que la quieres y lo que cambiaría tu vida si un dia dejaras de tenerla."

Aquesta frase m'ha marcat, perquè mai ens adonem de el que realment tenim fins que ho perdem, i no ho valorem de la mateixa manera.

A la pàgina 22 hi ha la frase:

"Al fin y al cabo, somos quienes somos por las decisiones que tomamos"

Aquesta frase ressalta la importància de les decisions que prenem dia a dia, i en la persona que et converteixes segons la teva decisió.

A la pàgina 27 hi ha la frase:

"Pues porque fue mi madre la que se recorrió farmacia por farmacia de Gandía buscando una que tuviera espesante."

Em fa pensar en la poca visibilitat que té aquesta patologia, i que va ser la pròpia mare la que va haver de buscar l'espesant, en comptes de què li donés els professionals mateixos.

A la pàgina 35 hi ha la frase:

"Por decirlo de alguna manera, ha sido un destello de esperanza."

A vegades tenim una mica més d'esperança en les coses, quan una persona que t'acompanya en el procés, confia en tu i en què sortiràs en davant.

A la pàgina 41 hi ha la frase:

"Es difícil hacerse a la idea de que una persona esté viendo a sus amigos comerse un filete, mientras ella ha tenido que pasarlo por la trituradora."

Ha de ser molt dur el saber que probablement mai tornaràs a provar la textura d'un aliment amb el seu sabor real.

^{Pàgina 44 - A la seva segona visita amb l'oftalmòloga li va comentar que s'havia quedat cega d'aquell ull.}

^{Pàgina 46 - En un altra visita li van dir que a les amebes li sumen les Pseudomones i el Enterobacter cloacae.}

^{Pàgina 48 - Es va fer unes ulleres amb el vidre d'aquell ull negre, perquè encara que no veu res, la llum li molesta molt.}

A la pàgina 46 hi ha la frase:

"Lo que no podemos controlar, lo que no depende de nosotros, tendríamos que vivirlo con mas paz"

Si acceptem que hi ha coses que no depenen de nosaltres podrem viure més tranquils, i enfocar-nos i posar-hi més dedicació a allò que si depèn de nosaltres i si podem controlar.

^{Pàgina 52 - Amb l'arribada de gener, també van arribar les pràctiques de magisteri en la universitat, amb les que es podia distreure una estona del seu trastorn, però a l'arribar a casa, era pitjor la recaiguda.}

^{Pàgina 53 - Li feia por dir que va canviar de psicòloga, a una especialitzada en els trastorns alimentaris.}

A la pàgina 50 hi ha la frase:

"¿Y sabéis como se normalizan todos los cuerpos?, no diciendo nada sobre ellos, ni para bien ni para mal."

No has de preguntar mai per què una persona s'engreixa o s'aprima, ni has de suposar perquè estan així. Només la persona sabrà per lo que està passant, i si la persona se sent a gust amb el seu físic, no som ningú per criticar la seva aparença.

A la pàgina 52 hi ha la frase:

"Verbalizarlo me dio un rayito de luz y de esperanza porque, por un momento, gabia dejado de dentirme sola ante un monstruo y empezé a sentirme acompañada en mi viaje."

A vegades, en un moment de desesperació, de no saber què fer, explicar que sents i quines són les teves preocupacions et pot fer sentir millor, perquè d'aquesta manera tens el suport d'algú que et pot proporcionar el seu suport per millorar la situació.

A la pàgina 57 hi ha la frase:

"Vivid vuestra vida, porque la que tenéis es la que es y no hay ninguna más."

Fent referència a què has de viure el màxim possible, i fent el que t'agrada i gaudir d'això, perquè només tens una vida, i has d'aprofitar tot el que puguis d'ella.

A la pàgina 59 hi ha la frase:

"Las vistas son igual de bonitas desde abajo que desde arriba"

Vol dir que tot és bonic i tot té la seva part positiva, si ho saps veure, i no cal estar a dalt, per adonar-te de què té el mateix valor que estan a baix.