El patrimoni que ha quedat de l’època islà mica és escàs: castells i torres defensives construïts a les zones frontereres, banys àrabs i edificis com la suda de Tortosa.

Es va poder afavorir el comerç interior i es propicià la creació de fires i mercats rurals.

La vida urbana va poder renéixer: les ciutats van créixer fins i tot fora de les muralles (ravals) i van atreure artesans i comerciants.

Com a activitat econòmica va destacar la fabricació d’eines i armes de ferro a les ferreries situades al Pirineu, on es treballava amb el mètode de forja anomenat farga catalana.

Catalunya, que era un lloc de pas entre Al-Andalus i l’Europa feudal, es va convertir en un enclavament estratègic del comerç.

Les pintures murals se situaven sobretot als absis i als murs. S’hi representaven el Pantocràtor i escenes de les vides de Jesús i de la Mare de Déu. Excel·leixen les de Taüll i les del Mestre de Pedret.

També es feien pintures sobre taula com les que col·locaven als frontals d’altar