- Conèixer i aclarir idees sobre què és la inclusió.

- Detectar els punts forts i febles del procés d'inclusió en el centre i en l'entorn de l'aula.

- Analitzar com abordem l'atenció a la diversitat i ajudar a conèixer diferents camins per avançar cap a una escola per a tothom.

- Constatar la importància de la col·laboració, el treball en xarxa i el treball en famílies per avançar en el procés inclusiu.

- Elaborar un projecte educatiu que inclogui a tot l'alumnat.

- Assegurar unes mesures i suports adients al nostre alumnat.

- Conèixer metodologies per aconseguir models d'intervenció amb tot l'alumnat.

- Plantejar canvis metodològics per afavorir climes d'aula que facilitin l'accessibilitat al currículum.

- Fer possible un centre amb objectius clars que el defineixin.

- Reflexionar sobre els plans individualitzats i els itineraris personalitzats.

Constituir la comissió d'atenció a la diversitat (CAD), o òrgan equivalent, com una estructura organitzativa del centre que ha de proposar l'organització i la gestió de les mesures i els suports per atendre tot l'alumnat del centre, i que ha de fer-ne el seguiment i l'avaluació per tal d'ajustar aquestes mesures i suports a les seves necessitats.

Com a participant a la CAD, cal garantir que aquesta no es converteixi en un monotema de revisió de casos. En les trobades generals de CAD s’han de revisar i distribuir els recursos de centre per a atendre de manera equitativa tot l’alumnat. I això implica parlar d’horaris, diversificació i implicació en mesures universals.

Considero que cal reconèixer la diversitat com un fet universal; aquest aspecte ens portarà a ajustar les nostres intervencions per a cadascun dels nostres alumnes, no només per aquells que tenen un diagnòstic o un informe. Cal fer un treball important d’avaluació inicial holística, determinant en quin punt es troba cada alumne en les diverses àrees de desenvolupament (cognitiva, llenguatge, motricitat, social...) per ajustar els suports que se li posin.

Finalment, voldria dir que cal dissenyar, dins del projecte educatiu, entorns d'aprenentatge flexibles que ofereixin opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats dels alumnes, cercant la personalització de l'aprenentatge i dissenyant activitats i materials que permetin l'avenç de tots i cadascun dels alumnes, tenint en compte que poden presentar àmplies diferències en les seves capacitats, en les aptituds, actituds i els ritmes, i en les maneres d'interessar-se per l'aprenentatge, i de percebre, comprendre i expressar el coneixement.

Adequar les mesures i els suports a les característiques dels alumnes i del context, promovent el compromís de cada alumne amb el seu procés d'aprenentatge, el desenvolupament personal i social i l'avenç en l'assoliment de les competències al llarg de tota l'escolarització, posant una especial atenció en les transicions entre etapes i en la continuïtat formativa. Treballar els traspassos en els canvis d’etapa (infantil-primària i primària-ESO) amb els agents implicats, destacant el rol de l’EAP i la participació de la família.

Per potenciar les potencialitats de l’alumne cal garantir la coordinació amb els serveis educatius; amb el psicopedagog de l’EAP com a persona base amb qui haurem de treballar estretament (demanda, valoració, detecció, seguiment, avaluació, assessorament...), cal recordar que també hi treballen fisioterapeutes i treballadors socials amb els qui és probable que haguem detenir contacte. També hi ha els equips ELIC (sobretot per alumnat nouvingut). Altres serveis educatius amb els que és probable que ens haguem de coordinar:

 -CREDA:Alumnat amb sordesa i dificultats de llenguatge.

-CREDV:Alumnat amb baixa visió o ceguesa.

-CRETDIC:Alumnat amb TEA o trastorn de conducta.

 -CEEPSIR:Alumnat amb discapacitats intenses (pluridiscapacitat i intel·lectual sobretot).

 -SEEM:Alumnat amb discapacitat motriu.

Finalment, vull destacar la importància de sensibilitzar la comunitat educativa sobre l'educació inclusiva en gènere i promoure la coeducació, a fi de potenciar la igualtat real d'oportunitats i l'eliminació de qualsevol mena de discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. És important que en alguna de les propostes es tracti específicament la perspectiva de gènere, ni que sigui amb un material que visibilitz iun trencament de rols tradicionals.

Fa temps que penso que la inclusió no és una opció, sinó una realitat a la qual s'ha de donar resposta i un dret de totes i cadascun dels infants.

Per això considero important estar en contacte en formacions com aquesta; per ampliar la mirada educativa i compartir una xarxa de coneixements i recursos. A més a més com a Mestra Especialista de Suport a la Inclusió (MESI) he de vetllar perquè totes les ajudes i suports quedin cobertes per així esprémer al màxim la potencialitat de l'infant, independentment, de les seves capacitats, ja que hem de trencar amb el paradigma de centrar-nos amb les limitacions i fer-ho amb el que SI que pot fer.

M'agradaria finalitzar amb una frase del Decret d’inclusió on deixa clar que cal establir un nou marc de referència, perquè tots els centres del Servei d'Educació de Catalunya, i la comunitat educativa en general, puguin seguir avançant en la formació de ciutadans compromesos, crítics i actius en el desenvolupament just i solidari de la societat, que només serà possible amb la presència, la participació i el progrés de totes i cadascuna de les persones que en formen part.