L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre d’una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unir-se amb Sèrbia. Aquest grup nacionalista, va enviar a 6 assassins, amb pistoles i bombes, per matar a l'arxiduc. El pla era, tirar la bomba o disparar i suïcidar-se, perquè no els poguessin capturar, i així no delatar al seus companys. Aquests assassins van seguir a l’Arxiduc durant tot el camí i van esperar el moment adequat per acabar amb ell. Dels 6 assassins només 2 d’ells van tenir valor per matar-lo, tot hi que no ho va aconseguir. Primer, Nedelko Cabrijnovic va llançar la seva bomba  i va tenir mala sort, ja que va caure sobre el capó i va rebotar cap a un altre lloc. Després d'això Cabrijnovic es va prendre una càpsula de cianur, que estava en mal estat, per la qual cosa, no li va fer efecte, i a causa d’això, el van detenir. Després d’aquest assassinat fallit, l’Arxiduc va anar a l’hospital a veure els afectats de la bomba, i anant cap allà, es van aturar amb el cotxe i just en aquell moment, Gavrilo Princip passava per allà així que va aprofitar i els va disparar, ferint al coll a l’Arxiduc i a l'estómac de la seva dona. Després d'això, Gavrilo va voler suicidar-se però ho van impedir i el van detenir. Gràcies a aquesta detenció, la organització a la qual estava Gavrilo, anomenada Mà Negra o Jove Bòsnia, es va desfer i van acabar tots detinguts o executats.

El judici va començar el 12 d'octubre de 1914 a Sarajevo, a Bòsnia i Hercegovina, en una presó militar. Així és com va començar el judici:

 Fiscal: Truqui a Gavrilo Princip. Et consideres culpable?

Gavrilo Princip: No sóc un criminal, perquè vaig destruir el que era dolent. Crec que estic bé.

Pr.: I què hi ha d'ella?

Acc.: No vaig voler matar-la, la vaig matar accidentalment.

Pr.: ¿Llavors no et consideres culpable?

Acc.: No.

Aquest judici finalment va acabar el 28 d'octubre quan es van anunciar els veredictes i les sentències. Gavrilo Princip va ser trobat culpable de cometre alta traïció. Gavrilo Princip va ser condemnat a 20 anys de treballs forçats, però segons la llei austríaca, no podia rebre la pena de mort perquè tenia menys de 20 anys d'edat en el moment de la comissió de delicte.

I aquí va acabar el judici de Gavrilo Princip.

Marta, Joan com esteu?, 

Avui m’he instal·lat aquí, estic en una trinxera, és com una mena de excavació allargada, que serveix per protegir-se del foc enemic.No és el lloc més acollidor del món però podré acostumbrarme.

És un lloc molt humit, amb molt fang, la veritat és que hi ha una gran quantitat de rates, i això fa que les malalties abundin, la higiene és molt molt escassa, i el menjar també. Mengem llaunes, però la veritat és que moltes vegades em quedo amb gana. 

Tinc por de patir peu de trinxera, és una malaltia que tenen alguns dels meus companys, abunda en els que més temps porten aquí, i en els que van passar l'hivern a la trinxera. Es tracta d'una espècie de fongs que et destrossen el peu, a causa de la humitat de aquest lloc.

Aquí em sento segur del foc, però tinc por de no veureus més.Així que em protegiré, us ho prometo.

Tinc ganes de veureus.

La durada, extensió i rigor de l'conflicte afeblir la moral, tant dels combatents com de la rereguarda, fet que es va intentar contrarestar mitjançant el desplegament d'agressives campanyes d'expressió patriòtica en què s'exaltava les gestes de les tropes a el temps que es ridiculitzaven les accions de l'enemic, qualificades per la premsa humorística com maldestres i toves. 

Els mitjans de comunicació (premsa i ràdio) van passar a ser controlats i censurats pels governs.

¿Creu Roja o Creu de Ferro? Cartell publicitari denunciant el tracte dels presoners aliats per part de la Creu Roja Alemanya. ampliar imatge

cartell britànic

Aquests intentaven evitar la desmoralització i el derrotisme, especialment després de la CRISI DE 1917. Durant aquest any hi va haver una onada de vagues i revoltes fruit de l'malestar desencadenat per l'enduriment de les hostilitats en el front occidental, com a conseqüència de la retirada russa de l'conflicte.

La gran ilusión (1937)

La reina de África (1951)

Senderos de gloria (1957)

Lawrence de Arabia (1962)

Johnny cogió su fusil (1971)