Els adults fan entre 55 i 100 mm de longitud. El seu cos és de color castany groguenc, rosat, ataronjat, vermellós o morat a la cua. Té un únic agulló i les vuit extremitats més fosques, color vi, morat o negrós, amb un triangle negre.

Ve d'Austràlia occidental i de l'illa de Tasmània.

Com que el seu cos té tan poca densitat, no tenen gaire força. Aquest peix no té ni esquelet ni músculs, ja que a la zona del mar on viu la pressió és superior a la del nivell de la superfície. Per això, són espècies poc actives i no solen caçar les seves preses. Es van alimentant del que troben pel camí. Donada la seva raresa tan extrema, molts científics han arribat a dubtar de la seva veritable existència, ja que sembla una mica més d'una pel·lícula de ciència-ficció que de la realitat.

El nom científic de l’animal és Ornithorhynchus anatinus i té diferents característiques que fan que l’identifiquem fàcilment.

Normalment, es troba amb un color marronós intens a l’esquena i ambdós costats del cap, cos i part superior de l’esquena. Pel ventre és d’un color ros i gris sedós. TOT l’animal està cobert per un pelatge espès el qual manté a l’animal calent.

La cua té una forma semblant a la d’un castor, només que aquest l’utilitza per a propulsar-se a l’aigua. Les potes de l’animal són palmades i el seu musell és ample i pla, el qual està cobert d’una pell suau i amb un aspecte de goma humida. Les fosses nasals estan al musell, però, en canvi, els ulls i les orelles es troben a el solc posterior al musell. Aquests trets generals el fan molt semblant a l’ànec.

Té les membranes de les potes davanteres més grans que les posteriors, ja que fan servir aquestes membranes per a bussejar. En canvi, un cop fora l’aigua, guarden aquestes membranes, exponent les seves fortes ungles.

Les seves dimensions poden variar depenent de l’animal, però les mesures mitjanes són les següents: El pes pot variar entre els 700 g i els 2400 g. Els mascles acostumen a ser més grans i mesurar entre els 50 cm, mentre que les femelles mesuren uns 43 cm. La cua pot mesurar entre els 8,3 cm i els 15,3 cm; i el musell, entre els 5,2 cm i els 5,8 cm. 
Mantenen una temperatura corporal de mitja de 31-32 °C.

És un dels únics, per no dir l'únic, animal mamífer que pon ous (característica principal de les aus).

El mascle de l’espècie té unes glàndules que desprenen verí, el qual pot matar a diferents animals petits, però no és letal pels humans, encara que causa un gran mal. Les glàndules es troben a les potes posteriors de l’animal.

Es seu nom científic és Grimpoteuthis i de moment es coneixen 18 espècies, considerades unes de les més estranyes del món.

S’assembla a l’elefant per les seves aletes subjectades al cap. Té 8 tentacles amb 60 o 70 ventoses a cada tentacle. Aproximadament medeixen 20 cm de llarg. Pesen aproximadament 13 quilograms. El seu cos és gelatinós i suau per sobreviure a la pressió de les profunditats. No tenen espines per caçar com els altres pops.

Entre els seus tentacles tenen filaments que els uneixen formant un timó que els serveix per desplaçar-se. En les seves ventoses tenen uns petits fils que els ajuda a sentir les vibracions del medi ambient, això els facilita a saber on hi ha menjar o algun perill. 

Viuen en profunditats, normalment en tren  500 - 4.000 metres.

Té un aspecte d’antena (les espieas de l’aleta dorsal modificades) i sobre el seu cap hi ha una tija que a la punta té una llum per atraure les seves preses.

Té una boca capaç de menjar exemplars que són el doble de gran que ell.

És una manera de adaptarse a la manca d'aliments d’aquestas profunditats.

El seu període de gestació és de 210 dies.

Com la resta dels cérvols, el pudú és herbívor; s'alimenta principalment de fulles d'arbustos nadius com els nabius.

Aquests animals tenen un cos baix i robust amb una alçada fins a la creu de 40 cm. El seu pelatge és espès, amb pèls durs i ferms.

El Pudú mascle posseeix astes com qualsevol altra mena de cérvol.

Manca d'incisius superiors i els canins són presents només com a dents de llet.

Viu només a Argentina i Xile, en sectors serralats i precordillerans dels Andes i de la costa. A Xile es troba des de la regió del Maule fins a la regió d'Aysén. Habita en ambients amb abundant vegetació, especialment boscos amb sotabosc (vegetació baixa).

Aquest animal és diferencia principalment pel seu color clar, aquest pot ser blanc translúcid o blau translúcid. Aquest color depèn del habitat on es trobi. Per exemple, a les zones d’Austràlia o d’Indonèsia són de tons més blaus en canvi, al nord de Sulawesi, són de tons grocs, taronges o roses.

El Chromodoris lochi es troba a uns 5 fins a 30 metres de profunditat i sol trobar-se al Pacìfic Occidental, Àfrica Oriental…

És molt petit, medeix uns 3 cm i consta de 4 tentacles. A més, utilitza brànquies per respirar on hi ha uns apèndix amb plomes.

Aquest animal és tòxic i perillós per a altres espècies.

La longitud mitjana d'un adult és de 30 cm, però poden arribar fins als 50 cm. S'alimenta de petits crustacis i la femella diposita fins a 250 ous a la cua del mascle, aquest, els incuba entre un i dos dies, però només el 5% sobreviuen. Són molt ràpids, poden arribar a una velocitat de fins a 150 km/h.

L’Àgula està en perill d'extinció, es calcula que en queden pocs, no més de 300 exemplars. És una de les espècies més grans de falcons tropicals. 

Va ser descoberta per a la ciència en una data tan tardana com és 1896 perquè rares vegades surt de la massa boscosa. Al principi se'n va dir l'Àguila menja-bufons, a causa d'informes dels nadius del lloc, que asseguraven que s'alimentava només de micos (d'aquí el seu nom científic, del grec phitecus (mico) i phagus (menjador).

Es un dofí de mida mitjana amb un cos robust i bastant compacte,te el cap de forma globosa,la linea de boca apunta cap amunt i cap enrere. Vist lateralment te un meló té una forma quadrada i presenta un plec vertical a la part frontal. L’aleta dorsal és gran, alta, punxeguda, però de base estreta, i està col·locada al mig del cos. 

A la guerra de Vietnam s'usaven com a aliment, ja que tenen una gran quantitat de proteïnes i des de la costa d’Estats Units fins a Rússia.

Mesuren 60 cm de llarg i 50 d'ample.

Per capturar aliment s'amaguen sota terra, esperen a què vingui alguna presa i surten amb la seva boca que està coberta amb una carcassa dura.

Arriben a posar 100.000 d'ous al llarg de la seva vida.

Se'ls anomena com a fòssils vivents, perquè van aconseguir sobreviure a l'extinció dels dinosaures i els forts climes després de l'impacte del meteorit.

Només ataquen els éssers humans quan se senten intimidats o atacats però la seva mossegada és molt dolorosa.

El gat del desert és tímid, esquerp, nocturn i minúscul, és el caçador més precís del món animal. 

Aixeca curiositat entre la comunitat científica internacional, ja que és un dels felins menys estudiats.

Aquest felí salvatge està perfectament adaptat al clima dels deserts més inhòspits.

No necessita prendre aigua, ja que obté tots els seus nutrients dels animals que caça. S'alimenta amb petits rèptils i ocells fins a mamífers més grans. Està equipat naturalment per interactuar amb el seu entorn a la perfecció. 

Aquest animal s'ha dispersat al llarg dels deserts més importants del món: des del nord d'Àfrica, se l'ha vist a tota l'extensió d'Aràbia fins a l'Àsia central. Tanmateix, és tan esmunyedís que se sap realment poc.

Les boques dels dracs marins manquen de dents, però encara així, aquests animals són carnívors. Usen els seus musells per a succionar larves de peixos i petits crustacis, com a plàncton, gambetes mísidos i anfípodos. El normal seria que el drac de mar fos caçat per múltiples espècies sota la mar, però la veritat és que gràcies al seu camuflatge, són capaços de protegir-se de la majoria dels atacs.

Els cliònids , coneguts vulgarment com a àngels de mar, són una família de mol·luscs gasteròpodes pteròpodes marins pelàgics, gelatinosos i transparents.

 Viu a l’oceà Àrtic. 

És un mol·lusc, però només té closca quan està en fase embrionica. Neixen mascles, però passat un temps es tornen femelles.

Es un tipus de cargol nedador. El peu muscular que normalment tenen els cargols de terra va evolucionar a l'àngel de mar fins a convertir-se en un parell d'estructures que semblen ales. Se'ls anomena parapodis, i són usades per nedar al mar obert.

Entre les seves preses favorites es troben alguns llimacs de mar i cucs marins, no obstant si menjar escasseja, aquesta espècie pot menjar-se als seus propis semblants en un acte de canibalisme.

El cavall przewalski és un mamífer de la família dels èquids, originari de Mongòlia, viu a les estepes i semideserts, és herbívor i té una alçada d'entre 125 i 150 centímetres i un pes de 350 quilos aproximadament. Té un cap robust, coll curt i ample, unes crineres curtes i en raspall i d'un color marró fosc. El cos i les extremitats són curtes i el seu pelatge és de color beix.
S'alimenta d'herba, de fulles, de brots, fruits i arrels. Poden passar llargs períodes sense beure per l'hàbitat en què viuen.

És un animal social, que viu uns vint anys i en captivitat poden arribar als trenta anys.

 El pingüí emperador és el més gran i pesant de tots els pingüins els mascles i les femelles pesen entre 22 i 45 kg . Destaquen com a grans nedadors, per la seva particular forma de protegir-se del fred . Viu per tota l’Antàrtida , generalmente fora de l’Antàrtida es poden veure als mars del Sud . Normalment viuen 20 anys pero han hagut casos en els que han viscut 40 anys , els adults habitualment tenen 1.1 metres d’alçada y uns 30 kg . Principalment s’alimenten de krill , cefalòpodes i altres peixos . Per a trobar menjar, el pingüí emperador pot submergir-se de 150 a 250 metres en l'Oceà Antàrtic .

Els colors del pelatge poden variar entre l'ataronjat, el gris, el blanc i el negre.

És molt territorial i agressiu quan caça caça en manada i viuen en manada ja que si estan sols no se senten molt bé, bàsicament;es tracta d'un llop molt perillós, de comportament inusual.

 Habitualment els llops polars que viuen més al nord tenen el pèl blanc o crema, les zones més fosques solen ser al llom i pot tenir algun pèl de color gris blavós o negre, mentre que els que habiten més al sud acostumen a ser de color gris clar o rossos, i poden tenir zones més fosques i fins i tot alguna taca de color gris fosc o negre.

Viuen a l’oceà Àrtic, en els fons marins, entre una profunditat mitjana de 0 a 350m, i fins i tot aveguades  més avall quan l'aliment es troba a gran profunditat en el fons marí.

Pot semblar un ésser indefens i afable per l'aspecte i el seu nom, el qual resulta fàcil deixar-se enganyar. Però més enllà de la seva fràgil aparença, l’Àngel de Mar  és un depredador formidable i veraç i molt agressiu. Les seves preses favorites són llimacs de mar i cucs marins, però si el menjar els hi falta o escasseja, es poden menjar als seus propis semblants fent un acte de canibalisme.

                                        

Com es físicament: Com a màxim mesura 5 c, i d’amplada no és gros.Normalment es de color blanc amb una especie d’escames que li recoren tot el cos.

 Normalment viuen a les fosses nasals dels humans,on el pots trobar segur és als pantans ,rius,fosses i aiguamolls el que fa que si et banyes a algunes d’aquestes coses amb la mala sort de que t’ entri al nas, hauras de visitar un metge urgentment.

L'armadillo rosat és un animal petit amb una mesura d'entre 7-11 cm. Un animal de pell rosa i pels blancs té quatre potes i té unes ungles molt llargues. És un mamífer de la família chlamyphoridae.

Aquest animal és nocturn viu en Madrigueres a prop dels formiguers.

 Menja de tot formigues, plantes caragols, etc. quan se sent amenaçat l'animal s'amaga sota terra no és agressiu els seus depredadors són els gossos i els gats domèstics.

El seu entorn és cada cop pitjor l'animal té problemes en els camps perquè estan plantats i els hi destorcen el seu entorn. En l'entorn també hi ha un problema que és la caça furtiva d'aquests animals per vendre en el mercat negre o per tenir-lo de mascota.

És una espècie bentònica, d'aigües temperades, en un rang de temperatures entre 2,67 i 9,25°C. Es troba exclusivament a les profunditats entre les costes d'Austràlia i Tasmania. i 1200 metres, encara que es reporten localitzacions entre 400 i 1700 metres.

Es creu que aquest peix viu en aigües de l'Oceà Pacífic a profunditats entre 500 i 1.500 metres, específicament davant de les costes del sud d'Austràlia i de Tasmània, zones on la pressió és superior a la del nivell de la superfície, perquè així puguin flotar, ja que la carn és una massa gelatinosa amb una densitat menor a la de l'aigua.

Sol viure a estanys de Nord Amèrica.

Aquest mamífer va ser descobert el 2009 en una expedició de la conservació internacional dels Estats Units. També va ser reconegut com espècie l’any 2017 per la universitat de Nova York. 

Aquest animal viu a Papua nova Guinea, una illa que està al mig del mar però si estàs al centre com al seu cas; el clima és de muntanya.

Aquest mamífer va ser descobert el 2009 en una expedició de la conservació internacional dels Estats Units. També va ser reconegut com espècie l’any 2017 per la universitat de Nova York. 

Aquest animal viu a Papua nova Guinea, una illa que està al mig del mar però si estàs al centre com al seu cas; el clima és de muntanya.

Aquest mamífer volador, a diferència de la majoria d'espècies de ratpenats que s'ubiquen mitjançant l'ecolocació, utilitza els grans ulls per moure's i aconseguir el seu aliment. No és depredador, és a dir, no caça.

El ratpenat Yoda, viu a Papua, Nova Guinea. El van descobrir l'any 2009, però no el van fer públic fins a l'any 2010. És només una de les aproximadament 200 espècies que es van descobrir a 2009. Encara que ha sigut vist en expedicions prèvies, ha de ser documentat i nomenat com un animal més.

Sol habitar a Mèxic i el Sud de Califòrnia. Són depredadores de peixos i calamars, per la zona, les preses més comuns són les corbines i les truites.Les vaquetes solen viure en bones condicions vint anys, i maduren sexualment al cap de tres anys, aquesta informació són suposicions degut a la poca espècie de vaqueta marina que hi queda amb vida.

Aquestes, utilitzen sorolls aguts per comunicar-se amb altres cetacis i solen anar soles.

La vaqueta marina és robusta, amb les aletes pectorals llargues i còncaves, l’aleta dorsal és alta, triangular i està lleugerament corbada enrere.Fa uns 150 centímetres de llargada i pesa uns 50 quilos. No salta com altres dofins. El seu cap és arrodonit i té el musell curt. Té el dors de color gris fosc, amb les zones laterals color gris clar i el ventre blanc. Les seves característiques més distintives són les taques negres al voltant dels ulls i els llavis que formen una línia prima des de la boca fins a les aletes pectorals.

La vaqueta marina es pot submergir a grans profunditats i, com al lloc on habita hi ha poca visibilitat, ha desenvolupat l'habilitat d'emetre sons de freqüències molt altes, amb els quals pot detectar roques per no xocar i bancs de peixos per menjar. Es diu que és una espècie tímida. S’alimenta principalment de peixos, calamars i plancton.

 Viu en una regió petita, al nord d'una línia imaginària que connecta Puertecitos a Baja California i Puerto Peñasco a Sonora. Viu en aigües càlides i poc profundes entre 11 a 50 m, amb una visibilitat de 0.9 a 12 mi una distància de la costa d'11 a 25 km.

                        Trets Físics

Un carpincho més conegut com a capibara o rata llegant, és el roedor més gran amb conjunt del seu "germà" el Hydrochoerus isthmius (un capibara, però més petit.) Pesen uns 50 kg amb una altura de 50 cm i entre 1 i 1,3 de longitud(als 40 kg és quan ja es pot reproduir). Les femelles tenen entre 2 i 8 cries per part. Una cosa molt especial d'ells és que no tenen cua.

  

                    Trets psicològics

És l'animal més amigable i carinyós que hi ha, va amb grups de la seva mateixa espècie entre 8 i 10 on hi ha femelles, mascles, mascles dominants, mascles subordinats i cries, en una estació seca és quan més hi ha.

És un dels millors nedadors, ja que pot aguantar fins a 5 min sota l'aigua. Marca el seu territori amb el seu musell.

                         Entorn on viu

Viu a sud-americà (en brasil originalment) en llocs d'aigua, i no només utilitza els llocs d'aigua per viure, també per defensar-se dels seus depredadors. També és una carn típica de Veneçuela el qual es posa en molts plats com; rostit, milanesa, empanades, guisat, etc.

Els pangolins són animals tímids, solitaris i sovint nocturns. Per defensar-se s'enrotllen sobre si mateixos per protegir les parts toves del seu cos amb les escates.

Els pangolins d'Àfrica habiten el sud i el centre del continent africà, i els asiàtics des de l'oest fins a l'est asiàtic.

Aquest animal és molt estrany, és molt petit, medeix entre 4-5 centímetres. Té un cap amb forma de calabaza té dos orellas bastant grans amb comparació al seu cos. el seu cos es allargat amb dos grans ales al lateral.

Aquest mol·lusc és transparent amb colors ataronjats i blaus i viu al mar. Té una vida de dos anys. No es verinós i encara que no ho sembli, es un gran depredador de cucs marins. 

El seu color és verdós,tot i que pot tenir un to una mica vermell degut a la presència de clorofila,i té una textura que semblen arrels.

Pot créixer fins els 60 mm peró el més comú és que creixin 20 o 30 mmi té una forma més aviat plana.

S'alimenta de una alga vaucheria litorea  en el qual perfora la capa celular de la alga,es manté firmament en la seva boca i succiona el contingut.Una vegada digerit el contingut només es guarda el cloroplast en el seu ampli sistema digestiu.

Viu en aigua salada en el litoral de les aigües nord americà en concret desde les costes d'Escòcia fins el sud de Florida.

El llop àrtic és un mamífer de la família dels cànids. El seu pelatge varia durant l’any,a l’hivern té un pelatge blanc per camuflar-se amb la neu i a l’estiu té un pelatge de color marronós. Aquest llop acostuma a ser més gran que un llop normal.

Com tots els llops sempre van en manada perquè un llop sol no pot fer gaire cosa però si van junts poden combatre amb el animals més ferotges. Els llops són carnívors i s’alimenten únicament de carn. Normalment viuen en coves o rarament en forats a la terra.

Aquest llop viu a les illes àrtiques de Canada.

Són animals que poden mesurar de 30 a 90 c, depenent de l'espècie, i tenen el cos recobert d'una espècie de pel rígid i llarg, semblant a les espines, tenen un musell llarg i sense dents amb una llengua retràctil.
Com a curiositat; tenen un únic orifici per aparell urinari, el digestiu i el reproductiu.

Els equidnes són grans excavadors, i poden arribar a viure cinquanta anys.
Gràcies al seu sentit de l'olfacte, aquest animal pot buscar menjar amb el seu musell i detectar el perill.
Menja principal tèrmits, i té una manera de caçar molt peculiar, estiren i capturant amb la seva llarga i enganxifosa llengua.

L'Equidna és originari d'Austràlia, i s'estenen també per Papua-Nova Guinea.

Una característica en aquesta espècie és l'aparença excel·lent dels llavis. La part superior del cos és gris fosc, la part inferior és gairebé blanca o gris clar. Les aletes són proporcionalment més grans que en altres marsopes. Aquesta enigmàtica espècie és molt tímida, i no salta com els dofins a la superfície del mar, si no simplement emergeix alguns segons per prendre aire.

Les vaquetes solen buscar aliment a prop de les llacunes. Les disset espècies trobades a l'estómac de les vaquetes poden ser catalogats com a demersals o bentònics espècies que habiten en aigües poc profundes a l'alt golf de Califòrnia. Les vaquetes són depredadors no selectius de peixos i calamars en aquesta àrea. Algunes de les preses més comunes són corbines truites. Com altres cetacis les vaquetes pot localitzar la seva presa, també els és possible localitzar la seva presa seguint els sons dels seus moviments.

Aquesta marsopa és endèmica de l'extrem septentrional del golf de califòrnia o mar de Cortès. Les vaquetes marines viuen en llacs poc profunds al llarg de la costa, tant que la seva esquena arriba a sobresortir de la superfície de l'aigua. La majoria de vegades, la vaqueta ha estat vista entre els 11-50 m de profunditat a uns 11-25 km des de la costa, sobre fons de llim i argila, poques vegades vist més enllà de 30 km de la costa. Les vaquetes tendeixen a escollir hàbitats amb aigües tèrboles, perquè tenen un alt contingut de nutrients. Aquests nutrients ajuden a atreure petits peixos, calamars i crustacis que els serveixen d'aliment. Elles són capaces de resistir les altes temperatures del golf de Califòrnia.