Simonson (2005).

(Holt & Bonnici, 1988)

una "conversa didactica guiada". Al professor li es també més facil fer un seguiment del alumne ja que te informació dels accessos, exercicis,...

o  Relació Alumne - Materials estudi: Els materials digitals permeten una major interactivitat, podem crear materials que siguin com videojocs. Aixó pot fer que l'alumne es motivi més i gaudeixi més de l'aprenentatge. Aquests materials a més poden ser adaptats als gustos i necessitats de l'alumne.

o  Relació Alumne - Alumne: La presència de blogs, forums fa més facil l'intercanvi d'opinions entre alumnes, ja que tots poden sentir la opinió de tots, i abans de contestar pots prendre't el teu temps per reflexionar per fer una contestació més raonada i referenciada.Inconvenients: mínima formació amb l’aparell; sensacions de solitud, frustació o vulnerabilitat.

El professor deixa de ser l'única font d'informació per a convertir-se en assessor i guia, responsable de proporcionar les estructures educatives i d'orientar l'estudiant perquè hi pugui accedir i transformar les seves interaccions en coneixement.

El professor és el facilitador del procés d'aprenentatge. El professor modela funcions, guia la discussió de les iniciatives dels estudiants i treballa els processos d'avaluació. Per tant, més que un transmissor de coneixements, el docent s'ha de caracteritzar per tutoritzar i guiar el procés d'aprenentatge de l'alumne; ha de ser un intermediari del saber. 

El repte educatiu consisteix que els subjectes aprenguin a buscar, seleccionar i analitzar aquesta informació en les diferents fonts de consulta. 

D'aquesta manera, l'aprenentatge no se centra en el desenvolupament de la capacitat memorística, sinó en els processos d'anàlisi i reflexió.

L'estudiant que aprèn en xarxa exerceix un rol molt més actiu i participatiu(Guitert i Area, 2005) que en l'ensenyament presencial tradicional, en el qual assumia sovint un paper passiu (Fainholc, 1999).

• MOOC (Massive Open Online Course): educació en obert, recursos a la xarxa per a adquirir els coneixements o tècnica sobre un tema
• M-learning (Mobile learning): metodologia que empra els dispositius mòbils, tablets...

• L’aprenentatge a través dels xarxes socials i els espais col·laboratius: aprenentatge informal i molt enfocat a compartir informació i opinions .
• B-Learning (blended learning): modalitat semipresencial d'estudis (online i presencial)
• BYOD (Bring Your Own Device): porta el teu propi dispositiu a l'aula.
• Social Learning
• Analítiques d'aprenentatge
• Gamificació
• Realitat augmentada
• E-portafoli
• Crowdsourced Learning 
• Flipped classroom
• Game-based learning (Aprennetatge bassat en jocs).
• Realitat virtual
• Robòtica a l'escola
• Plataformes LMS
• Mons virtuals

• Formació permanent i actualitzada en coneixement i en l'ús de les TIC.
• Docent especialista en educació i noves tecnologies.
• Treball col·laboratiu entre docents.
• Predisposició en l'implementació de les TIC.

• Canvi en la metodologia.
• Importancia en el curriculum a les TIC

L’educació a distància s’ha  adaptat a les noves tecnologies. Amb el pas dels anys s'ha demostrat que si que és viable una educació on el docent i el discent no tenen contacte visual. La comunicació i l’intercanvi es fa possible gràcies a uns mitjans, que han revolucionat la taxonomia de les tecnologies de l’educació a distància.

Totes tres podem utilitzar recursos TIC i Internet en la seva metodologia, encara en l'E-learning i l'Educació en obert és d'ús prioritari. En aquest sentit, cal dir que en l'E-learning i en l'Educació en obert la distància entre alumne i professor es redueix, gràcies a l'ús d'Internet, ja que ens permet un diàleg més fluït i continuat. Parlant de la distància entre mestre i alumne, destaquem la possiblitat, en el cas de l'E-learning, de ser semipresencial (B-learning), un complement a l'educació tradicional.

L'Educació a distància i l'E-learning coincideixen en tenir una institució educativa que planifica i prepara els materials d'aprenentatge i dóna suport a l'alumne; en canvi en el cas de l'Educació en obert l'institució no té perquè estar present.

L'Educació en obert té un caràcter massiu i obert, mentre que en l'Educació a distància, el procés d'aprenentatge és més individual i limitat als materials proposats pel docent. En l'E-learning, en canvi, encara que conserva el caràcter individual, l'ús de la Xarxa com a eina de comunicació facilita la interacció grupal entre els alumnes que formen part de la formació.

A nivell de despeses dels aprenentatges, destaca l'Educació en obert pel la gratuïtat de la formació, i per la promoció de materials col.laboratius i software lliure.

En resum, tres possibilitats d'aprenentage que creixent, innovem i possibiliten l'ensenyament arreu del món.

García Aretio, L. (2014) Bases, mediaciones y futuro de la educación a distancia en la sociedad digital. Madrid . Ed. Síntesis

CERRO, J.P. (2015). Tendencias y aplicaciones de las TIC en el ámbito educativo. Barcelona: UOC. Disponible en: http://www.mydocumenta.com/index.php?proyecto_token=4FC53698A6F4079DB3D9C9AE767292A3

TORRAS, E. (2015). Ensenyar i aprendre en línia. Barcelona: UOC.