Propagació a distàncies curtes

No requereix cèl·lules especialitzades

En cormòfits a partir de gemmes (meristema)

Les gemmes poden localitzar-se en arrels (tubercles), tiges (rizomes, bulbs, estolons) i excepcionalment en fulles

En briòfits mitjançant fragmentació dels cauloides o propàguls (estructures equivalents a les gemmes dels cormòfits)

Propagació a distàncies llargues pel vent o l'aigua

Requereix cèl·lules especialitzades (espores) produïdes en estructures especialitzades (esporangis)

Les espores generen nous individus.

L'esporòfit és la fase o forma diploide i el gametòfit la fase o forma haploide.

En briòfits i pteridòfits ambdues fases són macroscòpiques mentre que en espermatòfits la fase esporòfit es macroscòpica i la fase gametòfit es microscòpica.

En briòfits predomina la fase gametòfit mentre que en pteridòfits i espermatòfits predomina la fase esporòfit.

Dependència de l'aigua perquè el gàmeta masculí flagel·lat (anterozoide) està desprotegit i a més ha de nedar fins el gametangi femení (arquegoni) i fecundar el gàmeta femení (oosfera)

Embrió desprotegit = sensible a la dessecació

Majoria dioics

Dependència de l'aigua perquè el gàmeta masculí flagel·lat (anterozoide) està desprotegit i a més ha de nedar fins el gametangi femení (arquegoni) i fecundar el gàmeta femení (oosfera)

Embrió desprotegit = sensible a la dessecació

Majoria monoics

Independència de l'aigua perquè el gàmeta masculí (cèl·lula espermàtica) està protegit dins del gra de pol·len i el transport fins al sac embrionari es fa be majoritàriament pels animals (pol·linització zoòfila = més dirigida però més dependent dels animals)

Embrió protegit dins la llavor = resistent a la dessecació

Llavor dins del fruit = més despesa energètica.

Dispersió pel vent (anemocòria), animals (zoocòria), aigua (hidrocòria) o mecanismes propis (autocòria)

Majoria monoics

Independència de l'aigua perquè el gàmeta masculí (cèl·lula espermàtica) està protegit dins del gra de pol·len i el transport fins al sac embrionari es fa majoritàriament pel vent (pol·linització anemòfila = menys dirigida però més independent dels animals)

Embrió protegit dins de la llavor = resistent a la dessecació

Llavor nua (sense fruit) = menys despesa energètica. Dispersió majoritàriament pel vent (anemocòria)

Majoria monoics

Força simples. Microscòpiques

Damunt del gametòfit.

Haploides. Generen gàmetes sexuals masculins (anterozoides) i femenins (oosfera) respectivament sense meiosi.

Diversos microsporofil·les agrupats formant un con masculí

Diversos megasporofil·les agrupats formant un con femení.

Força complexes. Macroscòpiques

Damunt de l'esporòfit

Diploides. Generen micròspores i macròspores per meiosi que per mitosi formaran el gametòfit masculí o gra de pol·len que conté les cèl·lules espermàtiques i el gametòfit femení que conté l'arquegoni amb l'oosfera

Diversos carpels poden fusionar-se en un únic pistil (pistil compost)

El conjunt de pistils forma el gineceu.

El conjunt d'estams forma l'androceu.

El gineceu i l'androceu formen la flor.

Algunes flors a més tenen periant (corol·la i calze).

Força complexes. Macroscòpiques

Damunt de l'esporòfit.

Diploides. Generen micròspores i macròspores per meiosi que per mitosi formaran el gametòfit masculí o gra de pol·len que conté les cèl·lules espermàtiques i el gametòfit femení o sac embrionari que conté l'oosfera

Reserva nutritiva prèvia a la fecundació (gametòfit femení haploide) = menys eficient

Reserva nutritiva posterior a la fecundació (endosperm triploide) = més eficient

En monocotiledònies la reserva nutritiva principal per a la plàntula prové de l'endosperma

En dicotiledònies la reserva nutritiva principal per a la plàntula prové dels cotiledons (l'endosperma ha estat consumit durant la maduració de la llavor)

Les monocotiledònies són majoritàriament herbàcies.

De dicotiledònies hi ha d'herbàcies i de llenyoses

A banda tant simples com complexes poden ser agregats si la flor contenia més d'ovari, com és el cas del gerd i la maduixa respectivament.

Les infructescències són fruits agrupats provinents d'inflorescències. Poden ser també simples o complexes com seria el cas de la mora o la figa

En hipogea els cotiledons estan amagats i no poden fer fotosíntesi (aportar nutrients extra) = més lenta però més protegida en estadis inicials