Enllaç:https://drive.google.com/drive/folders/19LMqkKN8VG7FDEVwqzfo9Q-Jyu_EOInz?usp=sharing

• Director/directora→ responsable i representant de l’escola.
• Cap d’estudis→ encarregat d’una etapa educativa en concret.
• Orientador/logopeda/psicóloga→ detecta i tracta amb més sensibilitat les dificultats dels alumnes i la seva salut mental.
• ATE→ proporciona una ajuda a l’alumne de manera individual. I ajudant del tutor.
• Tutors→ representant i responsable d’una classe.
• Docents→ encarregats de transmetre els coneixements de cada assignatura i una sèrie de valors.
• Alumnes→ funció protagonista i receptors de tots els coneixements i valors transmesos pels docents/tutors.
• Personal de manteniment, personal del comedor i personal de neteja→ encarregats de la cura escolar.
• Famílies→ encarregades de tenir una bona comunicació amb l’escola per obtenir una educació de qualitat.

• Com funciona? Com són les relacions personals que defineixen aquest funcionament?

• Com pensam, sentim i actuam?

• Quin és el tipus de lideratge que orienta aquest funcionament?

• L’escola de gerencia científica: consisteix en la divisió del treball (llevat d’interrelació entre el personal) entre un grup de persones que planifiquen l’execució i altre grup que executa lo planificat. 
  Introdueix termes com: distribució de tasques, especialització, control, coordinació, jerarquització, etc.
• L’escola de les relacions humanes: aquesta teoria critica l’anterior per l’excesiva divisió de tasques i per la falta d’interrelació entre els treballadors. Aquesta teoría proposa la dinàmica de grups, la supervisió democràtica i la motivació dels treballadors.
• Les teories de la conducta:  Combinen les dues teories anteriors: es basen en la divisió de tasques però tenint en compte la dinàmica de grups i l’actitud dels treballadors donant prioritat a la motivació. 
• La teoria general de sistemes: consisteix en que tots els grups s’interrelacionen entre sí, creant fins i tot interdependència dels uns i els altres. L’objectiu és arribar a un mateix punt per vies distintes.
• El manàgement contemporani: l’organització està principalment imfñuenciada per factors externs. Així tota organització ha de ser flexible i ha de tenir la capcitat d’adaptar-se a qualsevol situació ja que depèn de l’entorn.

• L’escola com a sistema→ l’escola és un sistema format per agents educatius, normatives, documents del centre i materials didàctics. Aquests elements entren al sistema i amb projectes, decisions, dinàmiques, expectatives… es relacionen els uns amb els altres.
• L’escola com a empresa→ es basa en que per aconseguir la capacitat del sistemes d’ensenyament hi ha que augmentar la competitivitat entre els centres educatius, és a dir, cada un d’ells ha de lluitar per tenir més prestigi i més alumnes.
• L’escola com a organització complexa i multidimensional→ Com a organització, l'educació es materialitza en tres àmbits en els quals es desenvolupen totes les seves actuacions. El primer és l'àmbit formal, aquest és l’àmbit de l’educació que té caràcter intencional, planificat i regulat i es reflecteix en els documents de centre, que es planifica i es regula. El segon és l’àmbit no formal, on la intervenció educativa és intencional i planificada però es desenvolupa fora de l’àmbit de l’escolaritat. I el tercer és l’àmbit informal, on la intervenció educativa es produeix de forma no intencional i no planificada, en la interacció quotidiana ( com per exemple la lectura d’una novel·la, veure un programa de televisió…).
• L’escola com a comunitat→ entén el centre educatiu com un entorn integrat per diversos col·lectius de persones que porten a terme una intensa i riquíssima interacció (alumnat, professorat, especialistes, famílies…).
  Corrents en el tractament de l'escola com a comunitat: com a comunitat educativa personalista (LGE, 1970), com a comunitat escolar democràtica amb la participació de tots els col·lectius en la gestió (LODE, 1985), i actualment es dibuixa una nova tendència on l’escola s’obre a la societat i treballa amb aliances amb la comunitat.

• Orientada vers l'estructura. L'autoritat és clara però no és funcional. Es treballa molt les estructures, els òrgans de coordinació, els equips de treball, etc., però no es clarifiquen les responsabilitats d'execució. 
• Orientada vers els resultats. L'autoritat és clara i jerarquitzada. Es prioritza l'assoliment dels objectius per damunt dels processos que s'han de dur a terme per assolir-los. 
• Orientada vers les persones. L'autoritat és difusa i/o assembleària. Les estructures són febles i la presa de decisions difícil perquè no es prenen pels òrgans representatius, sinó pels integrants de cada col·lectiu. 
• Orientada vers la societat. Es preocupa per les necessitats d’aquesta, és forta i cohesionada. És integradora d’interessos, persones i resultats. L’autoritat, la gestió i la presa de decisions són compartides però les funcions estan ben delimitades.
• Orientada vers el creixement. Com a professors i estudiants, famílies i personal no docent, membres de la comunitat, responsables polítics i investigadors, tots participem, cream i estem connectats en el marc de les nostres cultures educatives.

• Lewin (1939)
  Democràtic → el grup és el protagonista (participatiu)
  Autoritari → el líder és el protagonista 
  Liberal → líder no participa 
• Drucker (1964)
  Direcció per objectius → planificació per assolir els objectius marcats 
• Blake i Mouton (1964)
  Orientat vers la relació
  Orientat vers la tasca → procés
• Hersey i Blanchard (1969)
  Tipologia situacional → basat en les característiques 
  1a. Competència però no motivació: hi correspon l’estil ordenatiu 
  2a. Competència i motivació: hi correspon l’estil delegatiu 
  3a. Manca de competència però motivació positiva: hi correspon l’estil participatiu
  4a. Manca de competència i manca de motivació: hi correspon l’estil comercial
• Owens (1976)
  Burocràtic → seguiment de les normes
  Carismàtic → característiques personals del líder
• Goleman i Boyatzis (2002)
  ressonant → l'estudi i l'explotació de les emocions.

• técnico-racional
• Interpretatiu
• sociocrític

• Consell escolar: per el nom pens que els alumnes hi deuen participar (les classes deuen escollir un representant com per exemple el delegat) i exposen les seves queixes o propostes de millora a un docent o al cap d’estudis. 

• Direcció: la direcció s’encarrega de dirigir el centre en les activitats que s’han de desenvolupar al llarg del curs escolar. A més, té la funció de guiar al professorat en les seves tasques i obligacions.

• Equip docent: És el conjunt de mestres que hi ha al centre escolar. Són els encarregats de guiar els alumnes i tenir més contacte amb ells. També, són els que han de comunicar a l’equip directiu si hi ha algun problema.

• Comissió de coordinació pedagògica: jo crec que és el conjunt de psicòlegs, orientadors o docents de suport que s’encarreguen de ajudar a les persones amb necessitats especials i orientar als alumnes per escollir el millor per el seu futur acadèmic.
• Claustre: reunió on s'ajunten tots els professors i l'equip directiu per tal discutir temes sobre l’organització del centre i posar en comú idees per tal de millorar aquesta.

• com a sistema: s'entén l’escola com un sistema organitzat pels diferents càrrecs que la componen, juntament amb les seves normes i materials didàctics (inputs) que originaran sortides i l'assoliment d’objectius (outputs). Aquests depèn de 6 aspectes claus: la interrelació entre tots els recursos humans, materials i funcionals; la globalitat del centre,  l’aula no és la unitat bàsica de l'educació formal ni cap professor pot actuar de manera aïllada; la comunicación; la dinamicidad, que s'entén com la capacitat d'adaptació; l’autoregulació i l’optimització, que es basa en el feedback. 

• com a empresa:  en aquesta percepció es veu l’escola com una mena d’empresa que el que pretén aconseguir és l’eficàcia a partir de l’augment de la competitivitat pel prestigi entre els centres. Tot i que per a Laval (2005) «l’eficàcia» no n’és sempre el resultat més evident de les polítiques de l’escola com a empresa, sinó que també haurien de tenir en compte altres aspectes com poden ser la rendibilitat o el marketing.

• com a organització complexa i multiracional: aquest determina que l’educació presenta 3 escenaris o entorns: en primer lloc trobam l’àmbit  formal, compost per les diferents institucions educatives les quals tenen un caràcter regulat, planificat i internacional; l’àmbit no formal, també és intencional i planificada però es desenvolupa fora de l’àmbit de l’escolaritat; i l’àmbit informal, es produeix de forma no intencionada i fora dels àmbits escolars.

• com a comunitat: s'entén l’escola com una comunitat on conviuen diversos col·lectius que interactuen entre ells. Les 3 corrents que predominen són: l’escola com a comunitat educativa personalista, com a comunitat escolar democràtica amb la participació de tots els col·lectius en la gestió i escola que s’obren a la societat i treballa amb aliances amb la comunitat. En aquest tipus d’escoles és molt important la cooperació de tots els integrants d’aquesta, des dels alumnes fins a les famílies, per la qual cosa s’organitzen “grups de treball” on es junten els càrrecs superiors amb els inferiors per tal d’arreglar els problemes del centre. 

• Lewin: fa una classificació dels lideratges, el lideratge pot ser participatiu (que fomenti sa participació), autoritari o liberal (que cada un fa el seu camí i si hi ha problemes ja se solucionaran).
• Druken: els lideratges se mouen en consecució de l’aconseguiment d’uns resultats.
• Blake i Mouton: lideratge cap a la tasca o cap a ses persones, les relacions humanes.
• Hersey i Blanchard: s’ha de tenir en compte sa motivació, sa competència i s’adaptabilitat.
• Owens: lideratge carismàtic (és un referent, una persona amb reconeixement i amb cura de les relacions) o lideratge burocràtic (marcat pel seguiment de les normes).
• Goleman: lideratge ressonant, se centra molt amb les persones.
• Lideratge distribuit: sa idea de sa gestió està compartida, sa democratitza es lideratge, hi ha impulsors de canvi, idees que millorin el rendiment, els objectius, hi ha un treball en xarxa, sa visió de la direcció es d’acompanyament.

1. Aprovar i avaluar el projecte educatiu, la programació general anual, el projecte lingüístic, el projecte de gestió, les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d'Educació i Formació Professional.
2. Aprovar el pressupost del centre, així com supervisar la seva execució i aprovar-ne la liquidació.
3. Participar en la selecció de la persona que exerceixi la direcció del centre
4. Proposar, si escau, la revocació del nomenament de la persona titular de la direcció, per majoria de dos terços del total de membres que conformen el Consell Escolar.
5. Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin els estils de vida saludable, la convivència en el centre, la igualtat efectiva entre dones i homes, la no discriminació, la prevenció de l'assetjament escolar de la violència de gènere i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social..
6. Promoure progressivament la conservació i renovació de les instal·lacions i equip escolar per a la millora de la qualitat i la sostenibilitat.
7. Fixar les directrius per a la col·laboració amb les administracions locals, amb altres centres docents, o amb entitats i organismes públics o privats.
8. Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’eficàcia en la utilització dels recursos, l'evolució dels resultats acadèmics i els de les avaluacions internes i externes en què participi el centre.

1. Orientar, dirigir i supervisar les activitats i serveis del centre i l’aplicació de la programació general anual cap a la consecució dels objectius establerts en el projecte educatiu.
2. Garantir el compliment de les lleis i altres disposicions vigents.
3. Exercir la direcció de tot el personal adscrit al centre.

• Equip docent de cicle: Format per  personal docent els quals perntanyen a un grup de cicle de primària o infantil. S’encarregarà d’organitzar i desenvolupar els ensenyaments que es duguin a terme en el seu cicle, elaborar la proposta pedagògica i coordinar les programacions docents seguint les directrius de la comissió de coordinació pedagògica i tendran la supervisió del cap d’estudis o el coordinador de cicle, a més amés, també elegiran els materials curriculars i proposar activitats de formació que promoguin la cooperació i la actualització didàctica.
• Equip docent de nivell: Apareixeran en l’educació secundària i estaran formats pels professors que donin classe a un mateix curs per tal de coordinar les programacions docents i afavorir el

• Equip docent de grup: Estaran constituïts pel professorat que imparteix docència a cada grup d’alumnes dels diferents estudis del centre. Seran coordinats pel professorat tutor, que serà designat segons l’establert en l’article 63 d’aquest Reglament. Les seves funcions seràn: 

1. Dur a terme el seguiment global de l'alumnat del grup, per tal de millorar l’aprenentatge, col·laborar amb l’orientació i saber detectar els problemes i saber actuar
2. Realitzar de manera col·legiada l'avaluació de l'alumnat i adoptar les decisions que corresponguin en matèria de promoció i titulació, d’acord amb la normativa vigent i el projecte educatiu del centre. 
3. Garantir que cada docent proporcioni a l'alumnat i a les seves famílies informació sobre l’assignatura que donen i publicar-la a la pàgina web o GestIB.
4. Establir actuacions per millorar el clima de convivència del grup i la resolució de conflictes.
5. Conèixer i participar en l'elaboració de la informació que, si escau, es proporcioni als pares, mares o representants legals de cada un dels alumnes o les alumnes del grup.
6. Proposar l’aplicació de mesures i estratègies inclusives que proporcionin múltiples mesures de representació, d’acció i d’expressió per tal de tenir un apernentatge més actiu.
7. Promoure plantejaments interdisciplinaris per tal que l'alumnat adquireixi les competències establertes i objectius previstos per a l'etapa. 

• Vetllar per la coherència entre el projecte educatiu de centre, el projecte de direcció, la concreció curricular i la programació general anual.
• Traslladar a l'equip directiu propostes per a l'elaboració de la programació general anual.
• Exercir la coordinació entre les diferents etapes educatives i, si escau, cicles educatius.
• Promoure accions que afavoreixin la millora dels resultats escolars, la integració curricular, les mesures de suport inclusiu, la promoció, seguiment i avaluació d’acords didàctics, la innovació pedagògica, el treball interdisciplinari, l'ús de les noves tecnologies i el treball col·laboratiu del professorat.
• Dissenyar i proposar al claustre el pla de formació del professorat del centre, a proposta de l’equip directiu i d’acord amb els objectius del projecte educatiu.
• Concretar els criteris de promoció i titulació de l'alumnat de conformitat amb la normativa vigent.

• Formular a l'equip directiu i al Consell Escolar propostes per a l'elaboració dels projectes del centre, de la programació general i de la memòria anual i de les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.
• Proposar els criteris per a l'elaboració de la concreció curricular, així com dels aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual del centre.
• Aprovar i avaluar la concreció curricular i els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual; decidir les possibles modificacions tenint en compte el que estableix el projecte educatiu i les avaluacions realitzades; informar la programació general anual i la memòria final de curs abans de la presentació al Consell Escolar.
• Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en el centre.
• Conèixer, en els termes que estableixi el centre, la resolució de conflictes disciplinaris.
• Proposar mesures i iniciatives que fomentin la col·laboració de les famílies per a la millora del resultats educatius de l'alumnat, el control de l'absentisme escolar i la millora de la convivència.

1. Equips docents de cicle:
   1.  En els centres que imparteixen educació infantil i primària es constituiran equips de cicle formats pel personal docent que presta atenció educativa en un mateix cicle de l’educació infantil o de l’educació primària per tal d’organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle, elaborar la proposta pedagògica i coordinar les programacions docents seguint les directrius de la comissió de coordinació pedagògica i sota la supervisió del cap d’estudis o coordinador del cicle, elegir els materials curriculars i proposar activitats de formació que promoguin l'actualització didàctica i el treball col·laboratiu entre el professorat del cicle i la resta del Claustre.
   2. Cada equip de cicle està coordinat per un docent dels que imparteixen docència. Aquesta persona està elegida per la direcció.

1. Equips docents de nivell:
   1. En els centres que imparteixen educació secundària obligatòria es podran constituir equips docents per a cadascun dels nivells (1r, 2n, 3r o 4t), d’acord amb el que estableixin les normes d’organització, funcionament i convivència del centre.
   2. Es procurarà que el nombre de docents assignat a cada nivell sigui el més reduït possible.
   3. Cada equip de nivell estarà coordinat pel cap d’estudis, cap d’estudis adjunt, o un docent dels que imparteixen docència en el nivell, preferentment amb destinació definitiva i horari complet en el centre.
   4. La persona responsable serà elegida per la direcció, escoltat l’equip docent del nivell.
2. Equips docents de grup:
   1. Estaran constituïts pel professorat que imparteix docència a cada grup d’alumnes dels diferents estudis del centre.
   2. Seran coordinats pel professorat tutor.
   3. Funcions dels equips docents de grup:
      1. Dur a terme el seguiment de l'alumnat del grup, establint les mesures  per millorar el seu aprenentatge i col·laborar amb l’equip d’orientació i suport en la prevenció i detecció de problemes d’aprenentatge i/o socioeducatius i en la programació, l’elaboració i l’aplicació d’adaptacions curriculars per als alumnes que ho necessitin.
      2. Establir actuacions per millorar el clima de convivència del grup i la resolució de conflictes.
      3. Conèixer i participar en l'elaboració de la informació que, si escau, es proporcioni als pares, mares o representants legals de cada un dels alumnes.
      4. Promoure plantejaments interdisciplinaris per tal que l'alumnat adquireixi les competències establertes i objectius.
      5. Realitzar l'avaluació de l'alumnat i adoptar les decisions que corresponguin en matèria de promoció i titulació, d’acord amb la normativa vigent i el projecte educatiu del centre. 

• Direcció: aquests es refereix al director o directora del centre. La seva funció serà representar al centre, dirigir aquest, liderar les activitats pedagògiques, organitzar i gestionar el centre, impulsar les avaluacions internes del centre i qualsevol altres que li siguin atribuïdes per la Conselleria d’Educació i Formació Professional i relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.

• Equip docent: hi ha diferents tipus d’equips docents:
• Equip docent de cicle: Tenen la funció d’organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis. Cada cicle està dirigit per un docent i estableix l’horari. Serà triat per la direcció.
• Equip docent de nivell: A secundària hi pot haver equips per a cada curs. Cada equip està dirigit pel cap d’estudis o un docent del nivell. Serà triada per la direcció, escoltat per l’equip docent de nivell i s’afegirà a la comissió de coordinació pedagògica.
• Equip docent de grup: Constituït pel professorat. Coordinats pel professor tutor.

• Dur a terme el seguiment de l’alumne.
• Avaluació de l’alumnat.
• Que informin els alumnes i famílies la informació → Gestib.
• Millorar convivència de grup i conflictes.
• Estratègies inclusives.

• Comissió de coordinació pedagògica:  La comissió de coordinació pedagògica és la encarregada de guiar les accions pedagògiques, els programes educatius i l'avaluació. A cada centre hi ha diferents comissions pedagògiques per a cada etapa educativa. Té varies funcions molt importants com per exemple:

• Com funciona? Com són les relacions personals que defineixen aquest funcionament? Tendències i posicionament

• Cap a on s'orienten les seves finalitats?  Cultura escolar i orientacions

• Quin és el tipus de lideratge que orienta aquest funcionament? Estils de lideratge

• Com funciona? Com són les relacions personals que defineixen aquest funcionament? Tendències i posicionament
  
  

• Cap a on s'orienten les seves finalitats?  Cultura escolar i orientacions

• Quin és el tipus de lideratge que orienta aquest funcionament? Estils de lideratge
  
  

• Com funciona? Com són les relacions personals que defineixen aquest funcionament? Tendències i posicionament

1. Àmbit formal: És l'àmbit de l’educació que té caràcter intencional, planificat i regulat.

1. Àmbit no formal:També és intencional i planificada però es desenvolupa fora de l’àmbit de l’escolaritat.
2. Àmbit informal: És aquella que es produeix de forma no intencional i no planificada.És un àmbit ric i intens en el qual s'aprofiten situacions esporàdiques, no planificades en el temps ni en l'espai, però molt importants i que cal no deixar de banda. 

• Cap a on s’orienten les seves finalitats? Cultura escolar i orientacions.     

1. Informen sobre el nostre aprenentatge, creixement i forma de conèixer, sense tenir urgència per al canvi. Per tant, l’entorn de confianza honren el valor de la persona i el grup, oferint suports per créixer de forma progresiva.
2. Ens ajuda a evolucionar amb les nostres capacitats i a evolucionar d’altres mes complexes. L'ideal és oferir un desafi a la persona o grup per promoure un creixement segur (és a dir, la creació de la capacitat interna).
3. Els entorns evolucionan a mesura que creixem i canviam. per tant és necesari diferenciar els suports i reptes que oferir per poder satisfer millors les necessitats i expériences de altres persones de forma individual i colectiva

• Quin és el tipus de lideratge que orienta aquest funcionament? 

• Manca de participació.
• Manca de capacitat d’adaptació als canvis.
• Por a sortir de la ‘’zona de confort’’.
• Desacord amb la opinió dels familiars i tutors.
• Capacitat econòmica de l’escola.
• Desacord entre els membres de l’equip directiu.
• Innovacions inabastables.
• Dificultat per adaptar-se a tots els alumnes.

• Personal docent poc qualificat en matèries tecnològiques, sociològiques i emocionals.
• Alumnat acomodat a metodologies tradicionals.
• Famílies amb por a canvis.
• Manca d’equipació tecnològica necessaria.
• Lleis obsoletes que impedeixen realitzar canvis.
• Rebuig a les classes pràctiques.
• Sistema educatiu no adaptat a canvis educatius.
• Falta de material.
• Falta d’espai del qual poder disposar.
• Falta de coordinació entre persones del centre educatiu..
• Falta de motivació per part de l’alumnat.
• Falta de participació.

1. Són més sensibles als canvis ja que els elements que els integren tenen un alt grau d'independència.
2. Aquest alt grau d'independència dificulta que les solucions que es troben siguin assumides per tots els elements i arribin a tots ells.
3. Hi ha discontinuïtat entre mitjans i fins.
4. Cap error del sistema pot pertorbar l’ordre intern de l’organització.
5. Els mecanismes de control, supervisió i avaluació són dèbils.
6. Els professors tenen amplis marges d’actuació.
7. Les aules són espais privats d’exercicis professionals (cel·lularisme).

1. Molt acoblat: Hi ha una forta dependència entre els components.
2. Dèbilment acoblat: Hi ha certa dependència entre alguns components, mero malgrat hi sigui la relació és feble.
3.  Sense acoblar: No hi ha dependència en absolut entre els distints components.

1. Els membres del centre no estiguin totalment d’acord.
2. Falta de formació d’alguns membres.
3. No abandonar el projecte.
4. Anar realitzant DAFO per obtenir les Debilitats, Amanaçes, Fortaleses i Oportunitats del projecte.
5. Mancances en habilitats de les TIC.
6. No anar canviant de idees i estar focalitzats tots amb el mateix projecte.

• Lortie
  
  

• Hargreaves 
  
  

• Weick
  
  

• Clark
  
  

• Greenfield 
  
  

• Escudero
  
  

• Municio
  
  

• Antúnez i Gairín
  
  

• Weiner 
  
  

• Temor a les novetats i als canvis.
• Temor a allò que es desconeix.
• Manca de visió a llarg o mitjà termini.

• Connexions febles i poc constants entre els components.
• Poca dependència.
• Integrants amb objectius i concepcions canviants.
  
  

• No hi ha una estructura definida = disfuncions organitzatives.
• Estructura organitzativa flexible = cohesió.
• aparentment funciona però en realitat és aparença.

• L’escola genera rols, estructures, normes, valors…
• es construeix una identitat = la nostra realitat social.
• realitat social = allò que creiem que és. 

• L’entorn afecta a les decisions de l’escola (col.lectius, familiars, etc.)
• Mecanismes de relació, coordinació per aconseguir una educació de qualitat.
• S’intenta aconseguir que funcioni però és molt complexe. 

• Esbrinar el grau d'assoliment dels objectius mitjançant l’avaluació.
• S’avaluen el rendiments dels alumnes, però no el del professorat, els òrgans de coordinació, els centres i el propi sistema educatiu.

• Professionalització i especialització dels equips directius.
• Els models organitzatius han de respondre a un model d’escola lligats a la innovació i a la transformació i millora constants.
• Centre escolar → situacions d'ensenyament-aprenentatge.
• Funcionament de l’escola → gran varietat i riquesa de tasques de docència i de gestió.

• Individualisme, que es basa en tenir una visió de l’aula com a estructura tancada que condueix cap al conservacionisme.
• Estructura de débil acoblament, és a dir, aquelles que es caracteritzen per ser febles, discontinues, poc constants, sensibles as canvis, dificultat en la cohesió de presa de solucions, etc.
• Anarquia organitzada que es troba a centres educatius on el personal te un alt nivell d’individualisme i amb manca d'una estructura definida que pot produir disfuncions organitzatives.
• Realitat socialment construïda, ja que l’escola genera rols, estructures, normes, valors, etc; arribant a construir una identitat.
• Microcosmos social complex, ja que l’escola tendeix a reproduir careristiques i estructures del propi entorn.
• Organització que rebutja l'eficàcia, ja que avaluam el compliment d’objectius per part de l’alumnat, pero no al professorat, òrgans de coordinació, centres i el propi sistema educatiu.
• Organització de difícil gestió, ja que gestionar una comunitat educativa requereix uns directius formats en tecniques de gestio. Per tal de respondre a models d’acollida lligats a la innovació, transformació i constant millora.

• Les peticions d'una major intervenció dels estaments de la comunitat educativa en els centres escolars.
• Demandes d’un major control social sobre els resultats que produeixen les escoles.
• La necessitat de renovar les actuals estructures organitzatives.
• La demanda d'uns centres que ofereixin una educació de major qualitat.
• Falta de gestió participativa de l’educació escolar.
• Falta d’eficàcia en la gestió organitzativa i curricular.

• Ha d'assumir diversos rols, com ara de líder, de representant, de coordinador, d'assessor, etc.
• Requereixen un ampli lideratge distribuït, és a dir, compartit.
• Requereix un procés formatiu i estabilitat en el temps que permeti elaborar i desenvolupar projectes de direcció.
• S’han de guiar per la Llei Orgànica d'educació vigent.

• Genèrica científica.
• Relacions humanes.
• Teoría de la conducta.
• Teoría general de sistema.
• Manager contemporani.

• Escola com a organització. (ordre, visió d’aula, inhabilitat als canvis, poca autonomia, diferents interpretacions del diferent projecte, especialització) “No solo ESO, Tipus A”
• Escola com a sistema. (importància de comunicació, compartir, part externa, objectius comuns reconeguts i autonomia de feina) “Tipo B” 
• Escola com a empresa. (ordre, controls, indicadors, no valoren tant la qualitat de l’educació, poca cura de la part del component humà) “No solo ESO, Tipus A”
• Escola com a comunitat. (com a societat, obert cap a l’exterior, incidència cap a la societat, participació, espais de trobada, coordinació entre els diferents agents, actituts empàtica, intenta crear la idea de comunitats d’aprenentatge) “Tipus B”
• Escola com a organització complexa. (incideix l’ordre, normativa,, estructura, treball, tenint en compte que tot es desenvolupa amb unes relacions i les relacions personals son molt complexes. Pot crear tensions i moments no molt favorables…Incidència importantíssima del dia a dia d’una escola)
• Escola com a cultura. (valors, filosofia de feina,vida,escola…, escola com a organització i focalitza de la cultura d’aula, idees bastant clares i interioritzades, no es tenir uns ideals i creences, es la manera d’entendre, com es gestiona la societat dia a dia…) “Tipus B”
  • Bens o resultats.
  • Societat. (incidencia cap a la societat)
  • Creixement (un sistema d’estructura que dona seguretat, relació vers les persones, 

• Orientada a les estructures, òrgans de coordinació, equips de treball.Això pot fer que es perdi els objectius de forma clara. (els alumnes) (Deal i Kennedy, 1982).

• Clara jerarquia autoritaria. Està per davant aprendre la matèria que els mètodes de com aprendre El director és que manda i la resta de l’equip direcitu el segueixen. No participen en la reflexió ni en la presa de decisions (Deal i Kennedy, 1982).

• L'autoritat és difusa i les agrupacions són poc fiables a mes que  la presa de decisions és difícil perquè no hi ha òrgans destinats a cada tema sinó que els integrants de cada col·lectiu aporta la seva visió. Les funcions i les responsabilitats no estan ben delimitades. Fàcilment esplantegen conflictes (Deal i Kennedy, 1982).

• Dona molta cura a aquest aspecte, a més és forta i ben comunicada entre els membres. És integradora d’interessos, persones i resultats. L’autoritat, la gestió i la presa de decisions es comparteix entre els integrants i les funcions estan ben delimitades. Existeixen estructures de participació i coordinació. En pot ser una referència un centre escolar constituït com a cooperativa (Deal i Kennedy, 1982).

• Drago-Severson i Blum-De Stefano (2018) descriuen la cultura orientada al creixement en el marc de contextos de confiança. Com a professors i estudiants, famílies i personal no docent, membres de la comunitat, responsables polítics i investigadors, tots participam (de manera pública i de manera privada), cream i estem connectats en el marc de les nostres cultures educatives

• Lewin (1939)

• Drucker (1964)

• Blake i Mouton (1964)

• Hersey i Blanchard (1969)

• Owens (1976)

• Goleman i Boyatzis (2002) 

•  Orientada vers l'estructura. L'autoritat és clara, però no és funcional. Es treballa molt les estructures, els òrgans de coordinació, els equips de treball, etc., però no es clarifiquen les responsabilitats d'execució. Sovint l'excessiu esment en les estructures pot fer perdre de vista els objectius. 
• Orientada vers els resultats. On l'autoritat és clara i jerarquitzada. Es prioritza l'assoliment dels objectius per damunt dels processos que s'han de dur a terme per assolir-los. El director és el motor i la resta d'integrants participen en els processos, però no en la reflexió ni en la presa de decisions per a programar la cultura del centre.
• Orientada vers les persones. L'autoritat és difusa i/o assembleària. Les estructures són febles i la presa de decisions difícil perquè no es prenen pels òrgans representatius, sinó pels integrants de cada col·lectiu. Les funcions i les responsabilitats no estan ben delimitades. Fàcilment es plantegen conflictes 
• Orientada vers la societat. Es preocupa per les necessitats d’aquesta, és forta i cohesionada. És integradora d’interessos, persones i resultats. L’autoritat, la gestió i la presa de decisions són compartides, però les funcions estan ben delimitades. Existeixen estructures de participació i coordinació. En pot ser una referència un centre escolar constituït com a cooperativa.
•  Orientada vers el creixement la cultura orientada al creixement en el marc de contextos de confiança. Com a professors i estudiants, famílies i personal no docent, membres de la comunitat, responsables polítics i investigadors, tots participam, cream i estem connectats en el marc de les nostres cultures educatives. 

• El funcionament de l’escola el podem classificar segons:
  
  

• El centre educatiu com un sistema de model B (escoles en transformació)on es dóna més importància a la cooperació, companyerisme i diàleg. 
  
  

• El centre educatiu com una empresa com és el model A (l'escola de “No solo ESO”) on la seva prioritat és tenir benefici sense tenir cura de les desigualtats que fan un flac favor a l’educació.
  
  

• El centre educatiu com a organització complexa i multidimensional propi del model B que dona la importància que es mereix a la educació tant dins el centre com fora, tenir capacitat per solucionar adversitats reals a la vida quotidiana.
  
  

• El centre educatiu com a comunitat està que trobam al model d’escola B que el que vol es crear un espai on diferents tipus de persones que es relacionen per donar punts de vista i mitjançant la comunicació, crear comunitats d’aprenentatge.
  
  

• El centre educatiu com a cultura que està present al model d’escola tipus B on s’encarrega de transmetre consells tant dins i fora de l’escola per fomentar un esperit d’equip pel fet d’anar a la mateixa classe o centre.
  
  

•  Orientada cap l'estructura. La jefatura està definida pero no és molt útil. Es treballa molt les estructures, els equips de coordinació i de treball, pero no es dona claretat a l’ora de realitzar les funcions.
• Orientada cap als resultats. L'autoritat és clara i estamental. El més important és aconseguir els objectius per davant dels mètodes per aconseguir-los. El director és la máxima figura de direcció i la resta estàn per dur a terme el que dicta aquest
• Orientada cap a les persones. L'autoritat és democràtica; les estructures són febles i la presa de decisions no es clara perquè no es prenen pels òrgans representatius, sinó que s’eligeixen per diferents representants de cada grup. Les funcions i les responsabilitats no estan ben delimitades.
• Orientada cap a la societat. Es preocupa per les necessitats de la societat tant dins com fora de l’escola, és forta i cohesionada. És integradora d’objectius, persones i coneixements. L’autoritat, la gestió i la presa de decisions estàn cohesionades, però les funcions estan ben delimitades. Existeixen estructures de participació i coordinació. En pot ser una referència un centre escolar constituït com a cooperativa.
•  Orientada cap al creixement la cultura orientada al creixement en el marc de contextos de confiança. Tant docents, alumnes, famílies, membres de la comunitat, responsables polítics i investigadors, tots participan, crean i estan connectats en el marc de les nostres cultures educatives. 
  
  

• Lortie

1. ESTRUCTURA DE DÈBIL ACOBLAMENT:

• Weick

• Són més sensibles als canvis ja que els elements que els integren tenen un alt grau d'independència.
• Aquest alt grau d'independència dificulta que les solucions que es troben siguin assumides per tots els elements i arribin a tots ells. 
• Hi ha discontinuïtat entre mitjans i fins. 
• Cap error del sistema pot pertorbar l’ordre intern de l’organització. 
• Els mecanismes de control, supervisió i avaluació són dèbils. 
• Els professors tenen amplis marges d’actuació. 
• Les aules són espais privats d’exercicis professionals (cel·lularisme). 

1. ANARQUIA ORGANITZADA:

• Clark

1. REALITAT SOCIALMENT CONSTRUÏDA: 

• Greenfield

1. MICROCOSMOS SOCIAL COMPLEX:

• Escudero

1. ORGANITZACIÓ QUE REBUTJA L’EFICÀCIA:

• Municio

1. ORGANITZACIÓ DE DIFÍCIL GESTIÓ:

• Antúnez i Gairín