<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>Deures socials by Sim� Bacardit Cornellas</title>
      <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq</link>
      <description>Fet amb caprici</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2021-10-14 08:32:04 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2023-07-26 16:36:31 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>Guerres Napoleòniques </title>
         <author>sibacardit</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1816469058</link>
         <description><![CDATA[<div>Simo i Raül<br>Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.</div><div><br></div><div>Hi ha un sector dels historiadors que considera que varen començar quan Napoleó va arribar al poder a França el novembre de 1799.</div><div>Mentre que d'altres defensen que han de situar-se al període bèl·lic entre 1799 i 1802 en el context de les Guerres de la Revolució Francesa, i més concretament en la declaració de guerra entre el Regne Unit de la Gran Bretanya, Irlanda i la Primera República Francesa l'any 1803, que prèviament havia estat precedit per un breu període de pau arran de la signatura del Tractat d'Amiens l'any 1802.</div><div><br></div><div>Les Guerres Napoleòniques varen finalitzar el 20 de novembre de 1815, després de la derrota final de Napoleó a la Batalla de Waterloo i de la signatura del segon Tractat de París de l'any 1815.</div><div><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://venngage.net/ps/s1HLubt041o/vertical-business-mind-map" />
         <pubDate>2021-10-14 08:58:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1816469058</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Guillotina</title>
         <author>sibacardit</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1816475084</link>
         <description><![CDATA[<div>Simo<br>La guillotina crec que va ser un havans humanitari. Ja que&nbsp;ens dona una nova forma de castigar a la gent peró a la vegada que no sigui tant sanguinari. </div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.youtube.com/watch?v=5k1CcNLNDi8" />
         <pubDate>2021-10-14 09:02:10 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1816475084</guid>
      </item>
      <item>
         <title>revolucio francesa</title>
         <author>rburgos19</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1816475629</link>
         <description><![CDATA[<div><strong><em><mark>Raül</mark></em></strong></div><div><strong><em>Causes:</em></strong><br><strong>-Crisi economica</strong><br><strong>-Episodis de gana i Males collides</strong><br><strong>-Crisi monarquia:</strong><br>1)Derrotes politiques<br>2)Desconexio entre monarquia i el poble<br><strong>-Il·lustracio=&gt;força de la raó<br>-crisi del sistema estamental/Burgesia <br>-Vida apostolica a versalles era un escandol<br>-</strong><a href="https://youtu.be/ttdq818TGD0"><strong><em><mark>05/05/1789</mark></em></strong></a>:Pinça dels privilegiats al tercer estat<strong>=&gt;</strong>Creació de <mark>l'assamblea nacional</mark>:Crear una constitució;jurament del joc de pilota<strong>&lt;==&gt;</strong><mark>Rei te por i militariza paris</mark>.<br><strong><em><mark>-14/07/1789</mark></em></strong>:<strong><em><mark>Presa de la Bastilla-</mark></em></strong>Poble Armat- rei ignora els revolucionaris=tensió</div><div>Família reial a parís i sí que signa lleis,etc...<br><strong><em><mark>-1791-</mark></em></strong>Monarquia parlamentària Rei intenta fugar-se “Vareenes”<br>Radicalització i guerres a europa Rei destvit i empresonat<br><strong><em><mark>(convenció Nacional i Primera republica francesa)</mark></em></strong></div><div><strong><em><mark>-Tendències</mark></em></strong><br>Girondins (dreta “federal”) Jacobins(esquerra “centralista”) Sans Culotes (Més esquerrans)<br><strong><em><mark>-Rei Executat…</mark></em></strong></div><div><br></div><div>Comité salut/ Salvació Pública</div><div>Terror<strong><mark>-1793-94 </mark></strong>l Fase radical</div><div><br></div><div>Director- Fase moderada</div><div><br></div><div><strong><em><mark>-1799-</mark></em></strong> Cop d’estat de napoleó.</div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.google.com/imgres?imgurl=https%3A%2F%2Fupload.wikimedia.org%2Fwikipedia%2Fcommons%2Fthumb%2Fa%2Fa7%2FEug%25C3%25A8ne_Delacroix_-_La_libert%25C3%25A9_guidant_le_peuple.jpg%2F474px-Eug%25C3%25A8ne_Delacroix_-_La_libert%25C3%25A9_guidant_le_peuple.jpg&amp;imgrefurl=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FDones_a_la_Revoluci%25C3%25B3_francesa&amp;tbnid=zWH9Z8UUnL9orM&amp;vet=12ahUKEwjtv_ndkszzAhVigHMKHYeuBPgQMygAegUIARCtAQ..i&amp;docid=DjvBaWZ4Y3fLXM&amp;w=474&amp;h=375&amp;q=revolucio%20francesa&amp;safe=active&amp;ved=2ahUKEwjtv_ndkszzAhVigHMKHYeuBPgQMygAegUIARCtAQ" />
         <pubDate>2021-10-14 09:02:29 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1816475629</guid>
      </item>
      <item>
         <title>L&#39;origen de la nació Espanyola</title>
         <author>mamarigo</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819255912</link>
         <description><![CDATA[<div>Marc<br><br>Tot comença quan Napoleó intenta ferse amb el poder a Espanya aprofitant-se dels problemes dinàstics entres els hereus Carles IV i Ferran VII.<br>&nbsp;<br>Així que el poble espanyol devant d'aquesta situació va crear la ( Constitució de Cadis ) la qual va ser aprovada el 19 de març de l'any 1812.&nbsp;<br><br>Després d'això&nbsp; el germà de l'emperador françès, Josep Bonaparte va ser enviat a Espanya per ser el nou emperador,Aquesta idea no li va agradar gens al poble espanyol es va resistir, però ni així o van poder evitar.<br><br>A la Constitució de Cadis explicava característiques pròpies de l'antic regim com que " Deu segueix&nbsp; sent la raó per la qual el rei es el cap de l'estat ", però també parla molt de Espanya com un poble i es centra en els seus habitants que són característiques propies del Liberalisme.<br><br>En resum Espanya es va fer una nació gracies a la invasió de Napoleó, del contrari Espanya agués tardat més en ferse una nació liberal i a dia d'avui no seria igual.<br>&nbsp;&nbsp;</div>]]></description>
         <enclosure url="https://static3.abc.es/media/historia/2018/12/14/girona-lucha-kskE--510x349@abc.jpg" />
         <pubDate>2021-10-15 09:18:14 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819255912</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Què és una edat</title>
         <author>mayala75</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819256969</link>
         <description><![CDATA[<div>Monse<br><strong>Ortelius world map 1570</strong><br><br>Cada edat pot arribar en un moment diferent a cada continent ja que no tots han estat sempre en la mateixa posició social i política com per definir precisament una data de canvi. La nostra història està dividida en varies edats ordenades cronològicament des de l’inici de la nostra espècie fins a l’any en el que estem actualment. Aquesta etapa finalitza amb el sorgiment de l’escriptura. L’edat antiga pren lloc entre l’any 4.000 a.<br><br>Aquesta comença amb la difusió de l'escriptura i l’inici de les civilitzacions i finalitza amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Es dóna inici a l’edat Mitjana a l’any 476 a. L'edat moderna compren entre el segle XVI fins a l’any 1789 amb la Revolució Francesa. Per uĺtim, l’edat contemporània inicia al segle XIX fins al XIX, el segle actual.<br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1403859372/bd9cb0bb552a2e2a292f30f24cf6470a/38daa979428e42a07478f008a168c4ee.jpg" />
         <pubDate>2021-10-15 09:19:00 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819256969</guid>
      </item>
      <item>
         <title>serf o proletari qui vivia pitjor? </title>
         <author>mayala75</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819261296</link>
         <description><![CDATA[<div>Monse<br><br><br><strong>Proletari</strong><br><br>-Persona de la classe treballadora que, segons Karl Marx només pot oferir a la societat la seva força treballadora i la seva capacitat reproductiva per aportar més treballadors.<br><br><strong>Serf</strong><br><br><em>-Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud. Es diferencia de l'esclau perquè no pot ser venut, en general, separadament de la terra en la qual treballa, i jurídicament és una persona lliure.</em></div><div><br><strong>Qui vivia pitjor?</strong><br><br>En l'edat mitjana més del 50% de la població eren camperols, la gran part de ciutadans treballaven a les terres d'un senyor feudal a les seves terres. Els serfs estaven sotmesos a l'autoritat d'un senyor feudal. No podien abandonar el feu ni casar-se sense el permís del senyor feudal. La condició de serf era hereditària, és a dir que passava de pares a fills.<br><br>A canvi d'això, rebien protecció del senyor feudal i el senyor feudal també els alimentava i els mantenia d'una manera molt pobra. Comparant la vida d'un serf amb la vida d'un proletari des del meu punt de vista crec que la vida del serf era bastant pitjor que la d'un proletari sense oblidar la vida tan dura que portava un proletari.<br><br><strong>HERÈNCIA/TESTAMENT</strong><br><br>Un altre motiu és l'herència de ser un serf, és una cosa molt negativa saber que els teus descendents no seran lliures i no puguis millorar la teva qualitat de vida.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1403859372/8d5dbd027bb2b4c5e6615d4ad63ba9b7/baixa__7_.jpeg" />
         <pubDate>2021-10-15 09:21:56 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819261296</guid>
      </item>
      <item>
         <title>CATÀLEG DE GOYA</title>
         <author>sibacardit</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819276412</link>
         <description><![CDATA[<div>Simo<br><br><strong>Biografia Francisco Goya:<br><br></strong>Francisco de Goya va néixer a Fuendetodos, Espanya el 1746 i va morir a França el 1828. Va ser pintor i gravador espanyol. Goya va ser l'artista europeu més important d'aquells temps. Les seves últimes obres es consideren precursores de l'impressionisme.<br><br>Goya va aprendre l'ofici de d'orador del seu pare, però ell es va dedicar de pintor. Goya va començar a pintar obres i retrats religiosos, al 1785 va ingressar a la academia de San Fernando i al 1789 va ser anomenat com a pintor de cort per Carlos IV. Deu anys després, al 1799 va pintar el famós retrat de la Família de Carlos IV que es considera una de les seves obres mestres. El 1799 Goya es va ocupar de decorar l'ermita de Sant Antoni de la Florida on va executar una obra de gran impacte.<br><br><strong>Ressenya del catàleg de Goya:<br><br></strong>En el catàleg es troben més de 1100 obres de Francisco de Goya. El catàleg en si està ben distribuït amb tota la informació adequada i amb imatges. El que no ens agrada del catàleg del Portal de Goya, és que cada cop que entres a una secció que vols conèixer has de posar com a mínim una paraula o un registre que et proposen.<br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1403859042/7b758324e00cb9b6ea9dbcc1ae1542b7/Screenshot_2021_10_08_8_37_02_AM.png" />
         <pubDate>2021-10-15 09:33:20 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819276412</guid>
      </item>
      <item>
         <title>En &quot;pepe botella&quot; Quien fue </title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819277383</link>
         <description><![CDATA[<div>Alejandra <br>José, nació el 7 de enero de 1768 y murió en fecha de 28 de julio de 1844.<br><br>jose bonaparte hermano de napoleon, Reino en napoles dos años y en españa duro cinco años, pepe tenia una adiccion muy fuerte al alcohol.<br><br>pepe botella fue nombrado rey de españa el 6 de julio de 1808, expecto de catayuña ya que pertenecia al imperio frances.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://4.bp.blogspot.com/-UswlJTkZiO0/V537xdVG_sI/AAAAAAAAPko/Alt6OiXyLbYF8KhGulddFD7PJ-D0QD3NACLcB/s1600/jose-de-bonaparte.gif" />
         <pubDate>2021-10-15 09:34:03 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819277383</guid>
      </item>
      <item>
         <title>El penis que va iniciar una gran revolta</title>
         <author>mayala75</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819280030</link>
         <description><![CDATA[<div>Monse<br><br>Ferran VII, també conegut com «el rey Felón», va ser un rei espanyol que va néixer el 1784 i va morir el 1833. Un cop destronat va abdicar en nom del seu fill i van nomenar a Ferran VII com rei d'Espanya, encara que el seu regnat només li va durar tres mesos, ja que Carles IV, penedit, va sol·licitar un arbitratge a Napoleó per decidir qui era el legítim rei. Finalment Napoleó va acceptar la sol·licitud de Carles IV i va sol·licitar a Carles i Ferran a Baiona per escollir qui seria el legítim rei. Allà Ferran li retorna la corona al seu pare, Carles IV se l'entrega a Napoleó i Napoleó se l'acaba entregant al seu germà Josep Bonaparte, també conegut com a Pepe Botellas.<br><br><strong>Ferran en el seu pitjor mandat</strong><br><br>Anys després, quan Napoleó va retirar les seves tropes de la península, Ferran es va veure obligat a tornar a acceptar la corona i va tornar a regnar. Es recorda a Ferran com a un rei pèssim i nefast, incapaç de prendre una decisió per si sol, el que li va posar en contra seva als liberals i a una part del poble. Ferran en aquells moments no tenia un altre propòsit que no fos trobar un successor al tron, un objectiu amb «grans» complicacions.<br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1403859372/d732ade5fd9e060b8251a2c85502d28e/xV58WDTnOFUlEANgNcAKbD5FXYJ0nZKg5aAyhb01r5HNDgpXSt6BWk_i8NxIo189gAXFqE68d2l0VaBDe9g0vIhFbZQsgF9zjgyqGN9RG10r7qtfaHEkvLuRpvhe5rz2GIe8n9b9_s0.jpg" />
         <pubDate>2021-10-15 09:36:11 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819280030</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Guerras paralelas</title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819282812</link>
         <description><![CDATA[<div>alejandra&nbsp;<br>La revolució americana, va anar un conflito que es va iniciar a les Tretze Colònies Britàniques de nord-amèrica en 1765 com a rebuig a una sèrie de lleis i impostos a les colònies establerts pel parlament britànic. La revolta política va desencadenar en un conflicte armat amb Gran Bretanya que es va estendre fins a 1783 quan va ser reconeguda la independència dels Estats Units.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2021-10-15 09:38:18 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819282812</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Tretze Colònies</title>
         <author>mayala75</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819285836</link>
         <description><![CDATA[<div>Monse<br><br>Les Tretze Colònies eren un grup de colònies britàniques a la costa est d'Amèrica de Nord, fundades en els segles XVII i XVIII que van declarar la seva independència en 1776 i van formar els Estats Units. Formaven una part de les possessions del Regne Unit en el Nou Món, que també incloïen colònies en l'actual Canadà i el Carib, així com en l'est i en l'oest de la Florida. En la dècada de 1750, van començar a col·laborar entre si, en lloc de tractar directament amb el Regne Unit. Aquestes activitats inter-colonials van conrear un sentit d'identitat americana compartida i van conduir a les peticions de protecció dels drets com britànics, dels colons, especialment el principi de «no hi ha impostos sense representació.<br><br><br><br><br><br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2021-10-15 09:40:47 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819285836</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Benedict Arnold</title>
         <author>mayala75</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819293486</link>
         <description><![CDATA[<div>Monse<br><br>-Arnold va ser l'últim dels 6 fills que van tenir Benedict Arnold III i Hannah Waterman King, dos colons d'origen anglès però nascuts a les Tretze Colònies. El seu nom va ser triat en honor al seu besavi Benedict Arnold, que va ser governador de la Colònia de Rhode Island i en honor a Benedict Arnold IV qui va morir durant la seva infància abans que Benedict Arnold V naixés. Per part de la seva àvia materna, Arnold descendia de John Lothropp, un ancestre de al menys 4 presidents dels Estats Units. En aquesta condició, Arnold va participar en l'exèrcit de colons que va marxar a Albany i Lake George per donar suport a les tropes britàniques que s'enfrontaven a la invasió francesa des de Canadà en la Batalla de l'Fort William Henry, al teatre americà de la Guerra dels set Anys.<br><br>Quan en 1776 les Tretze Colònies van proclamar la seva independència de Gran Bretanya, Arnold es va unir novament a la milícia de Connecticut i va participar en els primers combats contra les tropes britàniques. No obstant això, per a aquesta data Arnold ja havia tingut conflictes amb els seus superiors. Arnold va patir també una gran pressió per part de la seva dona, que era lleial a la corona britànica juntament amb el seu sogre i família tota política.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1403859372/99d239768b5cda54551c73c463c517de/245px_Benedict_Arnold_1color.jpg" />
         <pubDate>2021-10-15 09:46:32 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819293486</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Rey carlos III</title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819302806</link>
         <description><![CDATA[<div>Alejandra&nbsp;<br>Carles III. El tercer Fill de Felip V que va ser Rei. Carlos III d'Espanya, anomenat «el Polític» o «el Millor Alcalde de Madrid», va ser duc de Parma entre 1731 i 1735, rei de Nàpols i rei de Sicília de 1734 a 1759 i d'Espanya des de 1759 fins a la seva mort.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2021-10-15 09:53:34 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1819302806</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Napoleó: un esbós biogràfic  </title>
         <author>mamarigo</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1828223050</link>
         <description><![CDATA[<div>Marc<br><br>Napoleó bonaparte és considerat un dels més grans genis militars de la història.<br><br>Va néixer a Ajaccio, còrsega, a l'any 1769, i va morir a Santa Elena, a l'any 1821 &nbsp;<br><br>Segons les paraules d'uns historiadors era "Era un déspota sanguinari que va portar&nbsp; la revolució i que va sacrificar&nbsp; la llibertat dels francesos per la seva ambició desmesurada de poder”<br><br>És conegut mundialment per les seves increïbles operacións militars.<br><br>Alguns historiadors el consideren un " dèspota il·lustrat " per el seu increïble ingeni, però altres el consideren un dictador tirànic. Però tots estan dacord en que va ser el personatge clau que va marcar l'inici del segle XIX i de la posterior evolució de la Europa contemporània.<br><br>Al cap de poc va morir el seu pare ( Carlos maria Boanparte ), per aquest mutiu Napoleó va ser trasllat a Còrsega.<br><br><br><br>&nbsp; &nbsp;</div>]]></description>
         <enclosure url="https://estaticos.muyhistoria.es/media/cache/1140x_thumb/uploads/images/pyr/54941b888c770c961fd6e002/napoleon.jpg" />
         <pubDate>2021-10-19 18:54:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1828223050</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Del rococó al Neoclassicisme </title>
         <author>mamarigo</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1828515007</link>
         <description><![CDATA[<div>Marc<br><br><strong>El Rococó:</strong><br><br>El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es va desenvolupar de forma progressiva entre l'any 1730 i 1760 aproximadament .<br><br><strong>Les obres més importants de Rococó són les següents:</strong><br><br>-El gronxador (Jean-Honoré Fragonard).</div><div>-Princess Elizabeth Esperovna Belosselsky (Franz Xaver Winterhalter).</div><div>-Peregrinació a l'illa de Cítera (Antoine Watteau).</div><div>-The Triumph of Venus (François Boucher).</div><div>-Diana after the Hunt (François Boucher).</div><div>-El noi blau (Thomas Gainsborough).</div><div>-The Triumph of Venice (Pompeo Batoni).</div><div>-The Progress of Love The Pursuit (Jean-Honoré Fragonard).</div><div>-Marie Antoinette avec Rose (Élisabeth Vigée Le Brun).</div><div>-Bethrothal (Daniel Nikolaus Chodowiecki).<br><br><strong>Esdeveniments importants del Rococó:<br></strong><br>Al segle XVIII la capital europea era París, i el françes era la llengua més parlada , es per això que els gustos artístics françesos es van difondre per tota Europa.<br><br><strong>Característiques del Rococó:<br></strong><br>1- Gust pels colors lluminosos, suaus i clars.</div><div>2- També es caracteritza per ser graciós, festiu.</div><div>3- L'art Rococó és expressió d'una elit que es diverteix. Per això, té una gran dosi d'humor i picardia.</div><div>4- L'art es va nodrir d'un erotisme velat, tant en les seves formes com en els seus temes.</div><div>5- El rococó va ser un art atent al detall i a l'ornamentació excessiva. Els artistes, dissenyadors i arquitectes van enriquir la decoració de les obres amb elements tan profusos com imaginatius.</div><div>6- Una de les formes que van trobar els artistes del rococó per aportar gràcia i alegria va ser canviar la paleta de colors terrosos, foscos i intensos per tons pastels i blancs. Això aportava gràcia i sensualitat.</div><div>7- El rococó va alliberar a l'art del seu paper propagandista. L'art ja no estava al servei de les causes eclesiàstiques o absolutistes, i això influïa en la llibertat temàtica i d'estil. L'art ja no havia de ser el vehicle d'una "veritat", ni necessitava ser seriós. N'hi havia prou amb que fos plàcid.</div><div><br><strong>El Neoclassicisme</strong>:<br><br>El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, és com una reacció a les exageracions del barroc o el Rococó.<br><br><strong>Les obre més importants del Neoclassicisme són les següents:<br></strong><br>-La mort de Marat (Jacques-Louis David).</div><div>-Napoleon I on His Imperial Throne (Jean Auguste Dominique Ingres).</div><div>-Lycinna (John William Godward).</div><div>-La mort de Sòcrates (Jacques-Louis David).</div><div>-Nimfes i sàtir (William-Adolphe Bouguereau).</div><div>-La gran odalisca (Jean Auguste Dominique Ingres).</div><div>-La Banyista de Valpinçon (Jean Auguste Dominique Ingres).</div><div>-La coronació de Napoleó (Jacques-Louis David).</div><div>-Madame Récamier (Jacques-Louis David).</div><div>-Ariadna Abandonada per Teseu (Angelika Kauffmann)<br><br>Esdeveniments importants del Neoclassicisme:<br>Amb l’esclat de la Revolució francesa, el neoclassicisme va mantenir-se com l’estil artístic dominant a Europa, aquesta situació que mantindria durant tot el període revolucionari l’Imperi Napoleònic.<br><br><strong>Característiques del Neoclassicisme</strong>:<br><br>-Llenguatge artístic clar i ordenat.</div><div>- Carácter didàctic.</div><div>- Equilibri, proporció i simetria.</div><div>- Es va inspirar en l’art de l’Antiguitat clàssica.</div><div>- Estil recarregat</div><div>- Nova visió d'aquest art amb la perspectiva del segle XIX.</div><div>- Cerca de la bellesa clàssica basada en cànons, concretament consideren que l'ideal de bellesa grega era més pur.</div><div>- Importància de les normes acadèmiques establertes, el que s'entén com academicisme.</div><div>- Art compromès amb el moment històric.</div><div>- Art influenciat pel pensament racional de la il·lustració.<br><br><strong>Diferencies entre el&nbsp; Rococó i el Neoclassicisme:</strong><br><br><strong>Rococó:</strong><br><br>- Neix a principi del segle XVII<br><br>- Realisme<br><br>- Arquitectura: Ondulacions, asimetria<br><br>- Escultura: Motius amorosos i alegres, així com la naturalesa i la línia corba i asimètrica.<br><br>- Ve del Barroc clàssic<br><br>- Estil: Recarregat<br><br><strong>Neoclassicisme</strong>:<br><br>- Sorgeix a finals del segle XVII<br><br>- Idealisme<br><br>- Arquitectura: Edificis públics<br><br>- Escultura: Mitologia i perfecció&nbsp;<br><br>- El Rococó passa de moda , i arriba el neoclassicisme<br><br>- Estil: Simple</div><div><br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://lh4.ggpht.com/_KKTCT60suEU/TQZFUvYHlTI/AAAAAAAACGk/absWwaOwtRU/madame_de_pompadour.jpg?imgmax=640" />
         <pubDate>2021-10-19 21:21:24 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1828515007</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Diferencies continues entre l&#39;antic regim i l&#39;estat liberal</title>
         <author>mamarigo</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1828561863</link>
         <description><![CDATA[<div>Marc<br><br><strong>Continuïtats de l'antic Regim:</strong><br><br>- Patriarcat <br><br>- Capitalisme mercantil: Capitalisme mercantil és una expressió historiográfica que defineix el desenvolupament de l'actual capitalisme.<br><br>- Educació religiosa<br><br>- Identitat religiosa<br><br><strong>Continuïtats de els estats liberals:<br></strong><br>- Patriarcat<br><br>- Capitalisme ( Adam Smith : El capitalisme de Adam Smith és un sistema econòmic en el que els mitjans de producció són de propietat privada, el mercat serveix com a mecanisme per assignar els recursos escassos de manera eficient.<br><br>- Educació que l'estat intervé<br><br>- Identitat nacional<br><br><strong>Diferencies entre l'antic regim i els estats liberals:<br></strong><br><strong>Antic regim:</strong><br><br>- Capitalisme mercantil<br><br>- Societat estamental: Aristocràcia, Clergat, Tercer estat, Burgesia, Menestrals, Camperols<br><br>- No divisió de poders<br><br>- Societat preindustrial: Es caracteritzen per els següents trets: - La població creix lentament<br><br>- Les taxes de mortalitat eren mol elevades encara que es compensaven amb&nbsp; les altres taxes de natalitat <br><br>-&nbsp; La economia era agrària: la major part de l'economia era de l'agricultura i la ramaderia.<br><br><strong>Estats liberals:</strong><br><br>- Capitalisme liberal<br><br>- Societat de classes: Alta, Mitjana, Baixa<br><br>- Divisió de poders: Estat: legislatiu, judicial i executiu<br><br>-Societat industrial: La societat industrial es caracteritza per l'ús de fonts d'energies externes, com els combustibles fòssils ( carbó i petroli ) El treball excedent es trasllada a les fabriques industrial.&nbsp; &nbsp;</div>]]></description>
         <enclosure url="https://lh5.ggpht.com/_KKTCT60suEU/TCDmuE2IZLI/AAAAAAAAAWg/phIjsCJ9O8Y/estaments.png?imgmax=640" />
         <pubDate>2021-10-19 21:51:21 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1828561863</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Marie-Denise Villers, una artista del Neoclassicisme:</title>
         <author>tymarin</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829599302</link>
         <description><![CDATA[<div>El neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (grecoromà)&nbsp; i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc/El Rococó.&nbsp;</div><div>Aquest era l’estil d’una pintora de aquella època que es deia Marie-Denise Villers.</div><div><br></div><div>El seu quadre més famós va ser “Young woman drawing”.<br><br>Tyler.</div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.arsmundi.com/on/demandware.static/-/Sites-ArsMundi-Catalog/default/dwebcedd08/images/488016_1.jpg" />
         <pubDate>2021-10-20 07:15:09 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829599302</guid>
      </item>
      <item>
         <title>guerras de independecia Estados unidos </title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829601195</link>
         <description><![CDATA[<div>Alejandra&nbsp;<br><br>La guerra d'Independència dels Estats Units SER un conflicte bèl·lic que va enfrontar a les Tretze colònies britàniques originals en Amèrica de Nord contra el Regne de Gran Bretanya. Durant la guerra, França Ajuda als revolucionaris nord-americans amb tropes terrestres comandades per Rochambeau i por el Marquès de la Fayette i por flotes sota el comandament de marins com Guichen, de Grasse i d'Estaing. Les colònies britàniques que es van independitzar de Gran Bretanya van edificar el primer sistema polític liberal i democràtic, donant a llum una nova nació, els Estats Units d'Amèrica, incorporant les Noves idees revolucionàries que propugnaven la igualtat i la llibertat.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2b/AmericanRevolutionaryWarMon.jpg" />
         <pubDate>2021-10-20 07:16:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829601195</guid>
      </item>
      <item>
         <title>els primers combats</title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829601492</link>
         <description><![CDATA[<div> Alejandra <br><strong>Los primeros combates</strong><br><br>El 19 d'abril de l'any 1775, soldats britànics van sortir de Boston per impedir la rebel·lió dels colons mitjançant la presa d'un dipòsit d'armes d'aquests últims en la veïna ciutat de Concord. Al poblat de Lexington es van enfrontar a 70 milicians. Els britànics van prendre Lexington i Concord, però en el seu retorn cap a Boston van ser fustigats per centenars de voluntaris de Massachusetts, Lexington i Concord. Es produeixen les primeres baixes de la contesa, vuit soldats colons.<br><br>Per a juny, 10 000 soldats colonials estaven assetjant Boston.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://imagenes.arrecaballo.es/wp-content/uploads/2020/05/batalla-de-lexington-green-19-de-abril-de-1775--los-britanicos-atacan-a-la-bayoneta-calada-768x466.png" />
         <pubDate>2021-10-20 07:16:24 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829601492</guid>
      </item>
      <item>
         <title>&quot;la guerra&quot;</title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829602202</link>
         <description><![CDATA[<div>Alejandra <br>A l'agost de 1776, el general britànic William Howe Llança una durante la campanya massiva de guerra por Mar i terra destinada a capturar Nova York i oferia una ocupació negociada. La retirada de super Exèrcit la nit següent a través del East River sense Pèrdues humanes ni materials ha Estat vist per Alguns historiadores com una de les grans gestes militars de Washington. Aquesta i altres victòries britànics Fan que Washington vagi de Nova York a través de Nova Jersey, que sota el futur de l'Exèrcit Continental en dubte.&nbsp;</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2021-10-20 07:16:48 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829602202</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Marie-denise villers:</title>
         <author>tymarin</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829607020</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>Marie-Denise Villers </strong>(París, 1774- 19 de agost de 1821), va ser una pintora francesa que es va especialitzar en els retrats.</div><div><br>La seva primera exposició es va fer en el saló de París en l’any 1799, i també va exposar els seus quadres als anys 1801, 1802 i 1814.</div><div>Un dels seus quadres més destacats, es “Young woman Drawing” que va fer, tot i que la obra va ser atribuida a “Jacques-Louis David”, que més tard va confesar que el quadre era de Marie, i es creu que aquest quadre podria ser un autoretrat de l’artista.<br><br>Tyler.</div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="http://uploads4.wikiart.org/images/marie-denise-villers/young-woman-drawing-detail-1801.jpg" />
         <pubDate>2021-10-20 07:19:18 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829607020</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Guerra rus-turca (1787-1792)</title>
         <author>mayala75</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829632991</link>
         <description><![CDATA[<div>Monse<br><br><br>La guerra rus-turca de 1787 a 1792 va ser degut a l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquistar territoris cedits a Rússia en el curs de la guerra de 1768 a 1774. Es va saldar amb el Tractat de Iaşi de 1792, pel qual el aquest va reconèixer l'annexió de Khanat de Crimea i va cedir Yedisán. El riu Dnièster va esdevenir una nova frontera internacional entre els dos països. En 1786, Catalina II de Rússia va fer la seva entrada triomfal a la Crimea annexionada en companyia del seu aliat, l'emperador Josep II d'Habsburg de l'Sacre Imperi Romà Germànic.<br><br>La guerra es va declarar en 1788, però els preparatius de Turquia van ser inadequats i el moment mal triat, amb Àustria aliada a Rússia, fet conegut pels turcs només quan ja era massa tard. Pel Tractat de Iaşi, signat amb Rússia el 9 de gener de 1792, l'Imperi Otomà va reconèixer l'annexió russa de el Khanat de Crimea i va cedir Yedisán a Rússia. El Dnièster a ser la frontera europea entre els dos països. La frontera asiàtica va romandre intacta.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://puntocritico.com/ausajpuntocritico/wp-content/uploads/2020/07/guerra-ruso-turca-2-scaled.jpg" />
         <pubDate>2021-10-20 07:33:51 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829632991</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Sophie Gengembre Anderson</title>
         <author>tymarin</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829639113</link>
         <description><![CDATA[<div>Sophie Gengembre Anderson</div><div><br></div><div>Sophie Gengembre Anderson (París, 1823 - Falmouth, Cornualles, Inglaterra, 1903), va ser una artista británica del neoclassicisme, les seves obres van ser classificades al moviment prerafaelita.<br>A causa de les revolucions de l’any 1848 va haver de mudarse a Cincinnati, Ohio, en Estats Units on es va casar amb un pintor que es deia “Walter Anderson”.</div><div>A 1854 es va mudar a Anglaterra on va exposar els seus quadres a “Royal academy”. Els seus quadres es vasen en retrats de nens.</div><div><br></div><div><br><br>Tyler.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://thewomangallery.com/wp-content/uploads/2018/03/display_image-29-17-e1521156995267.jpg" />
         <pubDate>2021-10-20 07:37:17 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829639113</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Tractat de constantinoble</title>
         <author>mayala75</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829640741</link>
         <description><![CDATA[<div>Monse<br><br>El Tractat de Constantinoble, Tractat rus-otomà o Tractat de Partició de Pèrsia va ser un acord signat entre l'Imperi Otomà i l'Imperi rus a 1724, pel qual es van dividir entre els dos grans porcions del territori de Pèrsia.<br><br>Els russos i els otomans estaven embrancats en una carrera per a ocupar més territoris perses i estaven a punt d'entaular una guerra sobre l'ocupació de Ganja quan França va intervenir. Amb França com a intermediari, els dos governs van signar un tractat a Constantinoble el 12 de juny de 1724, pel qual es van dividir entre els dos una part important de Pèrsia. Per tant, el territori situat a l'est de la conjunció dels rius Kurosh (Kur) i Aras van ser cedits als russos i el territori a l'oest va correspondre als otomans.<br><br><br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2021-10-20 07:38:19 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829640741</guid>
      </item>
      <item>
         <title>intervenció espanyola</title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829650971</link>
         <description><![CDATA[<div>Alejandra&nbsp;<br>Espanya es va mantenir neutral per aproximadament tres anys, fins que Bernardo de Gálvez, el Governador Espanyol de Louisiana, va donar protecció material i sanitària a un grup de rebels a l'Oest de Florida, assistit per Oliver Pollock, un agent de salubritat americà, a Nova Orleans.<br>Es van veure embolicats en incendis i saquejos, per més de 1,5 milions de dòlars en propietats, abans de ser reduïts per la milícia. Durant febrer França va declarar la guerra a Gran Bretanya.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2021-10-20 07:44:23 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829650971</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Marie Gabrielle Carpet:</title>
         <author>tymarin</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829655728</link>
         <description><![CDATA[<div>Marie Gabrielle Carpet:</div><div><br></div><div>Marie Gabrielle Carpet (Lyon, 6 de septiembre de 1761 – París, 1 de noviembre de 1818), va ser una pintora francesa del neoclassicisme, dedicaba retrats en pintura al oli i acuarelas.</div><div>Als 20 anys va anar a estudiar pintura a París amb “Adélaïde Labille-Guiard”.</div><div>Dos anys més tard es va permetre presentar els seus primers autoretrats. Les seves obres principals estan en “Salon de la Jeunesse” des de 1785.</div><div>A 1815 va pintar la seva última pintura abans de morir en 1818.<br><br>Tyler.</div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://uploads2.wikiart.org/00211/images/marie-gabrielle-capet-0/41644966-290785621527127-1765688212463812608-n.jpg!Large.jpg" />
         <pubDate>2021-10-20 07:46:59 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829655728</guid>
      </item>
      <item>
         <title>El final de la guerra </title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829661459</link>
         <description><![CDATA[<div>Alejandra&nbsp;<br>El final de la guerra<br><br>En les negociacions de la fi de la guerra, els Estats Units van ser representants per un grup encapçalat per Benjamin Franklin, i que incloïa a John Adams i John Jay. Van negociar les fronteres dels Estats Units que s'estendrien a l'oest cap al riu Mississippi, i els Grans Llacs, al nord; en total una regió tan gran com Europa Occidental.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2021-10-20 07:50:01 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1829661459</guid>
      </item>
      <item>
         <title>tractat de paris</title>
         <author>jsandoval192</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1830745646</link>
         <description><![CDATA[<div>l Tractat de París o Tractat de Versalles es va signar el 03 de setembre 1783 entre la Gran Bretanya i els Estats Units i va posar fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units<br><br>Es reconeixia la independència dels Estats Units d'Amèrica i va atorgar a la nova nació tot el territori a al nord de Florida, al sud del Canadà i l'est del riu Mississipí. Gran Bretanya va renunciar, així mateix a la vall de l'Ohio i va donar als Estats Units plens poders sobre l'explotació pesquera de Terranova. </div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2021-10-20 15:17:28 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1830745646</guid>
      </item>
      <item>
         <title>revolucio americana</title>
         <author>rburgos19</author>
         <link>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1831622954</link>
         <description><![CDATA[<div><a href="https://www.youtube.com/watch?v=q8okvaAaEzw"><strong><em><mark>Raül i Simo</mark></em></strong></a><strong><em><mark><br></mark></em></strong><br><strong>-</strong>Primer estat que entra a<mark> l’època Contemporània</mark><br>-4 juliol(Diada Nacional)??<br><strong>-WASP</strong>(<mark>Blancs anglosaxons i protestants</mark>)<br>-És un proces independentista de 13 colònies britàniques al s.XVIII-- Vessant atlàntic de nord-Amèrica<br>Nen colònies riques Nord Industrial l Sud agrícola i esclavista<br>-Guerra del <strong>7 anys</strong> (1756-63)- <mark>Guanya</mark><br>Anglaterra contra França Augmenta impostos a les colònies.<br><strong><mark>1773</mark></strong>-Motí del té- Símbol Protesta tributaria independentista <br><strong><mark>1775</mark></strong>- Tropes Britaniques augmenten hi ha Clima de guerra <br><strong><mark>1776</mark></strong>-(4 de juliol)- Declaració Independencia<br><strong><mark>1783-</mark></strong>Imperi britanic reconeix la independencia=&gt;Neix estatusd'america=&gt;Estat&nbsp; <strong>liberal</strong>=&gt;Republica<br>(<mark>Divisio de poders</mark>)<br><strong><em>-Societat de classes</em></strong><br><strong><mark>-1787-</mark></strong>constitucio dels estats units d'america=&gt;Inspira la revolucio francesa...<br><br></div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://www.google.com/url?sa=i&amp;url=https%3A%2F%2Fesradio.libertaddigital.com%2F2013-02-17%2Frevolucion-la-americana-1276482529%2F&amp;psig=AOvVaw0k4Yf6hlsrX4xn-Fht7Z0v&amp;ust=1634848931773000&amp;source=images&amp;cd=vfe&amp;ved=0CAsQjRxqFwoTCKjW8Yrt2fMCFQAAAAAdAAAAABAD" />
         <pubDate>2021-10-20 20:48:15 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/sibacardit/cibar0de3gv8klzq/wish/1831622954</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
