Tu jugues

Ell/a juga

Nosaltres juguem

Vosaltres jugueu

Ells/elles juguen

Tu jugaves

Ell/a jugava

Nosaltres jugàvem

Vosaltres jugàveu

Ells/elles jugaven

tu corres

Ell/ella corre

Nosaltres correm

Vosaltres correu

ells/elles corren

Tu jugaràs

Ell/a jugarà

Nosaltres jugarem

Vosaltres jugareu

Ells/elles jugaran

Tu corries

Ell/a corria

Nosaltres corríem

Vosaltres corríeu

Ells/elles corrien

Tu jugaries

Ell/a jugaria

nosaltres jugaríem

Vosaltres jugaríeu

Ells/elles jugarien

Tu correràs

ell/a correrá

Nosaltres correrem

Vosaltres correreu

Ells/elles correran

Tu correries

Ell/a correria

Nosaltres correríem

Vosaltres correríeu

Ells/elles correrien

Tu fuges

Ell/a fuig

Nosaltres fugim

Vosaltres fugiu

Ells/elles fugen

tu fugies

Ell/a fugia

Nosaltres fugíem

Vosaltres fugíeu

Ells/elles fugien

Tu persegueixes

Ell/a persegueix

Nosaltres perseguim

Vosaltres perseguiu

Ells/elles persegueixen

Tu fugiràs

Ell/a fugirà

Nosaltres fugirem

Vosaltres fugireu

Ells/elles fugiran

Tu perseguies

Ell/a perseguia

Nosaltres perseguíem

Vosaltres Perseguíeu

Ells/elles Perseguien

Tu fugiries

Ell/a fugiria

Nosaltres fugiríem

Vosaltres fugiríeu

Ells/elles fugirien

Tu perseguiràs

Ell/a perseguirà

Nosaltres perseguirem

Vosaltres perseguireu

Ells/elles perseguiran

Tu perseguiries

ell/a perseguiria

Nosaltres perseguiríem

Vosaltres perseguiríeu

Ells/elles perseguirien

Em van introduir en una saleta on el jonc i la fusta aixecaven l’arquitectura d’un mobiliari que feia simplement bonic. Al centre de la sala, una estufa de butà escampava una escalfor insuportable.

Ella em convidava a seure en una butaca de pell i va començar a mirar-me d’una manera que vaig sentir fins i tot cohibits els moviments més insignificants. Tenia el posat altiu i preparava el té com si res. Tenia la tassa a les mans, intentava recobrar la serenitat.

Em va advertir que el líquid cremava, però jo vaig fer una glopada. Vaig treure fum fins i tot pel nas i em vaig notar la llengua escaldada, però ella va dissimular i va començar una conversa precipitada i absurda.

Plourà fort. L’aigua relliscara pels vidres com si a fora l’aboquessin a galledes, i els vidres, a la banda de dintre, s’aniran entelant. La porta s’obrira i entrara un senyor. Es penjara els paraigües al braç i ajustara la porta. Anira cap al taulell, es treura el barret, se’l mirarà per totes bandes i se’l tornarà a posar. Tot això ho farà amb molta calma. Sera un home d’una seixantena d'anys, fofo, blanc de cara, amb ulls de peix i unes mans molt grosses. Començarà a mirar les ampolles que hi havia a banda i banda del mirall, lleugerament entelat com els vidres de l’entrada.