Soc Noelia, estudie el Grau en Mestre d'Educació Infantil a la Universitat d'Alacant al campus d'Alcoi. Sempre m'ha agradat el món dels xiquets i xiquetes i veure el seu desenvolupament. A més, compte amb el Cicle Superior d'Educació Infantil, el que ha fet que puga tindre una mica d'experiència i coneixements sobre l'aprenentatge i el desenvolupament dels xiquets i xiquetes més menuts.

És una professió que m'encanta perquè crec que els primers anys de vida són fonamentals i vull contribuir a que els xiquets i les xiquetes creixen en un entorn segur, estimulant i ple d'afecte El que més m'agrada és aprendre d'ells/es i amb ells/es.

Com eren les classes?

Normalment, totes les classes eren molt tradicionals ja que el professor/a explicava el temari a partir del llibre i l'alumnat agafava apunts o atenia. A vegades es feien activitats o esdeveniments però sempre a partir del llibre.

Quin paper tenia el mestre? I l'alumnat?

A partir de la meua experiència, el paper que tenia el mestre era de simplement transmetre informació i coneixements. Només recorde un professor a la ESO que tenia ganes d'ensenyar, feia les classes més dinàmiques i amb més interaccions entre l'alumnat i ell. Però, els altres només es centraven en el temari dels llibres, i això feia que el nostre aprenentatge fos mecànic i poc significatiu.

Com a alumna, quasi sempre he tingut un paper passiu en aquestes assignatures. A més, són assignatures que sempre m'ha costat aprendre o memoritzar. Normalment, preníem apunts, escoltàvem el que deia el mestre i intentaven memoritzar-ho tot per a l'examen, sempre amb el mateix objectiu, aprovar l'assignatura. Només amb el professor que he dit abans és quan feien debats i activitats(com role-play).

Com s'utilitzaven els llibres?

El llibre era la principal ferramenta d'aprenentatge. Servia tant de guia perquè el professorat seguira el temari. Molt pocas vegades s'eixia del llibre, deixant a un costat els mapes interactius o els recursos audiovisuals. Només es feien activitats a partir del llibre, les quals eren de redactar textos sobre els esdeveniments o dades. Quan s'utilitzaven recursos com els que he anomenat anteriorment es feien classes més dinàmiques i significatives.

Què he après al llarg de tota la meua trajectòria?

Realment el que volia el professorat era que memoritzàrem esdeveniments històrics i geogràfics amb les dades i noms importants, això feia que l'aprenentatge fora superficial i s'oblidara després de l'examen.

El que he après realment a les aules que l'acumulació de dades i informació no és tan important com la connexió que pot haver-hi entre l'aprenentatge significatiu i el context a l'aula ja que si analitzem i reflexionem sobre el temari que s'ha d'aprendre és molt més fàcil tindre un millor record sobre el mateix. Però va ser poc desenvolupat aquest tipus d'aprenentatge en la meua etapa educativa.

La meua visió com a futura mestra.

Ara que estic preparant-me com a mestra pense que hi ha aspectes per a millorar. A l'etapa d'educació infantil cal apostar per un aprenentatge actiu i significatiu on l'alumnat tinga un paper més participatiu, utilitzant metodologies actives i innovadores com l'aprenentatge basat en projectes, taxonomia de Bloom, el treball cooperatiu... Pense que l'objectiu principal ha de ser despertar l'interès, experimentació i observació de l'alumnat.

També serà important conèixer com treballar els valors com la responsabilitat, la convivència amb els seus iguals, l'empatia, el respecte i el treball en equip a partir de diferents jocs, on treballar les relacions socials i les experiències diàries.

Per últim, crec que en aquesta assignatura podre desenvolupar habilitats importants per al nostre futur com a mestres:

• Observació i comunicació: per a entendre com pensen i el que volen dir.

• Creativitat: a través de la creació d'activitats i jocs per a treballar els diferents coneixements que ha de conèixer l'alumnat.

Altra cosa que em preocupa és la relació amb les famílies perquè pot haver-hi manca de participació o dificultats en la comunicació per diferències en l'idioma, falta d'interès o de temps i també el no saber com gestionar els possibles inconvenients que pot causar tot això.

A més, el desenvolupament emocional infantil és una cosa que suposa un repte a l'aula ja que cada xiquet/a té el seu desenvolupament individual i requereix un entorn de suport constant on els xiquets i xiquetes se senten segurs per a desenvolupar les seues emocions i sentiments.

Per últim, l'ús equilibrat de la tecnologia perquè són xiquets i xiquetes menuts que a vegades no saben utilitzar-la de manera segura i efectiva.

Com és la relació social dels xiquets i xiquetes tant a l'aula com amb el seu entorn a través de la gestió en l'aula i la relació que puc tindre amb les famílies i com afecta la societat, cultura i l'entorn als infants.

Com afectan els principals problemes socials com la pobresa als més menuts i com treballar amb ells/es aquests temes. A més de aprendre a crear una educació inclusiva i igualitària en la qual treballar diferents valors com el respecte, la convivència i la diversitat sense importar el lloc de procedència o situació de cadascú.

• Com treballar aquesta assignatura en un futur a l'aula.

• Els diferents canvis que hi ha en els xiquets i xiquetes segons l'època i la societat.

• Conèixer el paper del mestre tant a l'aula com la importància que té per al xiquet i xiqueta.

• Com fer que l'aula siga un espai acollidor on els xiquets/es se senten segurs.