V= I x R

La llei d'Ohm va rebre el seu nom en honor al físic alemany Georg Ohm (1789-1854) i aborda les quantitats clau en funcionament als circuits elèctrics

Unitats:

Tensió: Volts V

Intensitat: Ampers A

Resistència Ohms Ω

P = V x I

La Llei de Watt, també coneguda com la Llei de Potència d'Ohm, és una de les més importants a la física elèctrica. Va ser descobert per James Watt al segle XVIII, però el seu veritable significat i aplicació van sorgir molts anys després.

Unitats:

Potència: Wats W

Tensió: Volts V

Intensitat: Ampers A

-El corrent elèctric que circula per cada receptor és el mateix.

-La tensió d'alimentació del circuit es reparteix entre els diferents receptors.

-Si s'espatlla un receptor o el desconnectem, la resta deixa de funcionar.

Rt= R1 + R2 + R3

Lt= L1 + L2 + L3

1/Ct=1/C1+1/C2+1/c3

- Cada receptor rep la mateixa tensió.

- Si s'espatlla o desconnectem un receptor, els altres continuen funcionant.

- El corrent elèctric total del circuit és la suma dels corrents de cada receptor.

Els receptors, en la majoria d'instal·lacions elèctriques, es connecten en paral·lel, perquè d'aquesta manera funcionen a la mateixa tensió i si falla algun d'ells, la resta continua funcionant.

1/Rt=1/R1+1/R2+1/R3

1/Lt=1/L1+1/L2+1/L3

Ct=C1+C2+C3

La suma total ha de ser Zero

Vab+Vbc+Vcd+Vda=0

els antics grecs els que es van adonar del comportament de la magnetita. El primer a estudiar a fons el fenomen del magnetisme va ser Tales de Mileto (Circa 624-546 a.C.)

El magnetisme és un fenomen físic pel qual els objectes exerceixen forces de atracció o repulsió sobre altres materials. Aquestes forces són originades per càrregues

elèctriques en moviment que exerceixen forces magnètiques entre si.

Tot objecte que posseeix magnetisme propi s'anomena imant.

Llei de Faraday:

A la pràctica, la troballa anterior significa que un corrent elèctric serà induït en qualsevol conductor quan el flux magnètic canviï, o bé quan el conductor es mogui respecte a un flux magnètic constant.

D'altra banda, Heinrich Lenz va comprovar que el corrent degut a la FEM induïda sempre s'oposa al canvi de flux magnètic, en el que es coneix com a llei de Lenz.

d Φ

------- = - FEM

d t

Φ : Flux del camp magnètic

t : Temps

Corrent altern. El flux d’electrons s’hi produeix en dos sentits. Se sol denominar amb les sigles AC pel seu nom en anglès, Alterning Current.

La major part de les xarxes elèctriques empren el corrent altern. Les bateries, dinamos i piles, per la seva banda, produeixen corrent de tipus continu.

I a tot això?. Què és la corrent i a quina velocitat és mou?

La corrent és un fluxe d'electrons lliures que es desplaçen per materials conductors.

Electrons lliures????

Hi ha molts i molts elements a la natura que els electrons dels seus àtoms estan tan poc lligats al àtom que saltes d'un electró a l'electró del costat. Aquests elements els coneixeu perfectament. Son els elements metal·lics.

I a quina velocitat va?. Doncs per un conductor com el coure a uns 200.000Km/s. Però més que córrer, empenyen els electrons del costat. A efectes pràctics. Per nosaltres, la electricitat és instantània.

Els materials conductors són els que permeten circular els electrons fàcilment. En general els metalls ho són: plata, coure, or, alumini, estany, aigua salada...

Els materials aïllants ofereixen alta resistència al pas d’electrons: porcellana, vidre, cautxú,plàstic, oli, fusta, aigua destil·lada...

La generació trifàsica d'energia elèctrica és generalitzada ja que proporciona un ús eficient dels conductors. La utilització d'electricitat en forma trifàsica és majoritària per transportar i distribuir energia elèctrica i per a la seva utilització industrial. Els corrents trifàsics es generen mitjançant alternadors dotats de tres bobines o grups de bobines, muntades en un sistema disposat a 120 graus elèctrics entre cada fase.

Bernat Fabrega