La seva passió per la lectura la va portar a estudiar filologia catalana a la UB, on va ser llicenciada el 1980. En acabat, va començar a treballar com a professora de llengua i literatura catalana.

Va residir durant bastants anys a la nostra ciutat, Sant Feliu de Llobregat, aquí va ser on es va iniciar dins del teatre amateur, a la companyia Enric Borràs, aquesta experiència li va donar la possibilitat que posteriorment pogués dirigir grups de teatre juvenil i escriure les seves pròpies obres juvenils.

El 1995 va publicar el seu primer llibre, Sol d'hivern, amb aquest es va iniciar en la literatura infantil i juvenil. El 2012 se li va atorgar el Premi Carlemany per Sota el mateix cel. El 2014 va publicar la seva novel·la per a adults, La Noia de la Biblioteca, a la que la van seguir Somnis a mida (2016), que posteriorment va ser traduïda en 10 idiomes, i L'aroma del temps (2018).

Per últim, el 2020 va guanyar el Premi Ramon Llull amb Tota una vida per recordar, que és una novel·la ambientada en els Estats Units durant els anys 1930 i centrada en el món dels dibuixos animats.

Per superar la seva fase de dol decideix passar l'estiu al poble amb la seva àvia, perquè on estiuejava ella cada any va ser on va conèixer al David ( la seva exparella) i si aquell any també estiuejava allà, no superaria la seva fase de dol.

Quan va arribar al poble es va trobar amb els amics de la seva infància. A la primera que va veure va ser a l'Aura, la seva millor amiga del poble. Van anar al riu com quan eren petites i es van posar al dia. L'aura també li va ensenyar les novetats que hi havia hagut al poble.

Una nit el Max la va anar a veure a casa seva. Ell és un amic de la infància amb el que Maria sempre ha tingut molt bona relació.

La Maria i el Max van sortir al pati a parlar i posar-se al dia. En acabat es van fer un petó. La Maria es va sentir malament, ja que li havia fet un petó a la parella de la seva millor amiga. Però segons ella no li havia fet un petó al Max sinó al David.

Van anar passant els dies i la Maria cada vegada se sentia pitjor, no volia veure a ningú, es passava els dies plorant i parlant amb el David mitjançant una foto que ella tenia guardada.

Una nit l'àvia, ja desesperada li va demanar que baixes al menjador a parlar amb ella i la senyora Encarna i així va ser, es van passar la nit jugant. A altes hores de la matinada van picar a la porta, era el Lluc amb la seva guitarra. Ell, decidit, es va unir a la partida.

A partir d'aquella nit, va quedar com a rutina que el Lluc vingués cada nit a sopar i a jugar amb elles.

Amb el temps el Lluc i la Maria es van anar enamorant, i acaben sent "parella".

Passats uns dies l'Aura va anar a buscar a la Maria, i li va explicar que ho havia deixat amb el Max. El Max li havia explicat tot el que sentia per la Maria i el petó que es van fer a principis d'estiu. L'Aura es va decebre molt amb la Maria, l'última es va intentar excusar dient-li que el petó no li havia fet a ell sinó al David.

La mateixa nit el Max va anar a buscar a la Maria a casa seva, perquè volia explicar-li el que ell sentia. La Maria, com a bona amiga que és, el va escoltar. Ells dos estaven al pati de casa l'àvia Berta fent-se costat i abraçats entre ells. De sobte va aparèixer el Lluc i els va veure, ho va malinterpretar i li va agafar un atac de gelosia que va marxar corrents i no va voler ni parlar la Maria.

La Maria durant els últims dies que li quedaven al poble intentava anar a parlar amb en Lluc. Però mai el trobava a casa. Ja que ella li volia explicar que entre el Max i ella no havia passat res que només estaven parlant com a amics.

La Maria va marxar a la ciutat sense poder parlar amb el Lluc. En arribar va tenir una xerrada molt profunda amb la seva germana, mentre la Maria li anava explicant la Clara ho anava apuntant en un paper.

Al dia següent la Maria va reprendre la Universitat, i la Clara es va encarregar de fer-li arribar al lluc la carta que havia escrit ella amb tot el que li anava dient la Maria.

Quan la Maria va arribar a la universitat i va arribar una trucada, però no la va poder agafar perquè es va quedar sense bateria.

En sortir de classe la Maria va anar a la biblioteca, en asseure's es va sentir observada, i en mirar al seu voltant es va adonar que estava el Lluc.

Van estar parlant i posant-se al dia, el Lluc s'havia mudat a la ciutat i la carta li havia arribat gràcies a la Clara (la Maria no ho sabia), van poder resoldre els malentesos que havien tingut i finalment es van tornar a enamorar.

FI

• Maria: És la protagonista principal d'aquesta novel·la. La història gira entorn la seva vida. És una persona altament sensible, trista, desmotivada, però a poc a poc va sent cada vegada més feliç i està més motivada de viure la vida. Arriba l'estiu i la Maria marxa al poble per desfer-se de les seves penes. Passa uns dies molt durs, però finalment s'enamora del lluc, quan torna a ser feliç aquest sentiment se li esfuma. Decideix trucar a la Clara i tornar cap a la ciutat. Finalment, es torna a reunir amb el lluc i es torna a enamorar.

• Berta: És l'àvia de la Maria. S'encarrega de pujar-li els ànims i de passar el "part" als pares per veure com evoluciona la seva fila. És íntima amiga de l'Encarna i es troben cada nit per jugar a jocs de taula.

• Aura: És la millor amiga d'estiu de la Maria. És una noia decidida, amb caràcter, empàtica, feliç i enamorada. És la parella del Max amb qui porta molt de temps. Durant la novel·la intenta animar a la Maria i fer-li veure la vida des d'una altra perspectiva.

• Max: Parella de l'Aura i amic de la infància de Maria. Des de petit ha estat enamorat de Maria i quan la torna a veure s'adona que segueix molt enamorat d'ella i ja no sent el mateix per l'Aura. La seva personalitat és d'una persona extremadament tímida, però és una persona feliç.

• Lluc: Està enamorat de Maria. Acaben sent parella, ho deixen per un estac de gelosia que ell pateix, però finalment, acaben junts. Té una actitud d'enamorat i una mica de gelosia al llarg de la novel·la.

Personatges Secundaris:

• Senyora Encarna: Íntimament amiga de Berta. Es troben cada nit per jugar a jocs de taula. Té una actitud empàtica, alegre i li va molt bé donant consells.

• Clara: És la germana de la Maria. Tenen una relació molt bona entre elles i en alguns moments sembla ella la germana gran. Tenen una gran complicitat i s'entenen amb una mirada. Durant la novel·la esdevindrà u a figura clau per la seva germana. La Clara és molt riallera i empàtica.

Quan la Maria torna a la ciutat. L'Aura per venjar-se d'ella s'enamora del Lluc i el Lluc de l'Aura i acabaran la novel·la sent parella.

En veure això, el Max va a la ciutat corrent per avisar a la Maria i li expressa tots els sentiments que té cap a ella. En escoltar tot el que el Max diu, la Maria es commou i s'adona que ella també està enamorada d'ell. Ells dos també esdevindran com a parella.

Per altra banda, aquest llibre m'ha enganxat molt i fet estar contínuament atenta als fets que van succeint. Això pocs llibres m'ho provoquen, per tant, si m'ha produït aquests sentiments, vol dir que el llibre està molt ben escrit i pensat per a joves.