Minoritàriament també estan presents al sector de la construcció i a l’agrari.

• Treball domèstic: Són aquells treballs considerats labors i ocupacions femenines com el servei domèstic, cura de persones dependents i treball de neteja i/o cuina. Són feines mal remunerades però necessàries per a l’estat de benestar. Les polítiques del govern espanyol no han afavorit a millorar les condicions de treball d’aquest sector. 
• Treball sexual: Segons l’ONU el tràfic de persones per a la prostitució és una de les esferes de més ràpid moviment migratori, sent les dones les que més ho pateixen. Trobem dos sectors: aquelles dones que són captades amb falses promeses als seus països d’origen i després són coaccionades i obligades a exercir la prostitució al nostre país i d’altra banda, aquelles que accedeixen de forma voluntària per motius econòmics.

• Segons l’articleMujeres immigrantes: prisioneras del género(Aparicio, 2003),  la meitat dels immigrants que venen a treballar a l’Estat Espanyol tenen estudis secundaris o superiors. No obstant això, la gran majoria d’aquestes persones estan treballant en feines per sota de la seva qualificació.
• A l’article de María Dolores Pérez Grande ““Mujeres inmigrantes:

realidades, estereotipos y perspectivas educativas” , es recullen molt bé els tres perfils de dona immigrant: les que migren per fer remeses a les seues famílies, les que busquen reagrupar-se amb les seues famílies, aquelles que fugen dels seus països per injustícies socials i les que venen en busca de millorar professionalment, per estudis o treballs més remunerats.

• Moltes d’elles, tenen manca d'afecte, de contacte social, es troben lluny de les seves arrels i cultura. 
• L’objectiu de la seua migració és, tal i com recull Concha Domingo (2008), millorar la seua situació en el seu país d’origen i cercar una major autonomia i llibertat que la que tenen als seus països.
• Són dones amb molta fortalesa, ja que treballen moltes hores i estan soles i lluny dels seus.
• Tal i com constata María Dolores Pérez a l’article"Mujeres inmigrantes: realidades, esterotipos y perspectivas educativas", normalment els països de destí com ara Espanya, creen estereotips envers elles i per tant, estan mal considerades i passen a formar part de la classe social baixa, sense possibilitat d’ascendir. 
• Les expectatives que tenen les dones immigrants abans de marxar, sovint no encaixen amb la realitat.

• Desprotecció davant la llei: Tal i com es recull al llibre “Traficantes de sueños” moltes venen enganyades per les màfies amb la qual cosa queden abocades a una situació de desprotecció, inseguretat i repressió. Queden desprotegides dels seus drets humans i socials els quals desapareixen amb aquesta dolenta situació.
  
• Mirada etnocèntrica: Segons els apunts de l’assignatura, interpretem el món de manera etnocèntrica. Quan aquí venen dones de països subdesenvolupats, tenim clar quins són els àmbits de treball restringits per a elles, no obstant, si es tracta d’una noia que prové d’un país desenvolupat i exerceix un treball domèstic, pensem que és un complement dels seus estudis.
  
• Desigualtat de gènere: Als països de procedència de la dona immigrant, l’home és l’autoritat i predomina en les posicions de poder de la societat. Així doncs, la dona queda en una posició d’opressió i subordinació.
  
• Invisibilitat social: Els mitjans de comunicació i els governs dels països de destí no es mobilitzen per fer visible la situació que pateixen estes dones ni tampoc posen en pràctica aquelles lleis o ajudes que podrien millorar les seues situacions.
  
• Inseguretat i indefensió jurídica: Es troben sovint en una situació d’il·legalitat i d’inestabilitat laboral o de residència. En el document, de Vega Solís[2] tenim un exemple d’una dona treballadora en el sector de serveis que reflectiria aquest fet:“Estoy esperando la regularización y depende como me vaya con los papeles porque trabajando en un sitio o en otro se puede hacer más dinero. Si no hallara un lugar donde me pagaran la seguridad social, mejor estar sin papeles porque no voy a pagar yo.”
• Situacions de discriminació múltiple: Per part de la societat que els reb (clasisme), causat per desigualtats socials, com per exemple la dificultat d’accedir a un treball legal i remunerat o l’accés a la vivenda. 
• Manca de polítiques d’acollida: Necessarietat de realitzar polítiques d’acollida que aportin informació concreta i clara d’aquells recursos que tenen al seu abast. 
• Situació de ruptura amb el seu país: Aquets fet fa que les dones es senten soles i no encaixen en una país on sovint no coneixen la llengua ni tenen persones en qui confiar.

Quins treballs porten a terme? Les dones solen inserir-se laboralment en el sector de serveis tenint treballs mal remunerats, temporals, flexibles i amb llargues jornades en un règim laboral irregular. En general solen ser treballs desprestigiats per la societat receptora on les dones han guanyat terreny en el món laboral i han deixat vacants aquells treballs tradicionalment feminitzats. Aquí vegem el gran contrast entre la dona espanyola que gràcies al desenvolupament del nostre país ara és present al món laboral i, el de la dona immigrant, que ha de realitzar les tasques que han quedat sense ocupació degut a aquest avanç en la nostra societat. Tal i com apunta Chacón (1995), hi ha doncs un “marc constitucional de la discriminació, previ a les possibles discriminacions concretes que poden ser objecte dels immigrants en la designació de llocs i condicions de treball". És a dir, aquestes dones arriben sense cap esperança d’ascensió social al nostre país. D’altra banda, es troben aquelles dones que a més de patir la doble vessant discriminatòria de ser dones i a la vegada immigrants, cal afegir la seua situació d’il·legalitat, la qual només els fa accedir a llocs de treball no regularitzats i relacionats molt freqüentment, amb la prostitució. Aquest fet, tal i com comenta Saslia Sassen a l’article “Contrageografías de la globalización. Género y ciutadania en los circuitos transfronterizos”, el trànsit de dones viola els drets humans, civils i les ciutats globals es tornen frontereres.

I el món desenvolupat, fa alguna cosa per canviar la situació discriminatòria? El món desenvolupat porta una bena als ulls pel que fa aquesta situació. Es dona l’esquena als problemes de la gent desfavorida amb la qual cosa passen a ser invisibles per a ells. Com es desprèn del curt Cartas a Nora (Isabel Coixet), hi ha una necessitat immediata de que s’estableixin polítiques socials, econòmiques, culturals i educatives que estiguin encaminades a millorar aquesta situació.

I les dones immigrants, demanden aquesta situació? Podem observar els canvis i reivindicacions de les dones immigrants al vídeo Veus des de l’exili i el refugi: dones colombianes a Espanya.