"Pensé que era ciego. Fue así como me engañó".
Una obra única, polèmica, de altíssima qualitat literària. No et deixarà indiferent.
«Estoy en una vivienda de techo bajo, toda ella de hormigón encalado. A lo largo del pasillo principal hay seis habitaciones. No hay ventanas. Ni puertas. Sólo se puede entrar en el ascensor. ¿Qué me va a hacer? ¿Qué voy a hacer yo?» Linus, un joven de dieciséis años, se despierta atontado en un búnker. Lo han secuestrado. No entiende por qué. Nadie se comunica con él. Su único contacto con el exterior es un ascensor que baja cada mañana con provisiones. Días más tarde en el ascensor aparecen otras personas a las que también han secuestrado. No tienen nada en común entre ellos. ¿Qué quiere el secuestrador?

Recomanació
Considero que és el millor llibre que he llegit mai, sobretot per les ganes de llegir que transmet. En un principi vaig pensar que se'm faria pesat, ja que inclou unes tres centes pàgines, però d'un dia per l'altre ja me'l havia acabat de llegir. Quan el vaig comprar, ja em van avisar que em faria posar la pell de gallina, i tot i que vaig pensar que no n'hi hauria per tant, quan vaig llegir les últimes paraules em vaig quedar sense paraules. És un llibre increïble, amb molta qualitat lèxica i un vocabulari molt adequat. En definitiva, val la pena donar-li una oportunitat . No te'n penediràs.
Booktrailer
https://www.youtube.com/watch?v=qBxHfdCR8tU

SINÒPSI:
Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós. Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca.
OPINIÓ PERSONAL:
 Trobo que el llibre “el noi del pijama de ratlles” és un llibre que, si més no, t’emociona al fer-te sentir com un personatge més dins de l’interesant trama. La història té una gran qualitat humana pel que fa al sentiment que es manté durant tot el llibre. L’opinió del Bruno, i la seva interpretació innocent de 9 anys, del que passa al seu voltant és captivadora,  alhora que emociona al lector amb gran efectivitat. És bonic veure l’amistat que estableixen el Bruno i el Shumel al llarg de la trama i com el Bruno, a poc a poc, va fent-se preguntes i en conseqüència formant-se una opinió més real de tot allò en el que estava implicat el seu pare.  El tractament del  genocidi jueu ens fa veure l'opinió que tenia la gent de diferents edats respecte la guerra i cóm s'explicava als nens. Les emocions del personatges estan molt ben descrites, a la par que l’opinió del Bruno, que resulta, segons la meva opinió, el millor del llibre juntament amb el trist desenllaç final. Si hagués de canviar alguna cosa del llibre, sens dubte faria el nus d’aquest més emocionant i menys pausat, ja que en certs moments pot resultar avorrit amb un excés descriptiu i sense que avanci massa la trama. A part de tot això és un bon llibre, amè, ràpid de llegir i que s’esdevé tan interesant com intrigant. 

AUTOR DE L'OPINIÓ PERONAL:
Antoni Romero Teboul
ENLLAÇ DEL TRAILER:
https://www.youtube.com/watch?v=rzow19gyNqQ

 

En cierta ocasión, hace ya mucho tiempo, vi un fantasma. Sí, un espectro, una aparición, un espíritu; lo puedes llamar como quieras, el caso es que lo vi. Ocurrió el mismo año en que el hombre llegó a la Luna y, aunque hubo momentos en los que pasé mucho miedo, esta historia no es lo que suele llamarse una novela de terror.

--Todo comenzó con un enigma: el misterio de un objeto muy valioso que estuvo perdido durante siete décadas. Las Lágrimas de Shiva, así se llamaba ese objeto extraviado. A su alrededor tuvieron lugar venganzas cruzadas, y amores prohibidos, y extrañas desapariciones.

--Hubo un fantasma, sí, y un viejo secreto oculto en las sombras, pero también hubo mucho más. 

Opinió personal: 

És un llibre de misteri i d'esbrinar el culpable. En la meva opinió és un llibre que enganxa molt. En cada capítol t'acostes una mica més a la veritat. És un llibre fàcil de llegir i aprens molt vocabulari nou. 

Sergi Moyano

Aquest és l' últim llibre de la trilogia de Blue Jeans, és un llibre que m'ha agradat molt ja que a cada capítol et deixa amb l'intriga i t'enganxa perquè segueixis llegint. M'ha fascinat molt ja que hi ha moments d'amor, de misteri, aventura, baralles però mai es fa pesat, avorrit o monòton.
Crec que és un dels pocs llibres que m'ha agradat i que no s'ha m'ha fet pesat la lectura del llibre ni de la trilogia.  
M'he sentit identificada en molts casos amb alguns dels personatges principals i secundaris. També durant la lectura m'he pogut posar a la seva pell i veure la història des del seu punt de vista.
D'altra banda el final del llibre no em va agradar gaire ja que queda molt obert i en el aire el que passa.
Per la meva opinió el llibre és molt bo però hi ha alguns aspectes com el final que es podien millorar.

Mariona Nieto 

Quan el Pierrot es queda orfe, es veu obligat a deixar la seva casa de París i començar una nova vida amb la seva tieta Beatrix, que fa de minyona a casa d'una gent acomodada, al cim dels Alps bavaresos, a Alemanya. Però no és una època normal. Corre l'any 1935 i la Segona Guerra Mundial està a punt d'esclatar. I aquella tampoc no és una casa normal, és el famós Berghof, residència de descans d'Adolf Hitler.

Ràpidament, el Pierrot serà acollit i tutelat per Hitler, que el llançarà a un món nou cada cop més perillós: un món ple de terror, secrets i traïcions, del quan no serà gens fàcil escapar. 
OPINIÓ PERSONAL: És un llibre que a mi personalment m'ha agradat, ja que, és un dels pocs llibres que narra una història però, a la vegada, et dona informació de la Segona Guerra Mundial.
Marc Grau 4t d'ESO B

Corax y los pocos guerreros supervivientes de la Guardia del Cuervo escapan de la matanza de Isstvan V mientras la Herejía de Horus divide al Imperio. Los castigados marines espaciales se recuperan de sus heridas y se esfuerzan por volver al combate cuanto antes. Corax, regresa destrozado a Terra en busca de la ayuda de su padre, el Emperador de la Humanidad. Éste le revela un antiguo secreto, y así Corax comienza la reconstrucción de la Guardia del Cuervo y planea la venganza contra sus traicioneros hermanos primarcas. Pero la misteriosa Legión Alfa ha conseguido infiltrarse entre los supervivientes y pretende destruir la Guardia del Cuervo antes de que pueda recuperarse y amenazar los planes de Horus. 
 OPINIÓ PERSONAL: Creo que éste libro és uno de los mejores libros que he leído nunca porque cuenta con todo detalle la terrible experiencia que vive Corvus Corax, señor de la Guardia del Cuervo,  después de la masacre en IsstvaanV; y todos los problemas que tiene para recuperar la matriz de la legión. 

Lo recomiendo especialmente para la gente que le gusta leer fantasías y disfruta con una buena novela futurista sobre la historia de la humanidad.
 Está narrada en tercera i en primera persona y sus personajes son muy interesantes porque van cambiando durante toda la historia. Tiene una manera muy fluida y única de relatar todos los acontecimientos que transcurren en la historia y en todo momento estarás  enganchado a su increíble trama. 

L’August s’haurà d’enfrontar a un gran canvi a la seva vida i no li serà fàcil. La incomprensió i els prejudicis li faran la traveta però ell serà valent i no llançarà la tovallola, anirà vencent els obstacles que trobarà pel camí i a final de curs es tallarà el serrell i aixecarà al cap. 
OPINIÓ PERSONAL:  

És un dels millors llibres que he llegit mai ja que a mi no m’agrada gaire llegir, però és que aquest llibre m’ha agradat molt. L' autora d’aquest llibre a aconseguit transmetre els sentiments que tenia aquest nen a mi i a molta altra gent. La història és fàcil de seguir i un cop comences costa molt de deixar-lo perquè enganxa molt. Us el recomano perquè no és gaire llarg i quan l’estigueu llegint us agradarà perquè entres a la pell del personatge. A mi m’agrada molt la descripció que fa de com és ell i com es va sentir la seva família.
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=AWgLSlxOAt4
 

ANNA BOSCH MAS 

En mi opinión este libro es muy divertido. Lo primero a comentar sería que en la portada nos dice que son “para todos”, pues no, yo creo que contiene algunos chistes que no son adecuados para algunas edades. 

Dicho esto también quiero aclarar que es un libro muy gracioso con chistes divertidísimos 100% recomendable. 
Martí Simón

SINOPSI:
De l'autor de supervendes de"El noi del pijama de ratlles"
Quan el Pierrot es queda orfe, es veu obligat a deixar la seva casa de París i començar una nova vida amb la seva tieta Beatrix, que fa de minyona a casa d'una gent acomodada, al cim dels Alps bavaresos, a Alemanya. Però no és una època normal. Corre l'any 1935 i la Segona Guerra Mundial està a punt d'esclatar. I aquella tampoc no és una casa normal, és el famós Berghof, residència de descans d'Adolf Hitler. Ràpidament, el Pierrot serà acollit i tutelat per Hitler, que el llançarà a un món nou cada cop més perillós: un món ple de terror, secrets i traïcions, del quan no serà gens fàcil escapar... 
OPINIÓ PERSONAL:
Aquest llibre em va agradar molt, ja que esta ambientat en la època de la segona guerra mundial i a mi em va interessar. També parla sobre en Pierrot que te una tieta que es diu Beatrix i que viuen en Alemanya i que viuen aventeres amb Adolf Hitler.

Dídac Blanxart
 

Personalment el recomano perquè la història és molt interessant i realment terrorífica (un dels aspectes que costa molt d'aconseguir en un llibre). Però si no t'agraden les novel·les llargues, lentes i aterradores, millor que no llegeixis aquest relat.
-ROGER GARCIA MASÓ 

Opinió personal : 

 És un llibre que t'enganxa a cada paraula que l'autor escriu. Aquest llibre et fa apreciar la teva vida i reflexionar sobre un mateix. Molts cops estàs molt enfadat, però no fa falta arribar a la força física com la Nahara. 

Sergi Moyano

Quan el Pierrot es queda orfe, es veu obligat a deixar la seva casa de París i començar una nova vida amb la seva tieta Beatrix, que fa de minyona a casa d'una gent acomodada, al cim dels Alps bavaresos, a Alemanya. Però no és una època normal. Corre l'any 1935 i la Segona Guerra Mundial està a punt d'esclatar. I aquella tampoc no és una casa normal, és el famós Berghof, residència de descans d'Adolf Hitler.

Ràpidament, el Pierrot serà acollit i tutelat per Hitler, que el llançarà a un món nou cada cop més perillós: un món ple de terror, secrets i traïcions, del quan no serà gens fàcil escapar...

Opino personal:

El llibre m'ha resultat molt entretingut ja que la historia que envolta el tema de la segona guerra mundial i el 3r Reich son temes que tenen mols misteris. També m'ha agradat molt perquè jo em sentia identificat amb el personatge però jo pensava que podia haver aguantat la pressió que li va fer Hitler. en conclusió diria que el llibre m'ha agradat molt però el principi del llibre es una mica lent i avorrit.

Resenya del Llibre.

Opinió personal : 

 És un llibre de misteri que t'enganxa moltíssim perquè els capítols es van alternant, es a dir, un capítol és sobre la professora de matemàtiques i l'altre sobre la bèstia sanguinària. Per a mi és molt entretingut ja que vols esbrinar en realitat què és la bèstia i altres misteris als quals més endavant els donarem una explicació. 

Sergi Moyano

Aquest llibre m’ha encantat! És una història plena de bondat  i coratge, que et fa reflexionar i veure la bellesa que tots tenim dins i com altres tenen majors dificultats a la vida i saben superar-les. Difon valors i especialment, mostra empatia.  Mentre el llegia semblava que estigués dins la història, t’absorbeix i t’enganxa des d’un primer moment. A més a més, parlant d’una vida difícil des d’un punt de vista positiu i tenint una estructura fàcil de llegir, aquesta obra és apta per un ampli ventall d’edats.

L’August s’ha convertit en el meu personatge preferit. És molt madur i totalment conscient de qui i com és. Els altres personatges del llibre també m’han encantat, excepte el Julian, el nen que es burla d’ell i posa a la classe en contra seva. Vaig acabar sentint menyspreu cap a ell.

M’ha agradat especialment el fet que l’autora ens presenti la història mitjançant els diferents protagonistes, de manera que tenim diferents punts de vista i podem aprofundir en els altres caràcters. També, l’apoteòsic final és extraordinari, us garanteixo que us emocionarà. 

Wonder és una història de sensacions i el millor llibre que mai he llegit. Us el recomano! 

Clàudia Mur

Diario de una volátil es como tener dibujadas un montón de sensaciones o situaciones cotidianas que son tan recurrentes que hasta se nos olvidan que suceden. Y ahí está «la Volátil» para hacernos sentir que no estamos solos y que todos pasamos por lo mismo. 
Con una mirada positiva y cómplice encontramos a una mujer joven que siempre está por las nubes y que intenta en su día a día que el mundo sea un lugar mejor aunque no siempre lo consiga. Y es que días malos tenemos todos, y a veces el mundo real es el que es, por mucho que intentemos adornarlo. 
El diario está dividido en tres partes: primero veremos a la Volátil relacionándose consigo misma, sus miedos, obsesiones, proyectos e ilusiones; luego vendrá la parte dedicada a la pareja, y finalmente veremos a la Volátil relacionándose con su entorno, desde los amigos hasta sus consideraciones sobre política y sociedad.
OPINIÓN PERSONAL:

Me “leería” este libro mil veces. Sí, entre comillas. Es un libro muy divertido y muy chulo, pero de palabras tiene pocas. Es un libro donde se ilustran emociones y situacions diarias, por eso consta más de dibujos que no de palabras. Aunque no sea para practicar la lectura, es un buen libro. Te sientes identificado/a en la mayoría de los casos. Está enfocado para a un público adulto-juvenil, ya que se centra en la vida en pareja y una vida independiente. Podríamos decir que es cómo un cómic a modo de diario. Es espontáneo y muy rápido de terminar, se lee solo y fácil pero no por eso deja de ser un mal libro. Todo lo contrario, es una manera de pasar el rato, y para quién no le guste mucho leer, le puede gustar mucho. Sin duda, “Diario de una volátil” es un libro divertido, que te hace reír en varias ocasiones y que llena de buen humor a cualquiera que lo lea. Un libro que da gusto tener para echarle un vistazo de vez en cuando y poder sonreír al ver que no eres el/la único/a que pasa esas situaciones cada día. 

-Nora Rua