500 cm × 770 cm 

A part dels filòsofs, en aquesta pintura hi apareixen dos déus, Apol·lo i Atenea i dos pintors: Rafael (l'autor) i Miquel Àngel

340 x 390 cm (només el cavall + genet, sense comptar el pedestal)

Comptant el pedestal fa 800 cm

280 cm x 570 cm

115m x 46m

1.370 cm × 1.220 cm

517 cm x 199 cm

A partir del 2005, La Gioconda ocupa el lloc d'honor al centre de la sala, protegida per una vitrina.

77 × 53 cm

Longitud: 153m

Amplada: 90m

Altura: 114,5m

485 centímetres × 350 centímetres

Filippo Brunellschi

Era un retrat privat del Renaixement, un encàrrec personal, com molts retrats de l’època, per mostrar l’estatus social i la bellesa de la dona retratada

És una de les obres més famoses de la història de l'art i una de les icones del Renaixement italià.

Forma part del conjunt de frescos de la volta de la Capella Sixtina, considerat el treball pictòric més important de Miquel Àngel.

La imatge de les mans de Déu i Adam gairebé tocant-se ha esdevingut un símbol universal de la humanitat i la inspiració divina.

Es destaca per la seva composició dramàtica, l'estudi anatòmic perfecte i l'ús innovador del color i la llum

Actualment té una funció cultural i turística.

Curiositat: Miquel Àngel va pintar Sant Bartomeu amb la seva pròpia pell a la mà, com a autoretrat simbòlic. A més, algunes figures van ser censurades després per mostrar massa nus.

En els seus inicis servia de panteó reial.

Es diu que representa un tirà, Erasmo de Narni, portant el cavall (que representa el poble). L'esfera sota el cavall representa que té el món als seus peus.

Es considera l'exemple més reeixit de sfumato, tècnica molt característica de Leonardo da Vinci.

Mostra una dona amb un somriure misteriós i una mirada serena. Al fons, s’hi veu un paisatge muntanyós i boirós amb rius i camins que donen profunditat.

Actualment, la seva funció és tant cultural com educativa, atraient l'atenció d'estudiosos i turistes que valoren la seva tècnica excepcional i la profunditat emocional que transmet.

El cos es veu dur i amb les ferides molt ben pintades, cosa que fa que et transmeti molta tristesa i realitat.

Es creu que el va pintar per la mort del seu fill, i per això es nota tant el dolor.

Actualment és una de les obres més importants del Renaixement per la seva tècnica i la forta emocionalitat.

Escultura desmuntable: L'armadura del Furor es pot treure i posar, permetent a Leone Leoni representar l'Emperador en diferents contextos artístics.

Inspiració clàssica: L'escultura s'inspira en l'estatuària antiga i en els treballs d'altres grans escultors com ara Miguel Ángel o Donatello.

Ubicacions variades: L'estàtua ha estat a diferents llocs al llarg de la seva història, incloent el Real Alcázar i el Palau de Buenavista.

Influència en la representació del Furor: El Furor és un enemic abstracte que es pot identificar amb diferents personatges històrics, com ara l'heretge protestant o el turc.

És d'art renaixentista.

El que més crida l'atenció és la detallada expressió del rostre i la postura del cos, que transmeten una profunda emoció i serenitat.

Es troba dempeus en una posició anomenada contrapposto (força en una sola cama). Té una mirada intensa, desafiant que imposa.

Té proporcions inusuals, sembla una estàtua de proporcions perfectes, però la mà dreta i el cap junt el coll són massa grans. Sosté sobre l'espatlla una fona (mà esquerra) i a l'altra mà (dreta) una pedra.

Va encarregar l'estàtua Antonio Narni, fill d'Erasmo de Narni. La van pagar ell i l'última dona del militar. Al llarg del perídode de temps en què Donatello va estar fent l'estàtua, van tenir diverses disputes.

Gattamelata significa "gata melosa". Era el sobrenom d'Erasmo de Narni.

Podem observar en l'escultura les característiques de l'estil renaixentista, com el seu clar naturalisme, la recerca de bellesa i l'interès per l'ésser humà i la seva anatomia, com per la cultura antropocèntrica del període humanista.

S'articula a través de columnes, d'ordre gegant que emmarquen les entrades i la "Loggia delle Benedizioni", el lloc on s'anuncia als fidels l'elecció d'un nou papa, a sota hi ha un alt relleu "d'Ambrose Buonvicino", titulat "Consegna delle Chiavi", del 1614. A l'entaulament, sota del frontó central hi ha la inscripció gravada:

"IN HONOREM PRINCIPIS APOST PAVLVS V BVRGHESIVS ROMANVS PONT MAX AN MDCXII PONT VII"

Vol dir:

"En honor del Príncep dels Apòstols. Pau V, de la família Borghese, pontífex màxim Romà. Any 1612, setè any del pontificat."

· Una característica notable del retrat és que li falten les celles i les pestanyes a la figura de la Mona Lisa. Això és a causa de la costum de florentí de l'època, depilar-se tot el pèl facial.

Coriusitat: El Greco la va pintar perquè fos col·locada sobre el seu sepulcre al monestir de Santo Domingo el Antiguo a Toledo.

Pere Blai

Curiositat: Una curiositat interessant sobre la cúpula del Duomo de Florència és que, tot i que es considera la cúpula més gran construïda amb maó, la seva construcció no va fer servir bastides tradicionals.