Les hores d'insolació estan relacionades amb l'angle d'incidència dels raigs solars. La latitud determina la inclinació amb què cauen els rajos de sol i d'aquí la diferència de la durada del dia i la nit. 

El clima mediterrani es caracteritza per un clima amb temperatures moderades i unes pluges no gaire abundants que es produeixen a la tardor i a la primavera. Els estius solen ser especialment càlids i secs. Els hiverns no solen ser especialment freds ni humits.

És una  manera d'entendre la variació del temps. Es defineix per les diferències en quan a les  precipitacions que han hagut al llarg de l’any en un lloc determinat. 

L'agost és el mes més calorós de l'any amb una temperatura mitjana de 26.4 ° C. Les temperatures mitjanes més baixes de l'any són al gener, quan està al voltant de 10.7 ° C.

En les èpoques de més precipitacions, aproximadament d’octubre a març, com mostra aquest climograma, la vegetació serà més abundant i els rius més cabalosos. I pel contrari, sobretot a l’estiu portaran poc caudal i la vegetació estarà més seca.

Els vents que podem trobar al clima mediterrani són els següents:

Tramuntana: És un vent que procedeix del Nord. Es produeix al Nord dels Pirineus i al Sud-Oest del Massís Central francès i és un vent fred i turbulent.

Gregal: Aquest vent procedeix del Nord-Est. El Gregal és un vent propi de la primavera, de l’estiu i de la tardor.

Llevant: És un vent que procedeix de l’Est. El Llevant és un vent característic  de la primavera i de l’estiu.

Xaloc: És un vent que procedeix del Sud-Est. El Xaloc és un vent característic de la primavera i de la tardor.

Ponent: És un vent que procedeix de l’Oest. El Ponent es un vent característic en els mesos que transcorren de octubre a abril.

Mestral: És un vent que procedeix del Nord Est. El Mestral es un vent característic de l’hivern, concretament en el mesos de febrer i març.

Meltemi: Es un vent que procedeix del Nord del mar Egeo. El Meltemi és un vent característic de l’estiu.

Bora: És un vent que procedeix del Nord i Nord-Est. El Bora és un vent característic de la primavera i de la tardor.

 Una de les característiques dels rius  mediterranis és que tenen un cabal escàs i també irregular, a causa de les diferències estacionals que pateixen les pluges. A l’estiu els rius porten poca aigua, fins i tot pot haver algun que estigui sec, degut a la calor i la sequedat típica dels estius, molt afectats per les masses d’aire calent subtropical. També poden ser freqüents les riuades i inundacions per les fortes plujes.

Les aus: Al clima mediterrani, destaquen les aus migratòries. Migren a l'estiu a climes menys càlids i secs i altres ho fan a l’hivern.

Hi han des de ocellets simples, ànecs i coloms, a aus camallargs com les cigonyes o aus rapinyaires tant diürnes com nocturnes. L’au més característica del mediterrani és l’Àguila imperial ibèrica, que es troba en perill d’extinció, i també podem trobar voltors i altres tipus d’àguila com l’àguila real.

Rèptils i amfibis: Són animals típics de la primavera. Els rèptils, la majoria són caçadors i carnívors, i els amfibis habiten tant la zona aquàtica com l'àrea terrestre. Alguns exemples són, la salamandra, els gripaus, la granota verda o comuna, la salamandra, etc.

Mamífers: Algunes de les espècies de mamífers que poden trobar al clima mediterrani són, el linx ibèric, el llop ibèric, les guineus, els senglars, els cérvols, el gat salvatge, l'ós bru.

Les zones més afectades per l’activitat humana són les següents. El mar Adriàtic, l’Egeu, la costa africana o l'àrea catalana on la intensitat de la pesca és bastant elevada, aquestes són algunes de les zones més afectades per l’activitat humana.

 

 

 

Els efectes del canvi climàtic ja s'han accelerat però seran molt pitjors, especialment en els països mediterranis, que on, en els propers anys, hi haurà més episodis de gota freda, menys pluges a l'estiu, més malalties respiratòries, cardiovasculars, i més migracions , fam i conflictes.

 

Els boscos mediterranis porten adaptant des de fa temps a les pressions causades pel desenvolupament humà.

-On es troba aquest clima: Aquest clima, el podem trobar a Àsia i per la meitat d'Amèrica , el qual se situa a una certa distància de l’equador, de manera que pot afectar, ja que com diu el seu nom, ‘clima continental’ es un clima del continent.

- Mapa del món amb el clima continental:

- Oscil·lació tèrmica: L'oscil·lació tèrmica és la diferència numèrica entre els valors màxims i mínims de temperatura observat en un punt en concret durant un període de temps, en el nostre cas hi ha molta oscil·lació tèrmica.

           -Insolació: Quan hi ha més insolació és a l’estiu i les hores de màxima insolació és de 12 a 16 hores.

-Quins mesos plou més i menys: Entre Octubre i Març plou més que entre Abril i Setembre.

-Oscil·lació pluviomètrica: L'oscil·lació pluviomètrica es la variació de la pluja. La diferència de l'oscil·lació pluviomètrica és segons l’altitud de la muntanya.

-Coses que destacariem: Que els estius son secs i calents i els hiverns fa molt de fred. El clima varia a causa de diferentes coses com la distància del mar, si estàs més a prop del mar o no, l’altitud en que es troba el lloc, si està més a prop o més lluny de l’equador entre altres.

del seu metabolisme a la primavera o a l’estiu. Com el Elaeagnus angustifolia, que és un arbust.

Tipus de deserts:

1 Desert càlid i sec:

És un desert molt calent, i plou poc. Si plou ho fa a l’hivern. És sorrenc. Es troba a Austràlia, Arizona (Estats Units, Nord de Mèxic, Sudamèrica i una part d’Àsia Central.

2 Desert semiàrid:

Estius llargs i càlids, hiverns amb pluges. Té un aspecte espinós degut a la vegetació. Es troben al desert de Chihuahua (el Nord de Mèxic i Sudoest d’Estats Units)

3 Desert coster:

No fa tanta calor com els altres a l’estiu, i a l'hivern fa molt de fred. El terra és sorrenc i amb bon drenatge. Es troben a Perú, Mauritània i el Sàhara Occidental.

4 Desert fred: 

Com ja ho diu el nom és un desert amb temperatures molt baixes. El terra la majoria de vegades és de neu. Estan als extrems (a prop del Pol Sud i del Nord).

En alguns deserts hi han rius que durant la major part de l’any estan secs, i només porten aigua quan plou. 

s’hi podem trobar acomulacions d’aigua als oasis i als wadis:

-Oasis: Un oasi és un paratge d’un desert en el qual es pot trobar aigua i vegetació. Solen averi porcions més o menys extenses de terrenys fertilitzats per una font d’aigua enmig dels arenals.

-Uadis: és un vocable d'origen àrab, utilitzat per denominar les lleres seques o estacionals de rius que discorren per regions càlides i àrides o desèrtiques. Hi ha nombrosos Uadis a la península Aràbiga i al nord de el continent africà.

Les plantes d’allà com el cactus i algunes altres resisteixen el calor degut a que quan plou emmagatzemen l’aigua i així poden alimentar-se durant molt de temps.

Abaix podeu veure les imatges d’algunes de les plantes més comunes del desert i que aguanten molt bé la calor.                 

Els animals s’adapten a aquest clima evitant les hores de més calor, aprofitant la nit per sortir a buscar menjar i per el dia quedar-se als seus caus…

Els animals més grans del desert aprofiten la suor per baixar la seva temperatura corporal.

Abaix es mostra les imatges de dos dels animals més comuns del desert: escorpí i dromedari.

Les regions polars de la Terra són les zones geogràfiques del globus que envolten els pols. El pol Nord i el pol Sud en són el centre, i aquestes regions estan dominades pels casquets polars, que es troben respectivament a l’oceà Àrtic a l'Antàrtida. El glaç marí polar està disminuint, possiblement com a resultat de l’escalfament global.

És la part perpendicular de l'eix de rotació del planeta i que passa per el seu centre. És una línia imaginària que recorre tot el món i divideix dos hemisferis, Nord i Sud. És la zona on els raigs de sol són més potents i per això són les parts on fa més calor. El clima equatorial es localitza en la majoria de països que voregen l’Equador. Àfrica, sud-est d'Àsia i Amèrica del sud.  

Hi han moltes pluges abundants com tempesta o pluges molt intenses durant tots els mesos de l’any no hi ha mesos que hi plogui més i altres que plogui menys.Això és degut a les altes temperatures, que com que és el lloc on més calor fa s’evapora molta aigua i humitat durant molts mesos i després plou. L'oscil·lació pluviomètrica és d’uns 2’5ºC però la diaria és més gran, uns 10ºC.  A causa del descens nocturn de la temperatura provocat per les pluges. 

És la zona de la terra en que es recolleix més precipitacions. Més de 2000 L/ MM Anuals.  

Riu Amazonas

Temperatura: 

La mitjana de tot l'any és d'uns 25 °C, per tant sempre fa calor i humitat durant tot l’any. La calor i la humitat afavoreixen a la fauna i flora. Degut a la temperatura no es diferencia molt del matí a la tarda i de dia a la nit.

Tot el dia és d’insolació i és molt calorós. 

imatge del clima:https://www.meteorologiaenred.com/wp-content/uploads/2016/06/climograma_nueva_guinea-830x553.png

L’oscil·lació tèrmica (que és la diferència entre la temperatura més alta i la més baixa registrada en un lloc o zona) és petita perquè la proximitat a l’oceà té un efecte atemperador. Durant l’any hi han moltes pluges fortes, i el grau d’humitat i nebulositat és bastant alt. 

Quan més a prop siguis de la costa més clima oceànic, però quan et vas allunyant apareix el clima semi oceànic (que és una transició entre el clima subcontinental i el continental).  Alguns experts relacionen el clima oceànic amb el maritim.

Els vents que bufen de l’oest son molt intensos. Aquests vents causen el moviment de masses d’aigua anomenat corrent oceànic. 

Els corrents que van de l'equador als pols porten aire càlid, com el corrent del Golf que proporciona a les costes d'Europa occidental les temperatures més altes del món corresponents a aquelles latituds. 

 

El cabal és la quantitat d’aigua que passa per un riu. Si un riu té el cabal molt estret, se li diu rierol.

Factors que modifiquen el cabal d’un riu: 

El clima del oceànic les pluges son bastant freqüents, això causa que hi hagi una vegetació molt abundant. Predominen els boscos d’espècies de fulla caduca com ara: roures, faigs, castanys, bedolls freixes. Molts d’aquests arbres han estat substituits per pins i eucaliptus.

A la les muntanyes la vegetació més abundant es la de brucs (brezo), falgueres,entre altres... 

En general, com el clima és molt suau, es poden trobar molts tipus d'animals : porcs senglars, ocells, rosegadors, gavines, foques, osos, esquirols… Aquesta gran varietat d’animals ocupen tots els boscos des del terra fins a les copes dels arbres.

 

El medi oceànic està molt alterat. L’ocupació de les zones del clima oceànic varia segons la regió. D'una banda, tenim la zona litoral atlàntica d’Europa i les illes Britàniques, que desde l’antiguitat han estat molt poblades. L’intervenció de l’home ha fet que els boscos retrocedeixin per poder dedicar la terra a l'agricultura i la ramaderia i per poder construir pobles, ciutats i zones industrials. En canvi la resta de zones amb clima oceànic ( litoral nord occidental d'Amèrica del nord, costa meridional de Xile, sud oriental d'Àfrica i Australia, Tasmania i Nova Zelanda) són regions molt menys poblades. Per això l’intervenció de l’home no ha afectat tant l'atenció dels boscos, llevat d’alguna ciutat construïda al litoral. 

L'agricultura ocupa poca extensió, pràcticament ha desaparegut. El policultiu per a l'autoconsum només es manté en algunes zones de Galícia. Els prats es destinen a la pastura de bestiar boví (bous i vaques) o a la producció de fenc per a farratge. El monocultiu que més superfície ocupa és el blat de moro farratger i també es cultiven arbres pomers per elaborar sidra.

 

Pel que fa a la ramaderia, domina la vacuna orientada a la producció de llet, per exemple a Cantàbria, Astúries i el País Basc i, en alguns llocs com a Galícia, la producció vacuna es destina també a la carn.

 

A la costa també es troben penya-segats que estan tocant l’oceà.

 

El clima polar és el més fred del planeta. L’oscil·lació tèrmica que és la diferència entre els valors màxims i mínims té unes màximes de 9 graus i mínimes de -89’5 graus. També hi ha insolacions perquè la neu crema a la pell, i si no porten roba o proteccions a la cara com crema de sol o ulleres, és cremen.
 

 

 Els vents polars són vents freds i secs que bufen des de les àrees d'alta pressió del Pol Nord i Sud. L'aire fred s'acumula i subsisteix al pol, creant àrees d'alta pressió de superfície, forçant un flux d'aire cap a l'equador; aquest flux és desviat cap a l'oest per l'efecte de Coriolis. A diferència dels ponents de les latituds mitjanes, els llevants polars sovint són febles i irregulars. Aquests vents dominants bufen d'est a oest. 

La tundra d'Amèrica del Nord ha estat habitada per els esquimals, pobles caçadors i pescadors. Actualment, la vida d'aquests pobles ha canviat molt amb la introducció de tecnologia moderna i la facilitat de les comunicacions a més, en les zones polars s'exploten recursos minerals, un d'ells és el petroli.

 vermells que tant crida la atenció. 

Lleo