- Promou l’autonomia i utilitza un model educatiu amb flexibilitat curricular

- Redueix la distància geogràfica, temporal i intel·lectual: donant-se una separació física entre l'alumnat i els docents i eliminant les barreres socials i temporals.

- Pot ser complementària de l’ensenyament presencial

- El profesor atassumeix un rol de facilitador dels coneixements

- Es basa en una institució, que regula el procés d'aprenentatge i s’encarrega de planificar i sistematitzar el procés d’ensenyament i aprenentatge

- Actualment, es basa en l’ús de les TIC, que permeten una comunicació sincrònica i asincrònica

- Redueix la distància geogràfica, temporal i intel·lectual: donant-se una separació física entre l'alumnat i els docents i eliminant les barreres socials i temporals.

- Pot ser complementària de l’ensenyament presencial

- Es dóna un canvi de rols: l’alumne passa a ser el centre del procés d’aprenentatge i el professorat assumeix el rol de dinamitzador del procés d’aprenentatge,individual i grupal

- Es digitalitza el material, diversificant l'ús d’eines de què disposa l'alumnat: recursos multimèdia visuals i atractius.

- Hi ha una comunicació constant (síncrona i asíncrona) entre els participants, permetent la interacció amb el grup d’aprenentatge mitjançant eines que faciliten l’aprenentatge col·laboratiu (xat, fòrum, wiki...)

- Permet l’aplicació d’un pla d’estudis particular, adaptat a les necessitats de l’estudiant

- Requereix d’un important compromís i motivació per part de l’alumnat, ja que no hi ha cap tipus de feedback per part de la institució

- Facilita l'accés a l'educació, que és gratuïta i lliure, desapareixen els requisits d’entrada

- Eliminen el cost dels materials i els recursos que es troben en línia, ja que són compartits en el domini públic sense fins comercials

- Els recursos es poden compartir reutilitzar, adaptar, col·laborar, etc. fent més fàcil l'accés al coneixement.

- Un exemple són els MOOC.

Primerament, dir com afirma a l’article des que es van iniciar les TIC, realment no ha hagut un canvi desmesurat a les escoles pel que fa a la seva utilització. L’autor pensa que els motius d’aquest retràs és el dubte de què ensenyar, la pedagogia, l’ estructura organitzativa i la tecnologia. Dit això, es confirma que hi ha grans inversions però pocs resultats. Això em fa preguntar-me realment la societat vol fer aquest canvi per millorar l’educació? Penso que no es fa suficientment esforç per progressar, com es reflexa hi ha una por al fracàs increïble, però com sempre es diu més val equivocar-se provant que no pas no intentar-ho.

Com ja han comentat els meus companys hi ha un seguit de reptes per a l’escola virtual, però el més impactant és el canvi de perspectiva del usuari consumidor a que faci el canvi a usuari creador. Els nostres alumnes tenen que aprendre a ser autosuficients i que millor que utilitzant les eines TIC. No obstant, és necessari el repte de una formació del professorat adequada.

Per concloure, m’agradaria afegir que és necessari més investigació sobre el paper de les tecnologies, així com la seva influencia, els resultats d’ús, etc.