Millor opció generalment de les tècniques de movilització urgents.

S'utilitza per arrossegar a una persona per terreny desigual i permet mantenir el cap de la víctima protegit entre el nostre cos i els nostres braços.

Víctimes: conscients i inconscients.

Desavantatge: és necessari carregar més pes que en altres tècniques.

Postura TES: esquena recta, flexionar cames, espatlles baixades, braços estirats i agafar per les axil·les.

Opció menys recomanable de les movilitzacions urgents d'arrossegament ja que el cap pega en terra, però la més còmode pel TES.

Utilitzar només quan no hi hagi més opció. Mai si hi ha desnivell o escales.

Víctimes molt corpulents.

Tècnica que requereix menor esforç.

No utilitzar si hi ha traumatirmes severs en les extremitats inferiors.

Postura TES: cames flexionades lleugerament, esquena recta, agafar pels turmells.

Poc control cervical ja que el cap queda penjant.

Tècnica senzilla i còmode de realitzar.

No hi ha perill de que el cap xoqui en terra.

Tècnica d'arrossegament urgent que menys carrega l'esquena.

Víctimes: conscients i inconscients.

Posició TES: mantenir esquena recta, cames doblegades i braços estirats

Requereix molta força. No se pot realitzar amb totes les víctimes.

Tècnica indicada per espais tancats i amb poc espai per a movilitzar-se.

Bon control de l'esquena i de la víctima entre les nostres cames.

Risc de lesionar-se els propis canells.

Víctimes: inconscients i conscients

Molt pràctic per moure persones poc pesades que no presenten lesions greus o que están inconscients. Especialment indicada per infants.

Desavantatge: Requereix un gran esforç físic.

Postura TES: Esquena recta i braços rigids. Les cames un poc flexionades i la víctima aferrada al teu pit. L'agafarem des-de davall de l'axil·la i darrera dels genolls.

Altra opció seria ajudar-se del genoll si costa molt fer a pes des del terra directament. En aquest cas, s'hauria de recolzar la víctima sobre un genoll i fer esforç de càrrega partint des d'allà.

Útil per desplaçar víctimes inconscients fins un lloc segur.

S'utilitza en cas d'incendis ja que evita l'inhalació de fums.

Desavantatge: Requereix un gran esforç físic.

Postura TES: Esquena recta però inclinada cap endavant, amb les cames un poc flexionades i els braços estirats cap abaix agafant els braços de la víctima desde la part d'abaix de les axil·les.

Víctima: conscient o inconscient.

Requereix menys esforç que altres tècniques.

Mètode amb material de fortuna.

Postura TES: esquena recta, doblegament genolls, apropar al màxim el nostre cos.

Primer s'ha de col·locar la víctima de costat lleugerament per tal de poder introduir sota seu la manta lo més arremesa possible. Després se situa a la víctima a sobre i se col·loca bé la manta de manera que quedi sota tot el tronc superior i el cap. A continuació, doblegar genolls i agafar els dos extrems de la manta i estirar d'ella per tal d'arrossegar la víctima amb ella.

Recomanable per terrenys amb objectes en terra perquè la manta ofereix certa protecció a la víctima

Amb material de fortuna.

Cada TES agafarà un extrem de la manta per tirar d'ella.

Un TES vigila cap i subjecta la víctima en decúbit lateral mentre l'altre col·loca la manta darrera d'aquest i després se situa la víctima damunt.

La manta protegeix a la víctima de possibles elements del terreny.

L'ús de manta facilita l'arrossegament perquè ajuda a lliscar més.

Tècnica que requereix menor esforç.

Víctima: conscient o inconscient.

Postura TES: esquena recta sempre. Cames lleugerament doblegades.

Creuar braços víctima davant del nostre coll, creuar els nostres braços i subjectar-li els canells.

Tècnica difícil de realitzar si la víctima se troba completament en terra insconscient perquè suposa un esforç de càrrega major.

Tècniques per agafar víctima des del terra:

• Col·locar a la víctima sobre la nostra esquena i pujar-la amb nosaltres.

• Col·locar la víctima recolzada sobre una paret i seure davant enganxant els braços en posició i després aixecar-nos amb ella ja col·locada.

Víctima: generalment inconscient, però se por en conscients

Postura TES: esquena recta, però inclinada lleugerament per ajudar a l'estabilitat de la víctima sobre l'esquena.

Víctima: generalment inconscient

Víctima: inconscient

Escenari: accident de cotxe

No la pot realitzar tothom. Se necessita força física.

Requereix bastant d'esforç i és complicat mantenir el control cervical adequadament.

Postura TES: aferrar la víctima al màxim al cos, esquena recta, agafar amb força braços víctima, doblegar les cames.

Víctima: inconscient.

Escenari: accident de cotxe.

Extracció d'emergència d'un vehicle.

Requereix esforç per part del TES que s'encarrega de fer la Rautek, però una vegada fora, alleugera aquest esforç gràcies al suport de l'altre TES.

Evita l'arrossegament de la víctima.

Postura TES: esquena recta. 1 TES s'encarrega de la tècnica Rautek completa, mentres que l'altre agafa les cames quan ja se troba mig extreta la víctima, de manera que evita que caiguin.

Víctima: conscient o inconscient

Postura TES: esquena recta. Començam agenollants i si podem ens aixecam, per millor movilitat. Agafar per les aixelles pasant un braç cada TES. Coordinació important.

Terreny: tant estable com inestable ja que només toquen els peus de la víctima si s'aixeca adequadament.

Requereix cert esforç físic.

Si no se pot aixecar el pes de la víctima, se pot anar arrossegant anant de genolls els 2 TES. En aquest cas, s'ha de vigilar el terreny perque més superfície de membres inferiors de la víctima toquen en terra.

Víctima: conscient

Postura TES: Esquena recta i cos aferrat a la víctima. Entrellaçar els braços de manera que els 2 TES s'agafin tots els canells entre ells.

Requereix menys esforç que el d'avantbraç perquè el pes està més aprop del cos.

La víctima ha de col·locar els seus braços envoltant les espatlles dels TES.

Víctima: conscient

Postura TES: esquena recta. TES cara a cara i entrellaçant braços agafant-se pels avantbraços.

Requereix més esforç que amb els canells perquè el pes se troba més enfora.

Víctima: conscient

Postura TES: un TES agafa amb tots dos braços un braç de l'altre TES, entrecreuant-los. El braç restant fa de recolçament de l'esquena de la víctima.

La víctima passa els braços per les espatlles dels TES.

Víctima: conscient o inconscient

Postura TES: esquena recta, apropar el cos de la víctima al nostre cos. 1 TES se situa darrera l'esquena de la víctima i fa un agarre de Rautek, mentres que l'altre TES se situa als peus (tant mirant cap a la víctima o d'esquenes a aquesta. Si se posa d'esquenes s'ha de situar entre les seves cames). Coordinació important a l'hora de fer l'aixecament.

Requereix esforç físic a l'hora de carregar el pes de la víctima.

Víctima: conscient amb lesió extremitat inferior.

1 TES a cada costat de la víctima.

• Si la víctima se troba en terra: primer seure al terra i després, pujam col·locant els braços de la víctima sobre les nostres espatlles i els nostros envoltant la seva esquena.

• Si la víctima se troba asseguda: partim ja d'aquesta posició.

Terreny: tot tipus, però millor plans i estables per facilitar deambulació i equilibri.

Postura TES: esquena recta, coordinació amb l'altre TES.

Víctima: insconcient.

Escenari: Qualsevol escenari on hi hagi risc de lesió a les cervicals/columna vertebral.

Es necessiten 3 TES per poder realitzar la movilització.

Els 3 TES haurán d'anar coordinats.

Postura Tes: esquena recta i braços rigids. Girar la víctima en direcció al cos per així tenir-la més aprop i que costi menys de força.

Víctima: conscient

Requereix 2 TES.

Postura TES: s'agafen dels braços i de l'espatlla simultàniament. Esquena recta. Col·locar la víctima amb els braços a les espatlles dels TES i seure a l'espai que queda entre els braços. L'angle de moviment ha de ser de costat, no girar només el tronc superior.

Requereix cert esforç segons el pes de la víctima.