El Compromís de Casp fou un pacte establert el 1412 per representants dels regnes d'Aragó, València i del principat de Catalunya per triar un nou rei davant la mort el 1410 de Martí I d'Aragó sense descendència i sense anomenar un successor acceptat.

Ferran era fill segon de Joan I de Castella i de Leonor d'Aragó, germana del rei aragonès Martí l'Humà, i nét, per tant, del rei Pere IV el Cerimoniós per via materna, i del rei Enric II de Castella, per la branca paterna.

Quan només comptava amb deu anys d'edat, el seu pare el rei Joan I poc abans de morir el va investir a les Corts celebrades a Guadalajara el 1390, i en presència del seu germà gran Enric, amb el senyoriu de Lara, el ducat de Peñafiel i el comtat de Mayorga així com li va cedir les viles de Cuéllar, Sant Esteve de Gormaz i Castrojeriz i li va assignar una renda de mig milió de maravedís a costa del tresor reial. Durant la cerimònia el rei li va posar sobre el cap una «garlanda d'aljofar», símbol de la preeminència ducal.

Les guerres remesses van ser dues revoltes camperoles contra els abusos senyorials (mals usos) que van començar al Principat de Catalunya el 1462 i van acabar el 1485. Ferran II va posar fi al conflicte el 1486 amb la Sentència Arbitral de Guadalupe que va abolir els mals usos a canvi pagament d'una indemnització dels remesses als senyors feudals.

La Sentència Arbitral de Guadalupe va ser una resolució jurídica dictada al Monestir de Santa Maria de Guadalupe, Extremadura, el 21 d'abril de 14861 per Ferran el Catòlic per alliberar els camperols remesses del Principat de Catalunya dels mals usos als quals els tenien sotmesos els senyors feudals a canvi del pagament d'una indemnització.