És la biblioteca.
No importa si plou o fa calor,
sempre hi ha algú fullejant somnis,
buscant respostes, o només descans.

Una mare llegeix contes al seu fill,
un noi jove escriu versos a l’ombra d’una finestra,
una àvia busca receptes que li recordin
els diumenges de quan tot era més senzill.

Aquí no hi ha presses.
Hi ha històries esperant ser trobades,
gent que es creua i no es coneix,
però comparteix un mateix silenci ple.

La biblioteca no jutja.
T’hi pots quedar una estona o mitja vida.
T’obre les portes encara que no preguntis res,
i a vegades, et respon sense que ho sàpigues.

A L’Hospi hi passen moltes coses,
però si mai et cal respirar una mica més profund,
passa per la biblioteca.
És una abraçada quieta,

Llegenda de l'Edat Mitjana: 

Un bou, pels camps de Marina, 

trobà la Imatge divina de la Verge de Bellvitge. 

En tempesta o en calitja, quan algun mal el domina, 

si el pagès a Vós s'inclina, 

li doneu el que desitja: Bella Flor de pagesia, 

amb els vostres ulls divins vetlleu pels nostres destins, 

que els fills de la rodalia us envolten de jardins 

i us guarden molt cor endins.

Manuel Goicoechea XIII