Us convide a mirar aquest vídeo, segur que us agrada molt

En aquest trobareu també un conjunt de jocs per treballar les habilitats que hem parlat abans

Partint d'aquest esquema podem veure aquests altres exemples:

Ara, se'ls demana als tres que prestin molta atenció (escolta) i que no desmuntin ni neguin la narració dels seus companys. Improvisaran una història entre els tres. Quan un s'avança narra, quan torna a la posició inicial altre ha d'ocupar el seu lloc i narrar.

No hi ha prisa. La història pot ser absurda, el que ha de tenir és certa coherència. Recordem: presentació de personatges, nus o conflicte, desenllaç.

Potser els primers trios que narren elaboren poc la història creada, però a poc a poc poden sortir coses interessants.

Aquesta variant és igual que la anterior, però ara els dos que no narren hauran de mimar les accions que planteja el narrador d'aquest moment. Quan aquest pare la seva narració en un punt, un dels que estan treballant físicament agafa el seu lloc i els altres dos segueixen amb les accions.

Cal fixar-se que el que narri no vagi molt de pressa perquè els altres puguin recrear bé les accions.

Es trien tres emocions. Els participants han de fer passar la seva narració per les tres emocions. Aquest exercici, que és més elaborat, necessita guia, s'indicarà el canvi d'emoció.

Tornem a fixar-nos en què no es precipitin, que els canvis entre emocions siguin progressius i justificats.

En un nivell més abançat, els participants no només narren, sinó que vivencien les emocions com a pròpies, si la narració està marcada per la tristesa, ells jugaran a estar tristos.

Partint d'aquest esquema podem veure aquests altres exemples:

Ara, se'ls demana als tres que prestin molta atenció (escolta) i que no desmuntin ni neguin la narració dels seus companys. Improvisaran una història entre els tres. Quan un s'avança narra, quan torna a la posició inicial altre ha d'ocupar el seu lloc i narrar.

No hi ha prisa. La història pot ser absurda, el que ha de tenir és certa coherència. Recordem: presentació de personatges, nus o conflicte, desenllaç.

Potser els primers trios que narren elaboren poc la història creada, però a poc a poc poden sortir coses interessants.

Aquesta variant és igual que la anterior, però ara els dos que no narren hauran de mimar les accions que planteja el narrador d'aquest moment. Quan aquest pare la seva narració en un punt, un dels que estan treballant físicament agafa el seu lloc i els altres dos segueixen amb les accions.

Cal fixar-se que el que narri no vagi molt de pressa perquè els altres puguin recrear bé les accions.

Es trien tres emocions. Els participants han de fer passar la seva narració per les tres emocions. Aquest exercici, que és més elaborat, necessita guia, s'indicarà el canvi d'emoció.

Tornem a fixar-nos en què no es precipitin, que els canvis entre emocions siguin progressius i justificats.

En un nivell més abançat, els participants no només narren, sinó que vivencien les emocions com a pròpies, si la narració està marcada per la tristesa, ells jugaran a estar tristos.