La teva tieta va venir del Marroc amb la idea d’estudiar aquesta professió perquè va descobrir que al seu país no existeix.

2. Com pots saber si algú té problemes d’oïda?

         Fent proves audiomètriques

3. Quins tipus de proves fas per comprovar la salut de l’oïda?
   Comencem per otoscòpia, timpanometria i audiometries.

4. Com pot ajudar un audífon a algú que té problemes d’oïda?
   L’audífon corregeix la pèrdua auditiva, és una gran ajuda, amplifica el so, el processa i el transmet de manera que l’orella que té mancances pugui sentir i entendre.

5. Quins consells donaries a algú per cuidar bé les seves oïdes?
   És important que no s’exposi a sorolls forts i que no abusin dels medicaments.

6. Creus que la tecnologia ha millorat els tractaments per a les persones amb pèrdua d’audició?
   La tecnologia ha avançat molt en el món dels audífons, i això ha ajudat molt els usuaris, perquè cada cop hi ha més novetats.

7. Com tractaries un nen o nena que té por de fer-se una prova auditiva?
   Li expliques que les proves no fan mal, només es tracta d’escoltar senyals i respondre, o repetir paraules

8. Quins són els signes que algú pot tenir un problema d’oïda?
   Quan comença a demanar que li repeteixin les coses en les converses, o a pujar el volum de la televisió…

9. Com es pot prevenir la pèrdua d’audició per causa del soroll?

És important que eviti llocs amb molt soroll, i que les persones que treballin amb maquinària utilitzin protectors auditivos.

10. Quins són els consells més importants que podem seguir per cuidar la nostra audició cada dia?

Ha de mantenir una bona higiene de les orelles, no exposar-se a sorolls forts, o fer servir protectors si és necessari, no abusar dels medicaments si no és molt necessari, i fer controls anuals en el cas de les persones grans per detectar sordesa a temps.

Vaig decidir ser perruquera perquè a la meva família érem 6 en total i estàvem en una època difícil  la postguerra, per tant, necessitem diners per poder alimentar-nos tots i, per tant, vaig començar a treballar als baixos de casa amb només dotze anys

2- Al començament et va semblar difícil obrir el negoci? per què?

Si al principi va ser molt difícil perquè no teníem prou pressupost per començar el negoci, ja que havíem de comprar el material necessari i pintar els baixos perquè es veiessin més nets.

3- Has d'estudiar alguna cosa en especial per ser perruquer/a?

Ara sí, però jo no he anat mai a estudiar el que vaig fer va ser aprendre d’una altra senyora que era perruquera i vivia a Solsona.

4- Un cop vas tenir els suficients diners per a obrir un negoci més gran vas llogar algun local o vas canviar d'espai?

Si jo un cop vaig veure que el món de la perruqueria m’agradava vaig decidir mudar l'espai de treball a un local una mica més gran on cabien més persones.

5- Ens podries donar algun consell per emprendre?

Si clar, jo primer de tot us recomano emprendre tenint una idea bastant clara i sobretot amb una meta en el meu cas poder alimentar la família i ajudar econòmicament als meus pares.

1. Com va sorgir la idea del teu projecte o negoci?
Jo abans treballava d’administrativa i secretària en una empresa, però al cap dels anys vaig sentir que volia fer alguna cosa més creativa i pròpia. Vaig començar a treballar de venedora en una botiga de merceria, i allà vaig descobrir que m’agradava molt el tracte amb la gent i el món de les labors. Quan la propietària es va jubilar, vaig pensar que era una bona oportunitat per comprar el negoci i començar el meu propi projecte.

2. Quins van ser els primers passos que vas fer per posar-lo en marxa?
El primer que vaig fer va ser informar-me sobre com fer el traspàs de la botiga i tots els tràmits legals per convertir-me en autònoma. Després vaig revisar l’estoc, vaig fer alguns canvis a la decoració i vaig actualitzar els productes per donar-li un aire més modern. També vaig obrir un perfil a les xarxes socials per donar a conèixer la merceria i arribar a més gent.

3. Com vas aconseguir el finançament per començar?
Una part del finançament va venir dels meus estalvis, i la resta la vaig aconseguir amb un petit préstec del banc. Vaig calcular bé les despeses i vaig intentar començar amb una inversió moderada. També vaig rebre una petita ajuda del programa d’autònoms del meu ajuntament.

4. Quines han estat les principals dificultats que t’has trobat al llarg del camí?
Al principi em va costar molt adaptar-me a tot el tema de la gestió i la comptabilitat, perquè jo venia d’una feina molt diferent. També va ser difícil donar-me a conèixer i fidelitzar la clientela, ja que hi ha molta competència. Però amb paciència, bon servei i una bona atenció al client, mica en mica vaig aconseguir que la gent confiés en mi.

5. Quins aspectes positius destacaries d’emprendre pel teu compte?
El més positiu és la satisfacció de veure que el negoci és teu i que pots decidir com fer les coses. M’agrada molt tractar amb la gent i ajudar-los a trobar el que necessiten. També em fa feliç veure que la botiga ha anat creixent i que la gent del barri hi torna sovint.

6. I quins aspectes negatius o més difícils creus que cal tenir en compte abans d’emprendre?
El més difícil és la responsabilitat que tens, perquè si alguna cosa no va bé, ets tu qui ho ha d’afrontar. També cal treballar moltes hores i no sempre tens uns ingressos segurs. És important ser constant i no desanimar-se, encara que hi hagi moments complicats.

7. Quins consells donaries a algú jove que vulgui començar el seu propi projecte?
Li diria que si té una idea clara i li fa il·lusió, que ho intenti. És important preparar-se bé, informar-se i començar amb prudència, però també cal tenir valentia per fer el pas. I sobretot, que busqui un projecte que li agradi de veritat, perquè així tot l’esforç valdrà la pena.

Nom de l’emprenedor: Tessin Sano

Projecte: Hotel Japonés Puigpinós

1. Què et va inspirar a crear el teu propi negoci?

   Reformar la masía de Puigpinós i convertir-ho en un hotel Japonés
   
   

2. Sempre havies volgut ser emprenedor o va sorgir amb el temps?

   No sempre ha volgut ser emprenedor pero va veure que no li anava bé que el manessin i va decidir ser emprenedor
   
   

3. Quin va ser el primer pas que vas fer per començar el projecte?

   Anar a fires d’emprenedors, informar-te del les ajudes i subvencions…
   
   

4. Quins obstacles o dificultats vas trobar al principi?

   Doncs que per començar s’ha de tenir un coixí
   
   

5. Alguna vegada vas pensar a rendir-te? Què et va fer continuar?

   No, perquè sempre hi ha coses a fer i camins per descobrir i millorar el projecte.
   
   

6. Com descriuries el teu negoci en poques paraules?

   Un negoci familiar i únic.
   
   

7. Què creus que fa que la teva empresa sigui diferent de la competència?

   Doncs què és el primer hotel japonès de catalunya i de l’estat espanyol
   
   

8. Qui són els teus clients principals?

   Doncs gent de catalunya, altres llocs d’espanya i alguns estrangers que els hi agrada/interesa la cultura japonesa.
   
   

9. Quines eines o tecnologies utilitzes més en el teu dia a dia?

   Xarxes socials per fer difusió, internet, un programa per les reserves…
   
   

10. Com decideixes si una idea nova és bona per tirar-la endavant?

    Una idea és bona si: No hi ha gaira competència, si estudies el mercat, que sigui innovador i que confiïs en el procés. 

16. Quines habilitats creus que ha de tenir una persona emprenedora?

    Ser constant, creure i  confiar en la idea, autònom, i amb interès de formar-se.

17. Què has après durant aquest temps que t’hagués agradat saber abans? 

    Doncs que si falles has de tornar a aixecar-te i tornar-ho a intentar perquè si et surt tot be desde la primera vegada no saps fallar
    
    

18. Quin ha estat el teu moment més satisfactori com a emprenedor?

    Quan una idea que teníes fa temps l’acabes convertint en un projecte real i que funcioni bé i bones opinions dels clients
    
    

19. Com t’organitzes el temps entre la feina i la vida personal?

     És molt complicat ja que no és l'únic projecte, també té una agencia de viatges al japó, traduccions en events…
    
    

20. Quins consells donaries a joves que volen emprendre en el futur?

    Primer formar-se, després tenir una idea realista, escoltar a gent amb experiència i creure fermament amb la teva i tenir constància.

SOBRE QUI HO HE FET?

Ho he fet sobre el pare de l’ixent. Té un hotel - restaurant a puigpinos. Pots anar a dormir, a banyar-te ja que té picina i fins i tot pots anar a dinar.

PREGUNTES:

Sobre els inicis

1. D’on va sortir la idea del teu negoci? - La idea del negoci sorgeix perquè teniem la necessitat de arreglar la casa de la familia de la meva dona. Com què la casa era massa gran van pensar de fer un hotel - restaurant japones ja què sóc d’origen Japonès.

2. Et vas inspirar en algú o en alguna empresa per començar? - No em vaig inspirar en cap empresa.

3. Quant de temps va passar des que vas tenir la idea fins que la vas posar en marxa? - Va passar molt temps però com què eren joves no tenen finançament…

4. Vas començar sol o amb més persones? - Vaig començar amb la meva dona ja què la empresa és dels dos.

5. Quin va ser el moment en què vas pensar: “això pot funcionar”? - Pensava que podria sortir bé des del primer moment peró tabè pensava què era arrisgat.

Sobre el dia a dia

6. Com és un dia normal a la teva feina? - Organitzo l’Hotel, no e´s que tinguem una rutina marcada ja què van sorgint tasques al llarg del dia.

7. Quina és la part més divertida de ser emprenedor? - Que tu mateix pots decidir el què pots fer.

8. I la més difícil? - No tens estabilitat, quan ets un emprenedor no s'acaba la feina i es difícil compaginar-ho amb la vida social.

9. Quines decisions importants has de prendre sovint? -Has de prendre decisions financeres, personals…

10. Què fas quan les coses no surten com esperaves? - Rectifico i torno a agafar un altre rum.

Mirant al futur

11. On t’agradaria que fos la teva empresa d’aquí a 5 anys? - Tenir unes quantes habitacions més i tenir tot l’entorn arreglat.

12. Tens nous projectes o idees en ment? - No tinc temps en pensar nous projectes de moment.

13. Com creus que canviarà el teu sector en el futur? - Què hi haurà més gent i que amb la IA canviara suposadament com es distribueixen les habitacions amb l’ordinador…

14. T’agradaria que altres joves treballessin amb tu o aprenguessin del teu projecte? - I tant ja què ara hi han joves que podrïen ajudar molt.

15. Si poguessis tornar enrere, faries alguna cosa diferent? - No canviarïem gran cosa, o sigui que no m’enpanadeixo de les coses que hem anat fent.

^{- Tinc un fill que tenia pell atòpica i la meva mare li feien quimioteràpia i tant un com l’altre tenien la pell molt malament. Havíem provat cremes que no anaven bé.}

^{Quins van ser els primers passos per fer realitat la teva idea?}

^{- Vaig decidir apuntar-me a un curs de sabons i després de cosmètica natural i vaig veure que amb aquest tractament la pell del meu fill i la meva mare millorava molt i llavors vaig començar a fer-ne per la família, amics…}

^{- El 2017 vaig començar a anar a fires i començar a vendre els meus productes. I va tenir molt èxit. Un cop vaig veure que funcionava ho vaig legalitzar.}

^{Com vas aconseguir el finançament inicial? Vas tenir ajudes, inversors o subvencions?}

^{- No vaig demanar cap ajuda. Vaig invertir-hi estalvis personals.}

^{Com vas donar a conèixer el teu projecte?}

^{- Com ja he dit anteriorment vaig començar a fer sabons i productes per família, amics i també en vaig començar a regalar perquè la gent comences a veure el que feia.}

^{Quines han estat les principals dificultats que has trobat?}

^{- Quan vaig voler legalitzar em van demanar molts papers, i per elaborar els productes necessitava un laboratori, i no m’ho deixaven fer a casa, necessitava un tècnic, per registrar totes les formules i val 700 €, i era inassolible.}

^{- El laboratori on vaig començar a fer els sabons estava una mica lluny, però hi anava a}

^{treballar un cop per setmana. Fins que van tancar el laboratori i llavors el que em feia els sabons va anar a viure a Vitòria, i vam haver de traslladar el laboratori allà, aquí sí que no vaig poder-hi anar mai, i per això vaig decidir fer espelmes a casa, que això sí que és legal.}

^{Has tingut moments en què has pensat a rendir-te?}

^{- Vaig veure que no podria només dedicar-me això, ja que era impossible, però com que soc autònoma pagesa, vaig poder incloure els sabons i els podia vendre pel meu compte, i llavors vaig veure que podia segui endavant.}

^{Quins consells donaries a algú que vol començar a emprendre?}

^{- A qui vulgui començar, necessita molta paciència, es va creixent a poc a poc. No deixar una feina estable amb un sou cada mes, fins que l'emprenedoria ja té una mica de rodatge...}

^{Quines qualitats creus que ha de tenir una bona emprenedora?}

^{- Ganes de seguir formant-se contínuament en vendes, gestió, i sobretot en la pròpia activitat de l'emprenedoria, tenir empenta, i motivació.}

• Després de sis anys treballant en un centre Naturhouse, cansada de la manera de treballar que hi havia, vaig decidir que era el moment de fer-me autònoma i començar el meu propi camí com a nutricionista. Vaig començar des de casa per reduir costos i, mica en mica, he anat creixent fins a tenir el meu propi centre, on estic actualment.

2. Tenies clar des del principi que volies treballar pel teu compte o va sorgir sobre la marxa?

• Al principi no ho tenia gaire clar, però al cap d’un parell d’anys de treballar on estava, cada cop ho veia més clar. A dia d’avui, per molts desavantatges que té ser autònoma, no ho canviaria per res.

3. Què et va motivar a treballar per compte propi en lloc de fer-ho per una altra empresa?

• Bàsicament, vaig acabar bastant cremada d’on estava. Tot i que feia de dietista, el que primava era la venda de suplements, i això no forma part de la meva filosofia ni del que entenc jo com a nutrició i millora dels hàbits de salut.

4. Quin va ser el pas més difícil per posar en marxa el teu projecte?

• Sobretot, els pagaments mensuals i trimestrals quan vaig començar, ja que al principi no tenia prou clientela per obtenir beneficis. En molts moments em plantejava si realment era la millor opció o si seria millor treballar per algú altre i tenir menys maldecaps. 

  Quan et fas autònom, tens moltes més preocupacions i el cap va a mil per voler millorar i ser millor cada dia, a més de garantir feina.

5. Com vas aconseguir els primers clients o pacients?

• Alguns pacients que tenia on treballava van seguir amb mi. A més, vaig començar a col·laborar amb un centre de salut i també vaig treballar per alguna marca. Mica en mica, voltant molt i fent-me conèixer, he anat creant un nom propi fins a arribar on sóc avui. 

  En aquesta professió, el boca-orella és molt important.

6. Quins mitjans utilitzes per donar-te a conèixer?

• El tema de les xarxes socials em costa una mica. Intento implicar-m’hi i crear contingut, però amb la feina no sempre puc donar-li la continuïtat que voldria. Principalment faig servir Instagram, i gràcies al Kit Digital vaig poder crear una pàgina web. També vaig fer una inversió per millorar el posicionament a Google, i això m’ha ajudat molt.

7. Quins han estat els reptes o dificultats més importants que t’has trobat i com els has superat?

• Del 2012 al 2019 van ser anys complicats. Els inicis sempre costen: buscant feina en diferents centres, voltant per tot Catalunya, i alhora continuant formant-me per millorar com a professional. Econòmicament també va ser una etapa dura, però la perseverança i les ganes de créixer m’han ajudat a arribar fins aquí.

8. Hi ha alguna història o client que t’hagi marcat especialment?

• En general, totes les històries de millora em marquen. Veure com una persona recupera la salut, pot deixar de prendre medicació, té més energia o aconsegueix fer coses que abans no podia... Tot això és molt gratificant.
  També m’emociona veure com esportistes milloren el seu rendiment, ja no tenen molèsties digestives i acaben les curses amb millors temps. Tot això és el que em motiva cada dia a seguir treballant, aprenent i gaudint del que faig.

9. Què és el que més t’agrada i el que menys d’emprendre en el teu àmbit?

• El que més m’agrada és poder ajudar les persones que confien en mi i veure com milloren tant físicament com emocionalment, ja sigui a nivell de salut o de rendiment esportiu, ja que estic especialitzada en nutrició esportiva.

  El més important és aconseguir un canvi d’hàbits que es pugui mantenir en el temps.

  El que menys m’agrada és l’intrusisme que hi ha en aquest món: tothom es pensa que sap de nutrició, i els influencers que donen consells sense base científica poden fer molt de mal. La gent busca resultats ràpids, però això acostuma a ser un error. El més important és fer les coses bé: bons hàbits i activitat física, lent però segur.

10. Quina és la part que més t’agrada de la teva feina? I la que menys?

• El que més m’agrada és veure com els pacients aconsegueixen els seus objectius i milloren la seva qualitat de vida. El que menys, sens dubte, és la part burocràtica i les gestions administratives que comporta ser autònoma.

• ^{Tinc un fill que tenia pell atòpica i la meva mare li feien quimioteràpia i tant un com l’altre tenien la pell molt malament. Havíem provat cremes que no anaven bé.}

^{2. Quins van ser els primers passos per fer realitat la teva idea?}

• ^{Vaig decidir apuntar-me a un curs de sabons i després de cosmètica natural i vaig veure que amb aquest tractament la pell del meu fill i la meva mare millorava molt i llavors vaig començar a fer-ne per la família, amics…}

• ^{El 2017 vaig començar a anar a fires i començar a vendre els meus productes. I va tenir molt èxit. Un cop vaig veure que funcionava ho vaig legalitzar.}

^{3. Com vas aconseguir el finançament inicial? Vas tenir ajudes, inversors o subvencions?}

• ^{No vaig demanar cap ajuda. Vaig invertir-hi estalvis personals.}

^{4. Com vas donar a conèixer el teu projecte?}

• ^{Com ja he dit anteriorment vaig començar a fer sabons i productes per família, amics i també en vaig començar a regalar perquè la gent comences a veure el que feia.}

^{5. Quines han estat les principals dificultats que has trobat?}

• ^{Quan vaig voler legalitzar em van demanar molts papers, i per elaborar els productes necessitava un laboratori, i no m’ho deixaven fer a casa, necessitava un tècnic, per registrar totes les formules i val 700 €, i era inassolible.}

• ^{El laboratori on vaig començar a fer els sabons estava una mica lluny, però hi anava a treballar un cop per setmana. Fins que van tancar el laboratori i llavors el que em feia els sabons va anar a viure a Vitòria, i vam haver de traslladar el laboratori allà, aquí sí que no vaig poder-hi anar mai, i per això vaig decidir fer espelmes a casa, que això sí que és legal.}

^{7. Has tingut moments en què has pensat a rendir-te?}

• ^{Vaig veure que no podria només dedicar-me això, ja que era impossible, però com que soc autònoma pagesa, vaig poder incloure els sabons i els podia vendre pel meu compte, i llavors vaig veure que podia segui endavant.}

^{8. Quins consells donaries a algú que vol començar a emprendre?}

• ^{A qui vulgui començar, necessita molta paciència, es va creixent a poc a poc. No deixar una feina estable amb un sou cada mes, fins que l'emprenedoria ja té una mica de rodatge...}

^{9. Quines qualitats creus que ha de tenir una bona emprenedora?}

• ^{Ganes de seguir formant-se contínuament en vendes, gestió, i sobretot en la pròpia activitat de l'emprenedoria, tenir empenta, i motivació.}

Ens van oferir la possibilitat d’agafar-la en un traspàs, i vam buscar els diners per poder-ho pagar i així ho vam fer.

2. Què vas veure en aquest negoci que et va fer veure el seu potencial?

La meva parella ha treballat sempre en aquest ram. Ell és pastisser.

3. Com va ser el procés d'adaptar-te i introduir canvis?

L’adaptació va ser bona, en un poble ens coneixem tots, i els canvis van ser positius.

4. Com equilibres la tradició amb la innovació?

Les tradicions encara se segueixen força, però es nota que tot va canviant: per exemple, cada cop s'introdueix més el Halloween que la Castanyada.

5. Quin és el teu repte més gran ara?

El meu repte és seguir treballant com fins ara i amb salut.

6. Què vas canviar per donar un nou impuls al negoci?

L’impuls al negoci el vam donar treballant de sol a sol, com ha de ser.

7. Com van reaccionar els clients als canvis?

Els clients feliços. Som com una família.

8. Quin consell donaries a qui vulgui agafar el relleu d'un negoci?

El meu consell és que ha de treballar molt i posar-hi moltes ganes.

9. Què et fa sentir més orgullosa: crear des de zero o revitalitzar?

Crear és molt bo, però de vegades fer alguns canvis i modernitzar algunes coses és més fàcil, ja que no sempre es disposa de temps.

10. Quins són els teus propers objectius per la pastisseria?

Els meus objectius són poder tirar endavant, ser una referent per Solsona en l'àmbit dels dolços i fer grans amistats.

Que t’ha motivat a emprendre?

No ser empleat i per tant no depèn de ningú, poder marcar els meus propis horaris

Quan va pensar a obrir una empresa/ofici i perquè?

Quan va néixer el meu primer fill em vaig adonar que obrir un bar i treballar amb la meva dona era una possibilitat de poder-nos combinar els horaris i poder pasar el màxim de temps amb els nostres fills 

Perquè vas triar a obrir un bar i no un altre cosa?

perquè ja havia treballat en el mons de l'hostaleria i ja sabia el tema de proveïdors factures treballar cara al públic… 

Cual seria el teu missatge a algú que està començant?

Que conegui bé les possibilitats de les qual parteix i quin és l’estat del mercat del sector en el que vols emprendre per veure si al la pena invertir o si seria una perduda de diners i temps

As tingut un altra empresa que hagis emprengut tu?

Prèviament no havia tingut cap empresa personal pero com ja he dit ja havia estat un temps en el sector de la hosteleria

Fabrica: Trepovi

--------------------------------------

Entrevistador: Eudald Solé Reig

Curs: 3r ESO

--------------------------------------

1. Primer de tot, quina formació tenies abans d'emprendre?

Al principi tenia l'EGB.

2. Fins a quin punt creus que és important la formació acadèmica i com creus que influeix en l'èxit?

És important i influeix bastant.

3. A quina edat vas decidir emprendre amb aquest negoci?

Als 20 anys.

4. Vas crear l'empresa sola o amb socis?

Amb un soci que és el seu tiet.

5. I per què vas decidir crear aquest tipus d'empresa?

Per coincidència, ja que el seu tiet estava en una empresa que volia plegar i van agafar l'oportunitat.

6. I quant vas trigar a obtenir resultats positius?

Al cap de 2 anys més o menys.

7. Quines característiques personals teves consideres que van ser especialment importants per assolir l'èxit amb la teva empresa?

L'emprenedoria i les ganes d'empènyer i de fer coses.

8. I tens pensat ampliar l'empresa i tenir empleats?

Sí, té pensat ampliar l'empresa i tenir més empleats, ja que va junt.

9. Canviaries alguna cosa de la gestió que vas tenir al principi?

Sí, diu que pensaria més i treballaria menys.

10. I finalment, quin consell donaries als interessats a emprendre avui?

No parar i empènyer.

Els aspectes principals has estat la constància i fer alguna cosa que t’agradi. Això com la constant evolució de la teva idea per fer viable el negoci.

-Creus que el teu entorn et va ajudar a emprendre?

El meu entorn em va ajudar i també vaig començar jove on tenia moltes menys obligacions.

-Quins avantatges i desavantatges té per a tu treballar per compte propi?

L'avantatge de treballar per a tu i poder tenir una certa llibertat, el desavantatge principal és la poca cobertura que tenen els autònoms.

-Què consideres que és important per ser emprenedor?

És important tenir ganes, confiar en el teu projecte a mitjà termini i tenir la ment oberta i crítica per fer els Canvis necessaris per millorar el negoci.

-Quant de temps vas tardar des que tenies la idea fins que la vas portar a terme?

Depèn del sector el temps és relatiu, però en l’àrea serveis es pot iniciar amb molt poc temps i anar evolucionant i millorant. És bon exemple treure la idea a mercat i poder provar com és d’acceptada i que necessita per millorar.

- Tu recomanaries que la gent fos emprenedora?

Per mi ser emprenedor és una cosa molt interessant i emocionant. Depèn del perfil de persona crec que és molt aconsellable i forma un vídeo més

Real del Món laboral i el seu entorn. El que és clar que té un expedit de Risc més gran, però si es fa bé també té un retorn més gran.

-És difícil compaginar el treball amb la família sent emprenedor?

La conciliació sempre és més complicada, com les baixes laborals o problemes

Ja que si no tens una Bona estructura es deixa de facturar, però si es fa amb Bones previsions i amb el temps es troba un millor equilibri, entre la part laboral i personal es pot equilibrar. La realitat que si vol treballar per tu tenint totes les dificultats que dona aquest Món és per tenir una diferència gran econòmicament i si és possible en temps. Si no Val la pena, ja que el Món laboral tradicional dona més garanties i seguretat.

Entrevistador: Marc White Graus.

Emprenedora: Montse Graus Molina.

Entrevista

Com es diu la teva empresa i de què es tracta?

• La meva empresa actual es diu l’estudi. És una escola d’anglès que té la particularitat que fem classes individuals i amb grups reduïts.

Què et va motivar a emprendre?

• Em va motivar el fet que no hi havia cap escola d’anglès amb grups petits i classes individuals, molt adaptades al nivell i dificultats de l’alumnat.

Quins obstacles t’has trobat?

• Mantenir el pagament dels impostos, que és molt elevat per una persona autònoma començant una empresa. També que has de treballar pràcticament tot l’any, ja que no tens vacances pagades. I que has de treballar ni que estiguis malalt.

Què has après de la teva experiència com a emprenedora?

• Com que no és la primera vegada que treballo de manera autònoma, he après a ser molt organitzada, metòdica, estalviadora, tenir voluntat pròpia i saber resoldre problemes.

Què és el que més t’agrada del teu negoci?

• M’agrada tenir control sobre les meves decisions i la llibertat de poder organitzar els meus horaris de manera que pugui estar amb la meva família.
  
  

Què és el que menys t’agrada del teu negoci?

• La part administrativa, com la preparació de la declaració de la renda, domiciliació de rebuts…

Quin consell donaries a algú que vol emprendre?

• S’ha de ser constant amb la feina, ser creatiu i organitzat.

Entrevistador: Ahmed. Meddah

Emprendedor: Abdelkader. Meddah

1. Com va néixer la idea? Què et va fer decidir obrir la teva botiga? Sempre m'ha agradat ser el meu propi cap. Veia que al barri faltava un lloc que oferís un producte de qualitat amb un tracte més proper. Volia crear un espai on jo mateix voldria anar a comprar, sense les presses de les grans cadenes.

2. Quin va ser el repte més gran a l'hora d'aixecar la persiana? La burocràcia i la por a la incertesa. Em demanava constantment: "I si no entra ningú?". Invertir els teus estalvis en un local buit fa respecte, però la il·lusió de veure el rètol amb el meu nom em va fer tirar endavant.

3. Recordes el teu primer client? I tant! Va ser una veïna del bloc del costat. Va entrar amb una mica de curiositat i es va endur un parell de coses. Em va desitjar molta sort. Aquella primera venda, encara que fos petita, em va donar la confiança de saber que el projecte era real.

El dia a dia del negoci

4. Què és el que més t'agrada de la teva feina? I el que menys? El que més m'agrada és la llibertat i el contacte amb la gent. El que menys, sens dubte, és la paperassa, els impostos i haver de quadrar els comptes a final de mes quan les vendes han estat fluixes.

5. Com tries els teus productes? Busco qualitat i, sobretot, coses que jo mateix faria servir. Intento portar productes de proximitat o marques que sé que no fallaran. Si jo no hi confio, no puc mirar el client als ulls i recomanar-li.

6. Tens clients que ja s'han convertit en amics? Això és el millor de tenir una botiga de barri. Hi ha gent que entra no només per comprar, sinó per saludar o explicar-me com els va la setmana. Aquesta confiança no té preu; et fan sentir part de la seva família.

Superació i aprenentatges

7. Quin ha estat el moment més difícil i com el vas superar? L'època de la crisi va ser dura. Les vendes van caure en picat. Ho vaig superar ajustant molt les despeses, fent més hores que un rellotge i reinventant-me, oferint serveis nous que abans no feia. La clau va ser no rendir-se.

8. Si tornessis enrere, canviaries alguna decisió? Potser hauria estat menys poruc al principi a l'hora d'invertir en publicitat o tecnologia. Però de tot se n'aprèn, i les errades m'han ensenyat a ser el gestor que sóc avui.

9. Quina habilitat és imprescindible per ser un bon botiguer? La paciència i l'empatia. Has de saber escoltar el client, entendre què necessita i tenir sempre un somriure, encara que tinguis un mal dia.

Visió de futur i valors

10. Com ha canviat el sector des que vas començar? Internet ho ha canviat tot. Ara la gent compara preus amb el mòbil mentre és a la botiga. Això m'ha obligat a donar un valor afegit que una pantalla no pot donar: el consell expert i el servei postvenda.

11. Què aporta el teu negoci al barri? Donem vida al carrer. Una persiana pujada és seguretat, és llum i és punt de trobada. Els petits comerços som l'ànima de les ciutats; sense nosaltres, els barris serien dormitoris buits.

12. On t'agradaria veure la botiga d'aquí a 10 anys? M'agradaria que seguís sent un referent de confiança. No necessito que sigui un imperi, només que segueixi sent un negoci sa on la gent vulgui tornar perquè sap que se la tracta bé.

Personal i consells

13. Com aconsegueixes desconnectar de la feina? És molt difícil. Quan el negoci és teu, t'emportas les preocupacions a sopar i al llit. He hagut d'aprendre a deixar el mòbil de la feina tancat a partir de certa hora per poder gaudir de vosaltres, la meva família.

14. Quin consell em donaries si jo decidís emprendre? Que no ho facis només pels diners. Fes-ho perquè t'apassiona el que fas. Hi haurà dies molt durs, i només la passió et farà aixecar la persiana amb ganes cada matí.

15. De què te sents més orgullós? De veure que, després de tants anys, encara soc aquí. D'haver tirat endavant una família gràcies a aquest taulell i de saber que el meu nom és sinònim de paraula i d'honestedat al barri.

Entrevistador - Mohamed A

Botiga - Ferreteria Irca

1. Com és que vas acabar muntant una ferreteria? Doncs una mica per casualitat i perquè m’agrada remenar eines. Vaig veure que al barri feia falta una botiga així i em vaig llançar a l'aventura per ser el meu propi cap.

2. Què és el millor de ser autònom? La llibertat de decidir gairebé tot. No haver de demanar permís per canviar un producte o provar una idea nova és el que més m'agrada, encara que la responsabilitat sigui tota meva.

3. No es fan llargues tantes hores a la botiga? La veritat és que no miro gaire amb el rellotge. Entre atendre la gent, endreçar el material i parlar amb proveïdors, el dia se’m passa volant. Sempre hi ha alguna cosa a fer.

4. Què és el més estrany que et demanen els clients? Sobretot peces que no saben ni com es diuen. Em fan gestos amb les mans.

5. Com recordes on és cada cargol amb tantes coses? T'acabes recordant d'on és tot, però igualment tinc una llibreta que depenen del material em posa en quin passadís es troba.

6. Què és el que més et costa de portar el negoci sol? La falta de desconnexió. Quan ets autònom, el cap sempre està treballant, fins i tot quan arribes a casa. Costa molt tancar la parada mentalment i descansar de debò.

7. Quines habilitats creus que ha de tenir un bon ferreter?Paciència, capacitat d'escolta i molta curiositat tècnica. Has de saber una mica de tot: fusteria, electricitat, pintura i tancaments, per poder guiar el client.

8. Què fas si algú et demana una cosa que no tens? Intento trobar-li una solució alternativa o li demano al proveïdor perquè m'arribi l'endemà mateix.

9. Com portes això d'estar tantes hores a la botiga? T’hi acabes acostumant, però és cansat. El dia se’m passa volant perquè sempre hi ha coses a fer com, col·locar material, atendre la gent, parlar amb proveïdors... El més pesat potser és quan toca fer factures al vespre

10. Quin consell donaries a algú que vulgui obrir una botiga? Que tingui paciència perquè no tot funciona la primera vegada, i també has d'arriscar molt. I no es tracta només de vendre, sinó de guanyar-te la confiança de la gent perquè vulguin tornar quan tinguin un problema.

11. Creus que les ferreteries de barri tenen futur? Jo creu que sí, i tant. La proximitat i el fet de tenir algú a prop que pugui resoldre el teu problema és important.

12. Què és el que et fa més feliç de la teva feina? Quan un client torna i això significa que els hi he solucionat un problema que per això torna

1. Què us va motivar a crear el vostre propi negoci?

Ens feia il·lusió ser autònoms. Vam investigar i vam veure que vendre a Amazon era una bona idea ja que ens permetia arribar a molta gent i països.

2. Com vau aprendre a trobar productes d’un distribuïdor per poder revendre’ls a Amazon?

Vam investigar molt, mirant els preus, si es podien vendre, la competència i també comparant costos i beneficis fins a trobar productes que realment funcionessin.

3.  Quines dificultats vau tenir al principi?

Una de les principals dificultats va ser entendre com funciona l’Amazon, la seva plataforma i alguns termes nous que no vam saber què volen dir. Ho hem superat comprant un curs especial per ensenyar com funciona tot. Eren molts vídeos i cada un explicava una cosa en concret. Hem mirat el curs molts cops, prendre apunts etc. fins que hem après una mica les coses noves.

4.  Quin ha estat el repte més gran que heu afrontat com a emprenedors?

Un dels reptes més grans ha estat la competència, ja que hi ha molts venedors. Hem hagut d’aprendre a trobar productes amb pocs venedors i ajustar bé els preus.

5. Quin ha estat el moment més satisfactori o l’èxit més important des que vau començar?

El moment més satisfactori va ser veure les primeres vendes i que hem vist que anem creixent a poc a poc.

6.  Què heu après d’aquest primer any com a emprenedors?

Emprendre requereix temps, constància i moltes ganes d’aprendre i treballar. També hem après que els errors formen part del procés.

7. Quines habilitats creieu que són més importants per tenir èxit?

Creiem que és molt important ser constant, organitzat i també tenir paciència, ja que els diners no vindran de cop.

8. Quin consell donaríeu a algú jove que vol començar amb la revenda online, però no sap per on començar?

Li diríem que s’informi bé, que comenci a poc a poc i que no tingui por d’equivocar-se, perquè dels errors és d’on més s’aprèn.

És una acadèmia d’idiomes i un centre de reforç escolar. La meva acadèmia es diu “Algun Dubte”.

2. Aquesta idea de tindre la teva acadèmia se't va acudir de sobte o vas anar-ho planejant poc a 

poc?

No, vaig anar-ho pensant i planejant amb molt temps. Després d’estudiar la carrera i de fer el CAP, vaig començar a treballar com a professora a diversos instituts públics, però la feina no m’agradava i vaig decidir obrir un centre privat. 

3. Quan temps vas tardar aproximadament a començar a preparar-ho tot des de comprar l’edifici, decorar-lo, etc. A obrir-lo cara el públic?

        No ho recordo amb exactitud, però vaig tardar uns mesos, primer per trobar un local de lloguer que tingués la mida adient, llavors tots els permisos de l’ajuntament, per començar les obres que s’hi havia de fer, el projecte de l’arquitecte amb totes les qüestions de seguretat aprovades, constructors que van haver de fer parets per fer les aules, ja que era un local tot obert, electricistes, una altra vegada permisos de l’ajuntament per poder obrir el negoci, etc.

4. Què et va motivar per ser autònom i crear la teva pròpia acadèmia?

Volia poder ajudar a la gent a aprendre, però a l’institut no tenia gens de llibertat per decidir com era millor fer-ho. En un centre privat em puc adaptar a les necessitats de cada un dels alumnes, són de perfils i d'edats molt diferents, i ho puc fer en grups molt petits i amb els recursos i metodologia que jo vulgui. El que em va motivar va ser la llibertat i el fet que és molt més variat que en un institut.

5. Quins van ser els teus problemes a l’hora d'emprendre?

Un cop ho tenia tot a punt, el problema principal és que la gent et conegui i confiï en tu i en el teu centre. Encara que facis publicitat, és un poble petit i de vegades funciona millor el boca a boca i progressivament vam anar creixent. També va ser un problema trobar gent per treballar que fossin competents i que continuessin tot el curs, ja que alguns estaven a les llistes de magisteri, i quan els cridaven, plegaven de sobte i havies de trobar un substitut amb poc temps.

6. Com vas aconseguir el finançament necessari a l’inici?

Per fer les reformes al local i els permisos vaig haver de demanar un crèdit al banc.

7. Com et vas fer conèixer i quant vas tardar?

Vam fer publicitat local, també per mitjà de les xarxes socials i després del primer any, gràcies als nostres mateixos alumnes que ho deien a amics o coneguts …

8. Vas emprendre sol o amb alguna altra persona?

Quan vaig començar ho vaig fer sola i vaig agafar dues noies per fer les assignatures de matemàtiques i ciències. Amb els anys, em vaig associar amb una d’aquestes noies i vam crear un SL.

9. Què vas tindre que estudiar per estar a on ets ara?

Vaig estudiar la carrera de filologia anglesa i després vaig fer el CAP (certificat d’aptitud pedagògica)

10. Quina és la part positiva de tenir el teu propi negoci?

El millor és la llibertat de fer les coses com vull, el fet de poder ensenyar a grups petits, és molt gratificant quan veus que els has ajudat a aconseguir el que es proposaven. La relació amb els alumnes també és molt propera i continua fins i tot anys després quan ja no els tens.

11. Quina és la part negativa de tenir el teu propi negoci?

Has de treballar moltes hores, no tens gaires vacances i sempre tens la incertesa de com anirà el curs següent.

12. Quin consell li donaries a una persona que vol començar a empendre?

Que no tingui por i ho provi. Sempre costa començar, però s’ha d’intentar, la feina és una part important de les nostres vides, ja que hi dediquem moltes hores del nostre temps. És important fer una cosa que t’ompli i que trobis gratificant. De vegades la por ens fa conformar i triar coses més segures, però sortir de la zona de confort et pot fer conèixer un món que no sabies que existia i trobar el teu camí veritable.

L’origen és que ell practicava taekwondo i li feia il·lusió fer classes, el finançament eren diners seus i finançament bancari i va mirar un lloc a Solsona per provar de fer classes i li va anar bé.

També volem saber les seves dificultats i què ens pot aconsellar (pros i contres d’emprendre)

Les dificultats va ser acabar de trobar finançament i entrebancs amb els permisos i el consell que ens dona és tindre-ho tot planificat i estructurat i una contra son les despeses inicials.

Perquè ja treballava en una feina que era més o menys igual al que faig, llavors vaig voler emprendre una empresa que fes el mateix però a la meva manera. A més a més, em vaig mudar aquí a Solsona i no hi havia cap feina en la qual em sentia còmode, per tant, me la vaig fer jo.

3. Et va ser fàcil començar o vas tenir dificultats?

Vaig trobar alguna dificultat, però no moltes perquè de seguida va començar a anar bé.

4. Quant de temps vas trigar a posar en marxa el negoci?

Més o menys vaig trigar mig any

5. Qui et va ajudar al principi?

Vaig rebre molt suport per part dels amics i de la família

6. Quin va ser el problema més gran que vas trobar?

Els diners i la poca confiança dels proveïdors.

7. Com vas aconseguir els diners per començar?

Vam capitalitzar l’atur, això consisteix que quan tu cobres el teu salari, una part la guardes per si un dia et quedes sense feina. Doncs el que vaig fer jo juntament amb dos companys més va ser demanar a l’Estat que ens donessin tots aquests diners de cop. Això ens va ajudar molt, ja que feia molts anys que ja treballàvem.

8. Què és el que més t’agrada de ser emprenedor?

Doncs que cada dia és un repte amb coses diferents i que les decisions que prens tenen molta importància i les prens tu mateix.

9. Hi ha alguna cosa que faries diferent si tornessis a començar?

Sí, intentaria anar més ràpidament, més ràpid en tot. Sobretot en fer el negoci més gran, ja que si ets més gran pots fer feines més rendibles.

10. Quin consell donaries als joves que volen emprendre?

Que ho facin, perquè si tens ganes de fer el teu propi projecte que no t’aturi res. Una cosa que crec que és molt important és que els joves que vulguin emprendre tinguin l'oportunitat de parlar amb una persona que ja ho hagi fet, així et pot donar consells i treure’t pors. 

Això és una cosa que jo vaig trobar a faltar.

11. Com veus el futur del teu negoci?

Complicat perquè és una feina de molta creativitat i artesanal i tal com van les coses a Europa, el negoci no té gaire futur perquè ens convertirem en una societat d’oci.

12. Tens pensat crear nous projectes en el futur?

No, estic prou satisfet amb el que he fet i penso que no em puc posar en un altre projecte perquè amb l'edat que tinc penso que se’m faria complicat.

- Per què vas preferir muntar el teu propi centre i no treballar per a una altra empresa? De fet vaig començar treballant per una empresa, jo portava tota la part d’estètica, però veia que no podia créixer professionalment ni aportar tot el que jo volia a les persones, d’aquí que sorgís l’idea de montar el meu propi espai.

- Quina necessitat vas detectar abans de començar i com van ser els inicis? En el poble que jo volia montar el centre, no hi havia quasi centres especialitzats en aquell moment, era una necessitat real. Els inicis van estar plens d’il·lusió i això era el motor per tirar endavant. He de dir que només tenia 25 anys i vaig tenir molt bona acollida per part dels clients. Això no vol dir que no fossin durs, com qualsevol negoci s’ha de treballar de valent.

- Quina formació tenies? Et senties preparada per gestionar un negoci? Vaig cursar els estudis que ara serien una formació professional de estetica i benestar, des d’aquell dia no he deixat de formar-me perquè és una professió en constant evolució. I preparada per gestionar un negoci… pensava que si, però el temps m’ha demostrat que no ho estava, mai ens havien ensenyat a gestionar un negoci dins la meva formació.

- Quina va ser la teva proposta diferencial o innovadora? La mateixa que segueix avui, especialitzar-me en la pell, donar solucions a problemes de pell i a la vegada gaudir de benestar i desconnectar de tot el que ens envolta un cop s’entra en el meu espai.

- Amb quins recursos vas començar i com vas aconseguir el finançament per començar? Vaig tenir la sort de comptar amb ajuda familiar i amb préstecs bancaris per la apertura.

- Quina dificultat més gran vas trobar al principi? Vaig obrir en un poble on ningú em coneixia i vaig tenir que guanyar-me la confiança de les persones desde cero.

- Has comès algun error important? Què n’has après? Un error que vaig cometre varies vegades és fer compres per tendències i no per necessitats reals dels clients. D’això he après que és molt important escoltar el que el client demanda i donar-li el que ell vol, més que deixar-me guiar per modes o tendències.

- Què és el que ningú t'havia explicat abans d'emprendre? Que es imprescindible saber gestionar una empresa i que no pots deixar-ho tot en mans d’un gestor. Ells gestionen, però l’empresa és teva no d’ell i ho has de conèixer tot a la perfecció perquè si no cometen errors.

- Creus que la creativitat és important a l'hora d'emprendre? ⁠Com l'has aplicat en el teu projecte? En el meu sector fa falta molta creativitat per atreure clients. Jo he de crear molts protocols diferents per donar solucions i coses noves al client. 

- Quines habilitats personals t'han ajudat més com a emprenedora? Són necessàries moltes habilitats, però per exemple la empatia és imprescindible. He de posar-me a la pell de les persones i les he d’entendre per poder-les ajudar de la millor manera. A part també m’he de mostrar segura i he de ser molt organitzada.

- Creus que saber escoltar, comunicar-se bé i generar confiança és tan important com tenir coneixements tècnics? Totalment, perquè si no tens aquestes habilitats no podràs connectar amb el teu client per oferir-li el que busca.

- Quins creus que són els principals pros i contres d'emprendre? Els pros que fas el que t’agrada i pots gestionar com vols i els contres que en el nostre país tot són entrebancs. 

-Si haguessis de resumir l'experiència d'emprendre en una part positiva i una de negativa, quines serien? I quin consell donaries a algú que vol obrir el seu propi negoci però té por de fracassar?  La positiva: et dones compte del capaç que ets quan et proposés algo i la negativa, que és molt més lligat i sacrificat que treballar per algú.

I un consell que dinaria és que es formi molt bé en negocis abans d’emprendre, així serà més fàcil que no acabi fracassant.

En aquesta entrevista parlarem amb l’Antonio Avi (el meu pare), una persona emprenedora que va crear dos negocis “Party Time Solsona” i “Bar el Tapeo”. Jo en aquest cas només explicare el negoci de Party Time Solsona que era una botiga que es venia articles de broma, disfresses, per festes i sexhops.

1- Com va sorgir la idea de crear el teu negoci?

Doncs va sorgir que a la crisi del 2010 el meu pare portava tres mesos sense cobra i va arribar una cort amb la empresa de agafa l’atur per poder cobra llavors va tindre la idea de obrir aquest negoci amb un pla de empresa previ per mira la viabilitat de la futura empresa.

2- Quin problema volies solucionar?

Que la gent es desplaçava a Manresa per compra aquest articles. També podies compra a través de internet.

3- Què et va motivar a començar aquest projecte?

La necessitat de tindre un negoci propi i amb gaire sense competencia amb un radi de 50km.

4- Va ser difícil començar? Quins obstacles vas trobar?

Havia de pagar el genere abans de vendre’l i suposaba un cost molt elevat i no podia agafar els diners del atur nomes per inversions.

5- Com vas aconseguir els teus primers clients?

Fent promocions al Facebook a dues revistes locals com el Celsona i el Totosi que hi ha no existeix.

6- Hi va haver algun moment en què vas pensar a rendir-te? Què vas fer?

Sí, quan portava un any i mig veia que només generava dels 12 mesos només 4 anaven bé i per no genera un acumult de deures vaig tancar. Perquè els gastos es menjaven el benefici del alguns mesos.

7- Quines habilitats creus que ha de tenir una persona emprenedora?

Se un bon comercial, comunicador i tindre una visió ampliade lo que necessita la gent.

8- Què has après des que vas començar?

He après que els errors que vaig cometre al principi ara no el cometeria.

9- Com definiries l’èxit en el teu negoci?

Jo diria que si fos sobre 10 seria un 5 per què no va tindre molt d'èxit

10- Quin consell donaries a una persona jove que vol emprendre?

Que faci un bon pla de empresa, que tingui un do de gent i se un bon comercial.

11- Què faries diferent si tornessis a començar?

No faria la botiga físicament perquè avataria molts costos d’inversió inicial

12- Recomanaries emprendre? Per què?

Sí perquè és molt millor que tu manessis que no una altra persona o fes per tu. I a més és molt motivador veure que un negoci que has creat té molt èxit

Marc Seredynskyy         08/04/2026       Francesc Ribalta      3r de la ESO        Optativa

Li faig una entrevista al meu pare, fundador d’esquí-outlet.com, on ens respondrà a unes preguntes que ens permetran conèixer-lo millor, descobrir com va començar el projecte, quines dificultats ha hagut de superar i quina és la seva visió sobre el món de l’esquí i l’emprenedoria. També ens explicarà algunes anècdotes personals i consells basats en la seva experiència.

PREGUNTES

1. ¿Qué te motivó a crear Esqui-Outlet?
Pues yo, como soy una persona hiperactiva, siempre tenía energía y ganas de hacer algo. Me gustaba comprobar si era capaz. Empecé poco a poco y, cuando vi una oportunidad, fui creciendo. Al mismo tiempo, iba aprendiendo, más con la práctica que con la teoría, pero siempre avanzando.

2. ¿Cómo surgió la idea del negocio?
La idea surgió cuando empecé a trabajar en estaciones de esquí, en Port del Comte, llevando tiendas. Allí, por ejemplo, cerró una tienda de Intersport y había demanda de material. La gente preguntaba y se interesaba. Aunque no había mucha gente, cuando uno cierra, otro puede abrir. Eso sí, es muy diferente tener una tienda física que vender por internet.

3. ¿Qué dificultades encontraste al empezar?
Varias. Empecé como autónomo y, como ofrecía mejores precios que el mercado europeo, la gente no se fiaba. Además, al tener acento y no expresarme perfectamente, no transmitía tanta confianza. En las facturas aparecía mi nombre, Roman Seredynskyy, con precios más bajos que el resto, y eso generaba dudas. Por eso decidí crear una empresa (SL), para dar más confianza.

4. ¿Cómo conseguiste el dinero para iniciar el proyecto?
Todo lo hicimos con ahorros familiares. En ese momento no habíamos comprado ni piso ni nada, así que teníamos algunos ahorros. Empecé con pocas unidades y trabajando desde casa: primero en el garaje, luego en una habitación y más tarde en un local pequeño. Siempre paso a paso y con seguridad.

5. ¿Qué cualidades crees que debe tener un buen emprendedor?
No hay que pensar que todo es fácil, porque no lo es. Hay que tener metas y avanzar poco a poco. Si no lo consigues en un año, será en dos o tres. También creo que con los bancos hay que contar solo cuando es necesario; si puedes evitarlos, mejor.
Además, pienso que falta educación financiera. Muchos jóvenes gastan sus ahorros en cosas innecesarias en lugar de ahorrar o invertir.

6. ¿Cuál ha sido el momento más difícil de tu negocio?
El inicio, cuando lancé la página web en 2012-2013. El primer año vendimos muy poco porque abrimos en diciembre, muy tarde, y solo se vendieron dos o tres pares de esquís.
El segundo año, antes de Navidad, ya casi no quedaba material. La primera inversión fue de unos 16.000 euros.
Hubo una bajada en 2016-2017 porque no hacía publicidad en Google y la página web no estaba bien preparada. Entonces entendí que sin invertir en publicidad es muy difícil crecer.
Además, como no tengo estudios empresariales, todo lo he aprendido por mi cuenta.

7. ¿Y el momento más satisfactorio?
El año después de la pandemia. Durante la pandemia fue duro, pero aproveché para comprar mucho material. Después, al aumentar las ventas, pude vaciar bastante el almacén y fue un muy buen momento.

8. ¿Cómo es tu día a día como empresario?
Es bastante complicado. Trabajo en Port del Comte y, antes de ir, paso por el almacén para revisar pedidos, devoluciones y contestar mensajes.
Cuando vuelvo, paso otra vez por el almacén y trabajo hasta las 11 de la noche.

9. ¿Recomendarías a otras personas emprender?
Sí, porque es muy interesante. No es lo mismo trabajar para alguien y seguir órdenes. Aquí tú decides todo: hacia dónde va el negocio, cómo mejorar y cómo corregir errores.

10. ¿Qué consejos darías a jóvenes como nosotros?
No hay que olvidar el proceso. Toda experiencia sirve. Hay que saber ahorrar, gastar con cabeza y usar el banco solo cuando sea necesario. Y, cuando puedas, devolver el dinero y alejarte de él.

11. ¿Qué ventajas e inconvenientes tiene ser emprendedor?
La ventaja es que todo depende de ti: decides, organizas y avanzas como quieres.
La desventaja es que no desconectas nunca. Siempre estás pensando en el negocio, incluso en días festivos, y eso puede afectar a la vida personal.
En cambio, trabajando para otra persona, cuando acabas tu jornada, puedes desconectar.

12. ¿Cómo ves el futuro de tu negocio?
Un negocio siempre tiene que crecer. Si se estanca, es difícil sacarlo adelante.
Hoy en día, la inteligencia artificial ayuda mucho y hay muchas herramientas para aprender. Aunque cada vez es más complicado, siempre hay oportunidades. Si tienes ganas y trabajas poco a poco, los resultados llegan.

1.Què et va motivar a crear el teu propi negoci?

Jo sempre havia sigut molt treballadora… però treballar per altres no m’acabava d’omplir. Volia fer alguna cosa meva, amb les meves mans i a la meva manera.

2.Per què vas decidir emprendre?

Perquè volia ser més lliure i poder decidir jo mateixa. No era fàcil en aquella època, però tenia ganes de tirar endavant.

3.Com se’t va acudir la idea del teu negoci?

escoltant la gent i veient què necessitaven. Un dia vaig pensar que jo podia ajudar amb el que sabia fer, i així, sense adonar-me’n gaire, va néixer la idea.

4.Quina ha estat la dificultat més gran que has tingut?

Els diners, sens dubte… al principi costa molt, i també els nervis de no saber si sortirà bé.

5.Has fracassat alguna vegada? Què vas aprendre?

I tant! Més d’una vegada! Però d’això se n’aprèn molt… vaig aprendre a no rendir-me i a fer les coses millor la següent vegada.

6.Quines qualitats creus que ha de tenir un emprenedor?

Paciència, constància i ganes de treballar. I sobretot, creure en un mateix.

7.Quin consell donaries a un jove que vol emprendre?

Que no tingui por. Si tens una idea i hi creus, lluita-hi. Però també escolta i aprèn dels altres.

1- Que et va portar a empendre i fer-te autònom?

Em va portar la seguretat i les ganes de treballar  per a mi.

2- Com va ser els teus primers passos?

Van ser satisfactoris perquè desde el primer moment vaig veure que era lo correcte.

3-En que consisteix el teu negoci?

Construeixo casetes de fusta , porxos i bungalows per als càmpings.

4- Com és el teu dia a dia com a autònom?

Bastant pesat perquè treballo 12h a la setmana  per arribar a finals de mes. 

5- Què és el que més t’agrada?

Veure que els meus clients estan satisfets amb el treball que faig i veure els meus treballs acabats.

6- I el més difícil?

Es quadrar els pressupostos.

7- Quin consell donaries a algu que vol començar a ser autonom?

Que s’animi a fer-ho i que no li doni por el que pot passar mes a devant.

8- Com veus el teu negoci en el futur?

Totalment exitós.

9-Quant temps portes sent autònom?

Porto 7 anys 

10- Vols afegir un missatge final per als futurs emprenedors?

Sigues valent, constant i apren de cada experiencia.