Finalment, un altre repte per jo és ser capaç d'identificar les conductes de situacions de risc, de manera que sigui capaç d'actuar correctament i tan aviat com es pugui en els casos en els quals els infants puguin estar en risc de maltractament. Per això crec que necessitaria saber més sobre els indicadors de maltractament que m'ajudin a veure què hi ha darrere dels comportaments i saber si aquests comportaments que presenta l'infant poden ser com a resposta d'una situació de risc i poder valorar si l'infant està en perill, com per exemple si percebem que l'infant gaudeix de l'exercici d'agressions, si està desbordat per violència, o si se'l veu perdut tant en la mirada com amb el cos.

Finalment, a través de l'article també he pogut connectar amb les idees que ja tenia sobre com hem d'actuar nosaltres com educadors per tal d'evitar aquests comportaments, ja que hem de ser nosaltres els que hem de garantir ambients segurs i proporcionar als infants estratègies perquè puguin autoregular-se i comprendre les emocions que experimenten. Nosaltres entre altres actuacions hem de posar pautes de tal manera que l'infant sàpiga fins a quin punt pot arribar i aclarir amb l'infant el que volem aconseguir i perquè volem que ho hagi aquestes normes, també hem d'intentar determinar el desencadenant d'aquest comportament o malestar per saber com hem d'actuar en les diferents situacions i ajudar-lo a entendre que hi ha altres tècniques o mètodes per resoldre els conflictes... i per últim hem de ser el seu propi model de control, hem d'actuar de manera que volem que l'infant actuï, perquè a través de la imitació l'infant aprèn realment el que realment és correcte fer, per tant, hem d'estar bé amb nosaltres mateixos per poder oferir el conjunt del seu potencial en positiu.

I, per altra banda, també podria dir que és nou per jo i m'ha sorprès el fet de relatar la violència i la no-violència amb els infants a través de la narració, ja que creia que a aquestes edats era massa prest per parlar directament d'aquest tema als infants i pensava que no seria útil, però aquí he pogut veure que realment si és útil, ja que el fet de recordar moments viscuts ajuda a la pràctica de la contenció personal i a l'ordre grupal i, per tant, em pareix una activitat enriquidora i que podria emprar en un futur amb infants.

La meva família és una família:

Moment familiar del cicle vital.

La meva família actualment es troba arribant a finals de l'etapa II Expansió, de fills en etapa escolar (en el cas de la família del meu pare) i ja quasi arribant a fills adolescents per part del meu germà petit (en el cas de la família de la meva mare), i a principi de l'etapa III Reducció, meitat de la vida i niu buit, ja que el meu germà ja s'ha emancipat i s'ha anat a viure tot sol i jo ja estic en una fase de plantejament del futur i cada vegada estic essent més independent respecte a la meva família pel fet que solc fer els plans amb la meva parella.

L'estil educatiu de quan era petita pens que ha estat democràtic encara que segons en quines situacions eren més permissius, per exemple amb el tema del menjar, ja que a jo no m'agradava quasi res i sempre eren molt permissius amb què si no volia menjar allò que hi havia no passava res o inclús em donaven qualque cosa que jo demanava.

Estil de comunicació:

En general trob que en la meva família per part de mare mantenim un estil de comunicació positiu on hi ha escolta i comprensió, i a més de manera educada i afectuosa, encara que de vegades com a tots els llocs hi ha moments de tensió de la convivència en els quals podem enfadar-nos i tal vegada falla la comunicació, però sempre des del respecte i l'afecte.

Després crec que amb el nucli familiar del meu pare per regla general mantenim un estil de comunicació reservat, ja que no solem mantenir molta conversa, encara que quan vaig a ca seva i estem junts mantenim un estil de comunicació més positiu on hi ha escolta i comprensió de manera educada i afectuosa.

Les principals crisis o moments que m’han marcat son els següents:

Els valors més importants que m’han transmès són els següents:
 

Com m’ha afectat tot això a la meva vida.

Jo crec que en un principi tal vegada m'afectava molt personalment i em tancava en jo mateixa, per tant també m'afectava en l'àrea social ja que no volia relacionar-me amb la gent, però a poc a poc he pogut anar treballant-lo interiorment i millorant, per tant crec cada cosa que m'ha passat ha estat per algun motiu i crec que gràcies a cada experiència he pogut anar formant la meva pròpia personalitat, la meva manera de ser, també m'ha ajudat a saber allò què vull per a un futur i allò que no i m'ha ajudat a anar creixent com a persona.