La Guerra Civil. Gener i febrer de 1939. L'exili. by

Antoni Rovira i Virgili

cfa_alumnes — 2015-02-18 09:14:10 UTC

"Tot baixant per la branca de la carretera que va d'Agullana a la carretera general, veiem als dos costats nombrosos campaments de gent fugitiva. L'àrea d'aquests campaments s'ha quintuplicat de pocs dies ençà. Agafa molts quilòmetres quadrats i conté desenes de milers de persones. Sota el bon sol, llargues rastelleres de roba estesa donen a l'indret un pintoresc aspecte. Damunt els camps encara molls i entre les pinedes es mou una multitud miseriosa en la qual predominen les dones i els infants. Allí on el terreny s'eleva i hi creixen els arbustos del bosc baix, apareixen nombroses tendes de campanya, si hom pot emprar aquesta expressió, fetes de brancatge i de flassades, llençols i cobrellits. (...) A la carretera de França els rengles de vehicles són llargs i espessos. Hi ha dos rengles que pugen i dos rengles que baixen i a cada instant s'entrebanquen els uns als altres. (...) Som en una pujada i anem a entrar al coll del Portús. En aquest trajecte l'espectacle és profundament llastimós. A banda i banda de la carretera hi ha un doble rengle de cotxes i camions espatllats i sovint estimbats, maletes esbotzades, matalassos i coixins i coixineres, peces de vestir, barrets, sabates i espardenyes, tot destrossat i abandonat. És un espectacle de misèria, de brutícia, de catàstrofe. El paisatge, esquerp i d'estrets horitzons, contribueix a comunicar a l'ànima un sentiment de desolació".

Resum

cfa_alumnes — 2015-02-18 09:36:02 UTC

Els franquistes ocupen Catalunya i centenars de milers de persones fugen. Antoni Rovira i Virgili és un d'ells i explica com, el gener i febrer de 1939, mentre baixa per la carretera que va d'Agullana fins a la carretera general, veu milers de refugiats. Cada dia es multiplicava la quantitat de refugiats als campaments. Predominant entre la multitud les dones i els nens, camina sobre camps molls. Als terrenys més elevats es veuen les tendes de campanya, fetes de brancatge i flassades, llençols i cobrellits. A la carretera que va cap a França hi ha dues columnes, una que baixa i l'altra que puja, sovint s'entrebanquen els uns amb els altres. En el trajecte arribant al coll de Portús l'espectacle és molt llastimós, cotxes, camions, maletes, sabates, espardenyes... tot destrossat i abandonat. Un espectacle de misèria i catàstrofe. Un paisatge esquerp dóna també a l'ànima un sentiment de desolació.

Biografia d'Antoni Rovira i Virgili

cfa_alumnes — 2015-02-18 09:44:13 UTC

Va néixer a Tarragona al 1882. Després d'estudiar el batxillerat a Tarragona, el 1900 es trasllada a Barcelona per estudiar dret. La mort de la seva mare l'obliga a deixar els estudis i, per la manca de suport econòmic, torna a Tarragona. Allà forma part del Centre Republicà i del Partit Democràtic Federal. Dirigeix "La Avanzada" el 1902. Als vint-i-dos anys estrena "Nova vida". El 1905 guanya un concurs periodístic. L'any següent accedeix a una plaça de redactor i s'instal·la a Barcelona. Escriu crítica teatral i cròniques. El 1909 es casa i té dos fills. El 1911 funda la Societat Catalana d'Edicions i l'any següent crea la "Revista de Catalunya". Forma part de partits pilítics com Acció Catalana i ERC i mor a Perpinyà al 1949.

Antoni Rovira i Virgili

cfa_alumnes — 2015-02-18 09:51:37 UTC

Sortida cap a França

cfa_alumnes — 2015-02-18 10:06:31 UTC

Sobreviure a l'exili

cfa_alumnes — 2015-02-18 10:07:51 UTC

Entre fronteres

cfa_alumnes — 2015-02-18 10:08:47 UTC

El llarg camí de l'exili

cfa_alumnes — 2015-02-18 10:13:26 UTC