I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitjanit despegava i volava i volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu nòvio era un llop
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
Així... Com feien? Era:
Au au au auu...

I la Fina que somiava que respirava sota de l'aigua
I mai s'ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah! I a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i
Les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
I se n'anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei
D'Espanya.

I el Gerard que somiava que era un gat
Que somiava que era en Gerard que somiava.
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava,
I la Roser que somiava que la mare mai la renyava,
I la Cristina que se n'anava xino-xano a la Xina
I parlava xinès de la Xina:
Xino xao xao xao ping xano xino xino xano...

I l'Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
I de tant que somiava mai es despertava
I a l'escola és clar mai s'hi presentava,
Però la mestra mai li posava una falta i sempre
L'aprovava.
I és que l'Albert estudiar no estudiava,
Però somiar carai si somiava.
Carai quina senyoreta que simpàtica que era
Que somiava que era una marreca
I cantava com una gitaneta a les nits de lluna:
Lailo lailolailololai... ole olele...

Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny,
On només hi estudien els nens...
On només hi estudien els nens que somien en truites.

I el Ramon que somiava coses tan estranyes
Que és impossible explicar-les.
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
és millor no saber-les.
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
Ni classes, ni reixes, ni mestres, ni tonteries d'aquestes,
Només finestres obertes per on feien carreres
Els somnis dels nens i les nenes,
I mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Glu glu glu glu...