Mala coordinació entre òrgans del centre

• La Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP) no resol els conflictes.

• Les reunions de departament es centren més en la imatge que en els problemes reals.

Falta de relació entre equips i direcció

• Els docents senten que el director no escolta.

• No es té en compte l’opinió del professorat en les decisions del centre.

Prioritzar els interessos personals.

Pot crear competitivitat.

Desconnexió entre els membres de la comunitat educativa.

Poca participació en activitats escolars.

Dificultat per arribar a acords.

Els diferents agents educatius (docents, direcció, famílies) no treballen de manera coordinada.

Els equips de treball actuen de forma independent, sense connexió amb els objectius generals del centre.

Les reunions no sempre tenen impacte en la presa de decisions reals.

La informació no circula adequadament entre els diferents nivells de l’organització.

Cada professor gestiona la seva aula de manera independent, sense una estratègia comuna.

Hi ha poca cooperació entre docents per compartir metodologies i bones pràctiques.

Les iniciatives pedagògiques no sempre arriben a tot el centre, sinó que es queden en petits grups de professors.

La manca de coordinació fa que les innovacions perdin força amb el temps.

La col·laboració entre docents no és sistemàtica ni planificada.

Els espais de debat pedagògic són limitats o poc efectius.

Absència de un lideratge clar.

Poca coordicanció.

No es gestionen bé els recursos.

Dificultat en prendre decisions.

Desordre.

Poca responsabilitat.

Falta de treball col·laboratiu

Desconfiança entre els membres de la comunitat educativa

Falta de cohesió

Objectius individuals

Competencia entre docents

Feina individual

No cohesió

No treball en equip

Interessos individuals

Egoisme i falta de comunicació

L’individualisme en l’educació: Lortie (1975) assenyala que el sistema educatiu tradicional fomenta l’individualisme docent, el conservadorisme i el presentisme, dificultant la innovació i el treball col·laboratiu.

El model finlandès: Hargreaves (2010) mostra que Finlàndia ha reduït l’individualisme i el presentisme mitjançant un sistema educatiu que afavoreix la col·laboració, minimitza la burocràcia i implica tota la societat en l’educació.

Transformació del sistema: Per aconseguir una cultura educativa més col·laborativa, cal reduir el conservadorisme social i polític, generar condicions per disminuir l’individualisme i evitar el presentisme, com demostra el model finlandès.

Les normes i valors del centre es van establint a partir de les experiències i percepcions dels seus membres.

Conflictes entre visions diferents de l’educació

Construcció de rols i jerarquies dins del centre

La influència del context social en el funcionament del centre

Resistències al canvi i reproducció de pràctiques establertes

Reflecteix la diversitat de la societat, fet que pot generar tensions entre diferents visions, ideologies i formes de convivència.

És difícil establir una identitat comuna.

Conflictes entre els membres de la comunitat.

Gestió de la diversitat cultural i social.

Dificultat per mantenir un ordre.

Descoordinació entre docents

Falta de comunicació

Confusió en la gestió administrativa

Resistència a la col·laboració interdisciplinària

Els centres educatius són estructures on les seves parts estan poc connectades entre si.

Els objectius i maneres de treballar dels seus membres poden canviar constantment.

Molta flexibilitat, ja que cada part funciona de manera independent.

Dificultat per implementar canvis de manera uniforme en tot el centre.

Les aules funcionen com espais tancats, on cada docent treballa de manera independent.

Estructura de dèbil acoblament: Els centres educatius funcionen com sistemes amb connexions febles i discontínues entre les seves parts, ja que els seus integrants tenen objectius i concepcions canviants (Weick, 1976).

Alta independència dels docents: Els professors gaudeixen de grans marges d’actuació i les aules esdevenen espais privats, fet que dificulta la implementació de solucions conjuntes i la supervisió efectiva.

Limitacions en la coordinació: L’organització té mecanismes de control i avaluació febles, i hi ha una discontinuïtat entre els mitjans i els fins, afectant la cohesió entre òrgans de govern i equips de coordinació.

L’organització del centre no és fixa ni objectiva, sinó que es redefineix a partir de les interaccions entre els diferents agents educatius, per tant les normes i valors del centre no són simplement imposats, sinó que es negocien i es reprodueixen en el dia a dia.

Els papers que assumeixen els docents, la direcció i les famílies no són rígids, sinó que es modelen segons les dinàmiques socials, en conseqüència això pot generar malentesos o tensions quan hi ha expectatives diferents sobre qui ha de fer què.

Alguns grups dins del centre (equip directiu, coordinadors, docents amb més experiència) poden tenir més influència en les decisions, encara que formalment hi hagi espais de participació oberts a tothom.

L’escola té un discurs oficial sobre com ha de funcionar, però la realitat sovint no s'ajusta a aquest discurs.

Encara que es proposin innovacions, moltes pràctiques es mantenen perquè s’han anat consolidant socialment com “la manera normal de fer les coses”.

Falta d'una estructura clara en la presa de decisions

Confusió en l'assignació de responsabilitats

Desorganització en els processos de planificació

Dificultat per gestionar els conflictes

Es poden mantenir tràmits llargs i complicats que dificultin la gestió del centre.

Perdua de temps i recursos.

Dificultat per assolir objectius establerts.

Improvisació.

Desorganització.

manca de coordinació entre els diferents membres de la comunitat i els òrgans de govern

Absència cultura unificada

problemes a la hora de prendre decisions conjuntes

Reunions poc freqüents per falta d'espais

mala distribució de les funcions

lideratge autoritari

mal ambient organitzatiu

Es centren en la imatge més que en la seva funcionalitat

Presència de diversos actors i escassa coordinació entre ells

Canvis constants en les polítiques educatives

Dificultats en la presa de decisions

Manca de temps i recursos per a la gestió eficient

Estructura jeràrquica i rigidesa organitzativa

Relació entre anarquia organitzada i individualisme: Quan no hi ha una estructura clara, el pes de les individualitats pot generar disfuncions organitzatives en els centres educatius.

Manca de coordinació interna: L’organització flexible i l’alt individualisme dels docents provoquen desconnexió, interferències i reserva de les àrees de treball.

Aparença d’organització: Tot i que externament els centres educatius semblen estructurats (horaris, comunicació amb les famílies, objectius definits), internament predomina la desorganització.

Estereotips i rols de gènere

Poder i autoritat a l'aula

Desajustament entre la realitat familiar i escolar

Identitat escolar com a construcció social

Problemes de coordinació i comunucació

Treball individual

Importància a l'apariència

Estreuctura de treball rígida

Falta d'atenció als objectius reals

Es projecte una imatge positiva encara que el resultat no ho sigui

El director del centre és escollit per l'administració, però no és obert al consens, cosa que crea una manca de col·laboració i flexibilitat en la gestió del centre.

La gestió es basa més en el control rígid que no en un lideratge pedagògic efectiu, cosa que pot limitar la capacitat d'adaptació a les necessitats educatives i socials del centre.

La manca de recursos, especialment en personal adequat, com els professors de suport, dificulta la gestió eficaç dels recursos existents, afectant la qualitat educativa i la implementació de projectes pedagògics significatius.

El centre educatiu depèn de les persones: L’escola es construeix a partir de la interacció entre professorat, alumnat, famílies i altres agents, generant una identitat pròpia (Greenfield, 1984).

Construcció social de la realitat escolar: A través de rols, normes i xarxes de comunicació, el centre educatiu desenvolupa una cultura pròpia que influeix en la seva organització i funció.

Predominança del professorat i de l’aula: El paper central del professorat pot condicionar excessivament la cultura del centre, limitant altres formes de construcció col·lectiva del coneixement.

Desigualtats socials i econòmiques reflectides a l'aula

Diversitat cultural i de valors

Processos de socialització

Relació entre centre i famílies

Por als canvis.

Docents molt preparats però molt individualistes

Falta de comunicació entre el professorat

Des de fora es veu una aparent organització no real

Existeix una comunicacio entre els diferents components dins l'escola

Rols i jerarquies ideats pel mateix centre

La comunicacio ajuda a cohesionar aquesta idea

Model real d'escola actualment

Falta de coordinació, comunicació ineficaç i poca transparència.

Decisió i gestió poc eficaces, sense projecte compartit.

Organització rígida amb horaris inflexibles.

Diferències entre la planificació i la realitat.

Alt nivell d’individualisme i manca de cohesió.

L’escola és un microcosmos social que reflecteix la societat.

Hi conflueixen diversos col·lectius (famílies, alumnes, docents, professionals externs).

Es busquen mecanismes de relació i coordinació per millorar l’educació.

Conflictes potencials per visions diferents i, a vegades, contraposades.

Aparença de funcionament però caos intern

Pocs o cap projecte compartit ni cultura de centre, no hi ha coherència en les pràctiques o objectius globals.

Quan hi ha conflictes, cada mestre pot resoldre'ls de manera independent, sense una resposta unificada o coordinada dins de l'equip.

Hi ha una falta de cohesió dins de l'equip docent, amb mestres que actuen sense criteris compartits, i en molts casos, la falta de col·laboració entre ells.

La manca de coordinació entre els òrgans del centre i la falta d'una direcció que escolti o integri l'opinió del professorat condueix a una desorganització generalitzada. Això pot implicar una mala gestió de recursos i una comunicació deficient dins del centre.

L'absència d'un lideratge eficaç pot provocar desmotivació entre els docents, especialment aquells que no tenen vocació o que se senten frustrats per la mala gestió del centre.

Eficàcia: Capacitat per assolir objectius.

Resistència al canvi i la innovació

Burocràcia excessiva

Falta de visió a llarg termini

Desmotivació entre els mestres i alumnat

Manca de flexibilitat i creativitat

Falta de resposta als canvis socials i educatius

Mala gestió

Poc respecte

El centre no esta en la mateixa sintonia amb les famílies

No ordre

Poca organització.

Cel·lurarisme.

Poc control.

Espais Aïllats.

Por i dificultat als canvis.

Reprodueix l'estructura d'una societat

Els diferents components del centre (professorat, alumnat, famílies...) s'organitzen en diferents col·lectius

Els diferents punts de vista entre famílies i professorat limita el progrés de la qualitat educativa

Falta de estructuració com a tal.

Organització burocràtica.

Nivell alt de individualisme.

Falta de comunicació(problemes).

Manca de coordinació entre els diferents departaments

Deficiència en la distribució de tasques i responsabilitats

Desorganització en la presa de decisions

Falta de comunicació interna

Conflictes interns

Poca transparència en la gestió

Desconnexió entre la direcció i la comunitat educativa

S'avalua el rendiment de l'alumnat, no el progrés real a partir d'avaluacions més personalitzades

Els diferents òrgans d'organització i el centre en sí sovint no s'avaluen i d'aquesta manera no es visualitza on s'ha de millorar

Necessitat de professionalització dels equips directius: La complexitat de l’organització escolar requereix directius formats en tècniques de gestió per coordinar la diversitat d’interessos i criteris dins del centre educatiu (Antúnez i Gairín, 1997).

L’organització com a mitjà, no com a finalitat: La gestió escolar ha de servir per impulsar la innovació i la millora contínua del centre, no només per mantenir l’ordre i l’eficiència.

Renúncia parcial a l’autonomia individual: Formar part d’una organització implica cedir part de la llibertat d’acció i decisió individual en benefici del funcionament col·lectiu del centre.

Ha perdut eficàçia

Abús dels càstigs

Avaluació poc efectiva

Falta d'autocrítica

Factor humà.

Organització elevada.

Major importància cultura del centre.

Pot generar conflictes interns.

Es contraposen moltes idees.

Es formen col·lectius diferents i no cohesionats.

S'entén l'organització com un concepte erroni, és a dir, es té com a objectiu i no com a mitjà

L'organitació en aquest cas, implica el rebuig d'una part de la llibertat de cada individu

Realment l'organització és el mitjà per a la transformació i la millora del centre

La varietat dins la comunitat educativa requereix una administració eficient per equilibrar perspectives i directrius.

Els models de gestió han de respondre a una visió educativa centrada en la innovació i el progrés constant.

La dificultat de l’organització escolar demanda equips directius amb coneixements en estratègies de gestió.

L’estructura organitzativa suposa que els membres limitin part de la seva independència per afavorir una acció col·lectiva més coordinada.

No avaluació dels professors.

Avaluació difícil.

Gran idees i tècniques docents.

Formació important en el terme de gestió.

Professionalització dels equips directius.