Senyor de l'Univers, déu del cel, del tro i el llamp, i l'energia. El més poderós, domina tot i tothom amb la seva voluntat i els seus llamps.

Se'l representa com un home corpulent i atlètic, amb barba i sostenint un llamp. També pot portar un ceptre o estar acompanyat d'una àguila.

Tot i tenir esposa, és molt enamoradís, i de les seves relacions sorgeixen la gran majoria d'històries de la mitologia grega. És pare de molts déus i herois que completen l'Olimp i inicien les ciutats de la humanitat.

Ares és juntament Atenea el déu grec de la Guerra, és més Ares simbolitza i és la guerra en si i tot el que representa: mort, dolor, destrucció etc.

Defensa la guerra gratuïta, és agressiu, fornit, impetuós, obcecat i molt venjatiu. Ares es presentava en les seves lluites amb armament ( cuirassa, el seu escut, el seu casc i la seva espasa. Ares no guanyava totes les seves batalles tots els deus prefereixen la combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.

Els seus pares son Rea i Cronos. Quan ell era petit el seu pare, Cronos se'l va menjar, fins que el seu germà Zeus el va salvar.

Posidó és el rei del mar i l'aigua, una persona molt poderosa, si algú incompleix les seves normes el castiga.

Posidó i Anfitrite, la seva esposa, van tenir 3 fills: Tritó, Rodo i Cimopolia. També va tenir fills amb altres deeses i mortals, igual que Zeus.

Creava terratrèmols, tempestes i inundacions. Físicament no es pot descriure, perquè com que no va existir de veritat, cadascú el dibuixa com vol.

Se'l representa amb el trident, el qual també és la seva arma.

Els atributs més comuns d'Apol·lo eren l'arc i les sagetes, o també una lira o una cítara, ja que era el déu de la música. També li representa el corb .

I Hermes el va cuidar.

En la mitologia romana era anomenat Hèrcules. Era el més gran dels herois mítics, de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat d'històries sobre la seva vida. El més famós grup d'històries fou els dotze treballs d'Hèracles. El seu equivalent etrusc era Hercle, un fill de tínia i Uni. També fou identificat com a Heryshaf en la mitologia egípcia. Els seus atributs iconogràfics són una pell de lleó i una clava (maça).

ORIGEN: AFRODITA no tenia mare però tenia pare es diu Urà. És, a la mitologia grega, la deessa de la bellesa, la sensualitat i l'amor. El seu equivalent romà és Venus.

Encara que sovint s'hi al·ludeix a la cultura moderna com «la deessa de l'amor», és important assenyalar que antigament no es referia a l'amor en el sentit romàntic sinó eròtic.

Tot i que en la mitologia estava casada amb Hefesto, va tenir altres amants, sent Ares el seu favorit, i va tenir també relacions amb Hermes per només esmentar. Al costat dels seus germans, ocupava un lloc al panteó entre els dotze déus olímpics.

Del seu nom se'n desprenen accepcions, com les paraules afrodisíac o hermafrodita, i del seu nom en romà antic (Venere) provenen venerar i venèria (referit a allò sexual).

És filla de Cronos i Rea, deessa del matrimoni, les dones, el cel i les estrelles de la mitologia grega clàssica. És germana i esposa de Zeus al panteó olímpic. Se li associaven animals sagrats com la vaca i més tard el paó.
 
Es representa a Hera solemne, sovint
al tro y coronada amb el "polos" (una alta corona cilíndrica), pot arribar a portar a la seva mà una granada,  símbol de la fertilitat i el matrimoni.

Hera és coneguda  principalment contra les amants i la descendència de Zeus, però també contra els mortals que l'ofenien, com Pelias, que va matar una dona al seu temple, quan la va ofendre en triar Afrodita com la deessa més bella.

Després de la seva derrota, Zeus i Posidó llancen daus per veure qui controlarà els diferents regnes del món. Hades acaba com el rei de l'inframón i el déu dels morts.

Hades buscava reina. Una vegada va veure a la seva neboda, es va enamorar d'ella.

Hades va manar a les nimfes a segrestar a Persèfone, la seva neboda. Quan Persèfone va arribar al infern, Hades li va dir que si volia ser la seva dona. Persèfone va dir que si. Ara Persèfone és la reina del inframón i el controla amb el seu espós Hades.

ere el missatger dels deus. És el deu mes ràpid, deu de les fronteres i dels comerç en general, de l'astucia, dels lladres i dels mentiders, etc...

tenie un casc i unes sabates amb unes ales als peus i al cap era petit i vestia amb una toga.

Motes vegades el representaven com el

raïm per una pantera.

Hermes el va cuidar.

El Dionís es el deu del vi també de la festa.

El seu nom en llati vulcano.

És el déu del foc i la forja, així com dels ferrers, els artesans, els escultors, els metalls i la metal·lúrgia.Hefest és fill de la deessa Hera.

I el seu pare és deia ZeusL'identifiquem amb el déu romà Vulcà.Mentre que els altres déus olímpics són perfectes, Hefesto té la particularitat de patir una discapacitat física i fer treball manual.