http://www.irrodl.org/index.php/irrodl/article/view/1161/2185 

Simonson, M. (2005). Concepcions sobre l'educació oberta i a distància. Barcelona: UOC.

Benito, M. (2009). Desafíos pedagógicos de la escuela virtual. Las TIC y los nuevos paradigmas educativos. 

Telos, cuadernos de comunicación e innovación, 78. Disponible a: http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articulocuaderno.asp@idarticulo=2&rev=78.htm 

(L'e-learning és l'aprenentatge basat en les tecnologies de la informació i la comunicació amb la interacció pedagògica entre els estudiants i el contingut, els estudiants i els instructors o entre els estudiants a través de la web)

Literalment és l'aprenentatge mitjançant tecnologies electròniques.

https://algarabiasele.wordpress.com/tag/educacion-abierta/

- Pot ser sense la presencia física del professor ni de la institució que ofereix la instrucció.

- Possibiliten la comunicació bidireccional entre la comunitat d'aprenentatge de manera sincrònica o asíncrona.

- Certa flexibilitat en horaris d'estudi.

- Teoria constructivista.

- Canvien rols d'ensenyament tradicional (facilitador, consultor, dinamitzador, autogestió de l'alumnat, ...).

- Utilitzen la tecnologia pròpia de l'època com a mitjà per arribar al procés d'ensenyament-aprenentatge.

- Les metodologies són combinables.

Mentre que l’e-learning utilitza les tecnologies per arribar al coneixement, l’educació a distància no té perquè ser així, és a dir que es podria donar l’aprenentatge mitjançant el correu postal, per exemple.

Una altra diferència és que l’educació en obert implica una educació gratuïta, oferint recursos lliures, però l’educació a distància i l’e-learning no parteixen d’aquesta premissa.

- Cursos oberts amb o sense certificació. Per exemple, Google Basics for Teachers https://basicsforteaching.withgoogle.com/course?use_last_location=true

o Hands- on ICT http://handsonict.eu/project/?lang=ca

- Possibilitat de modificar i compartir informació i coneixements.

- Enseyança gratuïta.

- Arriba a molt públic.

- Més o menys grau d'interactuació entre docents i companys.

- Treball en col·laboració.

- Possibilita la coavaluació i autoavaluació.

- Responsabilitat de l'alumne i del seu ritme d'aprenentatge en diferents graus.

- Potencia l'autoaprenentatge.

- Distància espai i temps.

- Certa flexibilitat horària.

- Connexió bidireccional entre professors i alumnes.

- TIC com a possible recurs educatiu.

- TIC com a possible forma de comunicació.

- Institució que promou l'aprenentatge formal.

- Responsabilitat de l'alumne i del seu ritme d'aprenentatge.

- Les TIC es converteixen en TAC.

- Diferents combinacions espai - temps.

- Es pot fer ús del recurs físicament a la mateixa aula, és a dir, presencialment. També es pot fer servir semipresencialment, a distància i combinat en diferents graus ( blended learning - b-learning).

- Les tecnologies poden estar o no connectades a Internet, encara que aquesta xarxa internacional fa que les comunicacions puguin ser immediates (videoconferència, missatges de text, ...) i els recursos educatius molt diversos.

- La tecnologia electrònica ha d'ésser el mitjà d'aprenentatge, no la finalitat en sí.

- Necessitat d'adquisició de Competències TIC per evitar l'analfabetisme digital.

És interessant la teoria de la distància transaccional i l'autonomia de l'aprenent de Michael Moore.

El mite de Thamus, potser una crítica als nostàlgics de l'escriptura, adverteix que la informació no és coneixement. Avui, davant l'excés d'informació, cal disposar d'eines intel·lectuals per seleccionar la informació, evitar ofegar-se en el diluvi informatiu i adquirir coneixement.

El repte de nous dissenys d'aprenentatge per a dispositius mòbils.