En aquestos articles ens expliquen que no només el plàstic, és un factor de contaminació al mar i de vertit. Tots els productes resultats de explotacións agricoles ports, creuers, industries… són els principals vertits i els més perjudiciants pels ecosistemes. Abans d’arribar al mar, segueixen un camí pel riu, i pel qual també es queden restes d’aquestos vertits afectant a la natura del voltant.

Més enllà dels rius, existeix la mala gestió de les EDAR. Les EDAR són plantes depuradores d’aigües residuals. A Espanya, n’hi ha una gran varietat, però la majoria no fan la feina com cal, l’aigua segueix sortint bruta i contaminada. 

A part de tot això, la gent es pensa que els vertits al mar es degradaràn per la dilució, però el que no saben és, que a part de ser inefectiu, hi ha la vida de molts èssers vius en joc.

En conclusió, els humans som els causants d’aquesta contaminació, els causants de veure el mar brut i veure milers d'éssers vius afectats per aquests vertits i contaminació, però només els humans som capaços de reduir o eliminar aquestos vertits i canviar-los de forma més sostenible. S’han de seguir unes normes i s’ha d’amplificar la llei per a que la gent es concienci i respecti el medi ambient.

El consum durant un període de temps excessiu d'aigua rica en arsènic és perillós per a la salut, arribant a provocar patologies de la pell, pulmonars, neurològiques o vasculars, a més de diversos tipus de càncer. 
 

La presència d'aquest element químic a l'aigua és un problema sanitari important, però les conseqüències es multipliquen a les zones d'activitat agrícola i ramadera. Allí, aquest tòxic, present a la natura en roques sedimentàries i volcàniques, s'incorpora a la cadena alimentària a través de plantes i animals, cosa que amplia el seu efecte nociu.  

La contaminació aquàtica produïda per arsènic es produeix de forma natural a les aigües geotèrmiques, les regions volcàniques o en alguns aqüífers. Activitats industrials com la mineria i l'abocament de determinats fertilitzants també la poden provocar. 

per això ha d’estar en bon estat.

L’aigua té moltes funcions i també serveix com a transport d’organismes i microorganismes, que molts d’ells poden ser nocius i perjudicials per nosaltres.

Pot portar des de malalties infeccioses zoonòtiques i patògens virals com el coronavirus de la SARS, virus de la grip fins a la encefalitis japonesa.

Molta gent està conscienciada amb què l’aigua moltes vegades no prové de fonts fiables i han decidit actuar al respecte.

Les universitats no deixen de banda l’aigua i tenen projectes actius on els hi han finançat com el cas de la Universitat de Vigo i altres centres teconològics estan desarrolant un biosensor que pot detectar microorganismes patògens a l’aigua, atmosfera i a les superfícies. Permetrà donar els resultats en poc temps, “in situ” i a temps real.

En conclusió, l’aigua és transportadora de patògens i malalties, i hem de cuidar-la perquè estigui en bon estat. Per això hem de prestar atenció a la higiene que tenim per poder consumir aquest recurs sense perill.

La salinització de les aigües serà pitjor d'aquí uns anys a causa del canvi climàtic, perquè al augmentar l’evaporació de l’aigua disminuirà la capacitat per diluir les sals. Per aquesta raó, s’hauria d’intentar solucionar el problema ara que encara es pot. Per poder fer això, s’haurien de pensar propostes per prevenir els danys de la salinització de l’aigua dolça. Aquestes prevencions s’han de pensar de manera que ajudin tant als humans com a la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. 

Com a conclusió desprès de diversos articles és que les depuradores son un bon mètode per a tractar les aigües residuals, però no són una solució perfecte, ja que a part de ser un sistema car, si els humans no fem petits canvis no se'n farà un perfecte us.
És a dir, no podem dependre de les EDAR al 100% perquè no sempre podran depurar l’aigua en la seva totalitat, ja sigui per possibles averies en el sistema (que sempre poden passar) tan com en la impossibilitat de depuració completa en aigües molt contaminades.

L'ús de fertilitzants és un risc per al medi ambient si es fan servir en excés ja que el nutrient sobrant pot contaminar les aigües, superficials o subterrànies. La contaminació més comuna és la generada pel nitrat que arriba a les aigües per filtració. Per tant opino que s'hauria de canviar la forma de fertilitzar les plantes agrícoles o canviar el tipus de fertilitzant per que s'evapori o es pugui re-utilitzar i que no es pugui filtrar. Tot això per reduir la contaminació de l'aigua per culpa de les restants agrícoles.

 

El transport marítim es un dels principals contaminants de l’atmosfera i de l’aigua. 

Els vaixells son la via de transport que s’utilitza mes. Transporten mes del 90% del comerç mundial, ja que es el sistema de transport mes barat i que a la vegada pot transportar mes tonelades. La seva gran emissió de CO2 a l’atmosfera es molt gran, ja que contamina com Japó o China. Les emissions dels vaixells provoquen que les partícules en suspensió absorbeixen la llum i assequen l’aire circumdant en evaporar l’aigua. Aquesta reducció del contingut d’aigua disminueix la reflexió de la llum solar i crea un efecte d’escalfament encara mes gran a l’atmosfera. 

Actualment s’aboquen mes de 5000 tones de residus tòxics al mar amb un dia, fent que la fauna i la flora del vell marí es vegi perjudicada radicalment.

Hi ha moltes solucions, com per exemple el Elfrida que es el primer vaixell amb propulsió elèctrica, que fa que no contamini ni un terç del que contamina un vaixell normal.

 

En conclusió trobem que el transport marítim es un dels principals contaminants del mar i de l’atmosfera.  

Jo crec que amb les tecnologies que tenim avui en dia, crear vaixells de mercaderies de contenidors (que son els que mes contaminen) elèctrics es un gran pas per a que no es produeixi l’efecte hivernacle que estan creant.