"Segur que en aquells moments tràgics moltes persones van intervenir d´una manera anònima en el salvament de moltes vides. El conseller de Cultura, Ventura Gassol, es va posar a viure a la Conselleria durant les primeres setmanes per salvar persones i objectes d'art. Les opinions ja citades d'aquest conseller, que alguns casos aminoraven o justificaven l'acció purificadora d'alguns actes revolucionaris, cal entendre-les en el context de l´home apassionat que sublima una nova realitat. Gassol feia vida, doncs, als despatxos del Palau, des d´on manava, coordinava, animava i intercedia per tot allò i per tots aquells que li ho anaven a demanar. Unes paraules de J. Carner-Ribalta, que havia estat un dels secretaris del conseller, reproduïdes en la biografia que Eufemià Fort -un altre dels col.laboradors- va dedicar a Gassol. ens permeten aproximar-nos a la persona i al moment històric.

"A la Conselleria de Cultura recaigueren les tasques imponderables i els problemes més espinosos, la majoria de natura personal. Per a fer-hi front, només un home com Gassol, d´una comprensió humana inigualable, podia sortir-se´n mitjanament bé (...)."

"Un feix de problemes delicats es reservava personalment en Gassol. Eren assumptes comprometedors, i fins a un cert punt perillosos. Gassol, però, n'acceptava la plena responsabilitat i el risc. Es tractava de salvar personalitats la vida de les quals estava en perill a causa dels excessos del tumult revolucionari. Així se salvaren de l´eventual perill persones eminents com el cardenal Vidal i Barraquer, l´abat de Montserrat , el bisbe de Girona i altres ciutadans valuosos. Naturalment, era fer un treball necessari en el qual tothom, del president en avall, estava d´acord." (...)

Treballava amb discreció, però el pas de les setmanes l'anaven indignant (...) Les acusacions que aleshores va proferir contra els cenetistes van determinar, segurament, que els milicians, que observaven les seves accions amb recel, es decidissin a actuar contra ell. Aleshores, el president Companys, el dia 23 d'octubre de 1936 -poques setmanes desprès que la CNT entrés a formar part del govern-, alertat que el volien segrestar, el va fer sortir d'amagat per darrere de la Casa dels Canonges per dur-lo a l'aeroport del Prat i emprendre el vol -amb una avioneta pilotada pel famós Josep Canudes- cap a Marsella, cap a l'exili".

El 1934 va ser detingut i va quedar près. El 1936 va ser restituït en el seu càrrec. A l´inici de la Guerra Civil va ser un dels principals defensors del patrimoni artístic i va treballar en el salvament d´alguns perseguits, especialment religiosos. Exiliat a França per aquest motiu el 1936, va tornar el 1972 a Tarragona.